| dbo:abstract
|
- Joan Hircà (Joannes Hyrcanus, Ὑρκανός) va ser príncep (etnarca) i gran sacerdot dels jueus. Era fill de Simó Macabeu al que va succeir. L'any 137 aC Antíoc VII Sidetes, després de derrotar a Diodot Trifó, va decidir reincorporar Judea com a regne tributari i va enviar un exèrcit sota comandament del general Cendebeu. Simó Macabeu, que ja era gran, va donar el comandament als seus dos fills Judes i Joan Hircà, que van derrotar l'exèrcit invasor. Simó va ser assassinat poc després pel seu gendre Ptolemeu, governador de Jericó l'any 135 aC. Judes i Mataties, fills de Simó, van morir a la mateixa revolució però Hircà es va poder escapar i es va proclamar gran sacerdot i príncep o etnarca dels jueus. Amb el seu exèrcit va avançar contra Ptolemeu que es va refugiar a la fortalesa de Dagon. Alguns historiadors pensen que Ptolemeu estava d'acord amb Antíoc VII Sidetes, però en tot cas el rei selèucida va aprofitar la guerra civil per envair altre cop Judea amb un nou exèrcit i Hircà es va refugiar a Jerusalem on va quedar assetjat; el setge va ser molt dur i els jueus van patir per manca de provisions però finalment, l'any 133 aC, es va arribar a un acord pel qual Hircà pagaria tribut i Jerusalem seria respectada amb la condició de desmantellar les fortificacions. L'any 129 aC Hircà va acompanyar a Antíoc a la seva expedició contra els parts i va tenir participació amb l'èxit de l'expedició; a l'hivern va retornar amb els seus homes a Jerusalem i ja no hi era quan els selèucides van ser derrotats pels parts en una emboscada, i el rei va morir. Hircà va aprofitar la mort d'Antíoc per recuperar la independència i apoderar-se d'algunes ciutats a la frontera entre les quals Siquem i Samaria, i va destruir tanmateix el temple de Mont Gerizim. Després va sotmetre als als que va imposar les lleis i costums dels jueus. Va enviar una ambaixada a Roma, ben rebuda pel senat, que va confirmar l'aliança dels jueus amb la república, que ja havia establert Simó. Demetri II Nicàtor, alliberat de la seva captivitat a Pàrtia, va ocupar el tron sirià i es va preparar per restaurar el seu domini sobre Judea però no va poder fer res en esclatar la guerra civil que finalment va acabar amb la seva derrota i mort el 126 aC. Hircà va signar un acord amb el pretendent Alexandre II Zabinas, però no consta que fes cap acte explícit de suport sinó que va aprofitar la guerra civil per reforçar el seu propi poder. Durant uns anys va gaudir del govern en pau i el país va prosperar. El seu govern va ser suau i just. Quan es va sentir prou fort va envair Samaria i va assetjar la ciutat d'aquest nom. Si la va ocupar anteriorment ho va ser per poc temps i havia tornat als selèucides. Els samaritans van demanar ajut al seu sobirà Antíoc IX Cizicè (114 aC-94 aC), però l'exèrcit que aquest va enviar dirigit per Epícrates i Cal·limandre va ser derrotat per Antígon i Aristó, fills d'Hircà, i finalment Samaria va caure en mans d'Hircà que la va fer arrasar l'any 109 aC. La resta del seu regnat es va veure torbat per les lluites entre les sectes dels fariseus i els saduceus. Primer Hircà va afavorir als fariseus però més tard va donar suport als saduceus. Flavi Josep diu que va regnar trenta-tres anys en un lloc i en un altre diu trenta-un. Eusebi de Cesarea n'hi dona vint-i-sis. La data més acceptada per la seva mort és el 104 aC. Va deixar cinc fills dels que el gran, Aristobul I de Judea, el va succeir. Hircà no va assumir mai el títol de rei, però ho de fet ho va ser. (ca)
