| dbo:abstract
|
- Marc Cassià Latini Pòstum (llatí: Marcus Cassianius Latinius Postumus; ? - 267) va ser un dels trenta tirans que Trebel·li Pol·lió menciona a la Història Augusta. Era conegut simplement com a Pòstum. Tot i que el seu nom complet apareix a les monedes, Aureli Víctor l'anomena Cassi Labiè Pòstum, mentre que Pol·lió diu que era conegut com a Postumius (Postumi), i erròniament dona al seu govern una duració de set anys. D'origen humil (era d'origen batau), va ascendir per mèrits militars i va acabar sent nomenat governador de les Germànies Superior i Inferior per l'emperador Valerià I, amb l'encàrrec de defensar la frontera del Rin, juntament amb Gal·liè, el fill de l'emperador. Amb l'ajut de Pòstum i d'altres oficials, Gal·liè va poder rebutjar durant uns anys els atacs dels pobles bàrbars, alamans i francs principalment. L'any 257 Gal·liè se'n va anar a Il·líria per combatre la rebel·lió d'Ingenu i va deixar el seu fill Saloní al capdavant del govern, però sota la custòdia de Silvà, prefecte del pretori i un dels generals de Gal·liè. Pòstum va aprofitar la desafecció de les tropes a la família imperial i es va revoltar, proclamant-se emperador. Saloní es va haver de refugiar a la Colonia Agrippina (Colònia), on va ser assetjat i finalment assassinat (junt amb Silvà) quan la ciutat va ser capturada (cap a l'any 259 segons la Historia Augusta, però probablement el 260) mentre Valerià I continuava la desafortunada campanya contra els perses. Pòstum va ser reconegut com a emperador a les Germànies, les Gàl·lies, les Hispànies i Britània. Va establir la seva capital a Colònia, on va crear un nou senat, va nomenar nous cònsols i va formar una nova guàrdia pretoriana. El seu domini va ser conegut com l'Imperi de les Gàl·lies. Pol·lió diu que el motiu de la revolta va ser deguda més a la pressió dels comandaments militars descontents i dels provincials, que no pas per pròpia ambició, i que no va tenir part en la mort de Saloní. Sembla que va governar amb fermesa, moderació i saviesa, va conservar la Gàl·lia lliure de les guerres i va contrarestar els intents de Gal·liè de prendre venjança per la mort del seu fill (263, quan Gal·liè, després d'uns èxits inicials, va ser ferit i va haver de recular). Per un temps va tenir també l'aliança de l'emperador rebel Aurèol. A les medalles i monedes de l'època, Pòstum apareix amb els títols d'Imperator i Germanicus Maximus. Després de deu anys de govern, un dels seus generals, Lelià, va revoltar-se i va nomenar-se el títol reial a Magúncia amb la Legió XXII Primigènia. Pòstum el va atacar i va ocupar fàcilment Magúncia, on va morir Lelià. Però, com que no permeté el saqueig de la ciutat, les seves pròpies tropes es van regirar contra ell i el seu fill Postum II (o Postum Junior) i els van matar (267). Marc Aureli Mari va prendre el poder a la Gàl·lia i Germània, però Britània i Hispània es van separar de l'Imperi Gal. (ca)
- Marcus Cassianius Latinius Postumus († 269) byl uzurpátor římského trůnu, který v letech 260–269 ovládal Galii, Británii a část Hispánie. Ve zbytku říše mezitím panovali císaři Gallienus (253–268) a Claudius II. (268–270). (cs)
- اسمه الكامل ماركوس كاسيانيوس لاتينيوس بوستوموس هو قائد عسكري روماني من القرن الثالث الميلادي من أصل جرماني باتافي، تولى امر الامبراطورية الرومانية في الغرب في زمن الإمبراطور غالينوس، وتمكن من هزيمة الفرنجة الذين حاولوا غزو بلاد الغال وأثناء أزمة القرن الثالث أسس إمبراطورية الغال في سنة 260 في الغرب ليحكم محافظات الغال و بريطانيا و جرمانية و هسبانيا. بسبب ذلك حاول غالينوس الإطاحة به مرتين لكنه هزم في الاثنتين واصيب الإمبراطور نفسه في معركة قرب ترير في سنة 265، فتراجع بعدها ولم يحاول فيما بعد محاربة بوستوموس. احتفل ببستوموس في الغال وطبعت العديد من العملات صورته. وفي سنة 268 حاول جنراله ماركوس أوريليوس ماريوس السيطرة على مدينة ميديولانوم لكنه فشل في ذلك، قام غالينوس باطلاق سراحه في مقابل أن ينقلب على بوستوموس وان يعترف به كإمبراطور في الغرب بدلا منه، وافق ماركوس على ذلك نتيجة ظنه ان بوستوموس تخاذل في دعمه وعندما وصل إلى كولونيا قام بقتل بوستوموس ونصب نفسه كإمبراطور بدل منه. (ar)
