| dbo:abstract
|
- Gabis va ser una antiga ciutat del Latium a uns 20 km (12 milles) de Roma, a la Via Prenestina que anava de Roma a Praeneste i propera al llac avui anomenat Lago di Castiglione. Virgili i Dionís d'Halicarnàs la consideren una colònia d'Alba Longa. Gai Juli Solí la fa més antiga i la creu fundada per dos germans sículs, Galatus i Bins, que van combinar l'inici dels seus noms per fer el de la ciutat. A l'època històrica era una de les principals ciutats dels llatins, i Dionís d'Halicarnàs diu que era una de les més poblades. Segons una tradició que Dionís i Plutarc van conservar, a Gabis s'hi van educar Ròmul i Rem però no apareix esmentada en cap fet rellevant durant la monarquia fins a Tarquini el Superb, quan la ciutat va donar refugi a exiliats de Roma i altres ciutats llatines. El rei romà la va atacar però va ser rebutjat, i finalment va ocupar la ciutat per una traïció. El fill de Tarquini, Sext Tarquini, es va fer passar per exiliat, va obtenir asil a Gabis, i des allí va facilitar l'entrada al seu pare, segons Titus Livi. Del tractat entre ambdues ciutats en parla Horaci i de les seus paraules resulta que Gabis era una ciutat federada amb Roma. Es va signar un tractat que es conservava escrit en un escut de fusta cobert amb una pell de bou procedent d'un sacrifici a Semo Sancus, guardat en un temple dedicat a Júpiter Fidius a Roma. La gens Antístia de Roma deia que provenia de la ciutat de Gabis, segons unes monedes trobades. Quan Tarquini va ser enderrocat, el seu fill Sext Tarquini es va refugiar a la ciutat però aquesta vegada els seus enemics el van matar i el govern de Gabis es va decantar contra Roma i va formar part de la lliga Llatina abans de la Batalla del Llac Regillus. Segurament va quedar integrada a l'aliança entre els romans i els llatins que va promoure Espuri Cassi Viscel·lí l'any 493 aC. Després d'això apareix molt poc a la història i quan ho fa és com a aliada o dependent de Roma: l'any 462 aC el seu territori va ser assolat pels volscs que lluitaven contra Roma; el 381 aC els habitants de Praeneste, que estaven en guerra contra Roma, la van saquejar. No apareix entre les ciutats llatines a la Gran guerra llatina (340 aC) i poc després ja tenia la categoria de municipi romà. El 211 aC Anníbal va ser prop de la ciutat, i torna a ser esmentada incidentalment el 176 aC. Al segle i aC Sul·la va restaurar les seves muralles i va crear una colònia militar. L'any 54 aC Ciceró l'esmenta com una ciutat decadent del Latium que ja no podia participar en els sacrificis al mont Albà. El 41 aC va ser la seu d'una conferència entre Octavi i Luci Antoni, però mes per la seva situació a mig camí entre Roma i Praeneste que per la seva importància, que no havia parat de minvar. Dionís d'Halicarnàs diu que al seu temps el recinte dins de les muralles era gairebé deshabitat però encara existien parts actives de la ciutat a la vora de la via Prenestina. Altres autors posteriors confirmen la seva decadència, però al segle i es va revifar a causa de les aigües sulfuroses fredes que es trobaven al seu terme, i es va consolidar en temps d'Adrià i els seus successors. Però al segle iii la ciutat desapareix de les cròniques tot i que sens dubte va seguir existint, i uns bisbes de Gabis són anomenats encara al segle vii i pertanyien probablement a aquesta ciutat i no a l'homònima Gabis de Sabínia. El seu emplaçament correspon a la ciutat actual de Castiglione, sorgida a partir d'una fortalesa medieval. Es conserven algunes restes de muralles i les ruïnes d'un temple, probablement el de Juno, deïtat tutelar de la ciutat (podria també ser un temple d'Apol·lo esmentat per Titus Livi). Gabis era famosa per la seva pedra (lapis gabinus) que era volcànica, dura i compacta, semblant al lapis albanus, però de qualitat superior, i que va ser molt utilitzada pels romans. També una forma de vestir la toga s'anomenava Cinctus Gabinus, i s'usava per als sacrificis i les solemnitats. La via que portava de Roma a Gabii fs'anomenava inicialment via Gabínia (després Prenestina), i l'ager Gabinus es diferenciava perfectament l'ager romanus. El Llac de Gabii no és esmentat per cap autor antic. (ca)
