http://dbpedia.org/data/Pierre-Jean_Garat.atom2024-12-29T16:43:53.905363ZOData Service and Descriptor Documenthttp://dbpedia.org/resource/Pierre-Jean_Garat2024-12-29T16:43:53.905363ZPierre-Jean Garat (Uztaritze?, 1762ko apirilaren 26a - Paris, 1823ko martxoaren 1a), Frantziako Orfeo izengoitia zuena, Lapurdiko opera-abeslari eta musikagile ospetsua izan zen. Dominique Garaten semea. Baionan eta Parisen egin zituen musikako ikasketak. Frantziako iraultzaren garaian espetxeratu zuten eta Izuaren aroan Paristik kanpora egon zen. Konbentzioa aginpidera iritsitakoan, Parisko Musika Eskolako irakasle izendatu zuten. Kontzertu ugari eskaini zuen Herbeheretan, Ingalaterran, Alemanian, Espainian eta Frantzian. Isidoro Fagoaga nafar abeslariak haren biografia-lana idatzi zuen Pedro Garat, el Orfeo de Francia (1948, Yon Etxaidek euskaratua).Garat, Pierre-JeanPierre-Jean Garat (25 April 1764 – 1 March 1823) was a French Basque singer and nephew of Dominique Joseph Garat. He was born in Ustaritz. Garat devoted himself from an early age to the cultivation of his musical talents. Because he professed a distaste for the legal profession, which his father wished him to pursue, he was deprived of his allowance, but through the patronage of a friend he obtained the office of secretary to Comte d'Artois, and was afterwards engaged to give musical lessons to the queen of France. At the beginning of the Revolution he accompanied Rode to England, where the two musicians appeared together in concerts. He returned to Paris in 1794. After the Revolution he became a professional singer and was thrown into prison for a song he composed about the misfortunes of the royal family. On regaining his liberty Garat went to Hamburg, where he at once achieved extraordinary success. By his subsequent appearances in Paris, and his visits to Italy, Spain, Germany and Russia, he made for himself a reputation as a singer unequalled by any other of his own time. In addition, he became a professor of singing for the Conservatoire de Musique, and composed several songs. He was known as a keen partisan of Gluck in opposition to Handel. Garat died on 1 March 1823 in Paris.Гара, Пьер-ЖанПьер-Жан Гара́ (фр. Pierre-Jean Garat; 26 апреля 1764, Юстариц (ныне в департаменте Атлантические Пиренеи) — 1 марта 1823, Париж) — французский певец (баритон с очень широким диапазоном) и композитор (автор популярных песен). Племянник политика-республиканца Доминика Жозефа Гара.Pierre-Jean Garat, nama lahir Dominique Pierre Jean Garat, lahir di Bordeaux pada 26 April 1762, dan meninggal pada 1 Maret 1823 di Paris, merupakan seorang pemusik dan penyanyi bariton (tenor) Prancis. Konon dia dapat bernyanyi dengan suara bernada rendah dan memiliki , Garat mengabdikan dirinya sejak usia dini untuk mengembangkan bakat musiknya.11Pierre Jean Garat (Ustaritz, Pirineus Atlàntics, 25 d'abril de 1764 - París, 1 de març de 1823) fou un cantant del País Basc. Destinat a l'advocacia pel seu pare, estudià música contra la seva voluntat, i als setze anys es traslladà a París i assoli ser rebut en els salons de l'aristocràcia, on es va fer admirar per tothom i aconseguí la protecció del comte d'Artois, que el nomenà el seu secretari particular i el presentà a la reina Maria Antonieta, que tenia grans desitjós d'escoltar-lo.Pierre-Jean Garat, född 25 april 1764, död 1 mars 1823, var en fransk sångare (tenorbaryton) och sångpedagog. Garat var Marie-Antoinettes skyddsling och måste vid franska revolutionens utbrott fly från Paris, och verkade därefter i Hamburg, där han tillsammans med violinisten Pierre Rode firade stora triumfer. 1794 vände han tillbaka till Paris och blev därefter en av revolutions- och kejsartidens berömdaste sångare.Pierre-Jean Garat (* 26. April 1762 in Bordeaux; † 1. März 1823 in Paris) war ein französischer Sänger (Bariton). Der Sohn des aus dem baskischen Ustaritz stammenden Advokaten Dominique Garat kam 1783 nach Paris, um dort nach dem Willen seines Vaters Jura zu studieren. Stattdessen widmete er sich musikalischen Studien, was zu einem Zerwürfnis mit dem Vater führte.3841Pierre-Jean Garat (Ustaritz, 1764 – Parigi, 1823) è stato un cantante francese. Nipote di Dominique-Joseph Garat, fu attivo a Parigi dal 1782, autore di ottime romanze da camera. Dal 1796 fu docente al Conservatorio parigino.Pierre-Jean Garat (* 26. April 1762 in Bordeaux; † 1. März 1823 in Paris) war ein französischer Sänger (Bariton). Der Sohn des aus dem baskischen Ustaritz stammenden Advokaten Dominique Garat kam 1783 nach Paris, um dort nach dem Willen seines Vaters Jura zu studieren. Stattdessen widmete er sich musikalischen Studien, was zu einem Zerwürfnis mit dem Vater führte. Er wurde Sekretär des Grafen von Artois (und späteren Königs Karl X.), der ihn wegen seiner musikalischen Begabung förderte und bei Königin Marie-Antoinette einführte, und erhielt 1786 eine Stelle als Administrator der Königlichen Lotterie, die ihm ein gesichertes Einkommen bot. Der Schüler von , der auf Grund seines außergewöhnlichen Tonumfanges sowohl Bass- als auch Tenorpartien und selbst Sopranarien in der Originaltonart sang, erwarb sich bald den Ruf des