| dbo:abstract
|
- La casaca és una jaqueta entallada i amb faldons llargs o molt llargs que es duen frunzits o inclinats enrere, tot deixant a la vista els calçons o pantalons; les mànigues acostumen de rematar en punys girats. El mot català casaca equival a l'anglès coat i coatee; a l'espanyol casaca; al francès justaucorps, habit i habit-veste; a l'italià giustacorpo i abito; al portuguès casaca; etc., etc. La casaca sorgí a la cort francesa en la dècada de 1660 (a la cort anglesa, per exemple, compareix el 1666). De llavors ençà, i durant tot el segle XVIII, fou la jaqueta habitual entre la població masculina del món euròpid, almenys pel que fa a l'aristocràcia i la burgesia; sempre feu joc sistemàticament amb armilla i calçons. Això suposà una autèntica revolució en la indumentària masculina tot inaugurant un model de "tres peces" que prefigura la línia actual. A partir, sobretot, de la darrera dècada del segle xviii la casaca patí la concurrència de jaquetes de faldons rectes de disseny més modern, les quals acabaren substituint del tot la casaca en l'ús civil pels volts del 1815, més o menys alhora que els moderns pantalons llargs i rectes substituïen els calçons tradicionals. En l'ús militar resistí encara unes dècades, fins que entre la dècada de 1840 i la de 1850 els diversos exèrcits euròpids anaren substituint-la per la guerrera. Amb tot, la casaca subsistiria força temps en alguns països, com Anglaterra, en tant que part de la indumentària (lliurea) de certs criats de palau i de residències d'alcúrnia. Encara avui hi ha indrets on la casaca s'utilitza cerimonialment; per exemple, els macers del Parlament d'Euskadi. Naturalment, en un període d'ús tan llarg el disseny de la casaca anà evolucionant en un procés que podríem esquematitzar així:
* Al principi, la casaca mancava de coll i, o bé es duia tancada, amb els faldons més o menys frunzits, o bé oberta tot mostrant l'armilla, peça que sorgeix ara (i que serà molt llarga fins a atènyer les dimensions actuals a mitjan segle XVIII). D'altra banda, les característiques de la casaca comportaren la desaparició del coll caigut ("a la valona") i la naixença d'una forma primitiva de corbata.
* Pels volts del 1730 s'havia generalitzat el costum de girar el folre (de color contrastant amb l'exterior) per la banda frontal i pels punys, tot formant, respectivament, solapes (que neixen ara) i punys girats (rectes o apuntats). També s'hi afegeixen butxaques, generalment de trau, però amb tapetes ornamentades, col·locades horitzontalment o verticalment, les quals, amb el temps, sovint seran postisses, i fins i tot podran afegir-se als punys.
* Entorn del 1740 les casaques incorporen coll, el qual pot ser dret (obert o tancat) o bé girat; més o menys alhora els faldons passen a dur-se recollits enrere, plegats i botonats.
* Des del 1750, aproximadament, la casaca es duu botonada, però per la part frontal remata en forma d'arc entorn de la zona ventral, tot mostrant l'armilla.
* Cap al 1770 comença a predominar el coll dret.
* Devers 1810 el frontal de la casaca arriba a la cintura i cobreix l'armilla, alhora que els faldons s'escurcen notòriament.
