dbo:abstract
|
- Neró Claudi Cèsar August Germànic (llatí: Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (llatí: Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia. El seu regnat com emperador va ser entre el 13 d'octubre de 54 i el 9 de juny de 68. El seu regnat va marcar el final de la Dinastia julioclàudia. Nascut del matrimoni entre Cneu Domici Ahenorbarb i Agripina la Menor, va accedir al tron després de la mort del seu oncle Claudi, qui anteriorment l'havia adoptat i nomenat successor en detriment del seu propi fill, Claudi Tiberi Germànic. Durant el seu regnat va centrar la major part de la seva atenció en la diplomàcia i el comerç, i va intentar augmentar el capital cultural de l'Imperi a través de la construcció de diversos teatres i la promoció de competicions i proves atlètiques. Diplomàticament i militar el seu regnat està caracteritzat per l'èxit contra l'Imperi Part, la repressió de la revolta dels britànics de 60-61 i una millora de les relacions amb Grècia. L'any 68 va tenir lloc un cop d'estat en què van estar involucrats diversos governadors, després del qual, aparentment, el van forçar a suïcidar-se. El regnat de Neró s'associa a la tirania i l'extravagància. Se'l recorda per una sèrie d'execucions sistemàtiques, incloent-hi la de la seva pròpia mare i la del seu germanastre, i sobretot per la creença generalitzada que mentre Roma cremava, ell estava component amb la seva lira, a més de veure'l com un implacable perseguidor dels cristians. Aquestes característiques es basen fonamentalment en els escrits dels historiadors Tàcit, Suetoni i Cassi Dió. Poques de les fonts antigues que han sobreviscut el descriuen de manera favorable, encara que sí que n'hi ha algunes que relaten la seva enorme popularitat entre el poble romà, sobretot a Orient. La versemblança dels documents que relaten els tirànics actes de Neró són motiu de controvèrsia entre alguns historiadors. Separar la realitat de la ficció, en relació amb els escrits clàssics, pot resultar difícil. (ca)
- الإمبراطور نيرون أو نيرو (15 ديسمبر 37 - 9 يونيو 68) كان خامس وآخر امبراطور الأمبراطورية الرومانية من (من أوغسطس حتى نيرون) (27 ق.م. - 68 م)، وصل إلى العرش لأنه كان ابن كلوديوس بالتبنى، حيث أنه حكم الإمبراطورية (54-68). (ar)
- Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus (rodným jménem Lucius Domitius Ahenobarbus; 15. prosince 37 – 9. června 68) byl římský císař pocházející z julsko-klaudijské dynastie vládnoucí od 13. října 54 až do okamžiku své smrti. Nero byl synem Gnaea Domitia Ahenobarba a jeho manželky Agrippiny mladší. Trůnu se ujal po smrti svého adoptivního otce Claudia, který ho učinil svým nástupcem – prostřednictvím . V průběhu jeho panování byla soustředěna pozornost na diplomacii, obchod a kulturní rozvoj. Správu říše ponechal nejprve na bedrech svých rádců, později se sám chopil řízení státu. Nakloněn umění, dal zbudovat četná divadla a podporoval konání různých her a uměleckých soutěží. Zahraničně-politicky nedošlo ke zvětšení velikosti říše dobytím nového území, avšak proběhlo několik nebezpečných konfliktů a vzpour. Krutost římských úředníků v Británii podnítila v roce 60 tamní kmeny k odboji, do jehož čela se postavila královna Boudicca. Mezi léty 58 a 63 muselo být vynaloženo nezměrné úsilí k zachování římské vážnosti při válce s parthskou říši. V Judeji propuklo v roce 66 rozsáhlé povstání, vyvolané tvrdostí Římanů a fanatismem Židů. Neronova vláda je často spojována s tyranií a extravagancí, jelikož je znám nařízením mnoha poprav či sebevražd. Neblaze proslul zločiny spáchanými na svých příbuzných nebo blízkých, především vraždou vlastní matky Agrippiny, manželky Octavie, adoptivního bratra Britannika a vychovatele Senecy. Příslušníky urozených vrstev římské společnosti pohoršoval a zahanboval svým veřejným vystupováním v divadlech. V souvislosti s tím o něm panuje všeobecně rozšířené, třebaže nejspíše nepravdivé mínění, že zpíval a hrál na kitharu při velkém požáru Říma, který se udál v roce 64. Vinu za tuto pohromu přičítal křesťanům, vůči nimž rozpoutal jedno z prvních pronásledování. Sílící nepřátelství k němu vyústilo v rozsáhlé Pisonovo spiknutí, potlačené v roce 65. Když se proti němu po třech letech vzbouřili místodržitelé několika provincií a pretoriánská garda mu vypověděla poslušnost, ukončil Nero svůj život sebevraždou. Všechny tyto skutečnosti jsou popisovány v hlavních dochovaných literárních zdrojích, dílech historiků Tacita, Suetonia a Cassia Diona. Jen málo antických autorů, jako třeba Lucanus nebo Seneca, líčí Nerona v poněkud příznivějším světle. Navzdory tomu ho některé z pramenů, včetně těch, jež jsou uvedeny výše, vystihují jako císaře požívajícího popularity prostého lidu, obzvláště v Řecku a ve východních provinciích. Jeho hodnocení se v současnosti stává problematickým, neboť určití moderní historikové zpochybňují věrohodnost antických pramenů pojednávajících o jeho tyranských činech. (cs)
