| dbo:abstract
|
- El constructivisme és un corrent psicològic, pedagògic i filosòfic que intenta explicar la formació de coneixement, al qual situa dins del subjecte, ja que la realitat per si mateixa no es pot conèixer, sinó que es coneix gràcies a mecanismes cognitius, que a la mateixa vegada permeten fer transformacions d'aquesta. Segons aquest corrent una persona no és un producte de l'ambient ni un simple resultat de les seves disposicions internes, sinó una construcció pròpia que es va creant a partir de la interacció diària d'aquests dos factors. En conseqüència el coneixement no és una còpia de la realitat si no una construcció pròpia que crea l'ésser a partir dels seus esquemes interns, considerant decisiu el que sap (coneixements previs) i fa la persona a l'hora de conèixer i aprendre continguts. A més, a través de l' assimilació, adaptació, autoregulació i diàleg aquest corrent pot eliminar les confrontacions entre el subjecte i l'objecte. Per tant aquesta realitat és completament diferent per a cada individu, encara que les condicions d'aprenentatge siguin semblants. Això es deu al fet que no és possible crear condicions idèntiques en la ment de dos subjectes individuals. El constructivisme diu que l'aprenentatge s'estableix a través del pas d'informació entre persones, per tant dins la construcció del coneixement el més important és rebre interacció. Dintre d'aquest corrent l'aprenentatge és actiu, no passiu, cada individu va creant coneixement per ell mateix a mesura que van aprenent. Les persones senten la necessitat de construir el seu propi coneixement, per tant com diu Piaget ho faran a partir de l'experiència, la qual permet que a poc a poc es creïn esquemes mentals cada vegada més complexos. En l'àmbit artístic, el constructivisme artístic és un moviment de vaguarda que s'interessa per la manera en com s'organitzen els plànols, i per l'expressió de volum emprant aquells materials propis de la indústria. Aquest moviment va néixer a Rússia al voltant de l'any 1914 i es va enfortir després de la Revolució Bolxevic. Aquest corrent té antecedents en la filosofia Grega: en filòsofs presocràtics, sofistes i estoics, més endavant també en les idees de Descartes, Galileu i Immanuel Kant. Les tendències que tots ells mostren són intents de trencar l'hegemonia del ser, de la veritat, del coneixement únic i dominant, donant suport així a la diversitat, el canviant, a les construccions particulars, a les veritats construïdes des de perspectives individuals, a l'esforç d'anàlisi, de crítica i refutació. Per altra banda es parla de constructivisme social el qual ha evolucionat, en un període curt de temps, fins a arribar a ser un model per a les relacions internacionals (RI). Els constructivistes s'han centrat en l'examen de factors no materials tals com normes, idees, coneixements i cultura, destacant en particular el paper exercit per "idees col·lectives o intersubjectives i la comprensió sobre la vida social" en les RI (Finnemore y Sikkink, 2001) . A més, Ruggie (1998) descriu al constructivisme com "la consciència humana i el seu paper en la vida internacional” i Emanuel Alder (1997) afirma que els seguidors d'aquest moviment creuen firmament que les RI són establertes gràcies a fets socials, que només poden existir per acord humà. Segons Finnemore i Sikkink (2001), el constructivisme des d'un enfocament social es basa en els següents suposats bàsics: 1- La interacció humana no està conformada per factors materials, sinó principalment pels ideològics. 2- Els factors ideacionals més significatius en aquest context són les creences "intersubjectives" com a enteniment col·lectiu compartit. 3- Aquestes creences construeixen les identitats i interessos dels actors. (ca)
