| dbo:abstract
|
- أحمد شفيق مِدحت بَاشا (بالتركية:Ahmet Şefik Mithat Paşa بالتركية العثمانية: أحمد شفيق مدحت باشا) (أكتوبر 1822م إسطنبول - 8 مايو 1884م الطائف الموافق 1238 - 1301 هـ) سياسي عثماني وإصلاحي ذو توجه موالي للغرب تولى مناصب عديدة منها الصدارة العظمى (رئاسة الوزراء) ووزير العدل وخدم قبلها واليا لولاية بغداد وولاية دمشق وولاية سالونيك. (ar)
- Ahmed Şefik Midhat Paşa o Aḥmad Šafiq Mithat [Medhat] Pasha, catalanitzat Mithat Paixà (Istanbul, octubre/novembre de 1822 - Taif 8 de maig de 1884) fou un alt dignatari otomà, governador provincial i dues vegades gran visir. També va ser el pare de la constitució de 1876. Va entrar amb 12 anys al servei de palau i la seva intel·ligència li va valer el malnom de Mithat que va adoptar com a propi. El 1840 va passar al servei del gran visir i va ocupar diversos càrrecs entre 1440 i 1461. El 1461 va arribar al rang de visir i nomenat governador (wali) de l'eyalat de Nish (29 de gener de 1861) on va estar tres anys; el seu èxit va fer que fos cridat a Istanbul el 1864 i va assessorar al gran visir per l'establiment de la nova llei de wilayats promulgada el 8 de novembre de 1864, basada en la francesa (Midhat havia estat un temps a França el 1858). El 13 d'octubre de 1864 fou nomenat governador del nou (nom turc del Danubi) format pels antics eyalats de Silistra, Vidin i Nish; va organitzar els set sandjaks i 48 kada del wilayat; la capital fou Rusçuk, de la qual era originària la seva família. El 1866 va reprimir una revolta nacionalista búlgara finançada pels russos. El 1867 el sistema de wilayats es va estendre a bona part de l'imperi i Midhat fou cridat a Istanbul per assessorar en els reglaments. El 5 de març de 1868 fou nomenat president del consell d'Estat (Ahura-yi Dewlet) que junt al consell Judicial, substituïa al Consell Suprem. Va adoptar diverses mesures com el sistema mètric, la nacionalitat, banca de crèdit immobiliari, i altres. La tardor del 1868 va estar 20 dies a Bulgària per reprimir una altra revolta nacionalista. Algunes diferències amb el gran visir van provocar el seu cessament el 27 de febrer de 1869 i enviat al govern del wilayat de Bagdad. Va intentar sedentaritzar a les tribus i va utilitzar a l'exèrcit amb un èxit limitat (només un xeic va adoptar el títol de mutasarrif d'un sandjak d'acord amb la nova llei). Va enderrocar la vella muralla de Bagdad per permetre l'expansió de la ciutat i va empedrar i netejar alguns carrers, va crear el servei de bombers, el sistema d'abastiment d'aigua i va fer l'únic pont llavors existent (fins al segle xx no se'n va fer un altre); aquestes i moltes altres millores van suposar una bona empenta per Bagdad. El gran visir Mehmed Emin Aali Pasha va morir el 7 de setembre de 1871 i Midhat va entrar en conflicte amb el successor Mahmud Nedim Pasha i va dimitir tornant a Istanbul el maig de 1872. El gran visir el volia enviar a Sivas però finalment es va haver de conformar a enviar-lo a Edirne (26 de juliol de 1872); abans de marxar es va entrevistar amb el sultà i amb el suport d'altres polítics el va convèncer de destituir al gran visir; el 31 de juliol era nomenat al seu lloc. Rússia es va oposar al nomenament per mitjà de l'ambaixador Ignatiev. També va trobar l'oposició del khediv d'Egipte que volia contractar emprèstits a l'estranger directament que finalment, contra la seva opinió, el sultà li va concedir; Midhat va implicar al sultà en alguns escàndols financers; va preparar una constitució federal, però els seus enemics van aconseguir la destitució al cap de 80 dies el 18 d'octubre de 1872. Va exercir després alguns càrrecs breus:
* Ministre de Justícia del 12 de març al 21 de setembre de 1873 (destituït)
* Wali de Salónica, del 15 d'octubre de 1873 al 16 de febrer de 1874 (destituït)
