| dbo:abstract
|
- Roussel de Bailleul (mort el 1077), conegut igualment com a Frangòpul (grec medieval: Φραγγόπουλος), fou un aventurer (o exiliat) normand que viatjà a l'Imperi Romà d'Orient i hi fou contractat com a soldat i cap militar sota l'emperador Romà IV Diògenes (r. 1068–1071). Altres versions del seu nom són Ursellus de Ballione (llatí), Roscelin, Roskelin de Baieul o, com l'anomena Anna Comnè a l'Alexíada, Urseli (Οὐρσέλιος). Possiblement era un franc, però el que és segur és que seguí els normands de Pulla a Itàlia, s'establí a la i serví a les ordres de Roger d'Hauteville a Sicília. Segons , Bailleul destacà per la seva valentia a la , en la qual exhortà el comte Roger a perseguir els sarraïns que fugien en desbandada. A part d'aquest breu relat de Malaterra, la principal font sobre la vida de Bailleul és l'Alexíada, d'Anna Comnè. Era present en la campanya de Manazkert el 1071, però no participà en la batalla, car havia estat enviat a saquejar i cercar provisions a Khliat per l'emperador Diògenes. Després del desastre, es mantingué al servei de l'imperi, que necessitava bons generals, i fou destinat de nou a Anatòlia al capdavant de 3.000 cavallers pesants franconormands. Bailleul conquerí terres a Galàcia i el 1073 es declarà independent, seguint l'exemple dels seus compatriotes del Mezzogiorno. Feu d'Ancira (actual Ankara) la seva capital. Vencé el cèsar Joan Ducas i saquejà Crisòpolis, prop de Constantinoble. Seguidament, donà el seu suport a Joan Ducas per usurpar el tron imperial. L'emperador Miquel VII Ducas cedí formalment als turcs seljúcides terres que ja havien conquerit per convèncer Tútuix I, senyor de la guerra seljúcida, d'eliminar Bailleul. Ducas i Bailleul foren derrotats i empresonats per les forces turques. Afortunadament per a Bailleul, la seva muller fou capaç de reunir el rescat que exigien els turcs, que permeteren a l'aventurer tornar a Amàsia, on tingué una rebuda tan positiva que es convertí en governador. El 1074, el general i futur emperador Aleix Comnè se serví d'un estratagema per capturar-lo. El 1077, fou posat en llibertat a canvi d'un rescat i de la promesa de menar un batalló contra el rebel Nicèfor Botaniates. El vencé amb facilitat, però tot seguit feu causa comuna amb ell. L'emperador tornà a apel·lar als seljúcides, que el derrotaren i el capturaren a Nicomèdia i el lliuraren a l'Imperi Romà d'Orient, on fou executat. (ca)
- Roussel Phrangopolos oder Ursel von Bailleul (de Ballione) († 1078) war ein normannischer Söldner (misthophoros) im byzantinischen Heer, der zwischen 1070 und 1075 versuchte, ein eigenes Herrschaftsgebiet in Anatolien einzurichten. Seine genaue Herkunft ist unklar, Anna Komnena bezeichnet ihn als Kelten (1, i), also gallischen Franken. (de)
- Ο Ρουσέλ ντε Μπαγιέλ, γαλλ.: Roussel de Bailleul, αγγλ.: Ράσελ Μπάλιολ (απεβ. 1077) ήταν Νορμανδός τυχοδιώκτης (ή εξόριστος), που ταξίδεψε στη Ρωμανία και εκεί εργάστηκε ως στρατιωτικός και διοικητής σώματος ανδρών από τον Αυτοκράτορα Ρωμανό Δ΄ (β. 1068-71). Είναι επίσης γνωστός στα λατινικά ως Ursellus de Ballione ή Roscelin (Roskelin) de Baieul, ενώ η Άννα Κομνηνή τον αποκαλεί Ουρσέλιο. Σε σφραγίδα του αναγράφεται ως Φραγκόπουλος (i.e. Φράγκος). (el)
- Roussel de Bailleul (Ursellus de Ballione en latín o Roscelin o Roskelin de Baieul, llamado Urselio por Ana Comneno; fallecido en 1077), también conocido como Frangópulo (literalmente «hijo de un franco»), fue un aventurero (o exilado) normando que viajó por el Imperio bizantino y fue empleado como soldado y jefe militar por el emperador Romano IV Diógenes. (es)