- البنائية (المنهج البنائي) هي نظرية توضح كيفية بناء المعلومات في الكائن البشري عندما تأتي إليه المعلومات بمعرفة قائمة طورها بالخبرة والتجارب. وجذور هذا المصطلح مشتقة من علم النفس الإدراكي والأحياء وهو منهج يستخدم في التعليم ويركز على طرق خلق المعرفة من أجل التكيف مع العالم. والتراكيب هي أنواع مختلفة من المرشحات التي نختار تطبيقها على واقعنا من أجل تغيير واقعنا من الفوضى إلى النظام. يصف فون جلاسرسفلد (Von Glasersfeld) البنائية بأنها "نظرية المعرفة بجذورها في الفلسفة وعلم النفس والسيبرنيات (علم التحكم والتواصل في الآلات والحيوانات). وللبنائية آثار على نظرية التوجيه. والتعلم بالاكتشاف والتعلم الذاتي والتجريبي والإسهام والتعلم الذي يعتمد على المشروع والذي يعتمد على المهمة جميعها يعتبر عددًا من التطبيقات التي تدعم التعليم والتعلم. تأتي جذور المدرسة البنائية في التربية من الإبستمولوجيا. يمتلك الطالب معرفة وخبرات أولية أو سابقة، والتي تشكلت غالبًا عن طريق بيئاته الاجتماعية والثقافية. ثمَّ يحدث التعلم عن طريق بناء معرفة الطلاب من خبراتهم. وبينما قد تساعد المدرسة السلوكية في التعلم على فهم ما يفعله الطلاب، فإن المعلمين في حاجة أيضًا إلى معرفة ما يفكر فيه الطلاب ومعرفة كيفية إثراء هذا المحتوى الذي يفكرون فيه. يمكن العودة بالمدرسة البنائية إلى علم النفس التربوي كما قدمته أعمال جان بياجيه (1896 – 1980) والمعروفة باسم نظرية النمو المعرفي عند بياجيه. ركز بياجيه على كيفية خلق تكوين البشر للمعنى فيما يخص التفاعل بين خبراتهم وبين أفكارهم. ومالت آراؤه إلى التركيز على النمو البشري فيما يخص ما يحدث مع الفرد باعتباره متمايزًا عن النمو المتأثر بالأشخاص الآخرين. وفقًا لجان بياجيه، التعلم الحقيقي لن يتم بناء على ما سمعه المتعلم حتى ولو حفظه وكرره أمام المدرس بل تؤكد نظريته على أن الشخص يبني معلوماته داخليا متأثرا بالبيئة المحيطة به والمجتمع واللغة، وأن لكل متعلم طريقة وخصوصية في فهم المعلومة وليس بالضرورة أن تكون كما يريد المدرس… إذن فانهماك المدرس في إرسال المعلومات للمتعلم وتأكيدها وتكرارها لن يكون مجديا في بناء المعلومة كما يريدها في عقل المتعلم. (ar)
- Ο (Επ)οικοδομισμός ή (επ)οικοδομιτισμός ή κονστρουκτιβισμός (Constructivism) είναι μια θεωρία γνώσης (επιστημολογία) που υποστηρίζει ότι οι άνθρωποι δημιουργούν γνώση και νοήματα από μια αλληλεπίδραση μεταξύ των εμπειριών τους και των ιδεών τους. Κατά τη διάρκεια της νηπιακής ηλικίας είναι μια αλληλεπίδραση μεταξύ ανθρώπινων εμπειριών και των αντανακλαστικών τους ή των προτύπων συμπεριφοράς. Ο Ζαν Πιαζέ αποκαλούσε αυτά τα συστήματα γνώσης "σχήματα". Ο οικοδομισμός δεν είναι μια συγκεκριμένη παιδαγωγική, αν και συγχέεται συχνά με τον (constructionism), μια εκπαιδευτική θεωρία που αναπτύχθηκε από τον Σέυμουρ Παπέρτ, εμπνευσμένη από τις ιδέες του Πιαζέ για τον (επ)οικοδομισμό και την (experiential learning) καθώς και τις (teaching method) στην εκπαίδευση και είναι το βασικό θέμα πολλών κινήσεων (education reform). Η αναζήτηση υποστήριξης για τεχνικές διδασκαλίας του (επ)οικοδομισμού έχει αναμειχθεί, με κάποια έρευνα που υποστηρίζει αυτές τις τεχνικές και με άλλες έρευνες που αντικρούουν αυτά τα αποτελέσματα. (el)
- Der Konstruktivismus in lernpsychologischer Hinsicht postuliert, dass menschliches Erleben und Lernen Konstruktionsprozessen unterworfen ist, die durch sinnesphysiologische, neuronale, kognitive und soziale Prozesse beeinflusst werden. Seine Kernthese besagt, dass Lernende im Lernprozess eine individuelle Repräsentation der Welt schaffen. Was jemand unter bestimmten Bedingungen lernt, hängt somit stark, jedoch nicht ausschließlich, von dem Lernenden selbst und seinen Erfahrungen ab. (de)