- Ο Μάρκος Κασσιανός Λατίνιος Πόστουμος, (λατιν. Marcus Cassianus Latinius Postumus) ήταν Ρωμαίος διοικητής με καταγωγή από τη Γερμανική φυλή των , που κυβέρνησε ως αυτοκράτορας στη Δύση. Ο ρωμαϊκός στρατός στη Γαλατία απέσυρε την υποκοή του στον Αυτοκράτορα Γαλλιηνό περί το έτος 260 και ο Πόστουμος ανέλαβε τον τίτλο και τις εξουσίες του αυτοκράτορα στις επαρχίες της Γαλατίας, της Γερμανίας, της Βρετανίας και της Ισπανίας, ιδρύοντας έτσι αυτό που οι ιστορικοί καλούν Γαλατική Αυτοκρατορία. Κυβέρνησε για 9 έτη, πριν φονευτεί από το δικό του στράτευμα. (el)
- Marcus Cassianius Latinius Postumus († 269 in Mogontiacum (Mainz)) war im Westen des Römischen Reiches Usurpator gegen Kaiser Gallienus sowie Gründer und erster Kaiser des sogenannten Gallischen Sonderreiches (Imperium Galliarum). Als solcher regierte er von 260 bis 269. (de)
- Marco Casianio Latinio Póstumo (en latín, Marcus Cassianius Latinius Postumus; 259 - 268 o 260 - 269) fue el primer y más duradero emperador del Imperio Galo formado por las provincias romanas septentrionales que se habían independizado del poder central de Roma. (es)
- Postumo (latinez: Marcus Cassianius Latinius Postumus) Galietako Inperioaren sortzailea izan zen 260. urtean, Valeriano Erromatar Inperioko enperadore zelarik. Galia, Germania, Britania eta Hispania Inperiotik atera zituen, bere inperio propioa sortzeko. 269 arte izan zuen bertan agintea. (eu)
- Marcus Cassianius Latinius Postumus was a Roman commander of Batavian origin, who ruled as Emperor of the splinter state of the Roman Empire known to modern historians as the Gallic Empire. The Roman army in Gaul threw off its allegiance to Gallienus around the year 260, and Postumus assumed the title and powers of Emperor in the provinces of Gaul, Germania, Britannia and Hispania. He ruled for the better part of ten years before he was murdered by his own troops. (en)
- Postume ou Marcus Cassianus Latinius Postumus est un légat gaulois qui se fit proclamer empereur en Gaule de l'été 260 à juin 269. Ces dates restent imprécises car la chronologie de cette période est difficile à établir avec certitude. (fr)
- Marco Cassiano Latinio Postumo (in latino: Marcus Cassianius Latinius Postumus; ... – 269) è stato il fondatore e primo imperatore dell'Impero delle Gallie, un'entità statale nata dalla secessione del grosso delle province europee occidentali dell'Impero romano nello scenario della crisi del III secolo, regnante dal 260 alla propria morte. È incluso nella lista dei Trenta Tiranni della Historia Augusta. (it)
- マルクス・カッシアニウス・ラティニウス・ポストゥムス（ラテン語: Marcus Cassianius Latinius Postumus、? - 269年）は、ローマ帝国の軍人。後にガリア帝国の初代皇帝となった。軍人皇帝時代の僭称皇帝（在位：260年 - 269年）のひとり。 なお、「ポストゥムス」は「最後の息子」や「父の死後に生まれた息子」の意味をもつラテン語の添え名（コグノーメン）である。 (ja)
- Marcus Cassianius Latinius Postumus (Germania Inferior of Gallia Belgica, vermoedelijk tussen 215 en 225 - Mogontiacum, 269) was een Romeins keizer van de zomer van 260 tot begin 269. Hij was heerser over het Gallische Keizerrijk in oppositie tegen de keizers Gallienus en Claudius Gothicus en dus een usurpator. Postumus wordt door de meeste bronnen beschreven als een goede keizer. Hij wist met succesvolle veldtochten de Franken af te slaan en zo de westelijke provincies bij elkaar te houden. (nl)
- Марк Кассианий Латиний Постум (лат. Marcus Cassianius Latinius Postumus) — римский полководец, предположительно батавского происхождения, провозгласивший себя императором Римской империи. Воспользовавшись неурядицами во время правления Галлиена, Постум захватил власть в 260 году, организовав так называемую Галльскую империю, в состав которой входили Галлия, Верхняя и Нижняя Германии, Британия и Иберия. (ru)