- Ο Νέρων (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus ή Lucius Domitius Ahenobarbus, 15 Δεκεμβρίου 37 – 9 Ιουνίου 68) από το γένος των Δομιτίων-Αηνοβάρβων και λόγω υιοθεσίας από την Ιουλιο-Κλαυδιανή Δυναστεία, ήταν ο τελευταίος Ρωμαίος αυτοκράτορας της δυναστείας αυτής. Υιοθετήθηκε από τον Κλαύδιο και έγινε κληρονόμος και διάδοχός του. Όπως ο Κλαύδιος, ο Νέρων έγινε αυτοκράτορας με τη συγκατάθεση της Πραιτωριανής Φρουράς. Ανήλθε στον θρόνο το 54, μετά τον θάνατο του Κλαύδιου. Ο Νέρων εστίασε μεγάλο μέρος της προσοχής του στη διπλωματία, το εμπόριο και την ενίσχυση της πολιτιστικής ζωής της αυτοκρατορίας, διατάσσοντας την κατασκευή θεάτρων και προωθώντας αθλητικούς αγώνες, αλλά σύμφωνα με τον ιστορικό Τάκιτο (ο οποίος έγραψε μία γενιά αργότερα), ο ρωμαϊκός λαός τον έβλεπε ως ψυχαναγκαστικό και διεφθαρμένο. (el)
- Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus (* 15. Dezember 37 in Antium; † 9. oder 11. Juni 68 bei Rom) war von 54 bis 68 Kaiser des Römischen Reiches. Er sah sich vermutlich selbst als Künstler und war der fünfte und letzte Kaiser der julisch-claudischen Dynastie. (de)
- Nerono, latine: Nero Claudius Caesar Drusus Germanicus Caesar, naskiĝis 15-an de decembro 37, mortis 6-an de junio 68, naska nomo Lucius Domitius Ahenobarbus, estis romia imperiestro el la Juli-Klaŭdia dinastio ekde 54 ĝis 68. Dum lia regado okazis la tragedio de la Granda Incendio de Romo en la jaro 64, diskutinde ĉu kun aŭ sen partopreno de la imperiestro mem. (eo)
- Nerón Claudio César Augusto Germánico (en latín: Nero Claudius Cæsar Augustus Germanicus, 15 de diciembre de 37-9 de junio de 68) fue emperador del Imperio romano desde el 13 de octubre de 54 hasta su muerte, y su reinado marcó el final de la dinastía Julio-Claudia. Nacido del matrimonio entre Cneo Domicio Enobarbo y Agripina la Menor, accedió al trono tras la muerte de su tío Claudio, quien anteriormente lo había adoptado y nombrado sucesor en detrimento de su propio hijo, Británico. Durante su reinado centró la mayor parte de su atención en la diplomacia y el comercio, e intentó aumentar el capital cultural del Imperio mediante la construcción de diversos teatros y la promoción de competiciones y pruebas atléticas. Diplomática y militarmente su reinado está caracterizado por el éxito contra el Imperio parto, la represión de la revuelta de los britános de 60-61 y una mejora de las relaciones con Grecia. En el año 68 tuvo lugar un golpe de Estado en el que estuvieron involucrados varios gobernadores, tras el cual, aparentemente, lo forzaron a suicidarse. El reinado de Nerón se asocia comúnmente a la tiranía y la extravagancia. Se lo recuerda por una serie de ejecuciones sistemáticas, incluyendo la de su propia madre y la de su hermanastro Británico, y sobre todo por la creencia generalizada de que mientras Roma ardía él estaba componiendo con su lira, además de como un implacable perseguidor de los cristianos. Estas opiniones se basan fundamentalmente en los escritos de los historiadores Tácito, Suetonio y Dion Casio. Pocas de las fuentes antiguas que han sobrevivido lo describen de manera favorable, aunque sí hay algunas que relatan su enorme popularidad entre el pueblo romano, sobre todo en Oriente. La verosimilitud de los documentos que relatan los tiránicos actos de Nerón es motivo de controversia en la actualidad. Separar la realidad de la ficción, en relación con los escritos clásicos, puede resultar imposible. (es)
- Neron Klaudio Augusto Germaniko (latinez: Nero Claudius Cæsar Augustus Germanicus, 37ko abenduaren 15a - 68ko ekainaren 9a) Erromatar Inperioko enperadorea izan zen 54ko urriaren 13tik 68ko ekainaren 9ra, Julio-Klaudiar leinuaren azken enperadorea. eta arteko ezkontzatik jaioa, tronura, bere osaba Klaudio hil ondoren iritsi zen, nork, aurretik, tronua hartu eta bere seme Britanikoren kaltetan, oinordeko bezala izendatu zuen. Bere erregealdian, bere arreta gehiena, diplomazian eta merkataritzan jarri zuen, eta Inperioaren kapital kulturala handitzen saiatu zen, zenbait antzoki eraikiz eta lehiaketa eta proba atletikoak sustatuz. Diplomatikoki eta militarki, bere erregealdia, Partiar Inperioaren aurkako arrakastagatik, britainiarren matxinadaren errepresioagatik (60-61) eta Greziarekiko harremanen hobekuntzagatik bereizten da. 68an estatu-kolpe bat izan zen, non zenbait gobernadorek parte hartu zuten, eta, ondoren, itxuraz, bere buruaz beste egitera behartu zuten. Neronen erregealdia tirania, luxuria eta bitxikeriarekin lotzen da. Exekuzio sistematiko