- Constructivism is a theory in education which posits that individuals or learners do not acquire knowledge and understanding by passively perceiving it within a direct process of knowledge transmission, rather they construct new understandings and knowledge through experience and social discourse, integrating new information with what they already know (prior knowledge). For children, this includes knowledge gained prior to entering school. It is associated with various philosophical positions, particularly in epistemology as well as ontology, politics, and ethics. The origin of the theory is also linked to Swiss developmental psychologist Jean Piaget's theory of cognitive development. (en)
- Pedagogian, konstruktibismoa ikaskuntza-prozesuaren garapena azaltzen duen teoria bat da, euskaraz ikuspegi eraikitzailea ere deitua. Teoria honen arabera, ikaslea bera da bere ikaskuntza-prozesua eraikitzen duena, aurreko jakintza eta trebezietan oinarrituta, elementu berriak eskema orokorragoetan txertatuz. Horrela, konstruktibismoa hauek izanik ikaskuntza egoki baten gakoak: ikaskuntza adierazgarria, ikaslearentzat esanguratsuak diren edukiak, ikasgai berriak aurrekoekin modu egokian integratu behar baitira; ikasgaiaren erabilgarritasuna eta ulergarritasuna. Ikaskuntza prozesu aktibo eta indibidual moduan ere eratzen du, ikaslea baita bere ikaskuntzaren protagonista, ikasgaiak bere bizitza-esperientziarekin lotuz. Alde horretatik, ikastea barne-prozesu bat da, kanpotik baino ikasle bakoitzaren barnetik zuzendu beharrekoa. Horrela, irakaslearen eginkizun nagusia ikaslea bera ezagutzea da, ikasi beharrekoa ahalik eta egokien barnera dezan. Konstruktibismoaren funtsezko irudi gisa Jean Piaget eta Lev Vigotski nabarmentzen dira. Jean Piagetek ezagutza nola eraikitzen den aztertu zuen, ingurunearekiko elkarreraginetik abiatuta. Aitzitik, Lev Vigotskik gizarte inguruneak barne berreraikuntza nola ahalbidetzen duen aztertu zuen. Konstruktibisten ustez, ikaskuntzaren instrukzioa jokabide-psikologiaren aplikazioetatik sortzen da, non ezagutzaren irakaskuntza programatzeko jokabide-mekanismoak zehazten diren. Jean Piaget filosofo eta psikologoa bere lanak, XX. mendearen erdialdean osatu zituen epistemologia genetikoaren teorian oinarrituz. Geroztik, hezkuntza ofizialaren paradigma bilakatu da. Egun bestelako ekarpenekin uztartu badira ere (ikaskuntza dialogikoarekin, esate baterako). Ikuspegi eraikitzaile honen arabera ikasleak bere aurre-ezagutzak ingurukoei komunikatzeaz gainera, ezagutza horiek behin eta berriro alderatu ere alderatu egiten ditu. Partekatze lan horrek askotan gatazka kognitiboak sortuko ditu ikaslearengan, eta ikaslearen egitura kognitiboan piztuko diren desoreka horiek eramango dute ezagutza eraikitzera. Ezagutza sortzeko, jarduera mentalak beharrezko izango du ingurune soziala. Inguru sozial horretan ezinbestekoa izango da eraikitzeko prozesua. Aldamiatze horrek Lev Vigotskik sortu eta garatutako Garapen Hurbileko Eremuan eragingo du. Lev Vigotskiren GHEa pertsona batek bere kabuz egin dezakeenaren eta esperientzia gehiago duen norbaiten laguntzaz egin dezakeenaren arteko aldea da. Alde horretatik, edozein hezkuntza sistemaren helburu nagusia izan beharko luke laguntza hori ematea. (eu)
- El constructivismo es una corriente pedagógica basada en la teoría del conocimiento constructivista, que postula la necesidad de entregar al estudiante las herramientas necesarias (generar andamiajes) que le permitan construir sus propios procedimientos para resolver una situación problemática, lo que implica que sus ideas puedan verse modificadas y siga aprendiendo. El constructivismo propone un paradigma donde el proceso de enseñanza se percibe y se lleva a cabo como un proceso dinámico, participativo e interactivo del sujeto, de modo que el conocimiento sea