- Jan Hyrkán (také Johannes Hyrkanos I., hebrejsky יוחנן הורקנוס, řecky Ιωάννης Υρκανός) byl král Judska z hasmonejské (chašmonejské) dynastie, který vládl od roku 134 př. n. l. do své smrti roku 104 př. n. l.. Jan Hyrkán byl třetí syn , který byl v únoru 134 př. n. l. spolu s oběma staršími syny Matatiášem a Jehudou při hostině zavražděn. Nastoupil po svém otci jako etnarcha Judska a zároveň velekněz, ne však jako král. Za svého panování území Judska výrazně rozšířil na sever, na jih i na východ. (cs)
- يوحنا هيركانوس أو يوحنا بن سمعان المكابي (بالإغريقية: Ἰωάννης Ὑρκανός) (164 ق م - 104 ق م) هو زعيم مكابي حشموني يهودي ورئيس كهنة بني إسرائيل في القرن الثاني قبل الميلاد، حكم الحشومنيين من 134 قبل الميلاد حتى وفاته في عام 104 قبل الميلاد. في الأدب الحاخامي يُشار إليه غالبًا باسم «يوحنا رئيس الكهنة». (ar)
- Ο Ιωάννης Υρκανός έγινε αρχιερέας του Ναού των Ιουδαίων ύστερα από τον θάνατο του πατέρα του Σίμωνα. (el)
- Johannes Hyrkanos I. (hebräisch יוחנן (הרקנוס) Jôḥānān (Hurqanôs), altgriechisch Ἰωάννης Ὑρκανός Iōánnēs Hyrkanós) war ein Ethnarch und Jerusalemer Hohepriester aus der Dynastie der Hasmonäer, der von 135 bis 104 v. Chr. in Judäa regierte. Seine Eltern und Brüder fielen einem Anschlag zum Opfer, dem Hyrkanos entging. In der Anfangsphase seiner Herrschaft wurde er vom Seleukidenkönig Antiochos VII. in Jerusalem belagert, erreichte jedoch durch Verhandlungen relativ günstige Übergabebedingungen. Er nahm am Partherkrieg des Antiochos mit einem eigenen Kontingent teil. Nachdem Antiochos 129 v. Chr. während des Feldzugs gestorben war, folgte für das Seleukidenreich eine Zeit der Instabilität, geprägt durch Machtkämpfe mehrerer Thronanwärter. Dies ermöglichte Johannes Hyrkanos eine selbstständige Politik. Durch Eroberungskriege vergrößerte er das Territorium Judäas. Er zwang die Idumäer, das Judentum anzunehmen, und zerstörte das Heiligtum der Samaritaner auf dem Berg Garizim. Die Prägung eigener Münzen verdeutlicht die Unabhängigkeit Judäas. Sowohl die Eroberung von Idumäa und Samarien als auch die Münzprägung werden in die späten Regierungsjahre des Johannes Hyrkanos datiert. (de)
- Jean Hyrcan Ier, dit Hyrcanus, règne sur la Judée de 134 à sa mort en 104 av. J.-C. Il est le deuxième fils de Simon Maccabée et grand prêtre du Temple de Jérusalem à la fin du IIe siècle av. J.-C.. C'est donc un Hasmonéen et le neveu de Judas Maccabée. Plusieurs campagnes de conquêtes lui permettent d'étendre son royaume sur une grande partie de l'aire géographique palestinienne à l'exception de la Galilée. Deux de ses fils marquèrent la dynastie hasmonéenne : Aristobule Ier et Alexandre Jannée. (fr)