batzuengatik gogoratzen da, bere ama eta anaiorde Britanikorena barne, eta, batez ere, Erroma sutan zegoen bitartean bera bere lirarekin konposatzen ari zelako uste orokorragatik, gupidagabe bat izateaz gain. Iritzi hauek, nagusiki, Tazito, Suetonio eta Dion Kasio historialarien idazkietan oinarritzen dira. Bizirik iraun duten antzinako iturrietatik gutxik deskribatzen dute modu positiboan, baina badira batzuk erromatarren artean, batez ere Ekialdean, duen ospe handia kontatzen dutenak. Neronen egintza tiranikoak kontatzen dituzten dokumentuen egiantza eztabaida iturri da gaur egun. Fikzioaren errealitatea eta idazki klasikoak bereiztea ezinezkoa izan daiteke. Historialari moderno batzuek pentsatzen dute Neroni buruzko antzinako ekintza tiranikoen iturriak ez direla fidagarriak, Erromako herritarrek eta, bereziki, Inperioaren Ekialdeko probintzietakoek uste zutelako . Hil eta gero, gainera hiru Sasi-Neron egon ziren, eurak Neron zirela iragarri zuten hiru pertsona, herritarren babesa lortzeko. (eu)
- Néron (latin : Imperator Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus, grec ancien : Νέρων [Nérōn]), né Lucius Domitius Ahenobarbus le 15 décembre 37 à Antium et mort le 9 juin 68 à Rome, est le cinquième et dernier empereur romain de la dynastie julio-claudienne ; il régna de 54 à 68 (apr. J.-C.). Il succède le 13 octobre 54 à son grand-oncle et père adoptif Claude. En 66, il ajoute le titre Imperator à son nom. Il est dépossédé de son pouvoir en 68 et se suicide assisté de son scribe Épaphrodite. Bien que Sénèque ait été son précepteur, on se souvient de lui comme d'un despote cruel, notamment pour avoir assassiné sa mère Agrippine en 59, et pour ses persécutions des chrétiens. Il est célèbre pour avoir bâti la Domus Aurea, après l'incendie de Rome de juillet 64, et pour être un prince poète, chanteur et musicien, un grand organisateur de célébrations sportives et artistiques (les Neronia). Il est aussi un homme d'une ambition démesurée, ayant lutté de toutes ses forces contre l'immense conjuration politique dressée contre lui. Des historiens débattent de la folie, réelle ou mise en scène, de Néron. (fr)
- Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus (/ˈnɪəroʊ/ NEER-oh; born Lucius Domitius Ahenobarbus; 15 December AD 37 – 9 June AD 68), was the fifth Roman emperor and final emperor of the Julio-Claudian dynasty, reigning from AD 54 until his death in AD 68. He was adopted by the Roman emperor Claudius at the age of 13 and succeeded him on the throne. Nero was popular with the members of his Praetorian Guard and lower-class commoners in Rome and its provinces, but he was deeply resented by the Roman aristocracy. Most contemporary sources describe him as tyrannical, self-indulgent, and debauched. After being declared a public enemy by the Roman Senate, he committed suicide at age 30. Nero was born at Antium in AD 37, the son of Gnaeus Domitius Ahenobarbus and Agrippina the Younger, a great-granddaughter of the emperor Augustus. When Nero was two years old, his father died. His mother married the emperor Claudius, who eventually adopted Nero as his heir; when Claudius died in 54, Nero became emperor with the support of the Praetorian Guard and the Senate. In the early years of his reign Nero was advised and guided by his mother Agrippina, his tutor Seneca the Younger, and his praetorian prefect Sextus Afranius Burrus, but he soon sought to rule independently and to rid himself of restraining influences. His power struggle with his mother was eventually resolved when he had her murdered. Roman sources also implicate Nero in the deaths of his wife Claudia Octavia – supposedly so that he could marry Poppaea Sabina – and of his foster-brother Britannicus. Nero's practical contributions to Rome's governance focused on diplomacy, trade, and culture. He ordered the construction of amphitheaters, and promoted athletic games and contests. He also made public appearances as an actor, poet, musician, and charioteer, which scandalised his aristocratic contemporaries as these occupations were usually the domain of slaves, public entertainers and infamous persons. The provision of such entertainments made Nero popular among lower-class citizens, but his performances undermined the Imperial dignity. The costs involved were borne by local elites either directly or through taxation, and were much resented. During Nero's reign, the general Corbulo fought the Roman–Parthian War of 58–63, and made peace with the hostile Parthian Empire. The Roman general Suetonius Paulinus quashed a major revolt in Britain led by the Iceni's queen Boudica. The Bosporan Kingdom was briefly annexed to the empire, and the First Jewish–Roman War began. When the Roman