| dbo:abstract
|
- La sexualitat de les plantes cobreix l’àmplia varietat de sistemes de reproducció sexual que es troben en el regne vegetal. Aquest article descriu els aspectes morfològics de la reproducció sexual en les plantes. Entre tots els organismes vius, les flors, les quals són l’estructura reproductiva de les angiospermes, són les més físicament variades i mostren la major diversitat de mètodes de reproducció de tots els sistemes biològics.Carolus Linnaeus (1735 i 1753) proposà un sistema de classificació de les plantes amb flors basat en l’estructura de les plantes, com que les plantes empren moltes adaptacions morfològiques diferents que impliquen la reproducció sexual, les flors juguen un paper important en aquell sistema de classificació. Més tard Christian Konrad Sprengel (1793) estudià la sexualitat de les plantes i en digué el "secret revelat de la natura" i per primera vegada es va comprendre que el procés de la pol·linització implica ambdues interaccions, la biòtica i l’abiòtic (les teories de Charles Darwin de la selecció natural van fer servir aquest treball per promoure la idea d’evolució). Les plantes que no tenen flors (algues verdes, molses, Marchantiophyta, Hepàtiques banyudes, falgueres i gimnospermess com les coníferes) també tenen interaccions complexes entre la seva adaptació morfològica i els factors mediambientals en la seva reproducció sexual. La manera com l’esperma d’una planta fertilitza l’òvul d’una altra és el determinant de l’estructura d’aparellament de les poblacions que no són clonals La morfologia de les parts de les flors i la seva disposició en la planta controla la quantitat i distribució de la variació genètica, un element central en el procés evolutiu. (ca)
- La sexualitat de les plantes cobreix l’àmplia varietat de sistemes de reproducció sexual que es troben en el regne vegetal. Aquest article descriu els aspectes morfològics de la reproducció sexual en les plantes. Entre tots els organismes vius, les flors, les quals són l’estructura reproductiva de les angiospermes, són les més físicament variades i mostren la major diversitat de mètodes de reproducció de tots els sistemes biològics.Carolus Linnaeus (1735 i 1753) proposà un sistema de classificació de les plantes amb flors basat en l’estructura de les plantes, com que les plantes empren moltes adaptacions morfològiques diferents que impliquen la reproducció sexual, les flors juguen un paper important en aquell sistema de classificació. Més tard Christian Konrad Sprengel (1793) estudià la sexualitat de les plantes i en digué el "secret revelat de la natura" i per primera vegada es va comprendre que el procés de la pol·linització implica ambdues interaccions, la biòtica i l’abiòtic (les teories de Charles Darwin de la selecció natural van fer servir aquest treball per promoure la idea d’evolució). Les plantes que no tenen flors (algues verdes, molses, Marchantiophyta, Hepàtiques banyudes, falgueres i gimnospermess com les coníferes) també tenen interaccions complexes entre la seva adaptació morfològica i els factors mediambientals en la seva reproducció sexual. La manera com l’esperma d’una planta fertilitza l’òvul d’una altra és el determinant de l’estructura d’aparellament de les poblacions que no són clonals La morfologia de les parts de les flors i la seva disposició en la planta controla la quantitat i distribució de la variació genètica, un element central en el procés evolutiu. (ca)
|