- John Hyrcanus (/hərˈkeɪnəs/; יוחנן הרקנוס Yōḥānān Hurqanōs; Ancient Greek: Ἰωάννης Ὑρκανός, romanized: Iōánnēs Hurkanós) was a Hasmonean (Maccabean) leader and Jewish high priest of the 2nd century BCE (born 164 BCE, reigned from 134 BCE until his death in 104 BCE). In rabbinic literature he is often referred to as Yoḥanan Cohen Gadol (יוחנן כהן גדול), "John the High Priest". (en)
- Juan Hircano, Hircano I o Hircán I (Yohanan Girhan; Yohanan Hyrcanus - יוחנן הרקנוס) fue etnarca y sumo sacerdote de Judea de la familia de los asmoneos. Tercero y último de los hijos de Simón Macabeo, a quien sucedió en el poder, gobernó desde el año 134 a. C. hasta el 104 a. C. (es)
- Yohanes Hirkanus (Yohanes Hyrkanos; Yohanan Hirqanos; Yohanan Hyrcanus – יוחנן הורקנוס, Ιωάννης Υρκανός) (berkuasa 134 SM - 104 SM, meninggal 104 SM) adalah seorang pemimpin Hashmonayim (Makabi) pada abad ke-2 SM. (in)
- 요한 히르카노스, 히르카노스 1세(Yohanan Girhan, 히브리어: יוחנן הורקנוס, 그리스어:Ιωάννης Υρκανός, ? - 기원전 104년)은 고대 이스라엘을 통치한 레위인을 조상으로 하는 하스몬 왕국의 왕이었다. (재위: 기원전 134년 - 기원전 104년). 히르카노스는 그가 권력을 잡았을 때 택한 이름으로 여겨진다. (ko)
- Giovanni Ircano (Yohanan Girhan; Johannes Hyrcanus; ... – 104 a.C.) è stato un sovrano e sacerdote ebreo antico della famiglia degli Asmonei, etnarca dei Giudei e Sommo sacerdote dal 134 a.C. alla sua morte. Probabilmente assunse il nome 'Ircano' al momento dell'incoronazione. (it)
- ヨハネ・ヒルカノス1世（Yohanan Girhan, ヘブライ語: יוחנן הורקנוס, ギリシア語: Ιωάννης Υρκανός, ? - 紀元前104年）は古代イスラエルを統治したレビ族を先祖とするハスモン朝の祭司王（在位：紀元前134年 - 紀元前104年）。ヒルカノスは彼が権力を握った時に選んだ名前であると考えられている。 (ja)
- Johannes Hyrkanus was van 134 v.Chr. tot 104 v.Chr. koning en hogepriester over de Joodse Hasmonese staat. Zijn Hebreeuwse naam was Jochanan (Jahwe is genadig; vernederlandst: Johannes), de Griekse naam waarvan hij zich in het internationale politieke verkeer bediende was Hyrkanus. Hij wordt ook wel aangeduid als Hyrkanus I. Omdat we hem vooral kennen via historische bronnen die in het Grieks zijn overgeleverd, is het gebruikelijk hem met zijn Griekse naam aan te duiden. (nl)
- Jan Hirkan I (zm. 104 p.n.e.) – etnarcha Judei i arcykapłan od 135 p.n.e. z dynastii Hasmoneuszy. Jego pseudonim "Hirkan" został mu nadany po dojściu do władzy. (pl)
- João Hircano (em hebraico: יוחנן הרקנוס, Yohanan Hyrcanus; ca. 175 a.C. — 104 a.C.) foi um sumo sacerdote e membro da dinastia dos hasmoneus que governou a Judeia entre cerca de 135 e 104 a.C. João era o filho mais novo Simão Macabeu e neto do sacerdote Matatias, que há três décadas tinha iniciado a revolta contra os reis selêucidas. Em 137 a.C. liderou junto com o seu irmão Judas as tropas que derrotaram a invasão da Judeia feita pelo general de Antíoco VII, Cendebeus. Em 135 a.C. o seu pai e dois irmãos mais velhos foram assassinados pelo seu cunhado e governador de Jericó, Ptolemeu. Em consequência, no ano seguinte João Hircano assumiu o cargo de sumo sacerdote e rei. A morte de Antíoco VII e as lutas políticas que se seguiram e que enfraqueceram o novo monarca selêucida Demétrio II Nicátor foram aproveitadas por João Hircano para proceder a uma política de expansão. Hircano conquistou Siquém, capital dos Samaritanos, tendo destruído o templo destes situado no Monte Gerizim. Invadiu também a Idumeia, onde impôs o judaísmo aos seus habitantes. Hircano é considerado como o primeiro dos Hasmoneus a cunhar moedas com o seu nome, nas quais se lê: "João, sumo sacerdote e chefe da comunidade dos Judeus". Faleceu em 104 a.C., tendo sido sucedido pelo seu filho Aristóbulo I que morreu no ano seguinte. O trono passou então para outro dos filhos de Hircano, Alexandre Janeu. (pt)