* Ministre de Justícia del 21 d'agost al 28 de novembre de 1875 (va dimitir) El 9 de març de 1876 el "manifest dels patriotes musulmans" que reclamava una assemblea consultiva representativa, fou atribuït a Midhat. El descontentament va créixer i el 10 i 11 de maig de 1876 van esclatar manifestacions a Istanbul. Mahmud Nedim Pasha fou destituït (11 de maig de 1876) i nomenat al seu lloc i Mithat fou designat ministre sense cartera al nou govern. Amb el ministre de la guerra Husayn Awni Pasha i el director de l'acadèmia militar Suleyman Pasha, va planificar la deposició del sultà que es va produir el 30 de maig pujant al tron Murat V. El 5 de juny Mithat tornava a ser president del consell d'estat i va començar a pressionar per elaborar una constitució però Awni Pasha i altres no li van donar suport i el suïcidi del que fou sultà Abdülâziz seguit de l'assassinat d'Awni (i del ministre d'afers exteriors Rashid) per un oficial circassià, extensió de la guerra amb Sèrbia i Montenegro i sobretot la depressió de Murat V, van impedir el progrés de la proposta. Murat V va haver de ser substituït per Abdülhamit I que prèviament havia donat el seu acord a promulgar una constitució i que va pujar al tron el 31 d'agost. Fins al 8 d'octubre el sultà no va aprovar crear una comissió que va estudiar diverses propostes de constitució; finalment en va proposar una que després d'algunes objeccions va ser adoptada pel consell el 6 de desembre. Llavors el gran visir va presentar la dimissió i Mithat fou nomenat gran visir (19 de desembre de 1876). La constitució fou promulgada el 23 de desembre de 1876. Però la constitució no fou ben acollida per les potències, que estaven exigint reformes, ja que les modificacions l'havien deixat sense substància, i van continuar amb la seva planejada reforma de l'Imper en un Congrés celebrat a la capital, el Congrés de Constantinoble, que va formular les seves propostes. El 18 de gener de 1877 Mithat va reunir un gran congrés que va rebutjar les propostes de reforma de les potències del Congrés de Constantinoble. Això va comportar una invasió russa l'abril de 1877. Enfrontat Midhat amb el sultà per diverses qüestions el gran visir fou revocat el 5 de febrer de 1877 i el va succeir İbrahim Edhem Pasha i enviat a l'exili a Bríndisi, a Itàlia. Mithat va visitar Nàpols, Roma, Marsella, Andalusia, París, Plombières, Londres, Viena i Escòcia. Sota pressió britànica el sultà va permetre la seva tornada, arribant a Creta el 26 de setembre de 1878 i es va instal·lar a prop de la Canea (Hanya). Poc després fou nomenat wali de Síria on va arribar el 28 de novembre, directament des de Creta. A Síria altre cop va tenir un govern que en la perspectiva es consideraria bo, amb mesures de llarg abast, que en el seu temps devien ser prou agosarades. Va demanar ampliació de poders que li foren refusats i va dimitir el 23 d'octubre de 1879, sent-li rebutjada la dimissió, i altre cop va dimitir el 30 de maig de 1880 amb el mateix resultat. Es va informar el sultà que Mithat planejava fer-se khediv independent a Síria (cosa que probablement no era certa) i fou traslladat a Esmirna (Izmir) el 4 d'agost de 1880 sortint de Damasc el 31 d'agost. A Esmirna va exercir menys d'un any. El 17 de maig de 1881 fou arrestat; Mithat va poder fugir i es va refugiar al consolat de França que el va entregar. Fou acusat de complicitat en el suposat assassinat d'Abdülâziz i tot i la debilitat dels testimonis (obtinguts sota tortura) Mithat i nou personalitats més foren condemnades (el judici va començar el 27 de juny de 1881, foren declarats culpables el 28 i 8 dels acusats condemnat a mort el 29); la cort d'apel·lació, no independent, va confirmar el veredicte. Sota pressió interna i externa el sultà Abdülhamit I va commutar la sentència per desterrament perpetu. El 28 de juliol foren pujats en un vaixells i enviats sense més objectes que la roba que portaven posada, a Jedda i d'allí empresonats a un fort a Taif on van rebre un tracte cada cop més dur. El 8 de maig de 1884 Mithat fou estrangulat per soldats que segurament obeïen ordes del sultà; oficialment la seva mort fou informada com a causa de l'àntrax. El seu cadàver fou repatriat a Turquia el 1951. (ca)
- Ahmed Şefik Midhat Pascha (* 18. Oktober 1822 in Istanbul; † 8. Mai 1884 in Taif, heute Saudi-Arabien) war ein prowestlicher, aufgeklärter türkischer Reformer, Staatsmann und Großwesir des osmanischen Reiches. Er gilt als der Vater der Osmanischen Verfassung von 1876. Weiterhin war er Autor der Provinzialverordnung (Vilâyet nizâmnâmesi) von 1863/67 und Begründer des ländlichen Kreditwesens sowie der Einrichtung von Gewerbeschulen in Anatolien. 1881 wurde er zum Tode verurteilt, letztlich in das arabische Taif verbannt und 1884 unter ungeklärten Umständen, wahrscheinlich durch Schergen des Sultans, ermordet. Nach der jungtürkischen Revolution von 1908 wurde Midhat Pascha rehabilitiert, als türkischer Patriot gefeiert und wird seither gleichzeitig mit dem Dichter und Publizisten Namık Kemal genannt. (de)
