| dbo:abstract
|
- La partitocràcia és la influència excessiva dels partits polítics en la vida política d'un estat. És un terme que s'utilitza per designar el fenomen dins un sistema de govern considerat com a democràtic, el que vol dir «el poble governa», en què les decisions polítiques més aviat es prenen als gremis interns dels partits i no pas al parlament. Es reprotxa a la partitocràcia quan ni l'opinió dels diputats elegits, que sovint han de respectar la disciplina del partit quan votin, ni la dels ciutadans importa. La partitocràcia porta el risc que es defensen més els interessos particulars d'un partit que l'interès general. Unes opinions sobre la partitocràcia Segons el filòsof Gustavo Bueno «la partitocràcia constitueix una deformació sistemàtica de la democràcia. Cada partit ha d'atacar sistemàticament l'altre». Així doncs, per la teoria antiliberal, «la partitocràcia és la forma d'Estat en què les oligarquies partidistes assumeixen la sobirania efectiva», com ho va explicar l'exministre franquista Gonzalo Fernández de la Mora. El seu desenvolupament sol venir aparellat amb els sistemes parlamentaris. L'excès de partitocràcia a l'Estat espanyol i les seves autonomies, s'explicaria parcialment pel fet que durant la transició democràtica s'hauria volgut protegir els partits, encara febles. Però des dels anys 1980, els partits haurien blindat aquest sistema, i segons l'historiador Borja de Riquer i Permanyer «Les institucions s'han acabat convertint en un espai per als militants i la clientela dels partits. Els partits volen protegir el seu estatus i actuen de manera corporativa. No canviaran la llei de partits perquè no es volen suïcidar». O segons Jaume Barberà, «a Espanya hi ha una oligarquia que es renova poc al llarg dels segles. Els que manen tenen moltes franquícies i ja els va bé la partitocràcia: un sistema de partits que no qüestiona la classe dirigent».No confondre amb democràcia.(Vegeu també: Sistema bipartidista i Democràcia parlamentària)
(ca)
- الحزبُقراطية هي في الواقع شكل من أشكال الحكومة حيث يسيطر حزب سياسي واحد أو أكثر على العملية السياسية، بدلًا عن المواطنين و/أو الأفراد السياسيين. جادل العالم السياسي الإيطالي ماورو كاليس عام 1994 بأن المصطلح غالبًا ما يكون مهينًا، ما يعني ضمنًا أن للأحزاب سلطة كبيرة؛ وفي اتجاه مشابه، قيل في بعض الأحيان في الأوقات السابقة للحداثة إن الديمقراطية كانت تُحكم عن طريق العامة أو الحشود محدودة الثقافة وسهلة التضليل. ويبدو أن الجهود المبذولة لتحويل «الحزبُقراطية» إلى مفهوم علمي واضح حتى الآن لم تنجح إلا جزئيًا. (ar)
- Ein „Parteienstaat“ ist ein Staat, in dem die durch imperatives Mandat an ihre Parteien gebundenen Abgeordneten („Fraktionsdisziplin“) im Parlament nur noch die bereits abseits der Öffentlichkeit in Ausschüssen oder Parteikonferenzen getroffenen Entscheidungen ratifizieren. Er hat eine besondere Struktur in der modernen westlichen Demokratie, er wird gedeutet als Ergebnis eines unumkehrbaren Strukturwandels vom liberal-repräsentativen parlamentarischen System zur parteienstaatlichen Massendemokratie. Damit geht der Charakter der selbstständigen Willensbildung und Entscheidungsfindung im Parlament verloren. Der Volks- oder Gemeinwille wird damit vor allem von den politischen Parteien geprägt. Den Parteien wird eine ausgeprägte Selbstbedienungsmentalität der Parteien und Parteipolitisierung des Beamtentums nachgesagt, zudem die Bildung eines Kartells der Parteieliten – eine „politische Klasse“, die nur aus selbstsüchtigen Gründen an der Systemerhaltung interessiert ist. Nicht wenige deuten dies als „Verfallserscheinung der Republik“ und als demokratiewidriges Emporkommen eines fast „absolutistischen Caesarismus des oder der Parteiführer“. In Deutschland gilt der Marsch der Parteien durch die Institutionen des Staates als besonders bedenklich, sie haben es sich mit staatlichen Geldern komfortabel eingerichtet; übertroffen wird dies noch von Österreich. In der Schweiz hingegen ist die Ausprägung durch die starken direktdemokratischen Elemente viel schwächer. (de)
