| Property |
Value |
| prop-ca:any
|
- 1874 (xsd:integer)
- 1939 (xsd:integer)
- 1951 (xsd:integer)
- 1963 (xsd:integer)
- 1973 (xsd:integer)
- 1976 (xsd:integer)
- 1983 (xsd:integer)
- 1984 (xsd:integer)
- 1985 (xsd:integer)
- 1992 (xsd:integer)
|
| prop-ca:cognom
|
- Burkert
- Burket
- Dietrich
- Diversos Autors
- Durant
- Gibson
- Joseph
- Kerenyi
- Kurt Latte
- Smith
- Spyridakis
|
| prop-ca:consort
| |
| prop-ca:déuDe
|
- Rei dels Déus, Déu del cel, Déu del Llamp i el tro, Déu de la Llei, l'Ordre i la Justícia
|
| prop-ca:editorial
|
- Compo-Deme
- Harvard University Press
- John Benjamins Publishing
- Simon & Schuster
- Thames & Hudson
- University of California
- ed. De Gruyter
- ed.Anaya
- ed.C.H.Beck
|
| prop-ca:equivalentRomà
| |
| prop-ca:exemplar
| |
| prop-ca:fills
|
- Ares, Atenea, Apol·lo, Artemisa, Afrodita, Dionís, Hebe, Hermes, Hèracles, Helena de Troia, Hefest, Perseu, Minos, les muses, les Càrites
|
| prop-ca:germans
| |
| prop-ca:imatge
| |
| prop-ca:isbn
|
- 0 (xsd:integer)
- 84 (xsd:integer)
- 978 (xsd:integer)
|
| prop-ca:lloc
|
- 200 (xsd:integer)
- Barcelona
- Londres
- Madrid
- Nova York
|
| prop-ca:midaImatge
| |
| prop-ca:nom
|
- Bernard Clive
- John Earl
- Karl
- Michael
- S.
- Walter
- Will
- William
- Zeus
|
| prop-ca:pares
| |
| prop-ca:peuDeFoto
| |
| prop-ca:publicació
| |
| prop-ca:residència
| |
| prop-ca:símbol
|
- Llamp, àguila, toro, roure
|
| prop-ca:títol
|
- "Greek Religion"
- "Lykaia and Lykaion, Homo Necans"
- "Römische Religionsgeschichte", part 5, volum 4
- "The Gods of the Greeks"
- "The Life of Greece"
- "The Origins of Greek Religion"
- "Zeus Is Dead: Euhemerus and Crete"
- "Limiting the Arbitrary: Linguistic Naturalism and Its Opposites in Plato's Cratylus and the Modern Theories of Language"
- Gran Enciclopèdia Catalana
- "Monstruos, dioses y hombres de la mitología griega"
- "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum 1
|
| prop-ca:volum
| |
| dbo:abstract
|
- En la mitologia grega Zeus (en grec antic Θεύς) és el déu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos (Saturn en la mitologia romana) i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Júpiter i en l'hindú Indra. Va lluitar contra el seu pare amb el suport de la resta dels seus germans, i també d'altres déus i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp. Els seus atributs són el llamp, l'àliga, i el ceptre. Se'l sol representar o bé dempeus amb el llamp a la mà dreta alçada, o bé assegut en posat majestàtic. Va casar-se amb Hera però tingué diferents embolics i fills amb altres dones ja fossin divines o mortals i també va mantenir relacions amb algun noiet com Ganimedes. Una de les seves dones era Mnemòsine, deessa de la memòria. Amb ella va tenir nou filles, les muses: Euterpe, Terpsícore, Polímnia, Melpòmene, Talia, Cal·líope, Urània, Clio i Èrato. Alguna de les seves conquestes femenines són Alcmena, una mortal anomenada Leda a la qual Zeus va posseir convertit en cigne, o Europa. Per tal d'aconseguir els seus desitjos era capaç de transformar-se en qualsevol animal. A més, posseïa el domini sobre les tempestes, els llamps i els trons. (ca)
- En la mitologia grega Zeus (en grec antic Θεύς) és el déu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos (Saturn en la mitologia romana) i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Júpiter i en l'hindú Indra. Va lluitar contra el seu pare amb el suport de la resta dels seus germans, i també d'altres déus i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp. Els seus atributs són el llamp, l'àliga, i el ceptre. Se'l sol representar o bé dempeus amb el llamp a la mà dreta alçada, o bé assegut en posat majestàtic. Va casar-se amb Hera però tingué diferents embolics i fills amb altres dones ja fossin divines o mortals i també va mantenir relacions amb algun noiet com Ganimedes. Una de les seves dones era Mnemòsine, deessa de la memòria. Amb ella va tenir nou filles, les muses: Euterpe, Terpsícore, Polímnia, Melpòmene, Talia, Cal·líope, Urània, Clio i Èrato. Alguna de les seves conquestes femenines són Alcmena, una mortal anomenada Leda a la qual Zeus va posseir convertit en cigne, o Europa. Per tal d'aconseguir els seus desitjos era capaç de transformar-se en qualsevol animal. A més, posseïa el domini sobre les tempestes, els llamps i els trons. (ca)
|
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dct:subject
| |
| rdfs:comment
|
- En la mitologia grega Zeus (en grec antic Θεύς) és el déu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos (Saturn en la mitologia romana) i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Júpiter i en l'hindú Indra. Va lluitar contra el seu pare amb el suport de la resta dels seus germans, i també d'altres déus i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp. Els seus atributs són el llamp, l'àliga, i el ceptre. Se'l sol representar o bé dempeus amb el llamp a la mà dreta alçada, o bé assegut en posat majestàtic. (ca)
- En la mitologia grega Zeus (en grec antic Θεύς) és el déu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos (Saturn en la mitologia romana) i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Júpiter i en l'hindú Indra. Va lluitar contra el seu pare amb el suport de la resta dels seus germans, i també d'altres déus i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp. Els seus atributs són el llamp, l'àliga, i el ceptre. Se'l sol representar o bé dempeus amb el llamp a la mà dreta alçada, o bé assegut en posat majestàtic. (ca)
|
| rdfs:label
| |
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is prop-ca:consort
of | |
| is prop-ca:fills
of | |
| is prop-ca:germans
of | |
| is prop-ca:parella
of | |
| is prop-ca:pares
of | |
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