- Ahmed Şefik Midhat Pasha (Ottoman Turkish: احمد شفيق مدحت پاشا, 18 October 1822 – 26 April 1883) was an Ottoman democrat, kingmaker and one of the leading statesmen during the late Tanzimat period. He is most famous for leading the Ottoman constitutional movement of 1876 and introducing the First Constitutional Era, but was also a leading figure of reform in the educational and provincial administrations. He was part of a governing elite which recognized the crisis the Empire was in and considered reform to be a dire need. Midhat Pasha is described as a person with a liberal attitude and is often considered one of the founders of the Ottoman Parliament. He was described by historian Caroline Finkel as "a true representative of Tanzimat optimism, who believed that separatist tendencies could be best countered by demonstrating the benefits of good government." The Midhat Pasha Souq in Damascus still bears his name. (en)
- Le pacha Ahmet Şefik Midhat (le plus souvent orthographié Midhat Pasha en anglais et Midhat Pacha en français), né le 18 octobre 1822 à Constantinople (Istanbul) et mort le 26 avril 1883 à Taïf, est un homme d’État ottoman influent à la fin de l'ère des Tanzimat. Grand vizir pro-occidental, réformateur et moderniste, il est renommé principalement pour avoir mené le mouvement constitutionnel de 1876, mais a aussi été une des figures principales de la réforme ottomane sur le plan de l'éducation et des administrations provinciales. Il faisait partie d'une élite gouvernante qui voyait clairement la crise profonde de l'empire à cette époque, et considérait la réforme comme une nécessité vitale. Caroline Finkel l'a décrit comme « un représentant véritable de l'« optimisme Tanzimat », qui croyait que les tendances séparatistes pouvaient être diminuées par la démonstration des effets bénéfiques d'un bon gouvernement ». Pour les Anglais, son zèle de réformateur était « une aberration basée sur la force de sa personnalité ». Ils croyaient que Midhat Pasha ne pouvait pas achever son œuvre, étant donné la nature fondamentalement inefficace et corrompue de l'état Ottoman et celle oppressée et fracturée de sa société. Malgré sa réputation de progressiste et la pression qu'il exerça sur le sultan Abdülhamid II pour que ce dernier émancipe les esclaves du palais, et en dépit de son opinion défavorable envers l'esclavage, lui-même possédait des esclaves, ce qui le rapproche du cas de George Washington. Sa deuxième épouse, avec laquelle il eut trois enfants, était une esclave circassienne qu'il avait achetée et affranchie. Le (en) à Damas porte toujours son nom. (fr)
- Ahmed Şefik Midhat Bajá (Constantinopla, 1822 - Taif, 1883) fue un estadista demócrata otomano y uno de los políticos más relevantes durante el último período de Tanzimat. Fue uno de los fundadores de los Jóvenes Otomanos, especialmente conocido por liderar el de 1876 e introducir la en el Imperio otomano, pero también fue una figura destacada de la reforma en las administraciones educativas y provinciales. Formó parte de una élite gobernante que reconoció la crisis en la que se encontraba el imperio y consideró que la reforma era una necesidad imperiosa. Ahmed Midhat es considerado un político con una actitud liberal y a menudo se le considera uno de los fundadores del Parlamento otomano. La historiadora británica lo describió como "un verdadero representante del optimismo de Tanzimat, quien creía que las tendencias separatistas podían contrarrestarse mejor demostrando los beneficios del buen gobierno". Para los británicos, su celo reformista era una aberración, basada en la fuerza personal individual. Creían que Midhat no podía tener éxito, citando la naturaleza ineficiente y corrupta del estado otomano, y la naturaleza fracturada de su sociedad. Sirvió brevemente en Esmirna como gobernador del valiato de Aydin, pero el 17 de mayo de 1881, después de solo unos meses en ese puesto, fue arrestado. , el ministro