| dbo:abstract
|
- Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931), fou un arquitecte català. La majoria de les seves obres es troben a Barcelona; autor prolífic, ha estat possiblement l'arquitecte amb major nombre de construccions a la ciutat comtal (prop de 300 edificis documentats). Sagnier fou un arquitecte ben relacionat amb les classes dirigents barcelonines, de les quals rebé nombrosos encàrrecs. D'estil eclèctic, amb una certa tendència classicista, estigué proper al modernisme de moda en l'època a la capital catalana, però interpretant-lo d'una manera sòbria i funcional. La seva principal font d'inspiració és l'arquitectura medieval, sobretot romànica i gòtica; en canvi, no és procliu a estils exòtics de moda en aquell moment, com el neomudèjar o els estils àrabs i orientals. Es poden distingir a la seva trajectòria tres etapes: abans de 1900 treballa amb un estil eclèctic, monumental i grandiloqüent; de 1900 a 1910 s'apropa més al modernisme, cosa que es percep en un major sentit decoratiu de la seva obra en aquestes dates, amb especial influència de l'art rococó; i des de 1910 roman en un estil classicista d'influència francesa, allunyat de les modes del moment. L'obra de Sagnier es caracteritza per tres aspectes: una gran capacitat de treball, en la qual destaca el seu continu reciclatge tant en estils com en innovacions tecnològiques; una certa indefinició estilística, que malgrat tot deixa la porta oberta als corrents del moment; i una variada amplitud tipològica, desenvolupada principalment en el sector de l'habitatge, l'encàrrec oficial i el religiós. Sagnier representa una certa paradoxa en el panorama arquitectònic barceloní de finals del segle xix i començaments del xx: si bé en vida gaudí d'un notable èxit professional, amb gran quantitat d'encàrrecs per part de la burgesia i de l'Església –mercès a un gran coneixement de l'ofici, capacitat de treball, rigor pressupostari i adaptació al gust decoratiu de la societat del seu temps–, després de la seva mort caigué en un injust oblit –avui dia és poc conegut fins i tot a la ciutat que veié la major part de les seves realitzacions–, a causa de la seva vinculació amb l'Església i amb sectors polítics conservadors, a més que el seu estil fou menyspreat pels nous corrents arquitectònics del segle xx, sobretot el noucentisme. (ca)
- Enric Sagnier i Villavecchia (* 21. März 1858 in Barcelona; † 1. September 1931 ebenda) war ein katalanischer Architekt und wichtiger Vertreter des Modernisme. Auch wenn Sagnier nicht zu den bekanntesten Vertretern des Jugendstils in Katalonien gehört, so doch zu den produktivsten mit allein über 30 Bauwerken in Barcelona. 1882 als Architekt lizenziert, avancierte Sagnier zu einem der bevorzugten Architekten des Großbürgertums von Barcelona zu Ende des 19. und Anfang des 20. Jahrhunderts. Zu seinen Auftraggebern zählten Unternehmer sowie staatliche und religiöse Einrichtungen. So gestaltete er 1902 in Zusammenarbeit mit das Gebäude der Duana Nova (‚Neue Zollinspektion‘) am Passeig Josep Carner und 1908 in Zusammenarbeit mit Josep Domènech i Estapà das Palau de Justícia (‚Justizpalais‘) am Passeig Lluís Companys. Sein Stil weist unterschiedlichste Einflüsse auf, die von der Neogotik, wie bei dem Gebäude der Caixa de Pensions (‚Pensionssparkasse‘) in der Via Laietana, bis zum Rokoko, wie bei der Casa Arnús in der Carrer Manuel Arnús, reichen. Bekannt wurde Sagnier vor allem durch seine religiösen Bauwerke zu denen die Església dels caputxins de la mare de Déu de Pompeia (‚Kapuzinerkirche der Muttergottes von Pompei‘) in der Avinguda Diagonal zählt oder die Capella del Santíssim (‚Allerheiligstenkapelle‘) des Klosters am Montserrat. Insbesondere verbindet sich sein Name jedoch mit dem Temple expiatori del Sagrat Cor (‚Herz-Jesu-Sühnekirche‘) auf dem Gipfel des Tibidabo, die nach seinem Tod von seinem Sohn fertiggestellt wurde und eines der Wahrzeichen von Barcelona geworden ist. 1923 wurde Enric Sagnier von Papst Pius XI. der Titel Marquis de Sagnier verliehen. (de)