- Gabii war eine antike italische Stadt etwa 20 km östlich von Rom im Gebiet Latium nahe dem im 19. Jahrhundert trockengelegten Vulkankratersee bei Monte Compatri. (de)
- Gabii was an ancient city of Latium, located 18 km (11 mi) due east of Rome along the Via Praenestina, which was in early times known as the Via Gabina. It was on the south-eastern perimeter of an extinct volcanic crater lake, approximately circular in shape, named the Lacus Gabinus, and then during later times called the Lago di Castiglione, "lake of the fortification", after Castiglione, a mediaeval tower erected on the site of the ancient acropolis, or arx, of Gabii. A necropolis is adjacent on that side of the lake. At present, the former lake is entirely agricultural land. The ruins of the ancient city project from the fields next to the cliffs overlooking it, on both sides of the via. A municipium in Roman times, Gabii is currently located in the frazione of Osteria dell'Osa 10 km (6.2 mi) from the comune of Monte Compatri, of which it is a part, in the Province of Rome, Region of Lazio. The site is under new seasonal archaeological excavation. (en)
- Gabii o Gabios fue una antigua ciudad del Lacio, situada a unos 20 km al este de Roma, en la ribera sureste de un lago de origen volcánico ya desaparecido llamado . Esta era una ubicación ventajosa, estando cerca de las rutas que iban al norte, este y oeste. Gabii fue supuestamente fundada por Alba Longa o los sículos, una de las tres principales tribus indígenas de la antigua Sicilia. La región que llegaría a albergar la ciudad había estado habitada desde mediados de la edad de bronce, si bien la urbanización de la zona probablemente no empezara antes del comienzo de la segunda mitad del siglo VIII a. C. Este proceso terminó probablemente a finales del siglo VII a. C. y, en su cima, los límites de la ciudad encerraban aproximadamente 1,9 km². Por Gabii discurría la Vía Prenestina, que en época antigua era conocida como Via Gabina. (es)
- Gabies (latin : Gabii) est une ancienne ville du Latium, à 20 km à l'est de Rome. Selon la tradition rapportée par Virgile dans l'Énéide, Gabies aurait été fondée par Albe la Longue. Mais, selon une autre tradition rapportée par Solinn. 14_2-0" class="reference">n. 41_3-0" class="reference">, sans doute d'après une notice de Cassius Heminan. 112_4-0" class="reference">, elle aurait été fondée par deux frères sicules, Galatios et Bionn. 46_5-0" class="reference">. Dès la monarchie, les rois étrusques qui règnent sur Rome passent les premiers traités, dont un avec Gabies (fœdus Gabinum, cité par Denys d'Halicarnasse). (fr)
- Gabi (in lingua latina Gabii) fu una città del Latium vetus, posta al XII miglio della via Prenestina, che collegava Roma a Præneste, e che secondo Dionigi di Alicarnasso faceva parte della Lega Latina. Oggi è un sito archeologico nella città metropolitana di Roma Capitale. Le sue cave fornivano un'eccellente pietra da costruzione, il lapis gabinus per la vicina Roma. (it)
- Gabii (Oudgrieks: Γάβιοι / Gábioi) was een oude en eenmaal machtige stad van Latium, en een kolonie van Alba Longa. Zij werd volgens de overlevering door Tarquinius Superbus op verraderlijke wijze veroverd. Later heeft Rome met Gabii een verbond gesloten, waarbij de burgers onder de cives Romani werden opgenomen, maar Gabii zijn eigen gemeentebestuur behield. In Cicero’s tijd was het stadje geheel vervallen. De steengroeven van Gabii leverden de bouwstof tufsteen (bij de Romeinen soms tophus, tegenwoordig peperino geheten), tot de herbouw van Rome na de grote brand onder keizer Nero. (nl)
- Га́бии (лат. Gabii) — исчезнувший город в Лациуме, в 20 км к востоку от Рима, находившийся на Пренестинской дороге, примерно на полпути между Римом и Пренестой. Город стоял на берегу небольшого кратерного озера, к настоящему времени осушённого. (ru)
- Gabii var en stad i Latium, belägen cirka 18 km öster om Rom längs Via Praenestina, tidigare kallad Via Gabina. De äldsta tecknen på bosättning i Gabii är två gravplatser med sammanlagt 660 gravar från ungefär 900 - 630 f kr. Staden Gabii anses ha grundats omkring år 580. Staden låg vid sydöstra delen av en sjö bildad i en död vulkanisk krater.Den var närmast cirkelformad och kallades Lacus Gabinus.Efter utdikningar under 1800-talet har sjön numera omvandlats till bördig åkermark. Ett projekt startades 2007 med avsikten att studera och gräva ut den gamla staden. Vid utgrävningar har resterna av ett palats som kan ha tillhört Sextus Tarquinius, son till Roms siste kung, Tarquinius Superbus, påträffats. (sv)