de justicia, lo trasladó a Estambul, donde fue acusado del asesinato del sultán Abdülaziz. El interrogatorio y los procedimientos judiciales tuvieron lugar en el Palacio de Yıldız. La mayoría de los historiadores creen que se trató de acusaciones falsas. Se extrajeron confesiones de algunos sospechosos mediante el uso de la tortura. La utilización de pruebas falsas y testigos pagados condujo a su condena, y fue sentenciado a muerte. La presión británica impidió su ejecución, por lo que fue encarcelado en la fortaleza de Taif, en Hejaz. Se informó que, poco después de su llegada, el Emir de La Meca recibió un mensaje de Constantinopla exigiendo la muerte de Midhat por "un accidente". Sin embargo, el titular Emir Abdul Muttalib era un amigo cercano de Midhat, y no tomó ninguna medida. Como resultado, Osman Pasha, gobernador de Hejaz, rodeó la residencia de verano del emir en Taif y lo encarceló. Después de eso, el destino de Midhat Pasha quedó sellado. Fue asesinado en su celda el 26 de abril de 1883. El de Damasco todavía lleva su nombre. (es)
- Nama asli Midhat Pasha (1822-1884) ialah Ahmad Syafiq. Ia menempuh studi tingkat pertamanya dengan pemikiran ketimuran, mempelajari Bahasa Arab dan Persia serta bisa menguasainya dengan baik. Pada 1860 ia menjadi Gubernur Nicea dan menunjukkan kemampuannya, kemudian menjadi Gubernur Tona, Danube (kini Bosnia Herzegovina) pada 1864 selama 3 tahun, lalu ke Istambul untuk bekerja sebagai Ketua Syuro Negara selama setahun. Lalu jadi Gubernur Baghdad. Karena berbeda pendapat dengan Menteri Besar saat itu Mahmud Nadim Pasha, ia meninggalkan Baghdad. SK pengangkatannya sebagai Gubernur Adrena dikeluarkan namun ditolak dan mampu meyakinkan Sultan Abd-ul-Aziz memberhentikan Mahmud Nadim Pasha serta meyakinkannya jika ia bisa menjabatnya. Untuk pertama kalinya Midhat Pasha menjadi Menteri Besar pada 1872. Para anggota Turki Muda menganggapnya sebagai pemimpin pemikirannya secara alami. Ia menjadi Menteri Besar hanya 2,5 bulan. Ia sepakat dengan Rushdi Pasha dan Huseyin Avni Pasha menggulingkan Sultan Abdul Aziz dengan dukungan Majelis Syuro, Radif Pasha serta , komandan sekolah perang, lalu menggantinya dengan Murad V, tetapi ia hanya menjabat selama 93 hari karena menderita sakit jiwa. Midhat Pashapun menggantikannya. Sultan Abdul Hamid II mengambil posisi ini dan Midhat Pasha menjadi Menteri Besar untuk kedua kalinya. Ia mengagumi Inggris dan sistem demokrasinya, serta mengangankan kesultanan Utsmaniyah menebus kegagalannya dengan menerapkan itu. Inggris mendukung dan menolongnya sehingga ia berpandangan bahwa penyusutan pengaruh Sultan Turki Utsmani dan kekuasaan turun temurunnya takkan tuntas selain konstitusi baru diumumkan. Lalu ia mengutus gurunya Audian Affandi, ahli hukum Armenia ke London untuk meminta komitmen Inggris menjamin dan melindungi konstitusi itu. Karena gurunya tak bisa memberi garansi, Midhat Pasha dari Konferensi Tursanah yang diselenggarakan di Istambul dan dihadiri negara-negara Eropa, meminta pengakuan atas UUD Utsmani dan bisa diintervensi jika dibatalkan. Midhat Pasha kembali ditunjuk sebagai Wazir Agung, menggantikan Mehmed Rushdi Pasha, pada tanggal 19 Desember 1876. Ketika dia diangkat, dia berjanji untuk melanjutkan jalan reformasi, dan mengumumkan pada tanggal 23 Desember 1876 bahwa sebuah konstitusi akan diumumkan dan perwakilannya parlemen didirikan. Meskipun bukan anggota komisi yang menyusun konstitusi, ia memainkan peran penting dalam pengadopsiannya. Konstitusi memberikan hak yang sama bagi semua warga negara tanpa pembedaan ras atau kepercayaan, penghapusan perbudakan, peradilan yang independen berdasarkan hukum sipil (bukan agama), pendidikan dasar universal, dan parlemen bikameral, dengan Senat yang ditunjuk oleh Sultan dan Kamar Deputi yang dipilih langsung. Dukungan rakyat terhadap konstitusi mulai merosot ketika diketahui bahwa mereka akan memberikan hak yang sama bagi non-Muslim. Softas, yang telah menjadi pendukung Midhat hanya beberapa bulan sebelumnya, menjadi sangat ditentang. Midhat Pasha berhasil menekan Abdul Hamid II agar menyetujui konstitusi, tetapi Sultan dapat memasukkan pasal 113 yang terkenal, yang memberinya wewenang untuk mengusir siapa pun dari kesultanan tanpa pengadilan atau