- El término partidocracia o partitocracia es en política, un neologismo utilizado para describir el fenómeno por el cual los "órganos fundamentales del poder estatal" se convierten en "meros ejecutores de las decisiones adoptadas en la esfera de los partidos". Asimismo, la partitocracia ha sido descrita como "aquella forma de Estado en que las oligarquías partidistas asumen la soberanía efectiva", tal como lo enunció Gonzalo Fernández de la Mora. Su desarrollo suele venir aparejado con los sistemas parlamentarios. Para el creador de la popularmente conocida como Platajunta, Antonio García-Trevijano Forte; la partidocracia se extendió en Europa tras la Segunda Guerra Mundial, como residuo de las corrientes totalitarias. Es un término que se utiliza para designar el sistema de gobierno en el cual, aunque teóricamente se vive en una democracia representativa, los actores únicos del panorama político son los grandes partidos políticos. Por ejemplo, en España la Constitución recoge a los partidos políticos como únicos efectores de la acción del Estado. Estos a base de un sistema democrático de turnismo se van pasando el gobierno de forma consecutiva, coartando las posibilidades de que los ciudadanos expresen su voluntad real más allá de los partidos ya existentes. Partiendo de la base de que los partidos son un mal necesario, los ciudadanos se van apartando de ellos y buscan otros cauces para intervenir, lo que lleva a la creación de los llamados "grupos de presión". En muchas ocasiones también viene asociado a sistemas bipartidistas. Es frecuente en este sistema de partidos, descrito como oligárquico, que la forma de sufragio sea la representación proporcional (habitualmente mediante sufragio universal, pues la cúpula o el líder del partido, que ostenta el poder ejecutivo, nombra a los candidatos al poder legislativo y de esta forma consigue de facto dominar a los diputados y, por ende, el poder de hacer las leyes y de hacerlas cumplir, véase Separación de poderes/ Montesquieu). Además, en este tipo de sistemas de corte oligárquico el poder legislativo (nombrado de forma proporcional a los escaños obtenidos en las Cortes y por el secretario del partido, habitualmente candidato a la presidencia, es decir, a obtener el poder ejecutivo) suele ser el que nombra al poder ejecutivo. (es)
- Partitokrazia aginte politikoa alderdi politikoen esku utzia duen gobernu era da. Bereziki adiera gaitzesgarrian erabiltzen da, sistema politiko horiek izaten dituzten eragozpenak direla eta, hala nola, herritar arruntaren partaidetza eza, alderdi berri eta txikiek bere mezua zabaldu eta gobernua eskuratzeko zailtasunak, elite politiko baten garapena, botereen banaketa kolokan jartzea eta hedabideen kontrola. (eu)
- Particracy, also known as partitocracy, partitocrazia or partocracy, is a form of government in which the political parties are the primary basis of rule rather than citizens and/or individual politicians. As argued by Italian political scientist Mauro Calise in 1994, the term is often derogatory, implying that parties have too much power—in a similar vein, in premodern times it was often argued that democracy was merely rule by the demos, or a poorly educated and easily misled mob. Efforts to turn particracy into a more precise scholarly concept so far appear partly successful. (en)
- Partikrasi (bahasa Inggris:partocracy) adalah sebuah bentuk pemerintahan yang secara mayoritas dikendalikan oleh satu atau beberapa partai politik (faksi) dalam menentukan kebijakan politik, dengan membatasi aspirasi rakyat atau . Sistem ini memiliki kemiripan dengan totalitarian yang memonopoli sistem secara nasional dalam hal media dan publikasi dengan membela atau menggiring opini publik demi kepentingan partai untuk mendominasi massa. Beberapa negara yang pernah menerapkan bentuk pemerintahan ini adalah Jerman, Yunani, Meksiko dan Italia. (in)
- Le terme particratie ou partitocratie désigne, le plus souvent avec une connotation négative en français, une forme de gouvernement au sein duquel le pouvoir serait exclusivement détenu par des partis politiques. La plupart des régimes parlementaires démocratiques sont considérés par leurs détracteurs comme des particraties. (fr)