senator Vindex rebelled, with support from the eventual Roman emperor Galba, Nero was declared a public enemy and condemned to death in absentia. He fled Rome, and on 9 June AD 68 he committed suicide. His death sparked a brief period of civil war known as the Year of the Four Emperors. Most Roman sources offer overwhelmingly negative assessments of his personality and reign. The historian Tacitus claims the Roman people thought him compulsive and corrupt. Suetonius tells that many Romans believed that the Great Fire of Rome was instigated by Nero to clear land for his planned "Golden House". Tacitus claims that Nero seized Christians as scapegoats for the fire and had them burned alive, seemingly motivated not by public justice but by personal cruelty. Some modern historians question the reliability of the ancient sources on Nero's tyrannical acts, considering his popularity among the Roman commoners. In the eastern provinces of the Empire, a popular legend arose that Nero had not died and would return. After his death, at least three leaders of short-lived, failed rebellions presented themselves as "Nero reborn" in order to gain popular support. (en)
- Ba é Néaró, nó Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus, a saolaíodh faoin ainm Lucius Domitius Ahenobarbus, ar a dtugtaí Nero Claudius Caesar Drusus Germanicus freisin, (15 Nollaig, 37 - 9 Meitheamh, 68) an cúigiú hImpire ar Impireacht na Róimhe. Tá clú ar Néaró mar gheall ar an bhfinscéal gur sheinn sé ar an bhfidil agus an Róimh ag dul trí thine. Thairis sin, bhí sé ar dhuine de na hImpirí ba mhó a rinne géarleanúint ar na Críostaithe i stair Impireacht na Róimhe. (ga)
- Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus (15 Desember 37 – 9 Juni 68), lahir Lucius Domitius Ahenobarbus, juga disebut Nero Claudius Caesar Germanicus, adalah kaisar Romawi kelima dan terakhir dari . Nero diadopsi oleh pamannya, Claudius untuk menjadi penerus tahtanya. Ia naik tahta pada tanggal 13 Oktober 54 karena kematian Claudius. Nero berkuasa dari tahun 54 sampai tahun 68, yang fokus lebih besar dengan diplomasi, perdagangan, dan meningkatkan budaya ibu kota kekaisaran. Ia memerintahkan pembangunan teater dan permainan atletik. Kekuasaannya juga berhasil memenangkan perang dan berdamai dengan kekaisaran Partia (58–63) dan menambah tali hubungan diplomasi dengan Yunani. Pada tahun 68, kudeta militer menurunkan Nero. Ia akan menghadapi eksekusi, dan ia dilaporkan bunuh diri. Kekuasaan Nero sering berhubungan dengan tirani dan kekejaman. Ia telah melakukan beberapa eksekusi, termasuk ibunya dan saudara kandung adopsinya, dan juga kaisar yang "membakar Roma" dan pembunuh Kekristenan awal. Penglihatan ini dilihat berdasarkan referensi dari Tacitus, Suetonius dan Cassius Dio. (in)
- Nerone Claudio Cesare Augusto Germanico (in latino: Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Anzio, 15 dicembre 37 – Roma, 9 giugno 68), nato come Lucio Domizio Enobarbo (Lucius Domitius Ahenobarbus) e meglio conosciuto semplicemente come Nerone, è stato il quinto imperatore romano, l'ultimo appartenente alla dinastia giulio-claudia.Regnò circa quattordici anni dal 54 al 68. Nerone fu un principe molto controverso nella sua epoca; ebbe alcuni innegabili meriti, soprattutto nella prima parte del suo impero, quando governava con la madre Agrippina e con l'aiuto di Seneca, filosofo stoico, e di Afranio Burro, prefetto del pretorio, ma fu anche responsabile di delitti e atteggiamenti dispotici. Accusati sommariamente di congiure contro di lui o di crimini vari, caddero vittime della condotta repressiva la stessa madre, la prima moglie e lo stesso Seneca, costretto a suicidarsi, oltre a vari esponenti della nobiltà romana, e molti cristiani. Per la sua politica assai favorevole al popolo, di cui conquistò i favori con elargizioni e istituendo spettacoli pubblici gratuiti, e il suo disprezzo per il Senato romano, fu - come era già stato per lo zio Caligola - molto inviso alla classe aristocratica (tra i quali i suoi principali biografi, Svetonio e Tacito). L'immagine di tiranno che di lui è stata tramandata viene parzialmente rivista dalla maggioranza degli storici del XX secolo i quali ritengono che non fosse né pazzo - come lo descrissero alcune fonti - né particolarmente crudele per l'epoca, ma che i suoi comportamenti autoritari fossero simili a quelli di altri imperatori non giudicati allo stesso modo. Negli ultimi anni della sua vita la paranoia di Nerone si accentuò ed egli si rinchiuse in sé stesso e nei palazzi dedicandosi all'arte e alla musica, in pratica lasciando il governo nelle mani del prefetto del pretorio, il sanguinario Tigellino. Anche se il suo comportamento ebbe certamente eccessi