prosedur hukum lainnya. Dipanggil lagi pada 1878, ia diangkat sebagai Gubernur Suriah, dan di bulan Agustus ia bertukar kerja dengan Gubernur Smyrna. Namun di bulan Mei berikutnya Sultan memerintahkannya untuk ditangkap, dan meski ia kabur dan naik banding pada kekuasaan. Segera setelah itu ia melihat patut untuk menyerah, menyatakan pemeriksaan yang adil. Pengadilan mengambil waktu pada bulan Juni, saat ia dan lainnya divonis mati. Bagaimanapun, secara umum dianggap sebagai penghinaan, dan pada perantaraan pemerintah Inggris hukuman itu diringankan menjadi pembuangan. Sebagai akibatnya sisa 3 tahun kehidupannya dihabiskan di pembuangannya di Thaif, Arab, di mana ia meninggal, kemungkinan karena kekerasan, pada 8 Mei 1884. Untuk kecakapan besar, simpati yang besar, dan patriotisme yang tak diragukan ia menambahkan kejujuran mutlak yang bersifat jarang pada vizier, selama ia meninggalkan jabatan selemah saat ia memasukinya. Sebagian sejarawan menilainya sebagai politisi yang tak begitu pintar, bukan juga negarawan terlatih, dan tak bisa menjalankan tugasnya mengatur pemerintahan di tingkat pusat. Lainnya menilai jika ia adalah Menteri Besar yang kurang berhasil, sekalipun pernah menjadi gubernur yang sukses walau tak berarti tanpa cacat. Saat jadi Gubernur Bosnia Herzegovina, ia memutuskan untuk menambahkan salib pada lambang negara yang berupa bulan bintang, meski lambang ini ialah lambang daerah. Ia mengeluarkan dekret di masanya untuk membolehkan Gubernur Mesir Ismail Pasha, mengambil utang luar negeri yang akhirnya berakibat buruk dan menghancurkan Mesir. (in)
- Ahmed Şefik Midhat Pascià (in turco ottomano: احمد شفيق مدحت پاشا; Costantinopoli, 18 ottobre 1822 – Ta'if, 26 aprile 1883) è stato un politico ottomano. È stato un democratico, kingmaker e uno dei principali statisti durante il tardo periodo Tanzimat. È famoso soprattutto per aver guidato il movimento costituzionale ottomano del 1876 e aver introdotto la Prima Era Costituzionale, ma fu anche una figura di spicco della riforma nell'amministrazione scolastica e provinciale. Faceva parte di un'élite di governo che riconosceva la crisi in cui si trovava l'Impero e considerava la riforma una necessità impellente. Midhat Pascià è descritto come una persona con un atteggiamento liberale ed è spesso considerato uno dei fondatori del Parlamento ottomano. Fu descritto dalla storica come "un vero rappresentante dell'ottimismo del Tanzimat, che credeva che le tendenze separatiste potessero essere meglio contrastate dimostrando i benefici del buon governo." Il Midhat Pasha souq a Damasco porta ancora il suo nome. (it)
- ミドハト・パシャ（Ahmed Şefik Midhat Paşa, 1822年10月18日 - 1884年5月8日）は、オスマン帝国の政治家。（1876年 - 1878年）樹立時に大宰相（首相）として重要な役割を果たした。オスマン帝国をアジアの国とするならアジア地域で最初の憲法であるオスマン帝国憲法はミドハト・パシャが起草したものであることから、通称をミドハト憲法という。 (ja)
- Ahmed Sefik Mithat Pasja (Istanboel, 18 oktober 1822 - Taif, 8 mei 1884) was een Ottomaans grootvizier met vooruitstrevende en liberale ideeën. In 1836 werd hij schrijver/secretaris aan het keizerlijke hof van de sultan in Istanboel. Daarna was hij provincie-bestuurder. Mithat Pasja werd in 1868 voorzitter van de Staatsraad. In 1872 was hij gedurende 3 maanden grootvizier (eerste minister). In 1876 was hij het brein achter de staatsgreep die de liberalen aan de macht bracht. Mithat Pasja werd hierna opnieuw grootvizier en was één der samenstellers van de Ottomaanse grondwet. De nieuwe sultan, Abdulhamid II, leek een liberale man te zijn, maar toen hij eenmaal stevig in het zadel zat, liet hij Mithat arresteren en verbannen (1877). De grondwet werd nadien buiten werking gesteld. Sultan Abdulhamid was bevreesd dat Mithat opnieuw aan de macht zou komen en liet hem onthoofden. Als bewijs werd Mithats hoofd naar het keizerlijk hof gestuurd om de sultan te overtuigen. (nl)
- 아흐메드 셰피크 미드하트 파샤 (Ahmed Şefik Midhat Paşa) (1822년 10월 18일 ~ 1883년 4월 26일)는 오스만 제국의 탄지마트 후반기에 앞장서서 활동했던 정치인이다. 오스만 제국의 헌법 제정을 주도하고 를 열었다고 주로 알려져 있지만, 교육과 지방 행정 개혁도 이끈 대표적인 인물이었다. 그는 오스만 제국이 봉착한 위기를 인식하고 개혁이 절실히 필요하다고 느낀 정부 엘리트 관료 중 한 명이었다. 은 미드하트 파샤를 두고 "분리주의를 이겨낼 수 있는 최고의 해결책은 좋은 통치라고 생각한 탄지마트 낙관주의를 대표하는 인물"이라고 평가했다. 영국인들에게 있어 미드하드 파샤의 개혁에 대한 열정은 착란적였으며, 일개 개인의 성격에서 나온 힘에 의존한 것이라고 봤다. 또 오스만 제국의 무능하고 부패한 환경, 분열된 사회를 들어 미드하트 파샤는 성공하지 못할 것이라고 보는 시각이 컸다. 다마스쿠스에 있는 는 그의 이름을 따서 붙여졌다. (ko)