- La partitocrazia è un regime politico in cui il potere e la vita politica dello Stato stesso ruotano attorno ai partiti, i quali si sostituiscono agli organi previsti dalla Costituzione. (it)
- Een particratie is een regeringsvorm waarin de politieke partijen de primaire basis van de macht vormen. Zoals de Italiaanse politicoloog in 1994 betoogde, is de term vaak denigrerend bedoeld, wat impliceert dat partijen te veel macht hebben. Deze (aanvankelijk) polemische benaming kwam in België op vanaf 1960, toen politieke partijen een steeds grotere invloed kregen, niet alleen op de politieke besluitvorming maar ook in de samenleving en haar instituties als geheel. De meeste democratische landen zijn representatieve democratieën: in tegenstelling tot een directe democratie zijn het niet de burgers zelf die politieke besluiten nemen, maar door de bevolking gekozen vertegenwoordigers. Wanneer de macht van de verschillende partijen waartoe die vertegenwoordigers behoren sterk toeneemt, spreekt men van een particratie. De invloed van de partijvoorzitter en het partijbureau wegen dan zwaarder door dan die van de verkozenen onderling. Dit kan tot uiting komen in de fractiediscipline, waarbij in de praktijk alle verkozenen die behoren tot eenzelfde partij in het parlement over alle onderwerpen unaniem stemmen. Er wordt veel kritiek geuit op de particratie. Tegenstanders verwijten het systeem een gebrek aan transparantie en een focus op het verdelen van verkozen plaatsen die de burger doen vervreemden van de politiek, een inbreuk op de scheiding der machten en een evolutie naar postdemocratie of zelfs oligarchie. (nl)
- O termo partidocracia constitui um neologismo usado para definir a liberal vontade que seja um ou mais partidos a exercerem o domínio político sobre o governo de um país ou nação e que surge do pluripartidarismo. Para a teoria antiliberal, segundo o filósofo Gustavo Bueno, "a partidocracia constitui uma deformação sistemática da democracia. Cada partido tem que atacar sistematicamente o outro".Conforme definido por , "a partidocracia é uma forma de Estado na qual as oligarquias partidárias assumem a soberania efetiva". (pt)
- 政党政治是指一个国家通过政党来行使国家政权的一种形式。狭义上专指政党执掌政权的活动，广义上还包括了参与国家政权的行使，以及在国家的政治生活中所处的地位和政党为实现其党纲而作出的一切活动。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- الحزبُقراطية هي في الواقع شكل من أشكال الحكومة حيث يسيطر حزب سياسي واحد أو أكثر على العملية السياسية، بدلًا عن المواطنين و/أو الأفراد السياسيين. جادل العالم السياسي الإيطالي ماورو كاليس عام 1994 بأن المصطلح غالبًا ما يكون مهينًا، ما يعني ضمنًا أن للأحزاب سلطة كبيرة؛ وفي اتجاه مشابه، قيل في بعض الأحيان في الأوقات السابقة للحداثة إن الديمقراطية كانت تُحكم عن طريق العامة أو الحشود محدودة الثقافة وسهلة التضليل. ويبدو أن الجهود المبذولة لتحويل «الحزبُقراطية» إلى مفهوم علمي واضح حتى الآن لم تنجح إلا جزئيًا. (ar)
- Partitokrazia aginte politikoa alderdi politikoen esku utzia duen gobernu era da. Bereziki adiera gaitzesgarrian erabiltzen da, sistema politiko horiek izaten dituzten eragozpenak direla eta, hala nola, herritar arruntaren partaidetza eza, alderdi berri eta txikiek bere mezua zabaldu eta gobernua eskuratzeko zailtasunak, elite politiko baten garapena, botereen banaketa kolokan jartzea eta hedabideen kontrola. (eu)
- Particracy, also known as partitocracy, partitocrazia or partocracy, is a form of government in which the political parties are the primary basis of rule rather than citizens and/or individual politicians. As argued by Italian political scientist Mauro Calise in 1994, the term is often derogatory, implying that parties have too much power—in a similar vein, in premodern times it was often argued that democracy was merely rule by the demos, or a poorly educated and easily misled mob. Efforts to turn particracy into a more precise scholarly concept so far appear partly successful. (en)