violenti e stravaganze, si può dire che non tutto ciò che gli venne imputato dagli storici coevi sia vero: ad esempio fu accusato del grande incendio di Roma, con l'obiettivo di ricostruire la città ed edificare la propria maestosa residenza, la Domus Aurea; di tale fatto tuttavia gli studiosi moderni tendono a discolparlo. Nerone accusò dell'incendio i cristiani, che furono arrestati e condannati in massa. Infine, qualche anno dopo, abbandonato anche dai pretoriani e dall'esercito, venne deposto dal Senato (che riconobbe il generale Galba come nuovo princeps) e, dopo un primo tentativo di fuga, alla fine, vistosi perduto, si tolse la vita nei pressi di Roma, nella villa di uno dei suoi liberti. (it)
- ネロ・クラウディウス・カエサル・アウグストゥス・ゲルマニクス(羅: Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus, 37年12月15日 - 68年6月9日)またはネロ・クラウディウス・カエサル・ドルスス・ゲルマニクス(Nero Claudius Caesar Drusus Germanicus)はローマ帝国・第5代皇帝。 (ja)
- ( 다른 뜻에 대해서는 네로 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 네로(Nero)는 로마 제국의 제5대 황제(37년 12월 15일 ~ 68년 6월 9일, 재위 54년 10월 13일 ~ 68년 6월 9일)이자 율리우스-클라우디우스 왕조의 마지막 황제이다. 본래 이름은 루키우스 도미티우스 아헤노바르부스(Lucius Domitius Ahenobarbus)이며, 황제가 되어 네로 클라우디우스 카이사르 아우구스투스 게르마니쿠스(Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus)로 칭하였다. 클라우디우스의 외종손이자 양자이며 칼리굴라의 외조카가 된다. (ko)
- Nero (Antium, 15 december 37 – bij Rome, 9 juni 68) was de vijfde Romeinse keizer, van 13 oktober 54 tot 9 juni 68. Nero was de zoon van Gnaeus Domitius Ahenobarbus en Agrippina de jongere en via haar verwant aan Gaius Julius Caesar Octavianus (Augustus). Hij beriep zich erop een bet-achterkleinzoon van keizer Augustus te zijn. (nl)
- Nero Cláudio César Augusto Germânico (em latim, Nero Claudius Cæsar Augustus Germanicus; Anzio, 15 de dezembro de 37 d.C. — Roma, 9 de junho de 68) foi um imperador romano que governou de 13 de outubro de 54 até a sua morte, a 9 de junho de 68, o último imperador da dinastia júlio-claudiana. Nascido com o nome de Lúcio Domício Enobarbo, era descendente de uma das principais famílias romanas, pelo pai Cneu Domício Enobarbo e da família imperial júlio-claudiana através da mãe Agripina, a Jovem, filha de Germânico e neta de César Augusto. Ascendeu ao trono após a morte do seu tio Cláudio, que o nomeara o seu sucessor. Durante o seu governo, focou-se principalmente na diplomacia e no comércio, e tentou aumentar o capital cultural do império. Ordenou a construção de diversos teatros e promoveu os jogos e provas atléticas. Diplomática e militarmente, o seu reinado caracterizou-se pelo sucesso contra o Império Parta, a repressão da revolta dos britânicos (60–61) e uma melhora das relações com Grécia. Em 68 ocorreu um golpe de estado de vários governadores, após o qual, aparentemente, foi forçado a suicidar-se. O reinado de Nero é associado habitualmente à tirania e à extravagância. É recordado por uma série de execuções sistemáticas, incluindo a da sua própria mãe e o seu meio-irmão Britânico, e sobretudo pela crença generalizada de que, enquanto Roma ardia, ele estaria compondo com a sua lira, além de ser um implacável perseguidor dos cristãos. Estas opiniões são baseadas primariamente nos escritos dos historiadores Tácito, Suetônio e Dião Cássio. Poucas das fontes antigas que sobreviveram o descrevem dum modo favorável, embora haja algumas que relatam a sua enorme popularidade entre o povo romano, sobretudo no Oriente. A fiabilidade das fontes que relatam os tirânicos atos de Nero é atualmente controversa. Separar a realidade da ficção, em relação às fontes antigas, pode ser impossível. (pt)
- Neron (Lucius Domitius Ahenobarbus, po adopcji przez Klaudiusza Nero Claudius Caesar Drusus Germanicus, ur. 15 grudnia 37 w Ancjum, zm. 9 czerwca 68 w Rzymie) – piąty cesarz rzymski panujący w latach 54–68, syn Gnejusza Domicjusza Ahenobarbusa i Agrypiny Młodszej, późniejszej żony cesarza Klaudiusza. (pl)
- Неро́н (лат. Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus, 15 декабря 37 — 9 июня 68, имя при рождении — Луций Домиций Агенобарб; лат. Lucius Domitius Ahenobarbus; с 50 по 54 годы — Нерон Клавдий Цезарь Август Германик, наиболее известен под именем Нерон) — римский император c 13 октября 54 года, последний из династии Юлиев-Клавдиев. Также принцепс сената, консулярный трибун (лат. Tribuniciae potestatis), отец отечества (лат. Pater patriae), великий понтифик (лат. Pontifex Maximus, с 55 года), пятикратный ординарный консул (в 55, 57, 58, 60 и 68 годах). Полный титул к моменту смерти: «император Нерон Клавдий Цезарь Август Германик, великий понтифик, наделён властью трибуна 14 раз, властью императора 13 раз, пятикратный консул, отец отечества» (IMPERATOR · NERO · CLAVDIVS · CAESAR · AVGVSTVS · GERMANICVS · PONTIFEX · MAXIMVS · TRIBVNICIAE · POTESTATIS · XIV · IMPERATOR · XIII · CONSVL · V · PATER · PATRIAE). (ru)
- Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus (latinskt uttal: [ˈnɛroː ˈklau̯dɪ.ʊs ˈkae̯sar au̯ˈɡʊstʊs ɡɛrˈmaːnɪkʊs]) född som Lucius Domitius Ahenobarbus ([ˈluːkɪ.ʊs dɔˈmɪtɪ.ʊs a.eːnɔˈbarbʊs]) 15 december 37 i Antium, död 9 juni 68 i Rom, var den femte romerske kejsaren från 13 oktober 54 fram till sin död. Nero kom att adopteras av kejsar Claudius för att bli tronarvinge. Han tillträdde tronen efter Claudius död, och hans styre varade i tretton år och åtta månader. Nero härskade från 54 till 68. Hans första tid vid makten, en period under vilken han stod under inflytande av rådgivare som filosofen Seneca, präglades av politisk stabilitet och välstånd. Han fokuserade i stor utsträckning på diplomati och handel, och på att öka imperiets kulturella kapital genom att uppföra teatrar och gynna idrottstävlingar. Nero påbörjade också många kostsamma projekt, däribland byggandet av en kanal och ett palats, vilka dock förblev ofullbordade. Dessa projekt tärde hårt på statens ekonomi och ökade skattebördan på provinserna. Under Neros tid som kejsare förde Rom ett framgångsrikt krig mot Partien (58–63) där så småningom en fred framförhandlades. Vid ungefär samma tid kvästes den brittiska revolten (60–61). Även kväsandet av en annan revolt, som är bekant som det judiska kriget (66–70), inleddes under hans styre. Nero skilde sig år 62 från sin fru (och styvsyster) Claudia Octavia och gifte om sig med Poppaea Sabina. Med henne fick han dottern Claudia Neronis eller Claudia Augusta, som troligen föddes i början av år 63, möjligen 21 januari, och var Neros enda barn efter vad som är känt. Hon dog dock endast fyra månader gammal. År 64 brann Rom. Enligt historikern Tacitus kom ett rykte i svang att branden hade startats på order av Nero. För att undgå anklagelserna lät Nero lägga skulden för brandens uppkomst på Roms kristna, vilka därför kom att utsättas för förföljelser. Det har emellertid aldrig kunnat bevisas att branden, som ursprungligen började någonstans i det gytter av butiker som omgav Circus Maximus, överhuvudtaget var anlagd. Nero störtades i en militärkupp år 68. Inför hotet att avrättas tog han den 9 juni 68 sitt liv. Han var den siste av de julisk-claudiska kejsarna och hans regering följdes av de så kallade revolutionskejsarnas korta tid (68–69); Galba, Otho och Vitellius. Neros styre förknippas ofta med tyranni och extravaganser. Han är känd för ett antal avrättningar, däribland av sin mor och styvbror, och som kejsaren som "spelade fiol medan Rom brann", samt som en tidig förföljare av kristna. Denna syn baseras på de främsta bevarade källorna till Neros styre – Tacitus, Suetonius och Dio Cassius. Få bevarade källor ger en fördelaktig bild av Nero. Vissa källor, däribland några av de ovan nämnda, beskriver honom dock som en kejsare som var populär i de breda folklagren, särskilt i öst. Studiet av Nero är problematiskt eftersom vissa moderna historiker ifrågasätter de antika källornas tillförlitlighet genom att de anses vara partiska. (sv)
- Неро́н Кла́вдій Це́зар А́вгуст Герма́нік (лат. Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; уроджений — Лу́цій Домі́цій Агеноба́рб (лат. Lucius Domitius Ahenobarbus), з 50 по 54 — Неро́н Кла́вдій Це́зар Друз Германі́к (лат. Nero Claudius Drusus Germanicus), відоміший під ім'ям Неро́н; 15 грудня, 37 — 9 червня, 68, Рим) — римський імператор, п'ятий і останній з династії Юліїв-Клавдіїв. Також принцепс Сенату, трибун (лат. Tribuniciae potestatis), Батько Вітчизни (лат. Pater patriae), Великий понтифік (лат. Pontifex Maximus) (з 55 р.), п'ятикратний консул (55, 57, 58, 60, 68 років). (uk)
- 尼祿·克勞狄烏斯·凱撒·奧古斯都·日耳曼尼庫斯(拉丁語:Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus),出生名盧修斯·多米修斯·阿赫諾巴布斯(拉丁語:Lucius Domitius Ahenobarbus),公元50年至54年用名尼祿·克勞狄烏斯·德魯苏斯·日耳曼尼庫斯(拉丁語:Nero Claudius Drusus Germanicus),通稱尼祿(37年12月15日-68年6月9日),是一位羅馬皇帝,就任於54年10月13日,是儒略-克勞狄王朝的最後一位皇帝。他也曾任羅馬元老院首席元老、護民官、大祭司(拉丁語:Pontifex Maximus,自55年起)、執政官(55年、57年、58年、60年和68年)等職務,並被授予「祖國之父」(拉丁語:Pater patriae)頭銜。 在他統治期間,他將大部分注意力集中在外交和貿易上,試圖透過創建和推廣各種劇院和體育比賽來增強羅馬作為帝國文化首都的作用。尼祿統治時期的特點是在與帕提亞帝國的鬥爭中取得了外交和軍事上的成功、鎮壓了發生在不列顛尼亞行省的起義(約61年),以及改善了與希臘行省地區的關係。 尼祿的統治通常與暴政和奢侈聯繫在一起。 他因一系列有系統的暗殺而被人們銘記,其中包括對他自己的母親小阿格里皮娜,並且特別普遍地被認為,他在羅馬大火時彈奏著七弦琴,並對當時帝國境內的基督徒加以無情迫害。 這些想法主要基於歷史學家塔西佗、蘇埃托尼烏斯和卡西烏斯·狄奧的著作。倖存至今的古代文獻很少對其進行正面描述,儘管有些表明他在羅馬人民中非常受歡迎,尤其是在當時帝國的東部。 今天,列出尼祿暴虐行為的文件的可信度是有爭議的。將與經典作品相關的事實與虛構分開可能很困難,甚至是不可能的。 (zh)
|
rdfs:comment
|
- الإمبراطور نيرون أو نيرو (15 ديسمبر 37 - 9 يونيو 68) كان خامس وآخر امبراطور الأمبراطورية الرومانية من (من أوغسطس حتى نيرون) (27 ق.م. - 68 م)، وصل إلى العرش لأنه كان ابن كلوديوس بالتبنى، حيث أنه حكم الإمبراطورية (54-68). (ar)
- Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus (* 15. Dezember 37 in Antium; † 9. oder 11. Juni 68 bei Rom) war von 54 bis 68 Kaiser des Römischen Reiches. Er sah sich vermutlich selbst als Künstler und war der fünfte und letzte Kaiser der julisch-claudischen Dynastie. (de)
- Nerono, latine: Nero Claudius Caesar Drusus Germanicus Caesar, naskiĝis 15-an de decembro 37, mortis 6-an de junio 68, naska nomo Lucius Domitius Ahenobarbus, estis romia imperiestro el la Juli-Klaŭdia dinastio ekde 54 ĝis 68. Dum lia regado okazis la tragedio de la Granda Incendio de Romo en la jaro 64, diskutinde ĉu kun aŭ sen partopreno de la imperiestro mem. (eo)
- Ba é Néaró, nó Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus, a saolaíodh faoin ainm Lucius Domitius Ahenobarbus, ar a dtugtaí Nero Claudius Caesar Drusus Germanicus freisin, (15 Nollaig, 37 - 9 Meitheamh, 68) an cúigiú hImpire ar Impireacht na Róimhe. Tá clú ar Néaró mar gheall ar an bhfinscéal gur sheinn sé ar an bhfidil agus an Róimh ag dul trí thine. Thairis sin, bhí sé ar dhuine de na hImpirí ba mhó a rinne géarleanúint ar na Críostaithe i stair Impireacht na Róimhe. (ga)
- ネロ・クラウディウス・カエサル・アウグストゥス・ゲルマニクス(羅: Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus, 37年12月15日 - 68年6月9日)またはネロ・クラウディウス・カエサル・ドルスス・ゲルマニクス(Nero Claudius Caesar Drusus Germanicus)はローマ帝国・第5代皇帝。 (ja)
- ( 다른 뜻에 대해서는 네로 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 네로(Nero)는 로마 제국의 제5대 황제(37년 12월 15일 ~ 68년 6월 9일, 재위 54년 10월 13일 ~ 68년 6월 9일)이자 율리우스-클라우디우스 왕조의 마지막 황제이다. 본래 이름은 루키우스 도미티우스 아헤노바르부스(Lucius Domitius Ahenobarbus)이며, 황제가 되어 네로 클라우디우스 카이사르 아우구스투스 게르마니쿠스(Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus)로 칭하였다. 클라우디우스의 외종손이자 양자이며 칼리굴라의 외조카가 된다. (ko)
- Nero (Antium, 15 december 37 – bij Rome, 9 juni 68) was de vijfde Romeinse keizer, van 13 oktober 54 tot 9 juni 68. Nero was de zoon van Gnaeus Domitius Ahenobarbus en Agrippina de jongere en via haar verwant aan Gaius Julius Caesar Octavianus (Augustus). Hij beriep zich erop een bet-achterkleinzoon van keizer Augustus te zijn. (nl)
- Neron (Lucius Domitius Ahenobarbus, po adopcji przez Klaudiusza Nero Claudius Caesar Drusus Germanicus, ur. 15 grudnia 37 w Ancjum, zm. 9 czerwca 68 w Rzymie) – piąty cesarz rzymski panujący w latach 54–68, syn Gnejusza Domicjusza Ahenobarbusa i Agrypiny Młodszej, późniejszej żony cesarza Klaudiusza. (pl)
- Неро́н Кла́вдій Це́зар А́вгуст Герма́нік (лат. Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; уроджений — Лу́цій Домі́цій Агеноба́рб (лат. Lucius Domitius Ahenobarbus), з 50 по 54 — Неро́н Кла́вдій Це́зар Друз Германі́к (лат. Nero Claudius Drusus Germanicus), відоміший під ім'ям Неро́н; 15 грудня, 37 — 9 червня, 68, Рим) — римський імператор, п'ятий і останній з династії Юліїв-Клавдіїв. Також принцепс Сенату, трибун (лат. Tribuniciae potestatis), Батько Вітчизни (лат. Pater patriae), Великий понтифік (лат. Pontifex Maximus) (з 55 р.), п'ятикратний консул (55, 57, 58, 60, 68 років). (uk)
- Neró Claudi Cèsar August Germànic (llatí: Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (llatí: Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia. El seu regnat com emperador va ser entre el 13 d'octubre de 54 i el 9 de juny de 68. El seu regnat va marcar el final de la Dinastia julioclàudia. Nascut del matrimoni entre Cneu Domici Ahenorbarb i Agripina la Menor, va accedir al tron després de la mort del seu oncle Claudi, qui anteriorment l'havia adoptat i nomenat successor en detriment del seu propi fill, Claudi Tiberi Germànic. (ca)
- Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus (rodným jménem Lucius Domitius Ahenobarbus; 15. prosince 37 – 9. června 68) byl římský císař pocházející z julsko-klaudijské dynastie vládnoucí od 13. října 54 až do okamžiku své smrti. Nero byl synem Gnaea Domitia Ahenobarba a jeho manželky Agrippiny mladší. Trůnu se ujal po smrti svého adoptivního otce Claudia, který ho učinil svým nástupcem – prostřednictvím . (cs)
- Ο Νέρων (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus ή Lucius Domitius Ahenobarbus, 15 Δεκεμβρίου 37 – 9 Ιουνίου 68) από το γένος των Δομιτίων-Αηνοβάρβων και λόγω υιοθεσίας από την Ιουλιο-Κλαυδιανή Δυναστεία, ήταν ο τελευταίος Ρωμαίος αυτοκράτορας της δυναστείας αυτής. Υιοθετήθηκε από τον Κλαύδιο και έγινε κληρονόμος και διάδοχός του. Όπως ο Κλαύδιος, ο Νέρων έγινε αυτοκράτορας με τη συγκατάθεση της Πραιτωριανής Φρουράς. Ανήλθε στον θρόνο το 54, μετά τον θάνατο του Κλαύδιου. (el)
- Neron Klaudio Augusto Germaniko (latinez: Nero Claudius Cæsar Augustus Germanicus, 37ko abenduaren 15a - 68ko ekainaren 9a) Erromatar Inperioko enperadorea izan zen 54ko urriaren 13tik 68ko ekainaren 9ra, Julio-Klaudiar leinuaren azken enperadorea. eta arteko ezkontzatik jaioa, tronura, bere osaba Klaudio hil ondoren iritsi zen, nork, aurretik, tronua hartu eta bere seme Britanikoren kaltetan, oinordeko bezala izendatu zuen. (eu)
