"Grethe Gerda Kornst\u00E4dt, coneguda com a Dita Parlo, (Stettin, Pomer\u00E0nia, Alemanya, avui dia Szczecin, Pol\u00F2nia, 4 de setembre de 1906 - Par\u00EDs, Fran\u00E7a, 13 de desembre de 1971), actriu cinematogr\u00E0fica alemanya. Sovint es diu que la Parlo era polonesa de nacionalitat, per\u00F2 no \u00E9s aix\u00ED. El territori on ella va n\u00E9ixer pertanyia a Alemanya en aquell moment. Despr\u00E9s de la Segona Guerra Mundial el territori va ser annexionat a Pol\u00F2nia. Va morir a Par\u00EDs l'any 1971."@ca . "17535012"^^ . . . "actor"^^ . . . . "Grethe Gerda Kornst\u00E4dt, coneguda com a Dita Parlo, (Stettin, Pomer\u00E0nia, Alemanya, avui dia Szczecin, Pol\u00F2nia, 4 de setembre de 1906 - Par\u00EDs, Fran\u00E7a, 13 de desembre de 1971), actriu cinematogr\u00E0fica alemanya. Sovint es diu que la Parlo era polonesa de nacionalitat, per\u00F2 no \u00E9s aix\u00ED. El territori on ella va n\u00E9ixer pertanyia a Alemanya en aquell moment. Despr\u00E9s de la Segona Guerra Mundial el territori va ser annexionat a Pol\u00F2nia. Va fer el seu primer treball al cinema a la pel\u00B7l\u00EDcula muda Homecoming, l'any 1928. El film va tenir un gran \u00E8xit i la Dita va aconseguir molta popularitat sobretot a Alemanya. Durant la d\u00E8cada dels anys 30 va compaginar pel\u00B7l\u00EDcules sonores en alemany i franc\u00E8s, obtenint \u00E8xits com L'Atalante, de Jean Vigo i La gran il\u00B7lusi\u00F3, de Jean Renoir. Gr\u00E0cies a aquesta popularitat i prestigi a Europa, Dita intent\u00E0 obrir-se cam\u00ED a la ind\u00FAstria del cinema nord-americ\u00E0, per\u00F2 no va aconseguir cap \u00E8xit. Va estar a punt de treballar a les ordres d'Orson Welles, per\u00F2 el projecte es va frustrar. En esclatar la Segona Guerra Mundial, la Dita es neg\u00E0 a tornar a Alemanya i romangu\u00E9 a Fran\u00E7a. En aquest pa\u00EDs per causa de la seva nacionalitat alemanya, no li era perm\u00E8s ni actuar al cinema ni tampoc fer gires de teatre. Pat\u00ED la desconfian\u00E7a de les autoritats per ser alemanya, un potencial perill pel govern franc\u00E8s. Alhora per causa de la seva negativa a tornar a Alemanya, ja que no simpatitzava amb els nazis, la Dita va ser vigilada per la Gestapo durant els dies de l'ocupaci\u00F3 nazi. Tota una part de l'any 1940 visqu\u00E9 a Par\u00EDs, vigilada i amena\u00E7ada de ser deportada a un camp reeducatiu per alemanys que renegaven del nazisme. Finalment, el maig d'aquell mateix any 1940 la Dita va ser arrestada juntament amb altres alemanys que fugien del nazisme. L'empresonaren primer al Camp de Gurs on romangu\u00E9 deu mesos, i despr\u00E9s a diferents camps de concentraci\u00F3 instal\u00B7lats a Fran\u00E7a entre els anys 1941 i 1944. Finalment va ser reclosa al Camp de concentraci\u00F3 de Drancy, conegut abreviadament com a Drancy, a Poitiers. All\u00E0 va romandre entre 1944 i 1946. L'any 1949 un dossier on s'estudi\u00E0 la seva activitat a Fran\u00E7a com a ciutadana alemanya, va concloure finalment que la Dita Parlo no va tenir cap lligam ni simpatia cap a l'Alemanya nazi i que m\u00E8s aviat va ser-ne una v\u00EDctima m\u00E9s pels llargs anys de reclusi\u00F3 a diferents camps de concentraci\u00F3. Aquell mateix any 1949 es cas\u00E0 amb el pastor protestant Franck Gueutal que l'ajud\u00E0 a recuperar-se dels horrors viscuts als diversos camps on havia estat internada. Van estar junts fins a la mort de la Dita. Despr\u00E9s del seu matrimoni, la Dita nom\u00E9s aparegu\u00E9 en dues pel\u00B7l\u00EDcules: La justice est faite i La Dame de Piques. Fetes aquestes filmacions, la Dita Parlo es retir\u00E0 definitivament del cinema. Va morir a Par\u00EDs l'any 1971."@ca . . . . . . . . . . . . . . . . . "Dita Parlo"@ca . "0663077" . . . . "340714"^^ .