| dbo:abstract
|
- Orontes (Orontes Ορόντης fou un príncep persa, fill o més probablement gendre d'Artaxerxes II de Pèrsia. El nom Orontes era equivalent en armeni a Ervant. En la retirada dels grecs de Cir el Jove, quan se'ls va unir Tissafernes 20 dies després de signar un tractat amb ells, Orontes el va acompanyar i fou probablement part de la traïció que es preparava en la qual els generals grecs foren capturats (400 aC). Va governar la satrapia d'Armènia (401 aC a 344 aC) i segons Diodor de Sicília fou nomenat el 386 aC com a comandant de les forces terrestres perses contra Evàgores II de Salamina, contra el que s'enviaven també forces navals dirigides per Tiribazos que fou l'hiparc d'Orontes per l'Armènia occidental. El 385 aC Tiribazos va oferir condicions de pau a Evàgores; aquest exigia ser reconegut rei i no com un simple governador vassall de Pèrsia però estava quasi disposat a acceptar les propostes del persa. Orontes va escriure a la cort i va acusar a Tirabazos de traïció i va rebre l'orde d'arrestar al seu col·lega i assolir el comandament únic dels perses. Però Tirabazos tenia el suport de l'exèrcit i una part d'aquest, quan Orontes va reprendre l'atac contra Evàgores, va començar a desertar. Finalment Orontes va fer la pau amb Evàgores no sols amb els mateixos termes que abans havia rebutjat sinó amb els quals demanava el xipriota. Tirabazos fou jutjat i absolt i Orontes va perdre el favor de la família reial. La família va arrelar a Armènia si bé Orontes sembla que fou traslladat a Mísia. Allí es va implicar en la gran revolta de sàtrapes de l'Àsia Menor del 366-361 aC, amb Mausol de Cària, Datames de Capadòcia i Ariobarzanes que havia sigut sàtrapa de Frígia. Orontes dominava una part de la zona occidental d'Anatòlia a l'entorn de Pèrgam. Va combatre contra el sàtrapa de Dascilios i va encunyar monedes al seu nom a Jònia. Després Orontes hauria traït als seus aliats per tornar al favor del rei, ara Artaxerxes III. Va recollir diners per aixecar un exèrcit de mercenaris i va contactar amb el faraó Teos, i llavors va lliurar als mercenaris a Artaxerxes III per obtenir el seu perdó. Aquest li va encarregar una expedició a Egipte que va acabar amb la rendició de Tacos. Orontes va morir el 344 aC. El seu fill Orontes II fou sàtrapa d'Armènia vers el 336 aC a 331 aC i la seva dinastia va seguir fins vers l'any 200 aC. Entre el 344 aC i el 336 aC la satrapia va estar en mans del príncep Darios, que el 336 aC fou el rei Darios III de Pèrsia. Vegeu Oròntides. (ca)
- Ο Ορόντης Α΄ ή Γιερβάνντ Α΄, αρμεν. Երուանդ Ա, Yervand I (απεβ. 344 π.Χ.) από τη Δυναστεία των Οροντιδών ήταν σατράπης της Σωφηνής & Ματιηνής (401-344 π.Χ.) και της Μυσίας (357-352), περιοχών των Αχαιμενιδών. Έδωσε το όνομά του στην πρώτη δυναστεία της Αρμενίας. Η Περσική εκδοχή του ονόματός του είναι Αουρουάνντ, που στη γλώσσα της Αβέστας σημαίνει μεγάλος πολεμιστής. Ίσως αυτό ήταν τιμητικός τίτλος, που δόθηκε από τον Πέρση βασιλιά, πάντως έμεινε κληρονομικός τίτλος στον Οίκο του. (el)
