| dbo:abstract
|
- El comtat de Ferrette (en alemany comtat de Pfirt) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada per segregació del comtat de Montbéliard el 1105, formada inicialment per les senyories de Ferrette, de Thann i d'Altkirch i més tard les de Belfort, de Delle i de . , fill de Thierry I de Montbéliard, va rebre el comtat ja el 1104 però formalment no va agafar el títol fins al 1125, sent el primer comte de Ferrette. Frederic I (1125-1160) participà activement al govern de l'imperi i va lluitar contra el paganisme encoratjant l'établissement de monestirs i priorats com Feldbach i Saint Morand a Altkirch. Va fundar a Ferrette un priorat de canonges regulars de Sant Augustí. El 1271 el comte de Ferrete va esdevenir vassall de l'església de Basilea. Joana, filla d' i de Joana de Montbéliard, va aportar (1324) el comtat a la casa d'Àustria pel seu matrimoni amb Albert II el Savi, quart fill de l'emperador Albert I d'Àustria, i el comtat fou incorporat al landgraviat de l'Alta Alsàcia. Durant més de tres segles (1324-1648) el comtat de Ferrette va pertànyer als Habsburg. El 1469, l'arxiduc Segimon d'Àustria el va cedir, com totes les seves possessions a Alsàcia, al duc de Borgonya, Carles el Temerari, que el va fer administrar per un batlle, Pierre d'Hagenbach. La tirania d'aquest darrer va provocar uina revolta i el comtat va tornar a la casa d'Àustria (1474); fou inclòs com totes les possessions austríaques en l'herència de Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, en la partició de 1522 entre aquest i el seu germà Carles V. Posteriorment el comtat de Ferrete fou més un títol nobiliari que una jurísdicció efectiva. Al final de la Guerra dels Trenta Anys el tractat de Westfàlia (1648) va provocar el desmantel·lament de l'Àustria Anterior de la que depenia l'Alta Alsàcia i França havia de rebre el comtat de Ferrette; però hi va haver discussions i la cesssió efectiva va demorar fins al 1650. El rei Lluís XIV de França el va donarle donna al cardenal Mazzarino el 1659 per «les grans senyals i els recomanables serveis rendits a la nostra persona i al nostre estat pel nostre molt estimat i apreciat cosí el cardenal Mazzarino.» El cardenal va rebre tanmateix el comtat de Belfort, la senyoria de Delle, les terres i senyories de Thann i d'Altkirch i la senyoria d'Issenheim. El títol de comte de Ferrete va passar als Mancini pel matrimoni d', neboda del cardenal Juli Mazzarino, amb Armand Carles de La Porte de La Meilleraye. El cardenal va imposar al jove marit l'abandonament del seu nom i escut en favor de les de Mazzarino, i així va obtenir la seva herència i la seva immensa fortuna. El 1777, Lluïsa d'Aumont (Lluïsa Felicitat Victòria d'Aumont-Mazzarino), descendent de la neboda del cardenal, es va casar amb , duc de Valentinois i príncep de Mònaco. Encara avui dia els prínceps de Mònaco porten el títol de comtes de Ferrette i visiten la població periòdicament on són aclamats. (ca)
- The County of Ferrette (or Pfirt) was a feudal jurisdiction in Alsace in the Middle Ages and the early modern period. It roughly corresponds with the Sundgau and comprised the lordships of Ferrette (Pfirt), Altkirch, Thann, Belfort, Rougemont and others. These territories were not contiguous, but formed a patchwork of jurisdictions under the Holy Roman Empire. The County of Ferrette emerged in the twelfth century alongside the County of Montbéliard as a division of the pagus of Elsgau, traditionally regarded as the southernmost pagus of Alsace. This was a Francophone region. In the late Middle Ages, the County of Ferrette was the most westerly Habsburg possession and a part of Further Austria. It bordered the French Duchy of Burgundy and all four dukes of the House of Valois who ruled from 1363 until 1477 made efforts to acquire it. It was the object of a complicated series of marriage negotiations under the first duke, Philip the Bold. In 1387, Duke Leopold IV of Austria married Catherine, daughter of Philip the Bold, fulfilling an agreement first reached in 1378. For her dower she received some rents in the county and finally in 1403 the entire county, whose officers paid homage to her on 6 February 1404. When Leopold died childless in 1411, he was succeeded by his brother, Frederick IV, who seized the county of Ferrette, leaving Catherine only two castles, one of which was Belfort. Catherine, however, claimed the whole county belonged to her. Her brother, Duke John the Fearless, garrisoned the castles on her behalf. These garrisons were