- Midhat Pasza (ur. 18 października 1822 w Konstantynopolu, zm. 8 maja 1883 w At-Ta’if) - turecki polityk. W latach 1864-1869 był gubernatorem Bułgarii. Podczas piastowania swego urzędu udało mu się zmienić stan gospodarczy tej prowincji, z nędzy w dobrze prosperujący okręg. Dzięki umiejętnemu wykorzystaniu podatków zostało zbudowanych wiele szkół, dróg oraz spichlerzy. Midhat był niechętny względem idei panslawizmu. Z tej przyczyny rosyjski ambasador wymusił jego przeniesienie do Bagdadu. Przez krótki czas, w 1872 roku był wielkim wezyrem. W 1876 roku jako przywódca rewolucyjnej partii, Ruchu Młodoosmańskiego, doprowadził do obalenia sułtana Abd-ul-Aziza. Następcą na tronie został Murad V, lecz ze względu na załamanie nerwowe zastąpił go Abd-ul-Hamid II. W tym samym roku Midhat czuwał nad wprowadzeniem w życie pierwszej konstytucji, sułtan wprowadził ją dopiero 23 grudnia 1876. Jednak w krótkim czasie sułtan rozwiązał parlament i ponownie przejął kontrolę nad wszystkimi aspektami życia politycznego niszcząc opozycję i kończąc Tanzimat. Midhat został skazany na wygnanie. Powrócił do kraju w 1878 r. Piastował funkcję gubernatora Syrii i Izmiru, lecz po oskarżeniu o morderstwo Abd-ul-Aziza doszło do jego aresztowania. W pokazowym procesie został uznany za winnego i skazany na śmierć (czerwiec 1879 r.) Dzięki wstawiennictwu dyplomatów zachodnich zmieniono karę na wygnanie do At-Ta’if w Arabii, gdzie w 1883 został zabity przez nieznanych sprawców. (pl)
- Ahmed Şefik Midhat Pascha (Osmanska:احمد شفیق مدحت پاشا , Turkiska: Ahmet Şefik Mithat Paşa). Född 18 oktober 1822 i İstanbul och död 8 maj 1884 i Taif, var en osmansk politiker och statsman. Midhat Pascha var en av 1800-talets främsta osmanska statsmän. Han verkade för landets fredliga utveckling, samtidigt som han alltid hävdade den osmanska statens auktoritet. Han var en av de äldre osmanska reformsträvandenas mest dugande och patriotiska representanter och gav, särskilt som provinsguvernör, många prov på stor administrativ skicklighet. Bland annat blev han 1860 utnämnd till pascha och fick därmed tillägget pascha till sitt namn. 1861 blev Ahmed Şefik Midhat Pascha utsedd till guvernör (vali) i vilajetet Nisch i Serbien, 1865 till guvernör i Donauvilajetct (Silistria, Vidin och Nisch), 1869 till guvernör i Bagdad samt 1872 till guvernör i Saloniki. År 1876 utnämndes han till storvesir. När han som storvesir 1877 försökte göra de i författningen stadgade inskränkningarna i sultanens makt till en verklighet blev han plötsligt häktad och landsförvisad. Han fick året därefter tillåtelse att återvända som privatman och utnämndes kort därpå först till ståthållare i Syrien och därefter till generalguvernör i Smyrna. Han ställdes 1881 till svars för sin delaktighet vid undanröjandet av sultan Abd ul-Aziz och dömdes till döden. Genom engelsk medling mildrades straffet till livstids deportering till Taif i nuvarande Saudiarabien. Där blev han 1884 mördad på sultanens befallning. (sv)
- Ахме́д Шефи́к Мидха́т-паша́ (осман. احمد شفیق مدحت پاشا — Ahmed Şefîk Midhat Pâşâ, тур. Ahmet Şefik Mithat Paşa; 18 октября 1822, Русе — 8 мая 1884, Таиф) — османский государственный деятель. Два раза был садр-аземом Османской империи. При правлении Абдул-Азиза (1861—1876) был активным защитником реформ. Был организатором государственного переворота в мае 1876 года. 23 декабря 1876 года была принята первая турецкая конституция. Её иногда ошибочно называют «Конституцией Мидхата». (ru)
- Мідхат-паша (тур. Ahmet Şefik Mithat Pasha) (жовтень 1822, Стамбул – 8 травня 1883) - державний діяч Османської імперії. Був активним прозахідним реформатором. За походженням болгарський мусульманин. (uk)
- 艾哈迈德·舍菲克·米德哈特帕夏（土耳其語：Ahmed Şefik Midhat Paşa；保加利亞語：Ахмед Шефик Мидхат паша，1822年10月18日－1883年4月26日）是奥斯曼帝国坦志麦特末期的一位高官。出生于君士坦丁堡，父母来自保加利亚北部的鲁塞，信奉拜克塔什教团。他最著名的事迹是以及其所导致的。米德哈特同时也是当时各省及教育部门管理改革的引领者。 他属于同时代政府官僚中意识到奥斯曼帝国危如累卵的境地并且迫切希望进行改革的人之一。1872年、1876年两度獲任命为大维齐尔。是奥斯曼帝国立宪运动的标志性人物。 历史学家认为米德哈特是坦志麦特精神的代表性人物。他相信通过向人民展现政府的优点可以抑制分离主义趋势的蔓延。当时的英国人则认为，仅基于米德哈特的个人人格魅力，他对改革的狂热是不切实际的。鉴于奥斯曼帝国政府的腐败及社会的割裂，英国人认为他不会成功实现改革。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- أحمد شفيق مِدحت بَاشا (بالتركية:Ahmet Şefik Mithat Paşa بالتركية العثمانية: أحمد شفيق مدحت باشا) (أكتوبر 1822م إسطنبول - 8 مايو 1884م الطائف الموافق 1238 - 1301 هـ) سياسي عثماني وإصلاحي ذو توجه موالي للغرب تولى مناصب عديدة منها الصدارة العظمى (رئاسة الوزراء) ووزير العدل وخدم قبلها واليا لولاية بغداد وولاية دمشق وولاية سالونيك. (ar)