- Orontes I. (armenisch Երուանդ; griechisch Ὀρόντης) war ein persischer Feldherr des Achämenidenreichs im 4. vorchristlichen Jahrhundert. Er war ein Sohn des Artasyras, der aus Baktrien stammte. Orontes diente dem Großkönig Artaxerxes II. in Armenien als Statthalter (Satrap) und heiratete kurz nach 401 v. Chr. dessen Tochter Rhodogune. Im persischen Bürgerkrieg zwischen Artaxerxes und Kyros dem Jüngeren kämpfte er gegen die mit Kyros verbündeten Griechen (Anabasis). Im Krieg gegen den zyprischen Stadtkönig von Salamis, Euagoras I., entriss er mittels einer Intrige Tiribazos das Kommando und schloss mit Euagoras einen für diesen günstigen Frieden, weshalb er beim Großkönig in Ungnade fiel. Wegen seiner Beteiligung am Satrapenaufstand der Küstensatrapen 361/360 v. Chr. verlor er seine Satrapie Armenien und erhielt stattdessen die unbedeutendere Satrapie Mysien. 357 v. Chr. erhob er sich von dort gegen Artaxerxes III. und eroberte Pergamon, schloss jedoch sehr bald wieder Frieden mit diesem und gab Pergamon zurück. Während des Abschlusses eines Handelsvertrages mit Athen erhielt er das athenische Bürgerrecht. Orontes starb nach 349 v. Chr. Orontes I. war wohl der Großvater des Orontes II., über den sich die armenische Linie seiner Familie fortsetzte. Ein weiterer Nachkomme war Antiochos I., der das Königshaus von Kommagene begründete. Seine Gattin Rhodogune ist das Bindeglied zwischen den Sippen der Achämeniden und Orontiden. Strabon gab in seiner Geographie an, dass der syrische Fluss Typhon seit dem vierten Jahrhundert vor Christus „Orontes“ (heute Nahr al-Asi) genannt wurde, weil Orontes I. diesen Fluss überquert hatte, wohl während des Krieges gegen Euagoras. (de)
- Orontes I (Ορόντης) fue un príncipe persa, hijo o más probablemente yerno de Artajerjes II. En la retirada bajo Ciro el Joven, cuando se les unió Tisafernes veinte días después de firmar un tratado con ellos, Orontes lo acompañó y probablemente formó parte de la traición que se preparaba en la que los generales griegos fueron capturados (400 a. C.) Gobernó la satrapía de Armenia (401 a. C. a 344 a. C.) y según Diodoro Sículo fue nombrado en 386 a. C. comandante de las fuerzas terrestres persas contra de Salamina, contra el que se enviaban también fuerzas navales dirigidas por Tiribazo. En 385 a. C. Tiribazo ofreció condiciones de paz a Evágoras, mientras este exigía ser reconocido rey y no un simple gobernador vasallo de Persia, pero estaba dispuesto a aceptar las propuestas del persa. Orontes escribió a la corte y acusó a Tirabazo de traición y recibió la orden de arrestar a su colega y alcanzar el mando único de los persas. Pero Tirabazo tenía el apoyo del ejército y una parte de éste, cuando Orontes retomó el ataque contra Evágoras, comenzó a desertar. Finalmente Orontes hizo la paz con Evágores no solo con los mismos términos que antes había rechazado sino con los que pedía el chipriota. Tirabazo fue juzgado y absuelto y Orontes perdió el favor de la familia real. La familia arraigó en Armenia. Su hijo fue sátrapa de Armenia hacia el 336 a. C. a 331 a. C. y su dinastía siguió hasta el año 200 a. C. aproximadamente. Entre el 344 a. C. y 336 a. C. la satrapía estuvo en manos del príncipe Darío, que el 336 a. C. fue nombrado rey como Darío III. El nombre Orontes es equivalente al armenio Ervant. (es)