* En les darreres dècades, quan la casaca ja ha esdevingut poc menys que peça d'ús exclusivament militar, hom tendeix a fer-la cada cop més arrapada i menys pràctica, alhora que el coll, dret, és cada volta més alt i més dur. La versió militar de la casaca presentava característiques pròpies. Per exemple, el color bàsic tendí a unificar-se al si de cada exèrcit, de manera que denotava la nacionalitat: casaca blau marí amb vius grocs de Suècia; blanca de França i d'Àustria; roja d'Anglaterra (i després del Regne Unit); verda de Rússia; blau marí de Prússia (blau Prússia); etc., etc. Endemés, hom aprofitava els colors contrastants de coll, solapes, punys i faldons (sovint també de l'armilla) per a indicar cos, arma o unitat. Els muscles de la casaca militar podien acollir muscleres o bé xarreteres. El frac modern evoca la forma de l'antiga casaca, tot i haver evolucionat a partir de la jaqueta de faldons rectes. (ca)
- Justaucorps bezeichnet (französisch just[e] au corps ‚nah am/direkt auf dem Körper‘;) ein Herren-Kleidungsstück und die allgemeine Hauptoberbekleidung des Mannes des späten 17. und frühen 18. Jahrhunderts. Er ist eine Entwicklungsphase des Herrenrocks. (de)
- Kasaka kanpoko jantzi bat da, gehienetan gizonezkoena, jada erabiltzen ez dena eta estututa eramaten zena. Batez ere XVII. mendearen amaieratik XIX. mendearen hasierara arte erabili zuten. Bere neurriari dagokionez, frak baten estilokoa zen, baina lepo zuzen eta sendoarekin. Kasakaren bertsio femenino bat egon zen, XVIII. mendean erabilitakoa baino gizonezkoena baino gutxiago hedatua. Gizonezkoetan oinarritzen zen, aurretik lotuta eta gizonezkoen antzeko irekidurekin. Hegalak motzagoak ziren aldaken pareraino. (eu)
- A justacorps or justaucorps (/ˈʒuːstəkɔːr/) is a knee-length coat worn by men in the latter half of the 17th century and throughout the 18th century. The garment is of French origin, and was introduced in England as a component of a three-piece ensemble, which also included breeches and a long vest or waistcoat. This ensemble served as the prototype of the frock coat, which in turn evolved into the modern-day three-piece suit. The fabric selection and styling of the justacorps varied throughout time periods, as fashions frequently altered. (en)
- Se llama casaca a una prenda exterior, generalmente masculina, ya en desuso, que se llevaba ceñida. Se utilizó básicamente desde finales del siglo XVII hasta principios del XIX. Era del estilo de un frac en cuanto a sus dimensiones pero con cuello recto y fuerte de modo que no se doblara y cerrado alrededor del corbatín por delante por unos corchetes muy disimulados. Desde el cuello a la cintura, se cerraba con botones, así como por detrás, si bien aquí, por cierto corte que parte desde el talle, caen airosos unos faldones descendiendo hasta las corvas. Las había sencillas, con vivos colores y también de bordados, así como diferentes tamaños. Existió una versión femenina de la casaca, menos extendida que la de los hombres que se empleó en el siglo XVIII. Se inspiraba en la masculina, abrochada por delante y con las aberturas similares a la masculina. Los faldones eran más cortos hasta la altura de las caderas. (es)
- Szustokor (z fr. justaucorps – dosł. „tuż przy ciele”) — wierzchni, dopasowany kaftan o kroju zapożyczonym z mody wojskowej, od ok. 1640 roku do połowy XVIII wieku męski strój cywilny. Był szyty z jednolitych, dosyć grubych materiałów i zdobiony haftami i guzikami, naszytymi na całej długości stroju, mimo że zapinano go tylko do połowy. Zakładano go na koszulę i długą kamizelkę (wams). Początkowo sięgał do połowy uda i miał krótkie rękawy, wkrótce jednak rozpowszechniła się forma z długimi rękawami i obfitymi mankietami. Około 1670 roku stał się bardziej dopasowany, choć pod koniec XVII wieku jego dolna część była rozkloszowana i odstawała od ciała dzięki usztywnieniu. W latach osiemdziesiątych zmieniła się długość szustokora, który odtąd sięgał aż do kolan. (pl)
- Justaucorps (franska "tätt efter kroppen") är en åtsittande och upptill knäppt rock med långa skört, som var vanlig under 1600-talets senare hälft och under 1700-talet. Den svenska benämningen var livrock vilket dock även kunde betyda ett kort och i livet tätt åtsittande överplagg för kvinnor. Den folkliga benämningen på justaucorps var långrock. (sv)
- Жустоко́р, жустако́р (фр. justaucorps, justacorps, від just à corps — «точно до тіла») — тип чоловічого одягу, що існував у другій половині XVII—XVIII столітті. Він має французьке походження, згодом поширився по всій Європі. Послугував прототипом фрака, який надалі розвинувся в сучасний костюм-трійку. Вибір тканин і крій жустакора варіювалися з часом. Носили жустакор з кюлотами й камзолом (чи жилетом). Бувши одягом знаті, він шився з дорогих тканин — атласу, шовку, оксамиту, й рясно прикрашався вишивкою, канителлю, фестонами; застібки і ґудзики нерідко виконувалися з дорогоцінних металів, петлиці — із золотого і срібного шнура. (uk)