- Иоанн Гиркан I или Иоханан Гиркан I (лат. Ioannes Hyrcanus, ивр. יוחנן הורקנוס, др.-греч. Ἰωάννης Ὑρκανός) — иудейский первосвященник и царь из династии Хасмонеев, правил с 134 по 104 годы до нашей эры. (ru)
- Йоханан Гіркан, чи Йоханан Гіркан І (Yohanan Hyrcanus, івр. יוחנן הורקנוס, грец. Ιωάννης Υρκανός) — юдейський цар з династії Хасмонеїв з 134 по 104 р. до н. е. (uk)
- 海卡努斯一世（Hyrcanus I）或约翰·海卡努斯（John Hyrcanus，前164年－前104年，古希臘語：ἸωάννηςὙρκανός，羅馬化：Iōánnēs Hurkanós）是哈斯蒙尼王朝和大祭司（公元前134-104年）。在他经常被称为“约哈南·科恩·加多尔”（拉丁語：Yoḥanan Cohen Gadol）、“大祭司约翰”。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Jan Hyrkán (také Johannes Hyrkanos I., hebrejsky יוחנן הורקנוס, řecky Ιωάννης Υρκανός) byl král Judska z hasmonejské (chašmonejské) dynastie, který vládl od roku 134 př. n. l. do své smrti roku 104 př. n. l.. Jan Hyrkán byl třetí syn , který byl v únoru 134 př. n. l. spolu s oběma staršími syny Matatiášem a Jehudou při hostině zavražděn. Nastoupil po svém otci jako etnarcha Judska a zároveň velekněz, ne však jako král. Za svého panování území Judska výrazně rozšířil na sever, na jih i na východ. (cs)
- يوحنا هيركانوس أو يوحنا بن سمعان المكابي (بالإغريقية: Ἰωάννης Ὑρκανός) (164 ق م - 104 ق م) هو زعيم مكابي حشموني يهودي ورئيس كهنة بني إسرائيل في القرن الثاني قبل الميلاد، حكم الحشومنيين من 134 قبل الميلاد حتى وفاته في عام 104 قبل الميلاد. في الأدب الحاخامي يُشار إليه غالبًا باسم «يوحنا رئيس الكهنة». (ar)
- Ο Ιωάννης Υρκανός έγινε αρχιερέας του Ναού των Ιουδαίων ύστερα από τον θάνατο του πατέρα του Σίμωνα. (el)
- Jean Hyrcan Ier, dit Hyrcanus, règne sur la Judée de 134 à sa mort en 104 av. J.-C. Il est le deuxième fils de Simon Maccabée et grand prêtre du Temple de Jérusalem à la fin du IIe siècle av. J.-C.. C'est donc un Hasmonéen et le neveu de Judas Maccabée. Plusieurs campagnes de conquêtes lui permettent d'étendre son royaume sur une grande partie de l'aire géographique palestinienne à l'exception de la Galilée. Deux de ses fils marquèrent la dynastie hasmonéenne : Aristobule Ier et Alexandre Jannée. (fr)
- John Hyrcanus (/hərˈkeɪnəs/; יוחנן הרקנוס Yōḥānān Hurqanōs; Ancient Greek: Ἰωάννης Ὑρκανός, romanized: Iōánnēs Hurkanós) was a Hasmonean (Maccabean) leader and Jewish high priest of the 2nd century BCE (born 164 BCE, reigned from 134 BCE until his death in 104 BCE). In rabbinic literature he is often referred to as Yoḥanan Cohen Gadol (יוחנן כהן גדול), "John the High Priest". (en)
- Juan Hircano, Hircano I o Hircán I (Yohanan Girhan; Yohanan Hyrcanus - יוחנן הרקנוס) fue etnarca y sumo sacerdote de Judea de la familia de los asmoneos. Tercero y último de los hijos de Simón Macabeo, a quien sucedió en el poder, gobernó desde el año 134 a. C. hasta el 104 a. C. (es)
- Yohanes Hirkanus (Yohanes Hyrkanos; Yohanan Hirqanos; Yohanan Hyrcanus – יוחנן הורקנוס, Ιωάννης Υρκανός) (berkuasa 134 SM - 104 SM, meninggal 104 SM) adalah seorang pemimpin Hashmonayim (Makabi) pada abad ke-2 SM. (in)
