| Property |
Value |
| prop-ca:any
|
- 2002 (xsd:integer)
- 2003 (xsd:integer)
- 2004 (xsd:integer)
- 2005 (xsd:integer)
- 2007 (xsd:integer)
|
| prop-ca:autor
|
- Bezdek, András; Kuperberg, W.
- Brass, Peter; BraB, Peter
- Goodman, Jacob E. i O'Rourke, Joseph
- Gruber, Peter M.
- Matoušek, Jiří
|
| prop-ca:editorial
|
- Marcel Dekker
- Springer
- Chapman & Hall/CRC
|
| prop-ca:isbn
|
- 0 (xsd:integer)
- 1 (xsd:integer)
- 3 (xsd:integer)
|
| prop-ca:lloc
|
- Berlín
- Boca Raton
- Nova York, N.Y
|
| prop-ca:títol
|
- Convex and Discrete Geometry
- Lectures on discrete geometry
- Research problems in discrete geometry
- Discrete geometry: in honor of W. Kuperberg's 60th birthday
- Handbook of Discrete and Computational Geometry, Second Edition
|
| dbo:abstract
|
- La geometria discreta i la geometria combinatòria són branques de la geometria que estudien les propietats combinatòries d'objectes geomètrics discrets. La majoria de les preguntes, en geometria discreta, impliquen conjunts finits o discrets d'objectes geomètrics bàsics, com ara punts, línies, plans, cercles, esferes, polígons, etc.. La geometria discreta s'enfoca en les propietats combinatòries d'aquests objectes, per exemple: com s'intersecten l'un a l'altre, o com poden ser arranjats per cobrir un objecte més gran. La geometria discreta té grans àrees en comú amb la geometria convexa i la geometria computacional, i està estretament relacionada amb temes com ara la geometria finita, l'optimització combinatòria, la geometria digital, la geometria diferencial discreta, la teoria de grafs, la geometria històrica i la topologia combinatòria. (ca)
- La geometria discreta i la geometria combinatòria són branques de la geometria que estudien les propietats combinatòries d'objectes geomètrics discrets. La majoria de les preguntes, en geometria discreta, impliquen conjunts finits o discrets d'objectes geomètrics bàsics, com ara punts, línies, plans, cercles, esferes, polígons, etc.. La geometria discreta s'enfoca en les propietats combinatòries d'aquests objectes, per exemple: com s'intersecten l'un a l'altre, o com poden ser arranjats per cobrir un objecte més gran. La geometria discreta té grans àrees en comú amb la geometria convexa i la geometria computacional, i està estretament relacionada amb temes com ara la geometria finita, l'optimització combinatòria, la geometria digital, la geometria diferencial discreta, la teoria de grafs, la geometria històrica i la topologia combinatòria. (ca)
|
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dct:subject
| |
| rdfs:comment
|
- La geometria discreta i la geometria combinatòria són branques de la geometria que estudien les propietats combinatòries d'objectes geomètrics discrets. La majoria de les preguntes, en geometria discreta, impliquen conjunts finits o discrets d'objectes geomètrics bàsics, com ara punts, línies, plans, cercles, esferes, polígons, etc.. La geometria discreta s'enfoca en les propietats combinatòries d'aquests objectes, per exemple: com s'intersecten l'un a l'altre, o com poden ser arranjats per cobrir un objecte més gran. (ca)
- La geometria discreta i la geometria combinatòria són branques de la geometria que estudien les propietats combinatòries d'objectes geomètrics discrets. La majoria de les preguntes, en geometria discreta, impliquen conjunts finits o discrets d'objectes geomètrics bàsics, com ara punts, línies, plans, cercles, esferes, polígons, etc.. La geometria discreta s'enfoca en les propietats combinatòries d'aquests objectes, per exemple: com s'intersecten l'un a l'altre, o com poden ser arranjats per cobrir un objecte més gran. (ca)
|
| rdfs:label
|
- Geometria discreta (ca)
- Geometria discreta (ca)
|
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:homepage
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is foaf:primaryTopic
of | |