una auténtica construcción operada por la persona que aprende (por el «sujeto cognoscente»). El constructivismo en pedagogía se aplica como concepto didáctico en la enseñanza orientada a la acción. Como figuras clave del constructivismo destacan principalmente Lev Vygotski, que se centraba en cómo el medio social permite una reconstrucción interna y a Jean Piaget, que se centraba en cómo se construye el conocimiento partiendo desde la interacción con el medio. La instrucción del aprendizaje surge de las aplicaciones de la psicología conductual, donde se especifican los mecanismos conductuales para programar la enseñanza de conocimiento. Posteriormente ese enfoque fue considerado obsoleto durante la revolución cognitiva, y entonces adquirieron prominencia los abordajes cognitivos, entre ellos los constructivistas. Existe otra teoría constructivista (del aprendizaje cognitivo y social) de Albert Bandura y Walter Mischel, dos teóricos del aprendizaje cognoscitivo y social, así como una variante del constructivismo como mecanismo conductual propuesto por Mercedes Chaves para el aprendizaje de la lectoescritura en las primeras etapas del niño. (es)
- Le constructivisme, théorie de l'apprentissage, a été développée, entre autres, par Piaget, dès 1923, face au béhaviorisme qui, d’après lui, limitait trop l’apprentissage à l’association stimulus-réponse et considérait le sujet comme boîte noire. L’approche constructiviste s'intéresse à l'activité du sujet pour se construire une représentation de la réalité qui l’entoure. Le constructivisme part de l'idée que les connaissances de chaque sujet ne sont pas spécialement une « copie » de la réalité, mais un modèle plus ou moins fidèle de celle-ci construit par lui au cours du temps. Le constructivisme s'attache à étudier les mécanismes et processus permettant la construction de ce modèle chez les sujets à partir d'éléments déjà intégrés. On est donc à l'opposé d'une simple approche boîte noire. La compréhension, constamment renouvelée, s’élabore à partir des représentations plus anciennes d’événements passés, que le sujet a d’ores et déjà « emmagasinées » dans son vécu. En fait, le sujet restructure (« reconceptualise »), en interne, les informations reçues en regard de ses propres concepts : c’est le phénomène de restructuration conceptuelle à travers ses expériences. (fr)
- Teori Konstruktivisme didefinisikan sebagai pembelajaran yang bersifat generatif, yaitu tindakan mencipta sesuatu makna dari apa yang dipelajari. Konstruktivisme sebenarnya bukan merupakan gagasan yang baru, apa yang dilalui dalam kehidupan kita selama ini merupakan himpunan dan pembinaan pengalaman demi pengalaman. Ini menyebabkan seseorang mempunyai pengetahuan dan menjadi lebih dinamis.Pendekatan konstruktivisme mempunyai beberapa konsep umum seperti: 1.
* Pelajar aktif membina pengetahuan berasaskan pengalaman yang sudah ada. 2.
* Dalam konteks pembelajaran, pelajar seharusnya mampu membina pengetahuan mereka secara mandiri. 3.
* Pentingnya membina pengetahuan secara aktif oleh pelajar sendiri melalui proses saling memengaruhi antara pembelajaran terdahulu dengan pembelajaran terbaru. 4.
* Unsur terpenting dalam teori ini ialah seseorang membina pengetahuan dirinya secara aktif dengan cara membandingkan informasi baru dengan pemahamannya yang sudah ada. 5.
* Ketidakseimbangan merupakan faktor motivasi pembelajaran yang utama. Faktor ini berlaku apabila seorang pelajar menyadari gagasan-gagasannya tidak konsisten atau sesuai dengan pengetahuan ilmiah. 6.
* Bahan pengajaran yang disediakan perlu mempunyai perkaitan dengan pengalaman pelajar untuk menarik minat pelajar. 7.