small. To Belfort he sent only a castellan, nine squires, a cannoneer and some valets. The dispute over Ferrette continued into the reign of John's son, Philip the Good. In 1420, he made an agreement with Catherine whereby he gave her an annual pension of 3,000 francs and promised to help recover the county in return for being named as her heir. Philip opened negotiations with Frederick, even threatening war in 1422–23, but made no progress. There were hostilities between Catherine's men and the Habsburgs' in those same years, but Frederick even managed to take back Belfort. Catherine died childless in 1425, but the Burgundian claim was not immediately or permanently dropped. In 1427, a conference was held at Montbéliard whereat Amadeus VIII, Duke of Savoy, mediated the dispute. A treaty between the Archduke of Austria and the Duke of Burgundy seems to have been signed in mid-1428. Nevertheless, Ferrette, because it lay on the common border between the two houses, was as at the centre of the fighting in the brief . During the war, Philip's men successfully captured Belfort in a night attack. A truce was signed in October 1431 and a peace treaty in May 1432. In 1434, Philip bought up the claim of Catherine's sister, Margaret, to the county of Ferrette. On 9 May 1469, by the Treaty of Saint-Omer, Archduke Sigismund of Austria mortgaged the County of Ferrette along with the Landgraviate of Upper Alsace to Duke Charles of Burgundy to secure a loan of 50,000 florins. By the terms of the loan, the principal as well as Charles's administrative expenses had to be repaid in a single lump sum, making it unlikely that the Habsburgs would ever discharge it. Charles's own power, however, was limited by the fact that many of the rights of the counts had been pawned by the Habsburgs. Ferrette itself, for example, was in pawn for 7,000 florins. (en)
- Die Grafschaft Pfirt mit dem Hauptort Pfirt (französisch Ferrette) im Elsass entstand im 11. Jahrhundert aus der Herrschaft über die Burg Hohenpfirt. Den Grafen von Pfirt unterstand das südliche Oberelsass. (de)
- El Condado de Ferrette fue un condado que formaba parte del condado de Borgoña, siendo más tarde comprendido en el ducado de Alsacia, cuando fue desmembrado en 1125 del condado de Montbeliard del que dependía, para formar un condado particular, y su extensión no fue siempre la misma. En su origen constaba de los señoríos de Ferrette, Altkirch y Thann, a fines del siglo XIII fue aumentando con los señoríos de Florimont y Rougemont, en 1320 con Delle, y a últimos del siglo XIV con el de Belfort. Cuando la Casa de Austria fue poseedor del condado agregó los señoríos de Lutter y de Masevaux y el patronato de Cernay, y el origen del nombre del condado es el castillo de Ferrette en la Alta Alsacia, más abajo del cual se construyó la pequeña ciudad del mismo nombre. Posteriormente, Segismundo de Austria empeñó el condado de Ferrette y los demás dominios de su casa en Alsacia a Carlos el Temerario, duque de Borgoña, nombrando éste a un administrador de los dominios que se le habían empeñado, y tras la muerte de Carlos el condado volvió a la casa de Austria por el matrimonio de la hija de Carlos, María, con el archiduque Maximiliano I de Habsburgo y tomó frecuentemente el título de princeps et comes Ferretis, y su nieto Carlos I de España se llamaba algunas veces palatinus comes phirretensis. Más tarde, por el Tratado de Westfalia fueron cedidos el condado de Ferrette y el landgraviato de Alsacia a Luis XIV de Francia, quien después premió con el primero al cardenal Mazarino, y posteriormente heredera de su nombre y bienes fue su sobrina Hortensia Mancini muerta en 1699, y en 1777 herederó el condado una descendiente suya que se casó con Honorato IV de Mónaco, y el título de condes de Ferrette pasó nominalmente a la familia Grimaldi. (es)
- Le comté de Ferrette est un ancien comté d'Alsace dont le territoire couvrait la majeure partie du Sundgau (dont l'actuel territoire de Belfort). (fr)