- ミドハト・パシャ（Ahmed Şefik Midhat Paşa, 1822年10月18日 - 1884年5月8日）は、オスマン帝国の政治家。（1876年 - 1878年）樹立時に大宰相（首相）として重要な役割を果たした。オスマン帝国をアジアの国とするならアジア地域で最初の憲法であるオスマン帝国憲法はミドハト・パシャが起草したものであることから、通称をミドハト憲法という。 (ja)
- 아흐메드 셰피크 미드하트 파샤 (Ahmed Şefik Midhat Paşa) (1822년 10월 18일 ~ 1883년 4월 26일)는 오스만 제국의 탄지마트 후반기에 앞장서서 활동했던 정치인이다. 오스만 제국의 헌법 제정을 주도하고 를 열었다고 주로 알려져 있지만, 교육과 지방 행정 개혁도 이끈 대표적인 인물이었다. 그는 오스만 제국이 봉착한 위기를 인식하고 개혁이 절실히 필요하다고 느낀 정부 엘리트 관료 중 한 명이었다. 은 미드하트 파샤를 두고 "분리주의를 이겨낼 수 있는 최고의 해결책은 좋은 통치라고 생각한 탄지마트 낙관주의를 대표하는 인물"이라고 평가했다. 영국인들에게 있어 미드하드 파샤의 개혁에 대한 열정은 착란적였으며, 일개 개인의 성격에서 나온 힘에 의존한 것이라고 봤다. 또 오스만 제국의 무능하고 부패한 환경, 분열된 사회를 들어 미드하트 파샤는 성공하지 못할 것이라고 보는 시각이 컸다. 다마스쿠스에 있는 는 그의 이름을 따서 붙여졌다. (ko)
- Ахме́д Шефи́к Мидха́т-паша́ (осман. احمد شفیق مدحت پاشا — Ahmed Şefîk Midhat Pâşâ, тур. Ahmet Şefik Mithat Paşa; 18 октября 1822, Русе — 8 мая 1884, Таиф) — османский государственный деятель. Два раза был садр-аземом Османской империи. При правлении Абдул-Азиза (1861—1876) был активным защитником реформ. Был организатором государственного переворота в мае 1876 года. 23 декабря 1876 года была принята первая турецкая конституция. Её иногда ошибочно называют «Конституцией Мидхата». (ru)
- Мідхат-паша (тур. Ahmet Şefik Mithat Pasha) (жовтень 1822, Стамбул – 8 травня 1883) - державний діяч Османської імперії. Був активним прозахідним реформатором. За походженням болгарський мусульманин. (uk)
- 艾哈迈德·舍菲克·米德哈特帕夏（土耳其語：Ahmed Şefik Midhat Paşa；保加利亞語：Ахмед Шефик Мидхат паша，1822年10月18日－1883年4月26日）是奥斯曼帝国坦志麦特末期的一位高官。出生于君士坦丁堡，父母来自保加利亚北部的鲁塞，信奉拜克塔什教团。他最著名的事迹是以及其所导致的。米德哈特同时也是当时各省及教育部门管理改革的引领者。 他属于同时代政府官僚中意识到奥斯曼帝国危如累卵的境地并且迫切希望进行改革的人之一。1872年、1876年两度獲任命为大维齐尔。是奥斯曼帝国立宪运动的标志性人物。 历史学家认为米德哈特是坦志麦特精神的代表性人物。他相信通过向人民展现政府的优点可以抑制分离主义趋势的蔓延。当时的英国人则认为，仅基于米德哈特的个人人格魅力，他对改革的狂热是不切实际的。鉴于奥斯曼帝国政府的腐败及社会的割裂，英国人认为他不会成功实现改革。 (zh)
- Ahmed Şefik Midhat Paşa o Aḥmad Šafiq Mithat [Medhat] Pasha, catalanitzat Mithat Paixà (Istanbul, octubre/novembre de 1822 - Taif 8 de maig de 1884) fou un alt dignatari otomà, governador provincial i dues vegades gran visir. També va ser el pare de la constitució de 1876. Va entrar amb 12 anys al servei de palau i la seva intel·ligència li va valer el malnom de Mithat que va adoptar com a propi. El 1840 va passar al servei del gran visir i va ocupar diversos càrrecs entre 1440 i 1461. Va exercir després alguns càrrecs breus: (ca)
- Ahmed Şefik Midhat Pascha (* 18. Oktober 1822 in Istanbul; † 8. Mai 1884 in Taif, heute Saudi-Arabien) war ein prowestlicher, aufgeklärter türkischer Reformer, Staatsmann und Großwesir des osmanischen Reiches. Er gilt als der Vater der Osmanischen Verfassung von 1876. Weiterhin war er Autor der Provinzialverordnung (Vilâyet nizâmnâmesi) von 1863/67 und Begründer des ländlichen Kreditwesens sowie der Einrichtung von Gewerbeschulen in Anatolien. 1881 wurde er zum Tode verurteilt, letztlich in das arabische Taif verbannt und 1884 unter ungeklärten Umständen, wahrscheinlich durch Schergen des Sultans, ermordet. (de)
- Ahmed Şefik Midhat Bajá (Constantinopla, 1822 - Taif, 1883) fue un estadista demócrata otomano y uno de los políticos más relevantes durante el último período de Tanzimat. Fue uno de los fundadores de los Jóvenes Otomanos, especialmente conocido por liderar el de 1876 e introducir la en el Imperio otomano, pero también fue una figura destacada de la reforma en las administraciones educativas y provinciales. Formó parte de una élite gobernante que reconoció la crisis en la que se encontraba el imperio y consideró que la reforma era una necesidad imperiosa. Ahmed Midhat es considerado un político con una actitud liberal y a menudo se le considera uno de los fundadores del Parlamento otomano. (es)
- Ahmed Şefik Midhat Pasha (Ottoman Turkish: احمد شفيق مدحت پاشا, 18 October 1822 – 26 April 1883) was an Ottoman democrat, kingmaker and one of the leading statesmen during the late Tanzimat period. He is most famous for leading the Ottoman constitutional movement of 1876 and introducing the First Constitutional Era, but was also a leading figure of reform in the educational and provincial administrations. He was part of a governing elite which recognized the crisis the Empire was in and considered reform to be a dire need. Midhat Pasha is described as a person with a liberal attitude and is often considered one of the founders of the Ottoman Parliament. (en)