- Nerón Claudio César Augusto Germánico (en latín: Nero Claudius Cæsar Augustus Germanicus, 15 de diciembre de 37-9 de junio de 68) fue emperador del Imperio romano desde el 13 de octubre de 54 hasta su muerte, y su reinado marcó el final de la dinastía Julio-Claudia. Nacido del matrimonio entre Cneo Domicio Enobarbo y Agripina la Menor, accedió al trono tras la muerte de su tío Claudio, quien anteriormente lo había adoptado y nombrado sucesor en detrimento de su propio hijo, Británico. (es)
- Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus (/ˈnɪəroʊ/ NEER-oh; born Lucius Domitius Ahenobarbus; 15 December AD 37 – 9 June AD 68), was the fifth Roman emperor and final emperor of the Julio-Claudian dynasty, reigning from AD 54 until his death in AD 68. He was adopted by the Roman emperor Claudius at the age of 13 and succeeded him on the throne. Nero was popular with the members of his Praetorian Guard and lower-class commoners in Rome and its provinces, but he was deeply resented by the Roman aristocracy. Most contemporary sources describe him as tyrannical, self-indulgent, and debauched. After being declared a public enemy by the Roman Senate, he committed suicide at age 30. (en)
- Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus (15 Desember 37 – 9 Juni 68), lahir Lucius Domitius Ahenobarbus, juga disebut Nero Claudius Caesar Germanicus, adalah kaisar Romawi kelima dan terakhir dari . Nero diadopsi oleh pamannya, Claudius untuk menjadi penerus tahtanya. Ia naik tahta pada tanggal 13 Oktober 54 karena kematian Claudius. (in)
- Néron (latin : Imperator Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus, grec ancien : Νέρων [Nérōn]), né Lucius Domitius Ahenobarbus le 15 décembre 37 à Antium et mort le 9 juin 68 à Rome, est le cinquième et dernier empereur romain de la dynastie julio-claudienne ; il régna de 54 à 68 (apr. J.-C.). Il succède le 13 octobre 54 à son grand-oncle et père adoptif Claude. En 66, il ajoute le titre Imperator à son nom. Il est dépossédé de son pouvoir en 68 et se suicide assisté de son scribe Épaphrodite. (fr)
- Nerone Claudio Cesare Augusto Germanico (in latino: Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Anzio, 15 dicembre 37 – Roma, 9 giugno 68), nato come Lucio Domizio Enobarbo (Lucius Domitius Ahenobarbus) e meglio conosciuto semplicemente come Nerone, è stato il quinto imperatore romano, l'ultimo appartenente alla dinastia giulio-claudia.Regnò circa quattordici anni dal 54 al 68. (it)
- Неро́н (лат. Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus, 15 декабря 37 — 9 июня 68, имя при рождении — Луций Домиций Агенобарб; лат. Lucius Domitius Ahenobarbus; с 50 по 54 годы — Нерон Клавдий Цезарь Август Германик, наиболее известен под именем Нерон) — римский император c 13 октября 54 года, последний из династии Юлиев-Клавдиев. Также принцепс сената, консулярный трибун (лат. Tribuniciae potestatis), отец отечества (лат. Pater patriae), великий понтифик (лат. Pontifex Maximus, с 55 года), пятикратный ординарный консул (в 55, 57, 58, 60 и 68 годах). (ru)
- Nero Cláudio César Augusto Germânico (em latim, Nero Claudius Cæsar Augustus Germanicus; Anzio, 15 de dezembro de 37 d.C. — Roma, 9 de junho de 68) foi um imperador romano que governou de 13 de outubro de 54 até a sua morte, a 9 de junho de 68, o último imperador da dinastia júlio-claudiana. A fiabilidade das fontes que relatam os tirânicos atos de Nero é atualmente controversa. Separar a realidade da ficção, em relação às fontes antigas, pode ser impossível. (pt)
- Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus (latinskt uttal: [ˈnɛroː ˈklau̯dɪ.ʊs ˈkae̯sar au̯ˈɡʊstʊs ɡɛrˈmaːnɪkʊs]) född som Lucius Domitius Ahenobarbus ([ˈluːkɪ.ʊs dɔˈmɪtɪ.ʊs a.eːnɔˈbarbʊs]) 15 december 37 i Antium, död 9 juni 68 i Rom, var den femte romerske kejsaren från 13 oktober 54 fram till sin död. Nero kom att adopteras av kejsar Claudius för att bli tronarvinge. Han tillträdde tronen efter Claudius död, och hans styre varade i tretton år och åtta månader. (sv)
- 尼祿·克勞狄烏斯·凱撒·奧古斯都·日耳曼尼庫斯(拉丁語:Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus),出生名盧修斯·多米修斯·阿赫諾巴布斯(拉丁語:Lucius Domitius Ahenobarbus),公元50年至54年用名尼祿·克勞狄烏斯·德魯苏斯·日耳曼尼庫斯(拉丁語:Nero Claudius Drusus Germanicus),通稱尼祿(37年12月15日-68年6月9日),是一位羅馬皇帝,就任於54年10月13日,是儒略-克勞狄王朝的最後一位皇帝。他也曾任羅馬元老院首席元老、護民官、大祭司(拉丁語:Pontifex Maximus,自55年起)、執政官(55年、57年、58年、60年和68年)等職務,並被授予「祖國之父」(拉丁語:Pater patriae)頭銜。 在他統治期間,他將大部分注意力集中在外交和貿易上,試圖透過創建和推廣各種劇院和體育比賽來增強羅馬作為帝國文化首都的作用。尼祿統治時期的特點是在與帕提亞帝國的鬥爭中取得了外交和軍事上的成功、鎮壓了發生在不列顛尼亞行省的起義(約61年),以及改善了與希臘行省地區的關係。 今天,列出尼祿暴虐行為的文件的可信度是有爭議的。將與經典作品相關的事實與虛構分開可能很困難,甚至是不可能的。 (zh)
|