- Ferrette (Duits: Pfirt) was een graafschap in het zuiden van de Elzas. Sinds de twaalfde eeuw zijn de graven van Ferrette bekend. In 1331 werd door het huwelijk van graaf Ulrich II met Johanna van Montbéliard (Duits: Mömpelgard) de heerlijkheid Belfort verworven. Na de dood van Ulrich II in 1324 werd hij opgevolgd door zijn dochter Johanna. Deze was sinds 1319 gehuwd met hertog Albrecht II van Oostenrijk, waardoor het graafschap na de dood van Johanna in 1351 werd verbonden met de Habsburgse landen. Albrecht werd in 1325 door de prins-bisschop van Bazel met het graafschap beleend. De Habsburgers voerden de titel landgraaf van de Elzas. Dit landgraafschap bestond uit een aantal rechten, maar het was geen territoriale staat. De verschillende graven, heren en steden in de Elzas waren in hoge mate zelfstandig. Na de successie in het graafschap Ferrette konden de Habsburgers hun rechten in de Opper-Elzas uitbouwen tot een territoriale staat, die deel uitmaakte van Voor-Oostenrijk.Het gebied werd na 1460 door de Habsburgers verpand, o.a. aan Karel de Stoute. In 1474 waren de Habsburgers in staat het pand in te lossen. In 1574 vogde een nieuwe verpanding, nu aan de familie Fugger. In paragraaf 74 van de Verdrag van Münster in 1648 werd vastgesteld dat de Sundgouw aan koninkrijk Frankrijk kwam. Hiermee werd in eerste instantie het graafschap Ferrette bedoeld. Op 17 januari 1659 beleende de koning van Frankrijk, Lodewijk XIV van Frankrijk zijn minister Jules Mazarin met het graafschap. Na de dood van deze kardinaal vererfde het binnen de familie Mazarin. In de achttiende eeuw werden zij opgevolgd door de familie Grimaldi. (nl)
- Графство Феррет (фр. Comté de Ferrette) или Графство Пфирт (нем. Grafschaft Pfirt) — феодальное владение в Эльзасе. Оно приблизительно соответствует Зундгау и включает в себя владения Феррет (Пфирт), Альткирш, Танн, Бельфор, Ружемон и другие. Эти территории не были смежными, но образовывали единое графство из некоторых эльзасских земель Священной Римской империи. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Die Grafschaft Pfirt mit dem Hauptort Pfirt (französisch Ferrette) im Elsass entstand im 11. Jahrhundert aus der Herrschaft über die Burg Hohenpfirt. Den Grafen von Pfirt unterstand das südliche Oberelsass. (de)
- Le comté de Ferrette est un ancien comté d'Alsace dont le territoire couvrait la majeure partie du Sundgau (dont l'actuel territoire de Belfort). (fr)
- Графство Феррет (фр. Comté de Ferrette) или Графство Пфирт (нем. Grafschaft Pfirt) — феодальное владение в Эльзасе. Оно приблизительно соответствует Зундгау и включает в себя владения Феррет (Пфирт), Альткирш, Танн, Бельфор, Ружемон и другие. Эти территории не были смежными, но образовывали единое графство из некоторых эльзасских земель Священной Римской империи. (ru)
- El comtat de Ferrette (en alemany comtat de Pfirt) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada per segregació del comtat de Montbéliard el 1105, formada inicialment per les senyories de Ferrette, de Thann i d'Altkirch i més tard les de Belfort, de Delle i de . Al final de la Guerra dels Trenta Anys el tractat de Westfàlia (1648) va provocar el desmantel·lament de l'Àustria Anterior de la que depenia l'Alta Alsàcia i França havia de rebre el comtat de Ferrette; però hi va haver discussions i la cesssió efectiva va demorar fins al 1650. (ca)
- The County of Ferrette (or Pfirt) was a feudal jurisdiction in Alsace in the Middle Ages and the early modern period. It roughly corresponds with the Sundgau and comprised the lordships of Ferrette (Pfirt), Altkirch, Thann, Belfort, Rougemont and others. These territories were not contiguous, but formed a patchwork of jurisdictions under the Holy Roman Empire. The County of Ferrette emerged in the twelfth century alongside the County of Montbéliard as a division of the pagus of Elsgau, traditionally regarded as the southernmost pagus of Alsace. This was a Francophone region. (en)
- El Condado de Ferrette fue un condado que formaba parte del condado de Borgoña, siendo más tarde comprendido en el ducado de Alsacia, cuando fue desmembrado en 1125 del condado de Montbeliard del que dependía, para formar un condado particular, y su extensión no fue siempre la misma. En su origen constaba de los señoríos de Ferrette, Altkirch y Thann, a fines del siglo XIII fue aumentando con los señoríos de Florimont y Rougemont, en 1320 con Delle, y a últimos del siglo XIV con el de Belfort. (es)
- Ferrette (Duits: Pfirt) was een graafschap in het zuiden van de Elzas. Sinds de twaalfde eeuw zijn de graven van Ferrette bekend. In 1331 werd door het huwelijk van graaf Ulrich II met Johanna van Montbéliard (Duits: Mömpelgard) de heerlijkheid Belfort verworven. Na de dood van Ulrich II in 1324 werd hij opgevolgd door zijn dochter Johanna. Deze was sinds 1319 gehuwd met hertog Albrecht II van Oostenrijk, waardoor het graafschap na de dood van Johanna in 1351 werd verbonden met de Habsburgse landen. Albrecht werd in 1325 door de prins-bisschop van Bazel met het graafschap beleend. (nl)
|
