| dbo:abstract
|
- Banu l-Azaf o Banu l-Azafí, també anomenats azàfides, fou una dinastia local de Ceuta. Governaren la ciutat des de 1249, quan van assolir el poder, i van canviar la fidelitat de Ceuta als hàfsides en favor dels marínides de Fes. Durant mig segle foren un poder local fidel, però Abu-Tàlib Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Azaf (a vegades Ibn Hafas) es va revoltar contra els marínides de Fes abans del 1305 (potser a finals del segle xiii) i es va aliar a Muhàmmad III al-Makhlú de Granada. El 13 de maig de 1306 forces granadines van desembarcar a Ceuta, van deposar a Abd-Al·lah i el van enviar a Granada amb la seva família. Ceuta va passar a control directe del rei nassarita, però davant l'amenaça marínida el 20 de juliol de 1309 la ciutat es va sotmetre voluntàriament al sultà de Fes. A la mort del sultà el novembre de 1310, el seu successor va autoritzar els Banu l-Azaf a retornar al poder nomenant governador a Abu-Zakariyyà Yahya ibn Abi-Tàlib Abd-Al·lah. El 1314 el fill del sultà, Abu-Alí, es va revoltar (novembre) i va obtenir per un temps el suport de quasi tot el regne, però fou derrotat; en resposta, el 1315 Abu-Zakariyyà Yahya ibn Abi-Tàlib Abd-Al·lah fou cridat a Fes i un altre Abu-Zakkariyyà Hayyan fou nomenat governador de Ceuta. Va poder retornar el mateix any o a l'any següent però va haver de deixar el seu fill Muhàmmad com a ostatge. No va ser això obstacle, perquè el sultà marínida era un home pietós que difícilment prendria accions contra l'ostatge. No molt de temps després proclamava (1317) l'autonomia formant un govern local amb ell mateix i un consell de notables i va cridar com a cap militar el pretendent marínida , que estava refugiat a Granada. Quan l'exèrcit marínida es va presentar a Ceuta, Yahya va oferir sotmetre's a canvi del seu fill, i el sultà va acceptar i va fer portar a Muhàmmad al seu campament, però allí, en un audaç cop de mà, un grup de soldats de Ceuta el van rescatar. Això el va deixar independent, perquè els marínides no podien conquerir la ciutat sense marina; però l'abril de 1319 va optar per sotmetre's i va pagar els tributs corresponents; el sultà el va confirmar com a governador de Ceuta. Segons una font va morir el 1319, una altra dona el 1320/1322 i una tercera diu que era viu a Fes el 1322/1323. El cert és que el 1319 el va succeir el seu fill, que en algun moment es devia declarar autònom. El 1327/1328 les forces del sultà es van presentar a Ceuta; la resistència de Muhàmmad fou molt mal dirigida. Un cosí seu, Muhàmmad ibn Alí es va revoltar al front dels partidaris de sotmetre's (entre els quals cap notable) i va agafar el poder entregant als principals azàfides i sotmetent la ciutat als marínides, que van annexionar Ceuta. L'emir Muhàmmad fou exiliat a Granada el 1328 i més tard a Fes, on va morir el 1366. Fou el darrer azàfida. (ca)
- The Banu al-ʿAzafi (Arabic: بنو العزفي), or the ʿAzafids, was a noble family in the North African city of Ceuta (Arabic: Sabta, today part of Spain). In 654 AH (1256/57 CE) , a member of the dynasty, became the ruler of the city after expelling the governor of the Almohad caliph Umar al-Murtada. Afterwards, the dynasty were the de facto rulers of the city although they later acknowledged the Marinids as their sovereign. In 1304 they rebelled against the Marinids, but this independence was short-lived as the city was conquered by the fleet of Nasrid Granada in May 1306. In 1309 Granada returned the city to the Marinids and in 1311 Yahya al-Azafi was made the governor of Ceuta and the Azafids returned to the city. After the death of Yahya (date unknown between 1322 and 1328), order broke down in the city under the rule of his son Abu al-Qasim. At the invitation of the people, Marinid forces marched into the city in 1327 or 1328, ending its autonomy and putting it under the direct rule of Abu Sa'id Uthman II. (en)
- Os azáfidas ou Banu Alazafi (em árabe: بنو العزفي; romaniz.: Banu al-ʿAzafi) foram uma família nobre na cidade de Ceuta, no norte da África. Em 654 AH (1256/57), tornou-se o governante da cidade após expulsar o governador do califa almóada Abu Hafes Omar Almortada (r. 1248–1266). Posteriormente, a dinastia foi a governante de facto, embora mais tarde reconhecesse os merínidas como seus soberanos. Em 1304, se rebelaram contra os merínidas, mas essa independência durou pouco, pois a cidade foi conquistada pela frota do Reino Nacérida de Granada em maio de 1306. Em 1309, Granada devolveu a cidade aos merínidas e em 1311 foi nomeado governador. Após a morte de Iáia (data desconhecida entre 1322 e 1328), a ordem foi quebrada sob o governo de seu filho Abu Alcácime. A convite do povo, as forças merínidas marcharam à cidade em 1327 ou 1328, acabando com sua autonomia e colocando-a sob o governo direto do sultão Abuçaíde Otomão II. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- Banu l-Azaf o Banu l-Azafí, també anomenats azàfides, fou una dinastia local de Ceuta. Governaren la ciutat des de 1249, quan van assolir el poder, i van canviar la fidelitat de Ceuta als hàfsides en favor dels marínides de Fes. (ca)
- The Banu al-ʿAzafi (Arabic: بنو العزفي), or the ʿAzafids, was a noble family in the North African city of Ceuta (Arabic: Sabta, today part of Spain). In 654 AH (1256/57 CE) , a member of the dynasty, became the ruler of the city after expelling the governor of the Almohad caliph Umar al-Murtada. Afterwards, the dynasty were the de facto rulers of the city although they later acknowledged the Marinids as their sovereign. (en)
- Os azáfidas ou Banu Alazafi (em árabe: بنو العزفي; romaniz.: Banu al-ʿAzafi) foram uma família nobre na cidade de Ceuta, no norte da África. Em 654 AH (1256/57), tornou-se o governante da cidade após expulsar o governador do califa almóada Abu Hafes Omar Almortada (r. 1248–1266). Posteriormente, a dinastia foi a governante de facto, embora mais tarde reconhecesse os merínidas como seus soberanos. Em 1304, se rebelaram contra os merínidas, mas essa independência durou pouco, pois a cidade foi conquistada pela frota do Reino Nacérida de Granada em maio de 1306. Em 1309, Granada devolveu a cidade aos merínidas e em 1311 foi nomeado governador. Após a morte de Iáia (data desconhecida entre 1322 e 1328), a ordem foi quebrada sob o governo de seu filho Abu Alcácime. A convite do povo, as força (pt)
|