* Kontruktivistik memandang bahwa pengetahuan adalah non-objective, bersifat temporer, selalu berubah, dan tidak menentu
* l
*
* s (in)
- 교육심리학이나 교수 설계에서 구성주의 (Constructivism)는 인간이 자신의 경험으로부터 지식과 의미를 구성해낸다는 이론이다.교육학에서는 피교육자들이 교육을 받을 때, 학습 이전의 개념을 토대로 학습이 진행된다는 의미가 된다. 그에 따르면, 교사의 역할은 피교육자가 사실이나 생각을 발견할 수 있도록 돕는 것이 된다. 장 피아제는 이를 정형화하는 데 큰 공헌을 하였다. 그의 구성주의 학습이론은 의 주제로 활용되어 학습이론과 에 큰 영향을 주기도 했다. 1970년대에 대두되기 시작하여 1980년대에는 객관주의 또는 표상주의에 대한 대안으로 자리잡게 되었다. (ko)
- 構成主義（こうせいしゅぎ）は、学習者たちがある対象について、彼ら自身による（それぞれ違った）理解を組み立てるようなかたちで教育すべきである、あるいは学習者たちの中に既に存在している概念を前提に授業を組み立てる必要がある、というジャン・ピアジェが発達心理学をもとに考案した学習・教授理論を指す。ここでの教師の役目は、学習者がある対象範囲における事実や考えを見つけるのを手助けすることである。 (ja)
- Konstruktywizm – metastanowisko – nazywane inaczej przez Nicolai Hartmanna „metafizyką od góry” lub „transcendentalnymi domkami z kart” – traktujące filozofię jako swobodny twór, który w oparciu o pewne, a priori lub intuicyjnie przyjęte tezy, dedukcyjnie (w szerokim rozumieniu tego słowa) wyprowadza z nich konsekwencje, dbając głównie o koherencję zdań. Celem działalności konstruktywisty jest swoista pojęciowa konstrukcja, często przybierająca postać systemu filozoficznego, gdzie poszczególne tezy wyprowadzane są jako nieuchronne konsekwencje niewielkiej liczby najogólniejszych zasad (aksjomatów), do których dopasować należy badany przez ich pryzmat świat. Za tak rozumiane konstruktywizmy uznać można np. systemy Hegla czy Leibniza. (pl)
- Konstruktivism är en skolbildning inom pedagogik som betonar att människor själva skapar och konstruerar kunskap i interaktion med omvärlden, till skillnad från äldre tankar där kunskap betraktas mer som en entitet som kan överföras från exempelvis en lärare eller bok till individen. I studiesituationer är konsekvenser av teorin ett ökat fokuserande på studenten snarare än - som ofta tidigare - lärare och läromedel, och tanken är att undervisningen är till för att stödja och underlätta studentens eget lärande. Som tidig teoretiker nämns ofta Jean Piaget. (sv)
- 建構主義源自教育學，是作為改進教學而提出的學習理論，主要的目的在於瞭解發展過程中的各式活動如何引發孩童的自主學習，以及在學習的過程中，教師如何適當的扮演支持者的角色。 但建構主義早已在哲學、社會學和政治學上廣泛延伸，國際關係理論中，建構主義（又稱社會構成論）已是主要的學派之一。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Der Konstruktivismus in lernpsychologischer Hinsicht postuliert, dass menschliches Erleben und Lernen Konstruktionsprozessen unterworfen ist, die durch sinnesphysiologische, neuronale, kognitive und soziale Prozesse beeinflusst werden. Seine Kernthese besagt, dass Lernende im Lernprozess eine individuelle Repräsentation der Welt schaffen. Was jemand unter bestimmten Bedingungen lernt, hängt somit stark, jedoch nicht ausschließlich, von dem Lernenden selbst und seinen Erfahrungen ab. (de)
- Constructivism is a theory in education which posits that individuals or learners do not acquire knowledge and understanding by passively perceiving it within a direct process of knowledge transmission, rather they construct new understandings and knowledge through experience and social discourse, integrating new information with what they already know (prior knowledge). For children, this includes knowledge gained prior to entering school. It is associated with various philosophical positions, particularly in epistemology as well as ontology, politics, and ethics. The origin of the theory is also linked to Swiss developmental psychologist Jean Piaget's theory of cognitive development. (en)