- Nama asli Midhat Pasha (1822-1884) ialah Ahmad Syafiq. Ia menempuh studi tingkat pertamanya dengan pemikiran ketimuran, mempelajari Bahasa Arab dan Persia serta bisa menguasainya dengan baik. Pada 1860 ia menjadi Gubernur Nicea dan menunjukkan kemampuannya, kemudian menjadi Gubernur Tona, Danube (kini Bosnia Herzegovina) pada 1864 selama 3 tahun, lalu ke Istambul untuk bekerja sebagai Ketua Syuro Negara selama setahun. Lalu jadi Gubernur Baghdad. Karena berbeda pendapat dengan Menteri Besar saat itu Mahmud Nadim Pasha, ia meninggalkan Baghdad. SK pengangkatannya sebagai Gubernur Adrena dikeluarkan namun ditolak dan mampu meyakinkan Sultan Abd-ul-Aziz memberhentikan Mahmud Nadim Pasha serta meyakinkannya jika ia bisa menjabatnya. Untuk pertama kalinya Midhat Pasha menjadi Menteri Besar pada (in)
- Le pacha Ahmet Şefik Midhat (le plus souvent orthographié Midhat Pasha en anglais et Midhat Pacha en français), né le 18 octobre 1822 à Constantinople (Istanbul) et mort le 26 avril 1883 à Taïf, est un homme d’État ottoman influent à la fin de l'ère des Tanzimat. Grand vizir pro-occidental, réformateur et moderniste, il est renommé principalement pour avoir mené le mouvement constitutionnel de 1876, mais a aussi été une des figures principales de la réforme ottomane sur le plan de l'éducation et des administrations provinciales. Il faisait partie d'une élite gouvernante qui voyait clairement la crise profonde de l'empire à cette époque, et considérait la réforme comme une nécessité vitale. (fr)
- Ahmed Şefik Midhat Pascià (in turco ottomano: احمد شفيق مدحت پاشا; Costantinopoli, 18 ottobre 1822 – Ta'if, 26 aprile 1883) è stato un politico ottomano. È stato un democratico, kingmaker e uno dei principali statisti durante il tardo periodo Tanzimat. È famoso soprattutto per aver guidato il movimento costituzionale ottomano del 1876 e aver introdotto la Prima Era Costituzionale, ma fu anche una figura di spicco della riforma nell'amministrazione scolastica e provinciale. Faceva parte di un'élite di governo che riconosceva la crisi in cui si trovava l'Impero e considerava la riforma una necessità impellente. Midhat Pascià è descritto come una persona con un atteggiamento liberale ed è spesso considerato uno dei fondatori del Parlamento ottomano. (it)
- Ahmed Sefik Mithat Pasja (Istanboel, 18 oktober 1822 - Taif, 8 mei 1884) was een Ottomaans grootvizier met vooruitstrevende en liberale ideeën. In 1836 werd hij schrijver/secretaris aan het keizerlijke hof van de sultan in Istanboel. Daarna was hij provincie-bestuurder. Mithat Pasja werd in 1868 voorzitter van de Staatsraad. In 1872 was hij gedurende 3 maanden grootvizier (eerste minister). Sultan Abdulhamid was bevreesd dat Mithat opnieuw aan de macht zou komen en liet hem onthoofden. Als bewijs werd Mithats hoofd naar het keizerlijk hof gestuurd om de sultan te overtuigen. (nl)
- Midhat Pasza (ur. 18 października 1822 w Konstantynopolu, zm. 8 maja 1883 w At-Ta’if) - turecki polityk. W latach 1864-1869 był gubernatorem Bułgarii. Podczas piastowania swego urzędu udało mu się zmienić stan gospodarczy tej prowincji, z nędzy w dobrze prosperujący okręg. Dzięki umiejętnemu wykorzystaniu podatków zostało zbudowanych wiele szkół, dróg oraz spichlerzy. Midhat był niechętny względem idei panslawizmu. Z tej przyczyny rosyjski ambasador wymusił jego przeniesienie do Bagdadu. (pl)
- Ahmed Şefik Midhat Pascha (Osmanska:احمد شفیق مدحت پاشا , Turkiska: Ahmet Şefik Mithat Paşa). Född 18 oktober 1822 i İstanbul och död 8 maj 1884 i Taif, var en osmansk politiker och statsman. Midhat Pascha var en av 1800-talets främsta osmanska statsmän. Han verkade för landets fredliga utveckling, samtidigt som han alltid hävdade den osmanska statens auktoritet. Han var en av de äldre osmanska reformsträvandenas mest dugande och patriotiska representanter och gav, särskilt som provinsguvernör, många prov på stor administrativ skicklighet. (sv)
|