- Orontes I (Old Persian: *Arvanta-; died 344 BC) was a Bactrian nobleman, who served as a military officer of the Achaemenid Empire in the first half of the 4th-century BC. He first appears in 401 BC as the satrap of the satrapy of Armenia. There he participated in the Battle of Cunaxa, where he harassed the Ten Thousand following their retreat. In the same year, he married Rhodogune, a daughter of the King of Kings Artaxerxes II (r. 404–358 BC). In the 380s BC, Orontes along with the satrap Tiribazus were assigned to lead the campaign against Evagoras I (r. 411–374 BC), the king of Salamis in Cyprus. The campaign was initially successful, with Evagoras offering to make peace. However, after the negotiations between him and Tiribazus failed, Orontes accused the latter of deliberately prolonging the war and planning to declare independence. This led to Tiribazus' dismissal and imprisonment. This was followed by a chain of events which ultimately weakened the Persian forces, forcing Orontes to make peace with Evagoras in 380 BC. The terms of the treaty was that Evagoras was obligated to pay tribute to the Persian king, but as a subordinate king rather than a slave. Artaxerxes II did not deem the conclusion of the war satisfactory, as it had cost 15,000 talents, and a result Orontes fell into disfavour. Orontes later reappears in 362/1 BC, as the hyparch of Mysia and the leader of the revolting satraps of Asia Minor. The revolt was shortlived, as Orontes betrayed his allies and shifted his allegiance back to Artaxerxes II. According to the classical Greek historian Diodorus Siculus (died c. 30 BC), Orontes thought that he would be greatly rewarded if he did so at such a critical point. Since Orontes was in possession of the troops and money, many other rebellious satraps followed suit. By 360/359 BC, the revolt had ended. Orontes revolted a second time in 354/3 BC, most likely due to his disappointment with the rewards he received by the king. He seized the town of Pergamon, but eventually reconciled with Artaxerxes II's son and successor Artaxerxes III (r. 358–338 BC) and gave him back the town. Orontes later died in 344 BC. Orontes is regarded as the ancestor of the Orontid dynasty, which established itself in Armenia, Sophene, and Commagene during the Achaemenid and Hellenistic period. Orontes II, who was the satrap of Armenia and led the Armenian contingent (together with Mithrenes) at the Battle of Gaugamela in 331 BC, was either a son or grandson of Orontes. (en)
- Orontès ou Ervand Ier (en arménien Երվանդ Ա ; mort en 344 av. J.-C.) est un satrape d'Arménie avant 401 puis également de Mysie vers 382 av. J.-C. (fr)
- Orontes of Ervand I (Armeens: Երվանդ ԱԵրվանդ Ա ; - 344 v.Chr.) was satraap van Armenië vanaf 401 v.Chr. en vervolgens van Mysië rond 382 v.Chr. (nl)
- Orontes da Arménia ou também Orontes I da Arménia (? — 344 a.C.) foi um . Reinou entre 401 e 344 a.C. foi antecedido nos comandos do reino por Artaxias Orôntida e foi sucedido no trono por Dario III. (pt)
- Ерва́нд I (Оронт I; арм. Երվանդ Ա., др.-греч. Ὀρόντης) — ахеменидский сатрап и военачальник времён правления династии Ахеменидов. Из династии Ервандидов, правивший в 401 до н. э. — 344 до н. э. в сатрапиях Армения и Мизия. (ru)
- Єрванд (Оронт) I (*Երուանդ Ա, д/н — бл. 344 до н. е.) — сатрап Вірменії у 401—357 і 355—344 роках до н. е., сатрап Мізії у 362—360 роках до н.е. Засновник Другої династії Єрвандідів (Оронтидів) в Вірменії, Софені та Малій Вірменії. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Ο Ορόντης Α΄ ή Γιερβάνντ Α΄, αρμεν. Երուանդ Ա, Yervand I (απεβ. 344 π.Χ.) από τη Δυναστεία των Οροντιδών ήταν σατράπης της Σωφηνής & Ματιηνής (401-344 π.Χ.) και της Μυσίας (357-352), περιοχών των Αχαιμενιδών. Έδωσε το όνομά του στην πρώτη δυναστεία της Αρμενίας. Η Περσική εκδοχή του ονόματός του είναι Αουρουάνντ, που στη γλώσσα της Αβέστας σημαίνει μεγάλος πολεμιστής. Ίσως αυτό ήταν τιμητικός τίτλος, που δόθηκε από τον Πέρση βασιλιά, πάντως έμεινε κληρονομικός τίτλος στον Οίκο του. (el)