- 교육심리학이나 교수 설계에서 구성주의 (Constructivism)는 인간이 자신의 경험으로부터 지식과 의미를 구성해낸다는 이론이다.교육학에서는 피교육자들이 교육을 받을 때, 학습 이전의 개념을 토대로 학습이 진행된다는 의미가 된다. 그에 따르면, 교사의 역할은 피교육자가 사실이나 생각을 발견할 수 있도록 돕는 것이 된다. 장 피아제는 이를 정형화하는 데 큰 공헌을 하였다. 그의 구성주의 학습이론은 의 주제로 활용되어 학습이론과 에 큰 영향을 주기도 했다. 1970년대에 대두되기 시작하여 1980년대에는 객관주의 또는 표상주의에 대한 대안으로 자리잡게 되었다. (ko)
- 構成主義（こうせいしゅぎ）は、学習者たちがある対象について、彼ら自身による（それぞれ違った）理解を組み立てるようなかたちで教育すべきである、あるいは学習者たちの中に既に存在している概念を前提に授業を組み立てる必要がある、というジャン・ピアジェが発達心理学をもとに考案した学習・教授理論を指す。ここでの教師の役目は、学習者がある対象範囲における事実や考えを見つけるのを手助けすることである。 (ja)
- Konstruktivism är en skolbildning inom pedagogik som betonar att människor själva skapar och konstruerar kunskap i interaktion med omvärlden, till skillnad från äldre tankar där kunskap betraktas mer som en entitet som kan överföras från exempelvis en lärare eller bok till individen. I studiesituationer är konsekvenser av teorin ett ökat fokuserande på studenten snarare än - som ofta tidigare - lärare och läromedel, och tanken är att undervisningen är till för att stödja och underlätta studentens eget lärande. Som tidig teoretiker nämns ofta Jean Piaget. (sv)
- 建構主義源自教育學，是作為改進教學而提出的學習理論，主要的目的在於瞭解發展過程中的各式活動如何引發孩童的自主學習，以及在學習的過程中，教師如何適當的扮演支持者的角色。 但建構主義早已在哲學、社會學和政治學上廣泛延伸，國際關係理論中，建構主義（又稱社會構成論）已是主要的學派之一。 (zh)
- البنائية (المنهج البنائي) هي نظرية توضح كيفية بناء المعلومات في الكائن البشري عندما تأتي إليه المعلومات بمعرفة قائمة طورها بالخبرة والتجارب. وجذور هذا المصطلح مشتقة من علم النفس الإدراكي والأحياء وهو منهج يستخدم في التعليم ويركز على طرق خلق المعرفة من أجل التكيف مع العالم. والتراكيب هي أنواع مختلفة من المرشحات التي نختار تطبيقها على واقعنا من أجل تغيير واقعنا من الفوضى إلى النظام. يصف فون جلاسرسفلد (Von Glasersfeld) البنائية بأنها "نظرية المعرفة بجذورها في الفلسفة وعلم النفس والسيبرنيات (علم التحكم والتواصل في الآلات والحيوانات). وللبنائية آثار على نظرية التوجيه. والتعلم بالاكتشاف والتعلم الذاتي والتجريبي والإسهام والتعلم الذي يعتمد على المشروع والذي يعتمد على المهمة جميعها يعتبر عددًا من التطبيقات التي تدعم التعليم والتعلم. (ar)
- El constructivisme és un corrent psicològic, pedagògic i filosòfic que intenta explicar la formació de coneixement, al qual situa dins del subjecte, ja que la realitat per si mateixa no es pot conèixer, sinó que es coneix gràcies a mecanismes cognitius, que a la mateixa vegada permeten fer transformacions d'aquesta. Segons aquest corrent una persona no és un producte de l'ambient ni un simple resultat de les seves disposicions internes, sinó una construcció pròpia que es va creant a partir de la interacció diària d'aquests dos factors. En conseqüència el coneixement no és una còpia de la realitat si no una construcció pròpia que crea l'ésser a partir dels seus esquemes interns, considerant decisiu el que sap (coneixements previs) i fa la persona a l'hora de conèixer i aprendre continguts. (ca)