|
| rdfs:comment
|
- Gabii war eine antike italische Stadt etwa 20 km östlich von Rom im Gebiet Latium nahe dem im 19. Jahrhundert trockengelegten Vulkankratersee bei Monte Compatri. (de)
- Gabi (in lingua latina Gabii) fu una città del Latium vetus, posta al XII miglio della via Prenestina, che collegava Roma a Præneste, e che secondo Dionigi di Alicarnasso faceva parte della Lega Latina. Oggi è un sito archeologico nella città metropolitana di Roma Capitale. Le sue cave fornivano un'eccellente pietra da costruzione, il lapis gabinus per la vicina Roma. (it)
- Gabii (Oudgrieks: Γάβιοι / Gábioi) was een oude en eenmaal machtige stad van Latium, en een kolonie van Alba Longa. Zij werd volgens de overlevering door Tarquinius Superbus op verraderlijke wijze veroverd. Later heeft Rome met Gabii een verbond gesloten, waarbij de burgers onder de cives Romani werden opgenomen, maar Gabii zijn eigen gemeentebestuur behield. In Cicero’s tijd was het stadje geheel vervallen. De steengroeven van Gabii leverden de bouwstof tufsteen (bij de Romeinen soms tophus, tegenwoordig peperino geheten), tot de herbouw van Rome na de grote brand onder keizer Nero. (nl)
- Га́бии (лат. Gabii) — исчезнувший город в Лациуме, в 20 км к востоку от Рима, находившийся на Пренестинской дороге, примерно на полпути между Римом и Пренестой. Город стоял на берегу небольшого кратерного озера, к настоящему времени осушённого. (ru)
- Gabis va ser una antiga ciutat del Latium a uns 20 km (12 milles) de Roma, a la Via Prenestina que anava de Roma a Praeneste i propera al llac avui anomenat Lago di Castiglione. Virgili i Dionís d'Halicarnàs la consideren una colònia d'Alba Longa. Gai Juli Solí la fa més antiga i la creu fundada per dos germans sículs, Galatus i Bins, que van combinar l'inici dels seus noms per fer el de la ciutat. (ca)
- Gabii was an ancient city of Latium, located 18 km (11 mi) due east of Rome along the Via Praenestina, which was in early times known as the Via Gabina. It was on the south-eastern perimeter of an extinct volcanic crater lake, approximately circular in shape, named the Lacus Gabinus, and then during later times called the Lago di Castiglione, "lake of the fortification", after Castiglione, a mediaeval tower erected on the site of the ancient acropolis, or arx, of Gabii. A necropolis is adjacent on that side of the lake. At present, the former lake is entirely agricultural land. The ruins of the ancient city project from the fields next to the cliffs overlooking it, on both sides of the via. A municipium in Roman times, Gabii is currently located in the frazione of Osteria dell'Osa 10 km (6 (en)
- Gabii o Gabios fue una antigua ciudad del Lacio, situada a unos 20 km al este de Roma, en la ribera sureste de un lago de origen volcánico ya desaparecido llamado . Esta era una ubicación ventajosa, estando cerca de las rutas que iban al norte, este y oeste. (es)
- Gabies (latin : Gabii) est une ancienne ville du Latium, à 20 km à l'est de Rome. Selon la tradition rapportée par Virgile dans l'Énéide, Gabies aurait été fondée par Albe la Longue. Mais, selon une autre tradition rapportée par Solinn. 14_2-0" class="reference">n. 41_3-0" class="reference">, sans doute d'après une notice de Cassius Heminan. 112_4-0" class="reference">, elle aurait été fondée par deux frères sicules, Galatios et Bionn. 46_5-0" class="reference">. (fr)
- Gabii var en stad i Latium, belägen cirka 18 km öster om Rom längs Via Praenestina, tidigare kallad Via Gabina. De äldsta tecknen på bosättning i Gabii är två gravplatser med sammanlagt 660 gravar från ungefär 900 - 630 f kr. Staden Gabii anses ha grundats omkring år 580. Staden låg vid sydöstra delen av en sjö bildad i en död vulkanisk krater.Den var närmast cirkelformad och kallades Lacus Gabinus.Efter utdikningar under 1800-talet har sjön numera omvandlats till bördig åkermark. (sv)
|