- Postumus; Marek Kassjanius Latyniusz (Marcus Cassianius Latinius Postumus, zm. 269) – uzurpator rzymski z czasów cesarza Galiena, rządzący jako tzw. cesarz galijski w latach 260-269. Jego władza ograniczała się do tak zwanego cesarstwa galijskiego obejmującego rzymskie terytoria w Galii, Germanii, Brytanii i Hiszpanii. Tytułował się Odnowicielem Galii (Restitutor Galliarum). Około roku 260 Postumus, pełniący wcześniej funkcję namiestnika prowincji Germania, wystąpił przeciwko małoletniemu synowi cesarza Galiena, Saloninowi oraz jego opiekunowi Sylwanowi. Zarówno Salonina jak i Sylwana kazał zamordować. Wkrótce też opanował całą Galię. Jego zwierzchność uznały również Hiszpania i Brytania. Na opanowanym przez siebie terytorium Postumus utworzył niezależne od Rzymu cesarstwo (Imperium Galliarum), z własnym senatem i konsulami oraz z własną monetą wartościowszą od oficjalnej. W 261 odparł atak Franków i Alamanów, którzy przekroczyli Ren. Prawdopodobnie w 265 roku cesarz Galien rozpoczął zbrojne działania przeciwko uzurpatorowi, jednak jego wojska zostały po początkowych sukcesach zmuszone do odwrotu. Postumus toczył później dalsze walki z Germanami i piratami frankońskimi atakującymi wybrzeża atlantyckie. Skutecznie stłumił też bunt Leliana w Germanii Górnej (269 r.). Kiedy wydawało się, że nic już nie zagrozi jego pozycji, nieoczekiwanie zginął z rąk własnych żołnierzy, którzy zbuntowali się po tym, gdy wódz zabronił im łupienia zdobytej Moguncji (Mogontiacum). Jego państwo pod rządami kolejnych uzurpatorów ostatecznie upadło kilka lat po jego śmierci. (pl)
- Marco Cassiânio Latínio Póstumo (em latim: Marcus Cassianius Latinius Postumus) foi um usurpador romano de origem provinciana que tentou tomar o trono do imperador Galiano (r. 253–268) por volta de 260 e que assumiu o título e os poderes de um imperador nas províncias da Gália, Britânia e Hispânia, fundando o que os acadêmicos modernos vieram a chamar de Império das Gálias. Ele governou por quase uma década até ser assassinado por suas próprias tropas. (pt)
- Postumus (Marcus Cassianus Latinius Postumus), död 269 e.Kr., var en romersk fältherre, och romersk kejsare från 259 eller möjligen 260. När Gallienus tog itu med problem i de östra delarna av imperiet fick hans då omyndiga son Saloninus och militära befälhavare som Postumus försvara Rhenländerna. Mitt i det kaos som rådde när alemanner och franker invaderade dessa, utropade Postumus sig själv till kejsare. Därefter intog Postumus Colonia Agrippina (numera Köln), där Silvanus hade förenat sig med Saloninus. Efter att ha brutit igenom murarna lät han döda Silvanus och Saloninus. Senare lät han uppföra en triumfbåge till minne av denna seger. Postumus erkändes som kejsare i Gallien, Spanien, Tyskland och Britannien. Hans utbrytarrike fick sitt säte i Colonia Agrippina, komplett med senatorer, konsuler och praetorisk vakt. Efter att framgångsrikt ha försvarat sitt rike mot germanerna benämnde han sig Galliens återupprättare på en del av sina mynt. Dessa mynt var skickligare gjorda och innehöll mer värdefulla metaller än Gallienus mynt. År 263 startade Gallienus ett fälttåg mot Postumus. Efter en inledande seger blev Gallienus allvarligt sårad och tvingades återvända hem. Därefter var Gallienus upptagen med kriser i andra delar av imperiet och fick inte tillfälle att ytterligare utmana Postumus. Under 269 revolterade mot Postumus och utropade sig kejsare över Moguntiacum (Mainz). Då Postumus intagit staden och dödat Laelianus mördade hans trupper honom i ett uppror, sedan han hindrat dem från att plundra staden. som ledde upproret utropade sig därefter till kejsare. (sv)