- Ο (Επ)οικοδομισμός ή (επ)οικοδομιτισμός ή κονστρουκτιβισμός (Constructivism) είναι μια θεωρία γνώσης (επιστημολογία) που υποστηρίζει ότι οι άνθρωποι δημιουργούν γνώση και νοήματα από μια αλληλεπίδραση μεταξύ των εμπειριών τους και των ιδεών τους. Κατά τη διάρκεια της νηπιακής ηλικίας είναι μια αλληλεπίδραση μεταξύ ανθρώπινων εμπειριών και των αντανακλαστικών τους ή των προτύπων συμπεριφοράς. Ο Ζαν Πιαζέ αποκαλούσε αυτά τα συστήματα γνώσης "σχήματα". Ο οικοδομισμός δεν είναι μια συγκεκριμένη παιδαγωγική, αν και συγχέεται συχνά με τον (constructionism), μια εκπαιδευτική θεωρία που αναπτύχθηκε από τον Σέυμουρ Παπέρτ, εμπνευσμένη από τις ιδέες του Πιαζέ για τον (επ)οικοδομισμό και την (experiential learning) καθώς και τις (teaching method) στην εκπαίδευση και είναι το βασικό θέμα πολλών κιν (el)
- El constructivismo es una corriente pedagógica basada en la teoría del conocimiento constructivista, que postula la necesidad de entregar al estudiante las herramientas necesarias (generar andamiajes) que le permitan construir sus propios procedimientos para resolver una situación problemática, lo que implica que sus ideas puedan verse modificadas y siga aprendiendo. (es)
- Pedagogian, konstruktibismoa ikaskuntza-prozesuaren garapena azaltzen duen teoria bat da, euskaraz ikuspegi eraikitzailea ere deitua. Teoria honen arabera, ikaslea bera da bere ikaskuntza-prozesua eraikitzen duena, aurreko jakintza eta trebezietan oinarrituta, elementu berriak eskema orokorragoetan txertatuz. Horrela, konstruktibismoa hauek izanik ikaskuntza egoki baten gakoak: ikaskuntza adierazgarria, ikaslearentzat esanguratsuak diren edukiak, ikasgai berriak aurrekoekin modu egokian integratu behar baitira; ikasgaiaren erabilgarritasuna eta ulergarritasuna. (eu)
- Le constructivisme, théorie de l'apprentissage, a été développée, entre autres, par Piaget, dès 1923, face au béhaviorisme qui, d’après lui, limitait trop l’apprentissage à l’association stimulus-réponse et considérait le sujet comme boîte noire. L’approche constructiviste s'intéresse à l'activité du sujet pour se construire une représentation de la réalité qui l’entoure. (fr)
- Teori Konstruktivisme didefinisikan sebagai pembelajaran yang bersifat generatif, yaitu tindakan mencipta sesuatu makna dari apa yang dipelajari. Konstruktivisme sebenarnya bukan merupakan gagasan yang baru, apa yang dilalui dalam kehidupan kita selama ini merupakan himpunan dan pembinaan pengalaman demi pengalaman. Ini menyebabkan seseorang mempunyai pengetahuan dan menjadi lebih dinamis.Pendekatan konstruktivisme mempunyai beberapa konsep umum seperti:
* l
*
* s (in)
- Konstruktywizm – metastanowisko – nazywane inaczej przez Nicolai Hartmanna „metafizyką od góry” lub „transcendentalnymi domkami z kart” – traktujące filozofię jako swobodny twór, który w oparciu o pewne, a priori lub intuicyjnie przyjęte tezy, dedukcyjnie (w szerokim rozumieniu tego słowa) wyprowadza z nich konsekwencje, dbając głównie o koherencję zdań. Celem działalności konstruktywisty jest swoista pojęciowa konstrukcja, często przybierająca postać systemu filozoficznego, gdzie poszczególne tezy wyprowadzane są jako nieuchronne konsekwencje niewielkiej liczby najogólniejszych zasad (aksjomatów), do których dopasować należy badany przez ich pryzmat świat. (pl)
|