- Enric Sagnier i Villavecchia (Catalan pronunciation: [ənˈrik səŋniˈe]; 1858 in Barcelona – 1931) was a Spanish architect. Although now not as well known as his contemporaries Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner and Josep Puig i Cadafalch, he was responsible for a number of landmark buildings, was very prolific, and could turn his hand to many styles, including neo-Gothic, neo-Baroque and Modernista. He qualified as an architect in 1882, and one of his earliest works, together with Josep Domènech i Estapà, was the Palau de Justícia in Barcelona. Other well-known buildings by him in Barcelona are the Caixa de Pensions building in the Via Laietana, the New Customs House (Duana) and the church on the Tibidabo. (en)
- Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marqués de Sagnier (Barcelona, 21 de marzo de 1858- Barcelona 1 de septiembre de 1931), fue un arquitecto español. La mayoría de sus obras se encuentran en la ciudad de Barcelona; autor prolífico, fue posiblemente el arquitecto con mayor número de construcciones en la Ciudad Condal (cerca de 300 edificios documentados). Sagnier fue un arquitecto bien relacionado con las clases dirigentes barcelonesas, de las que recibió numerosos encargos. De estilo ecléctico, con una cierta tendencia clasicista, estuvo cercano al Modernismo de moda en la época en la capital catalana, pero interpretándolo de una manera sobria y funcional. Su principal fuente de inspiración fue la arquitectura medieval, sobre todo románica y gótica; en cambio, no fue proclive a estilos exóticos de moda en aquel momento, como el neomudéjar o los estilos árabes y orientales. Se pueden distinguir en su trayectoria tres etapas: antes de 1900 trabaja con un estilo ecléctico, monumental y grandilocuente; de 1900 a 1910 se acerca más al Modernismo, lo que se percibe en un mayor sentido decorativo de su obra en estas fechas, con especial influencia del arte rococó; y desde 1910 permanece en un estilo clasicista de influencia francesa, alejado de las modas del momento. La obra de Sagnier se caracteriza por tres aspectos: una gran capacidad de trabajo, en la que destaca su continuo reciclaje tanto en estilos como en innovaciones tecnológicas; una cierta indefinición estilística, que sin embargo deja la puerta abierta a las corrientes del momento; y una variada amplitud tipológica, desarrollada principalmente en el sector de la vivienda, el encargo oficial y el religioso. Sagnier representa una cierta paradoja en el panorama arquitectónico barcelonés de finales del siglo XIX y principios del XX: si bien en vida gozó de un notable éxito profesional, con gran cantidad de encargos por parte de la burguesía y de la Iglesia –lo cual cabe achacar a un gran conocimiento del oficio, capacidad de trabajo, rigor presupuestario y adaptación al gusto decorativo de la sociedad de su tiempo–, tras su muerte cayó en un injusto olvido –hoy día es poco conocido incluso en la ciudad que vio la mayor parte de sus realizaciones–, debido a su vinculación con la Iglesia y con sectores políticos conservadores, además de que su estilo fue menospreciado por las nuevas corrientes arquitectónicas del siglo XX, sobre todo el racionalismo. (es)
- Enric Sagnier i Villavecchia, né le 21 mars 1858 à Barcelone (Espagne) et mort le 1er septembre 1931 dans cette même ville, est un architecte espagnol. Bien qu'il ne soit pas aussi connu que ses contemporains Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner et Josep Puig i Cadafalch, il a été responsable d'un certain nombre de bâtiments historiques. Très prolifique, il pouvait réaliser de nombreux styles, parmi lesquels le néo-gothique, le néo-baroque et le modernisme. Il est admis en tant qu'architecte en 1882, et l'une de ses premières œuvres, en collaboration avec Josep Domènech i Estapà, a été le Palais de Justice de Barcelone. Parmi d'autres bâtiments connus de lui à Barcelone figurent le bâtiment de la Caixa de Pensions dans la Via Laietana, le Nouveau Bureau des Douanes (Duana) et l'église sur la colline de Tibidabo. (fr)
- Enric Sagnier i Villavecchia (Barcellona, 21 marzo 1858 – Barcellona, 1º settembre 1931) è stato un architetto spagnolo, esponente del movimento modernista catalano. Nonostante non sia noto quanto i suoi contemporanei Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner e Josep Puig i Cadafalch, fu progettista di numerosi edifici famosi come la Caixa de Pensions nella Via Laietana, la Nuova dogana e il Sagrat Cor sul Tibidabo. (it)
- Энрик Санье-и-Вильявеккия (кат. Enric Sagnier i Villavecchia; 21 марта 1858, Барселона — 1 сентября 1931, Барселона) — испанский и каталонский архитектор, видный представитель стиля модерн в Каталонии. (ru)