- Partikrasi (bahasa Inggris:partocracy) adalah sebuah bentuk pemerintahan yang secara mayoritas dikendalikan oleh satu atau beberapa partai politik (faksi) dalam menentukan kebijakan politik, dengan membatasi aspirasi rakyat atau . Sistem ini memiliki kemiripan dengan totalitarian yang memonopoli sistem secara nasional dalam hal media dan publikasi dengan membela atau menggiring opini publik demi kepentingan partai untuk mendominasi massa. Beberapa negara yang pernah menerapkan bentuk pemerintahan ini adalah Jerman, Yunani, Meksiko dan Italia. (in)
- Le terme particratie ou partitocratie désigne, le plus souvent avec une connotation négative en français, une forme de gouvernement au sein duquel le pouvoir serait exclusivement détenu par des partis politiques. La plupart des régimes parlementaires démocratiques sont considérés par leurs détracteurs comme des particraties. (fr)
- La partitocrazia è un regime politico in cui il potere e la vita politica dello Stato stesso ruotano attorno ai partiti, i quali si sostituiscono agli organi previsti dalla Costituzione. (it)
- O termo partidocracia constitui um neologismo usado para definir a liberal vontade que seja um ou mais partidos a exercerem o domínio político sobre o governo de um país ou nação e que surge do pluripartidarismo. Para a teoria antiliberal, segundo o filósofo Gustavo Bueno, "a partidocracia constitui uma deformação sistemática da democracia. Cada partido tem que atacar sistematicamente o outro".Conforme definido por , "a partidocracia é uma forma de Estado na qual as oligarquias partidárias assumem a soberania efetiva". (pt)
- 政党政治是指一个国家通过政党来行使国家政权的一种形式。狭义上专指政党执掌政权的活动，广义上还包括了参与国家政权的行使，以及在国家的政治生活中所处的地位和政党为实现其党纲而作出的一切活动。 (zh)
- La partitocràcia és la influència excessiva dels partits polítics en la vida política d'un estat. És un terme que s'utilitza per designar el fenomen dins un sistema de govern considerat com a democràtic, el que vol dir «el poble governa», en què les decisions polítiques més aviat es prenen als gremis interns dels partits i no pas al parlament. Es reprotxa a la partitocràcia quan ni l'opinió dels diputats elegits, que sovint han de respectar la disciplina del partit quan votin, ni la dels ciutadans importa. La partitocràcia porta el risc que es defensen més els interessos particulars d'un partit que l'interès general. (ca)
- Ein „Parteienstaat“ ist ein Staat, in dem die durch imperatives Mandat an ihre Parteien gebundenen Abgeordneten („Fraktionsdisziplin“) im Parlament nur noch die bereits abseits der Öffentlichkeit in Ausschüssen oder Parteikonferenzen getroffenen Entscheidungen ratifizieren. Er hat eine besondere Struktur in der modernen westlichen Demokratie, er wird gedeutet als Ergebnis eines unumkehrbaren Strukturwandels vom liberal-repräsentativen parlamentarischen System zur parteienstaatlichen Massendemokratie. Damit geht der Charakter der selbstständigen Willensbildung und Entscheidungsfindung im Parlament verloren. (de)
- El término partidocracia o partitocracia es en política, un neologismo utilizado para describir el fenómeno por el cual los "órganos fundamentales del poder estatal" se convierten en "meros ejecutores de las decisiones adoptadas en la esfera de los partidos". Asimismo, la partitocracia ha sido descrita como "aquella forma de Estado en que las oligarquías partidistas asumen la soberanía efectiva", tal como lo enunció Gonzalo Fernández de la Mora. Su desarrollo suele venir aparejado con los sistemas parlamentarios. Para el creador de la popularmente conocida como Platajunta, Antonio García-Trevijano Forte; la partidocracia se extendió en Europa tras la Segunda Guerra Mundial, como residuo de las corrientes totalitarias. (es)
- Een particratie is een regeringsvorm waarin de politieke partijen de primaire basis van de macht vormen. Zoals de Italiaanse politicoloog in 1994 betoogde, is de term vaak denigrerend bedoeld, wat impliceert dat partijen te veel macht hebben. Deze (aanvankelijk) polemische benaming kwam in België op vanaf 1960, toen politieke partijen een steeds grotere invloed kregen, niet alleen op de politieke besluitvorming maar ook in de samenleving en haar instituties als geheel. (nl)
|