- 요한 히르카노스, 히르카노스 1세(Yohanan Girhan, 히브리어: יוחנן הורקנוס, 그리스어:Ιωάννης Υρκανός, ? - 기원전 104년)은 고대 이스라엘을 통치한 레위인을 조상으로 하는 하스몬 왕국의 왕이었다. (재위: 기원전 134년 - 기원전 104년). 히르카노스는 그가 권력을 잡았을 때 택한 이름으로 여겨진다. (ko)
- Giovanni Ircano (Yohanan Girhan; Johannes Hyrcanus; ... – 104 a.C.) è stato un sovrano e sacerdote ebreo antico della famiglia degli Asmonei, etnarca dei Giudei e Sommo sacerdote dal 134 a.C. alla sua morte. Probabilmente assunse il nome 'Ircano' al momento dell'incoronazione. (it)
- ヨハネ・ヒルカノス1世（Yohanan Girhan, ヘブライ語: יוחנן הורקנוס, ギリシア語: Ιωάννης Υρκανός, ? - 紀元前104年）は古代イスラエルを統治したレビ族を先祖とするハスモン朝の祭司王（在位：紀元前134年 - 紀元前104年）。ヒルカノスは彼が権力を握った時に選んだ名前であると考えられている。 (ja)
- Johannes Hyrkanus was van 134 v.Chr. tot 104 v.Chr. koning en hogepriester over de Joodse Hasmonese staat. Zijn Hebreeuwse naam was Jochanan (Jahwe is genadig; vernederlandst: Johannes), de Griekse naam waarvan hij zich in het internationale politieke verkeer bediende was Hyrkanus. Hij wordt ook wel aangeduid als Hyrkanus I. Omdat we hem vooral kennen via historische bronnen die in het Grieks zijn overgeleverd, is het gebruikelijk hem met zijn Griekse naam aan te duiden. (nl)
- Jan Hirkan I (zm. 104 p.n.e.) – etnarcha Judei i arcykapłan od 135 p.n.e. z dynastii Hasmoneuszy. Jego pseudonim "Hirkan" został mu nadany po dojściu do władzy. (pl)
- Иоанн Гиркан I или Иоханан Гиркан I (лат. Ioannes Hyrcanus, ивр. יוחנן הורקנוס, др.-греч. Ἰωάννης Ὑρκανός) — иудейский первосвященник и царь из династии Хасмонеев, правил с 134 по 104 годы до нашей эры. (ru)
- Йоханан Гіркан, чи Йоханан Гіркан І (Yohanan Hyrcanus, івр. יוחנן הורקנוס, грец. Ιωάννης Υρκανός) — юдейський цар з династії Хасмонеїв з 134 по 104 р. до н. е. (uk)
- 海卡努斯一世（Hyrcanus I）或约翰·海卡努斯（John Hyrcanus，前164年－前104年，古希臘語：ἸωάννηςὙρκανός，羅馬化：Iōánnēs Hurkanós）是哈斯蒙尼王朝和大祭司（公元前134-104年）。在他经常被称为“约哈南·科恩·加多尔”（拉丁語：Yoḥanan Cohen Gadol）、“大祭司约翰”。 (zh)
- Joan Hircà (Joannes Hyrcanus, Ὑρκανός) va ser príncep (etnarca) i gran sacerdot dels jueus. Era fill de Simó Macabeu al que va succeir. L'any 137 aC Antíoc VII Sidetes, després de derrotar a Diodot Trifó, va decidir reincorporar Judea com a regne tributari i va enviar un exèrcit sota comandament del general Cendebeu. Simó Macabeu, que ja era gran, va donar el comandament als seus dos fills Judes i Joan Hircà, que van derrotar l'exèrcit invasor. (ca)
- Johannes Hyrkanos I. (hebräisch יוחנן (הרקנוס) Jôḥānān (Hurqanôs), altgriechisch Ἰωάννης Ὑρκανός Iōánnēs Hyrkanós) war ein Ethnarch und Jerusalemer Hohepriester aus der Dynastie der Hasmonäer, der von 135 bis 104 v. Chr. in Judäa regierte. (de)
- João Hircano (em hebraico: יוחנן הרקנוס, Yohanan Hyrcanus; ca. 175 a.C. — 104 a.C.) foi um sumo sacerdote e membro da dinastia dos hasmoneus que governou a Judeia entre cerca de 135 e 104 a.C. João era o filho mais novo Simão Macabeu e neto do sacerdote Matatias, que há três décadas tinha iniciado a revolta contra os reis selêucidas. Em 137 a.C. liderou junto com o seu irmão Judas as tropas que derrotaram a invasão da Judeia feita pelo general de Antíoco VII, Cendebeus. (pt)
|