- Енрік Саньє (ісп. Enric Sagnier) (21 березня 1858[[:Німецька_національна_бібліотека|Deutsche_Nationalbibliothek]],_[[:Державна_бібліотека_в_Берліні|Staatsbibliothek_zu_Berlin]],_[[:Баварська_державна_бібліотека|Bayerische_Staatsbibliothek]]_et_al._[http://d-nb.info/gnd/134297199/_Record_#134297199]_//_Німецька_нормативна_база_даних_—_2012—2016.[[d:Track:Q27302]][[d:Track:Q304037]][[d:Track:Q256507]][[d:Track:Q170109]][[d:Track:Q36578]] (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Enric Sagnier i Villavecchia (Barcellona, 21 marzo 1858 – Barcellona, 1º settembre 1931) è stato un architetto spagnolo, esponente del movimento modernista catalano. Nonostante non sia noto quanto i suoi contemporanei Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner e Josep Puig i Cadafalch, fu progettista di numerosi edifici famosi come la Caixa de Pensions nella Via Laietana, la Nuova dogana e il Sagrat Cor sul Tibidabo. (it)
- Энрик Санье-и-Вильявеккия (кат. Enric Sagnier i Villavecchia; 21 марта 1858, Барселона — 1 сентября 1931, Барселона) — испанский и каталонский архитектор, видный представитель стиля модерн в Каталонии. (ru)
- Енрік Саньє (ісп. Enric Sagnier) (21 березня 1858[[:Німецька_національна_бібліотека|Deutsche_Nationalbibliothek]],_[[:Державна_бібліотека_в_Берліні|Staatsbibliothek_zu_Berlin]],_[[:Баварська_державна_бібліотека|Bayerische_Staatsbibliothek]]_et_al._[http://d-nb.info/gnd/134297199/_Record_#134297199]_//_Німецька_нормативна_база_даних_—_2012—2016.[[d:Track:Q27302]][[d:Track:Q304037]][[d:Track:Q256507]][[d:Track:Q170109]][[d:Track:Q36578]] (uk)
- Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931), fou un arquitecte català. La majoria de les seves obres es troben a Barcelona; autor prolífic, ha estat possiblement l'arquitecte amb major nombre de construccions a la ciutat comtal (prop de 300 edificis documentats). Sagnier fou un arquitecte ben relacionat amb les classes dirigents barcelonines, de les quals rebé nombrosos encàrrecs. (ca)
- Enric Sagnier i Villavecchia (Catalan pronunciation: [ənˈrik səŋniˈe]; 1858 in Barcelona – 1931) was a Spanish architect. Although now not as well known as his contemporaries Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner and Josep Puig i Cadafalch, he was responsible for a number of landmark buildings, was very prolific, and could turn his hand to many styles, including neo-Gothic, neo-Baroque and Modernista. He qualified as an architect in 1882, and one of his earliest works, together with Josep Domènech i Estapà, was the Palau de Justícia in Barcelona. (en)
- Enric Sagnier i Villavecchia (* 21. März 1858 in Barcelona; † 1. September 1931 ebenda) war ein katalanischer Architekt und wichtiger Vertreter des Modernisme. Auch wenn Sagnier nicht zu den bekanntesten Vertretern des Jugendstils in Katalonien gehört, so doch zu den produktivsten mit allein über 30 Bauwerken in Barcelona. Sein Stil weist unterschiedlichste Einflüsse auf, die von der Neogotik, wie bei dem Gebäude der Caixa de Pensions (‚Pensionssparkasse‘) in der Via Laietana, bis zum Rokoko, wie bei der Casa Arnús in der Carrer Manuel Arnús, reichen. (de)
- Enric Sagnier i Villavecchia, né le 21 mars 1858 à Barcelone (Espagne) et mort le 1er septembre 1931 dans cette même ville, est un architecte espagnol. Bien qu'il ne soit pas aussi connu que ses contemporains Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner et Josep Puig i Cadafalch, il a été responsable d'un certain nombre de bâtiments historiques. Très prolifique, il pouvait réaliser de nombreux styles, parmi lesquels le néo-gothique, le néo-baroque et le modernisme. Il est admis en tant qu'architecte en 1882, et l'une de ses premières œuvres, en collaboration avec Josep Domènech i Estapà, a été le Palais de Justice de Barcelone. (fr)
- Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marqués de Sagnier (Barcelona, 21 de marzo de 1858- Barcelona 1 de septiembre de 1931), fue un arquitecto español. La mayoría de sus obras se encuentran en la ciudad de Barcelona; autor prolífico, fue posiblemente el arquitecto con mayor número de construcciones en la Ciudad Condal (cerca de 300 edificios documentados). Sagnier fue un arquitecto bien relacionado con las clases dirigentes barcelonesas, de las que recibió numerosos encargos. (es)
|