Orphée de la France. Während er ersten Wirren der Französischen Revolution unternahm er mit dem Geiger Pierre Rode eine Konzertreise durch England. Für einige Monate war er in Rouen in Haft, weil er ein Lied über das Unglück der königlichen Familie gesungen hatte, danach hielt er sich in Hamburg auf, von wo er 1794 nach Paris zurückkehrte. Dort wurde er Lehrer am neu eröffneten Conservatoire de Paris. Sein geringes Stimmvolumen bewirkte, dass Garat nie auf der Opernbühne stand, sondern stets als Konzertsänger auftrat. Im Mittelpunkt seines Repertoires standen die Kompositionen Christoph Willibald Glucks, die er in ganz Europa interpretierte. Außerdem komponierte er eine Anzahl von Romanzen, die zu seiner Zeit großen Erfolg hatten, darunter Bélisaire (für Gesang mit Gitarrenbegleitung), Je t’aime tant, Le Ménestrel und Incantation à la nuit.Pierre-Jean Garat, né Dominique Pierre Jean Garat à Bordeaux le 26 avril 1762, et mort le 1er mars 1823 à Paris, était un musicien et chanteur baryton (ténorisant) français. Des témoins assurent qu’il pouvait chanter en voix de basse-taille tout en ayant une tessiture de haute-contre, probablement en voix de fausset ; sa flexibilité devait donc être surprenante, à l’instar de son confrère Martin.Pierre Jean GaratPierre-Jean GaratPierre-Jean Garat, nama lahir Dominique Pierre Jean Garat, lahir di Bordeaux pada 26 April 1762, dan meninggal pada 1 Maret 1823 di Paris, merupakan seorang pemusik dan penyanyi bariton (tenor) Prancis. Konon dia dapat bernyanyi dengan suara bernada rendah dan memiliki , Garat mengabdikan dirinya sejak usia dini untuk mengembangkan bakat musiknya.Pierre-Jean Garat, född 25 april 1764, död 1 mars 1823, var en fransk sångare (tenorbaryton) och sångpedagog. Garat var Marie-Antoinettes skyddsling och måste vid franska revolutionens utbrott fly från Paris, och verkade därefter i Hamburg, där han tillsammans med violinisten Pierre Rode firade stora triumfer. 1794 vände han tillbaka till Paris och blev därefter en av revolutions- och kejsartidens berömdaste sångare.Pierre-Jean Garat (25 April 1764 – 1 March 1823) was a French Basque singer and nephew of Dominique Joseph Garat. He was born in Ustaritz. Garat devoted himself from an early age to the cultivation of his musical talents. Because he professed a distaste for the legal profession, which his father wished him to pursue, he was deprived of his allowance, but through the patronage of a friend he obtained the office of secretary to Comte d'Artois, and was afterwards engaged to give musical lessons to the queen of France. Garat died on 1 March 1823 in Paris.Pierre-Jean Garat (Ustaritz, 1764 – Parigi, 1823) è stato un cantante francese. Nipote di Dominique-Joseph Garat, fu attivo a Parigi dal 1782, autore di ottime romanze da camera. Dal 1796 fu docente al Conservatorio parigino.Pierre-Jean GaratПьер-Жан Гара́ (фр. Pierre-Jean Garat; 26 апреля 1764, Юстариц (ныне в департаменте Атлантические Пиренеи) — 1 марта 1823, Париж) — французский певец (баритон с очень широким диапазоном) и композитор (автор популярных песен). Племянник политика-республиканца Доминика Жозефа Гара.Pierre-Jean Garat (Uztaritze?, 1762ko apirilaren 26a - Paris, 1823ko martxoaren 1a), Frantziako Orfeo izengoitia zuena, Lapurdiko opera-abeslari eta musikagile ospetsua izan zen. Dominique Garaten semea. Baionan eta Parisen egin zituen musikako ikasketak. Frantziako iraultzaren garaian espetxeratu zuten eta Izuaren aroan Paristik kanpora egon zen. Konbentzioa aginpidera iritsitakoan, Parisko Musika Eskolako irakasle izendatu zuten.1084212944Pierre-Jean Garat, né Dominique Pierre Jean Garat à Bordeaux le 26 avril 1762, et mort le 1er mars 1823 à Paris, était un musicien et chanteur baryton (ténorisant) français. Des témoins assurent qu’il pouvait chanter en voix de basse-taille tout en ayant une tessiture de haute-contre, probablement en voix de fausset ; sa flexibilité devait donc être surprenante, à l’instar de son confrère Martin.3036483Pierre-Jean GaratPierre-Jean GaratPierre Jean Garat (Ustaritz, Pirineus Atlàntics, 25 d'abril de 1764 - París, 1 de març de 1823) fou un cantant del País Basc. Destinat a l'advocacia pel seu pare, estudià música contra la seva voluntat, i als setze anys es traslladà a París i assoli ser rebut en els salons de l'aristocràcia, on es va fer admirar per tothom i aconseguí la protecció del comte d'Artois, que el nomenà el seu secretari particular i el presentà a la reina Maria Antonieta, que tenia grans desitjós d'escoltar-lo. La Revolució el deixà en la misèria i llavors decidí dedicar-se per complet a la música, que fins llavors només havia cultivat per afició. Després de donar alguns concerts a la capital francesa, que provocaren un gran entusiasme, Garat feu alguns viatges a Holanda, Anglaterra i Espanya, assolint grans èxits arreu. El 1796 fou nomenat professor del Conservatori de París, on entre d'altres alumnes tingué a Adelaide Comelli-Rubini. Garat no va conèixer rival en la seva època, cantant amb igual encert les òperes de Gluck, que les del repertori italià. També fou un bon compositor.456Pierre-Jean GaratPierre-Jean GaratPierre-Jean Garat