- Orontès ou Ervand Ier (en arménien Երվանդ Ա ; mort en 344 av. J.-C.) est un satrape d'Arménie avant 401 puis également de Mysie vers 382 av. J.-C. (fr)
- Orontes of Ervand I (Armeens: Երվանդ ԱԵրվանդ Ա ; - 344 v.Chr.) was satraap van Armenië vanaf 401 v.Chr. en vervolgens van Mysië rond 382 v.Chr. (nl)
- Orontes da Arménia ou também Orontes I da Arménia (? — 344 a.C.) foi um . Reinou entre 401 e 344 a.C. foi antecedido nos comandos do reino por Artaxias Orôntida e foi sucedido no trono por Dario III. (pt)
- Ерва́нд I (Оронт I; арм. Երվանդ Ա., др.-греч. Ὀρόντης) — ахеменидский сатрап и военачальник времён правления династии Ахеменидов. Из династии Ервандидов, правивший в 401 до н. э. — 344 до н. э. в сатрапиях Армения и Мизия. (ru)
- Єрванд (Оронт) I (*Երուանդ Ա, д/н — бл. 344 до н. е.) — сатрап Вірменії у 401—357 і 355—344 роках до н. е., сатрап Мізії у 362—360 роках до н.е. Засновник Другої династії Єрвандідів (Оронтидів) в Вірменії, Софені та Малій Вірменії. (uk)
- Orontes (Orontes Ορόντης fou un príncep persa, fill o més probablement gendre d'Artaxerxes II de Pèrsia. El nom Orontes era equivalent en armeni a Ervant. En la retirada dels grecs de Cir el Jove, quan se'ls va unir Tissafernes 20 dies després de signar un tractat amb ells, Orontes el va acompanyar i fou probablement part de la traïció que es preparava en la qual els generals grecs foren capturats (400 aC). (ca)
- Orontes I. (armenisch Երուանդ; griechisch Ὀρόντης) war ein persischer Feldherr des Achämenidenreichs im 4. vorchristlichen Jahrhundert. Er war ein Sohn des Artasyras, der aus Baktrien stammte. Orontes diente dem Großkönig Artaxerxes II. in Armenien als Statthalter (Satrap) und heiratete kurz nach 401 v. Chr. dessen Tochter Rhodogune. Im persischen Bürgerkrieg zwischen Artaxerxes und Kyros dem Jüngeren kämpfte er gegen die mit Kyros verbündeten Griechen (Anabasis). Im Krieg gegen den zyprischen Stadtkönig von Salamis, Euagoras I., entriss er mittels einer Intrige Tiribazos das Kommando und schloss mit Euagoras einen für diesen günstigen Frieden, weshalb er beim Großkönig in Ungnade fiel. Wegen seiner Beteiligung am Satrapenaufstand der Küstensatrapen 361/360 v. Chr. verlor er seine Satrapie (de)
- Orontes I (Ορόντης) fue un príncipe persa, hijo o más probablemente yerno de Artajerjes II. En la retirada bajo Ciro el Joven, cuando se les unió Tisafernes veinte días después de firmar un tratado con ellos, Orontes lo acompañó y probablemente formó parte de la traición que se preparaba en la que los generales griegos fueron capturados (400 a. C.) El nombre Orontes es equivalente al armenio Ervant. (es)
- Orontes I (Old Persian: *Arvanta-; died 344 BC) was a Bactrian nobleman, who served as a military officer of the Achaemenid Empire in the first half of the 4th-century BC. He first appears in 401 BC as the satrap of the satrapy of Armenia. There he participated in the Battle of Cunaxa, where he harassed the Ten Thousand following their retreat. In the same year, he married Rhodogune, a daughter of the King of Kings Artaxerxes II (r. 404–358 BC). (en)
|
._Head_of_satrap_right.jpg?width=300)