- Жюстоко́р (justaucorps с фр. — «точно по корпусу») — тип мужского кафтана, появившийся в 1660-х годах и являвшийся до конца XVIII века обязательным элементом европейского придворного костюма, наряду с камзолом. Жюстокор характеризовался прилегающим по талии фасоном с узкой линией плеч и расширением к низу, без воротника, с короткими рукавами и карманами. Нижняя отрезная часть, состоящая из клиньев, была на жесткой полотняной или волосяной прокладке; в боковых швах и шлице спинки закладывались складки. Будучи одеждой знати, жюстокор шился из дорогих тканей — шёлка, атласа и бархата — и обильно украшался вышивкой, канителью, фестонами; застежки и пуговицы нередко выполнялись из драгоценных металлов, петлицы — из золотого и серебряного шнура, и сами по себе являлись украшением. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Justaucorps bezeichnet (französisch just[e] au corps ‚nah am/direkt auf dem Körper‘;) ein Herren-Kleidungsstück und die allgemeine Hauptoberbekleidung des Mannes des späten 17. und frühen 18. Jahrhunderts. Er ist eine Entwicklungsphase des Herrenrocks. (de)
- Kasaka kanpoko jantzi bat da, gehienetan gizonezkoena, jada erabiltzen ez dena eta estututa eramaten zena. Batez ere XVII. mendearen amaieratik XIX. mendearen hasierara arte erabili zuten. Bere neurriari dagokionez, frak baten estilokoa zen, baina lepo zuzen eta sendoarekin. Kasakaren bertsio femenino bat egon zen, XVIII. mendean erabilitakoa baino gizonezkoena baino gutxiago hedatua. Gizonezkoetan oinarritzen zen, aurretik lotuta eta gizonezkoen antzeko irekidurekin. Hegalak motzagoak ziren aldaken pareraino. (eu)
- A justacorps or justaucorps (/ˈʒuːstəkɔːr/) is a knee-length coat worn by men in the latter half of the 17th century and throughout the 18th century. The garment is of French origin, and was introduced in England as a component of a three-piece ensemble, which also included breeches and a long vest or waistcoat. This ensemble served as the prototype of the frock coat, which in turn evolved into the modern-day three-piece suit. The fabric selection and styling of the justacorps varied throughout time periods, as fashions frequently altered. (en)
- Justaucorps (franska "tätt efter kroppen") är en åtsittande och upptill knäppt rock med långa skört, som var vanlig under 1600-talets senare hälft och under 1700-talet. Den svenska benämningen var livrock vilket dock även kunde betyda ett kort och i livet tätt åtsittande överplagg för kvinnor. Den folkliga benämningen på justaucorps var långrock. (sv)
- La casaca és una jaqueta entallada i amb faldons llargs o molt llargs que es duen frunzits o inclinats enrere, tot deixant a la vista els calçons o pantalons; les mànigues acostumen de rematar en punys girats. El mot català casaca equival a l'anglès coat i coatee; a l'espanyol casaca; al francès justaucorps, habit i habit-veste; a l'italià giustacorpo i abito; al portuguès casaca; etc., etc. Encara avui hi ha indrets on la casaca s'utilitza cerimonialment; per exemple, els macers del Parlament d'Euskadi. (ca)
- Se llama casaca a una prenda exterior, generalmente masculina, ya en desuso, que se llevaba ceñida. Se utilizó básicamente desde finales del siglo XVII hasta principios del XIX. Era del estilo de un frac en cuanto a sus dimensiones pero con cuello recto y fuerte de modo que no se doblara y cerrado alrededor del corbatín por delante por unos corchetes muy disimulados. (es)
- Szustokor (z fr. justaucorps – dosł. „tuż przy ciele”) — wierzchni, dopasowany kaftan o kroju zapożyczonym z mody wojskowej, od ok. 1640 roku do połowy XVIII wieku męski strój cywilny. Był szyty z jednolitych, dosyć grubych materiałów i zdobiony haftami i guzikami, naszytymi na całej długości stroju, mimo że zapinano go tylko do połowy. Zakładano go na koszulę i długą kamizelkę (wams). (pl)
- Жюстоко́р (justaucorps с фр. — «точно по корпусу») — тип мужского кафтана, появившийся в 1660-х годах и являвшийся до конца XVIII века обязательным элементом европейского придворного костюма, наряду с камзолом. Жюстокор характеризовался прилегающим по талии фасоном с узкой линией плеч и расширением к низу, без воротника, с короткими рукавами и карманами. Нижняя отрезная часть, состоящая из клиньев, была на жесткой полотняной или волосяной прокладке; в боковых швах и шлице спинки закладывались складки. (ru)
- Жустоко́р, жустако́р (фр. justaucorps, justacorps, від just à corps — «точно до тіла») — тип чоловічого одягу, що існував у другій половині XVII—XVIII столітті. Він має французьке походження, згодом поширився по всій Європі. Послугував прототипом фрака, який надалі розвинувся в сучасний костюм-трійку. Вибір тканин і крій жустакора варіювалися з часом. (uk)
|