- Марк Кассіаній Латиній Постум (лат. Marcus Cassianius Latinius Postumus) — засновник і перший правитель так званої Галльскої імперії — державного утворення, що існувало на заході Римської імперії у III столітті н. е. Був одним з узурпаторів, що претендували на римський престол за часів чинного імператора Галлієна. Після невдалої спроби захоплення влади в усій імперії в 260 році проголосив себе імператором та заснував де-факто незалежну державу, що існувала 14 років. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Marcus Cassianius Latinius Postumus († 269) byl uzurpátor římského trůnu, který v letech 260–269 ovládal Galii, Británii a část Hispánie. Ve zbytku říše mezitím panovali císaři Gallienus (253–268) a Claudius II. (268–270). (cs)
- Ο Μάρκος Κασσιανός Λατίνιος Πόστουμος, (λατιν. Marcus Cassianus Latinius Postumus) ήταν Ρωμαίος διοικητής με καταγωγή από τη Γερμανική φυλή των , που κυβέρνησε ως αυτοκράτορας στη Δύση. Ο ρωμαϊκός στρατός στη Γαλατία απέσυρε την υποκοή του στον Αυτοκράτορα Γαλλιηνό περί το έτος 260 και ο Πόστουμος ανέλαβε τον τίτλο και τις εξουσίες του αυτοκράτορα στις επαρχίες της Γαλατίας, της Γερμανίας, της Βρετανίας και της Ισπανίας, ιδρύοντας έτσι αυτό που οι ιστορικοί καλούν Γαλατική Αυτοκρατορία. Κυβέρνησε για 9 έτη, πριν φονευτεί από το δικό του στράτευμα. (el)
- Marcus Cassianius Latinius Postumus († 269 in Mogontiacum (Mainz)) war im Westen des Römischen Reiches Usurpator gegen Kaiser Gallienus sowie Gründer und erster Kaiser des sogenannten Gallischen Sonderreiches (Imperium Galliarum). Als solcher regierte er von 260 bis 269. (de)
- Marco Casianio Latinio Póstumo (en latín, Marcus Cassianius Latinius Postumus; 259 - 268 o 260 - 269) fue el primer y más duradero emperador del Imperio Galo formado por las provincias romanas septentrionales que se habían independizado del poder central de Roma. (es)
- Postumo (latinez: Marcus Cassianius Latinius Postumus) Galietako Inperioaren sortzailea izan zen 260. urtean, Valeriano Erromatar Inperioko enperadore zelarik. Galia, Germania, Britania eta Hispania Inperiotik atera zituen, bere inperio propioa sortzeko. 269 arte izan zuen bertan agintea. (eu)
- Marcus Cassianius Latinius Postumus was a Roman commander of Batavian origin, who ruled as Emperor of the splinter state of the Roman Empire known to modern historians as the Gallic Empire. The Roman army in Gaul threw off its allegiance to Gallienus around the year 260, and Postumus assumed the title and powers of Emperor in the provinces of Gaul, Germania, Britannia and Hispania. He ruled for the better part of ten years before he was murdered by his own troops. (en)
- Postume ou Marcus Cassianus Latinius Postumus est un légat gaulois qui se fit proclamer empereur en Gaule de l'été 260 à juin 269. Ces dates restent imprécises car la chronologie de cette période est difficile à établir avec certitude. (fr)
- Marco Cassiano Latinio Postumo (in latino: Marcus Cassianius Latinius Postumus; ... – 269) è stato il fondatore e primo imperatore dell'Impero delle Gallie, un'entità statale nata dalla secessione del grosso delle province europee occidentali dell'Impero romano nello scenario della crisi del III secolo, regnante dal 260 alla propria morte. È incluso nella lista dei Trenta Tiranni della Historia Augusta. (it)
- マルクス・カッシアニウス・ラティニウス・ポストゥムス（ラテン語: Marcus Cassianius Latinius Postumus、? - 269年）は、ローマ帝国の軍人。後にガリア帝国の初代皇帝となった。軍人皇帝時代の僭称皇帝（在位：260年 - 269年）のひとり。 なお、「ポストゥムス」は「最後の息子」や「父の死後に生まれた息子」の意味をもつラテン語の添え名（コグノーメン）である。 (ja)
- Marcus Cassianius Latinius Postumus (Germania Inferior of Gallia Belgica, vermoedelijk tussen 215 en 225 - Mogontiacum, 269) was een Romeins keizer van de zomer van 260 tot begin 269. Hij was heerser over het Gallische Keizerrijk in oppositie tegen de keizers Gallienus en Claudius Gothicus en dus een usurpator. Postumus wordt door de meeste bronnen beschreven als een goede keizer. Hij wist met succesvolle veldtochten de Franken af te slaan en zo de westelijke provincies bij elkaar te houden. (nl)
- Марк Кассианий Латиний Постум (лат. Marcus Cassianius Latinius Postumus) — римский полководец, предположительно батавского происхождения, провозгласивший себя императором Римской империи. Воспользовавшись неурядицами во время правления Галлиена, Постум захватил власть в 260 году, организовав так называемую Галльскую империю, в состав которой входили Галлия, Верхняя и Нижняя Германии, Британия и Иберия. (ru)
- Marco Cassiânio Latínio Póstumo (em latim: Marcus Cassianius Latinius Postumus) foi um usurpador romano de origem provinciana que tentou tomar o trono do imperador Galiano (r. 253–268) por volta de 260 e que assumiu o título e os poderes de um imperador nas províncias da Gália, Britânia e Hispânia, fundando o que os acadêmicos modernos vieram a chamar de Império das Gálias. Ele governou por quase uma década até ser assassinado por suas próprias tropas. (pt)
- Марк Кассіаній Латиній Постум (лат. Marcus Cassianius Latinius Postumus) — засновник і перший правитель так званої Галльскої імперії — державного утворення, що існувало на заході Римської імперії у III столітті н. е. Був одним з узурпаторів, що претендували на римський престол за часів чинного імператора Галлієна. Після невдалої спроби захоплення влади в усій імперії в 260 році проголосив себе імператором та заснував де-факто незалежну державу, що існувала 14 років. (uk)
- اسمه الكامل ماركوس كاسيانيوس لاتينيوس بوستوموس هو قائد عسكري روماني من القرن الثالث الميلادي من أصل جرماني باتافي، تولى امر الامبراطورية الرومانية في الغرب في زمن الإمبراطور غالينوس، وتمكن من هزيمة الفرنجة الذين حاولوا غزو بلاد الغال وأثناء أزمة القرن الثالث أسس إمبراطورية الغال في سنة 260 في الغرب ليحكم محافظات الغال و بريطانيا و جرمانية و هسبانيا. بسبب ذلك حاول غالينوس الإطاحة به مرتين لكنه هزم في الاثنتين واصيب الإمبراطور نفسه في معركة قرب ترير في سنة 265، فتراجع بعدها ولم يحاول فيما بعد محاربة بوستوموس. احتفل ببستوموس في الغال وطبعت العديد من العملات صورته. وفي سنة 268 حاول جنراله ماركوس أوريليوس ماريوس السيطرة على مدينة ميديولانوم لكنه فشل في ذلك، قام غالينوس باطلاق سراحه في مقابل أن ينقلب على بوستوموس وان يعترف به كإمبراطور في الغرب بدلا منه، وافق ماركوس على ذلك نتيجة ظنه ان بوستوموس (ar)
- Marc Cassià Latini Pòstum (llatí: Marcus Cassianius Latinius Postumus; ? - 267) va ser un dels trenta tirans que Trebel·li Pol·lió menciona a la Història Augusta. Era conegut simplement com a Pòstum. Tot i que el seu nom complet apareix a les monedes, Aureli Víctor l'anomena Cassi Labiè Pòstum, mentre que Pol·lió diu que era conegut com a Postumius (Postumi), i erròniament dona al seu govern una duració de set anys. (ca)
- Postumus; Marek Kassjanius Latyniusz (Marcus Cassianius Latinius Postumus, zm. 269) – uzurpator rzymski z czasów cesarza Galiena, rządzący jako tzw. cesarz galijski w latach 260-269. Jego władza ograniczała się do tak zwanego cesarstwa galijskiego obejmującego rzymskie terytoria w Galii, Germanii, Brytanii i Hiszpanii. Tytułował się Odnowicielem Galii (Restitutor Galliarum). (pl)
- Postumus (Marcus Cassianus Latinius Postumus), död 269 e.Kr., var en romersk fältherre, och romersk kejsare från 259 eller möjligen 260. När Gallienus tog itu med problem i de östra delarna av imperiet fick hans då omyndiga son Saloninus och militära befälhavare som Postumus försvara Rhenländerna. Mitt i det kaos som rådde när alemanner och franker invaderade dessa, utropade Postumus sig själv till kejsare. Därefter intog Postumus Colonia Agrippina (numera Köln), där Silvanus hade förenat sig med Saloninus. Efter att ha brutit igenom murarna lät han döda Silvanus och Saloninus. Senare lät han uppföra en triumfbåge till minne av denna seger. Postumus erkändes som kejsare i Gallien, Spanien, Tyskland och Britannien. Hans utbrytarrike fick sitt säte i Colonia Agrippina, komplett med senatorer (sv)
|