- Roussel de Bailleul (died 1077), also known as Phrangopoulos (Greek: Φραγγόπουλος, lit. 'son-of-a-Frank') and Norman Chief Roussel (lit.Turkish: Norman Reisi Ursel), or in the anglicized form Russell Balliol was a Norman adventurer (or exile) who travelled to Byzantium and was a soldier under the Emperor Romanus IV (ruled 1068–71). He is also known as Ursellus de Ballione in Latin or Roscelin or Roskelin de Baieul, and Anna Comnena called him Ourselios (Οὐρσέλιος), also rendered Urselius. Roussel ventured with the Apulian Normans to Italy, settled in Terra d'Otranto and served under Roger de Hauteville in Sicily. According to Geoffrey Malaterra, Roussel distinguished himself with his bravery at the Battle of Cerami, where he urged Count Roger to pursue the fleeing Saracens. Aside from this brief account by Malaterra, the Alexiad of Anna Comnena is the main source for Roussel. He was at the Campaign of Manzikert in 1071, but did not participate in the battle, as he was previously dispatched by the Emperor Romanos to Chliat to forage and plunder. Afterwards he remained in imperial service, and was sent into Asia Minor again with a force of 3,000 Franco-Norman heavy cavalry, where he conquered some territory in Galatia and Lycaonia and founded an independent principality in 1073, with himself as prince, following the example set by his fellow Normans in the Mezzogiorno. His capital was Ancyra, now the capital of Turkey. In order to subdue him, the Byzantine court sent an army under the Emperor's uncle, kaisar John Doukas, and Nicephorus Botaniates against Roussel but they were defeated in a battle at an important bridge of the Sangarios river. Strengthened by this victory, Roussel proceeded with his army to the Chrysopolis, just opposite Constantinople and sacked it. He then set up John Doukas as a usurper candidate to the imperial throne, most likely to gain more backing from the local population and attract more soldiers. Emperor Michael VII reacted in panic and tried on one hand to appease Roussel by promising him titles and releasing his wife and children who had been hostages in Constantinople while on the other hand making a deal with Artuq, a general of Seljuk warlord Tutush I to remove Roussel. During the following skirmishes both Roussel and John Ducas were captured but instead of delivering the prisoners to the Byzantines, Roussel's wife paid a ransom for her husband and Roussel returned to his lands. He continued to expand his control over lands in the former Armeniakon theme and also gained control over urban centres such as Amasea and Neokaiserea. It seems that Roussel was able to collect tax revenues, strengthen his military power through military fortresses and making deals with local elites in return for providing protection against the invading Turkmen. In a time where the imperial authority in Anatolia was crumbling, the relative security of Roussel's domain was a challenge to the court in Constantinople. Roussel's popularity with the locals was so strong that the next Byzantine general sent to capture him, the future Emperor Alexios Komnenos, had to use a ploy to take him in 1075. In 1077, Roussel was ransomed from his Constantinopolitan imprisonment to lead a battalion against Nikephoros Bryennios the Elder. Roussel garrisoned in Perinthus and he was joined there by Nikephoritzes after the fall of Michael VII. Roussel died suddenly and Nikephoritzes was blamed to have poisoned him. (en)
- Roussel de Bailleul (ou Roscelin, Ursel ou encore Oursel ; Ursellus de Ballione en latin, Ourselios ou Rous[s]elios Phrangopoulos en grec) est un aventurier normand du XIe siècle, fondateur dans les années 1070 l'éphémère principauté d'Ancyre en Asie mineure. (fr)
- ルーセル・ド・バイユール (Roussel de Bailleulまたはラテン語ではUrsellus de BallioneあるいはRoscelin あるいはRoskelin de BaieulあるいはUrselius（Anna Comnena）？‐1077年) は、Phrangopoulos（「フランクの息子」の意）として知られる、中世イタリア・ノルマン人冒険家、傭兵。東ローマ帝国に渡り傭兵として仕え、ロマノス4世ディオゲネスに率いられた（1068年-1071年）。 (ja)
- Roussel de Bailleul (zm. 1077) – normański najemnik w armii bizantyjskiej. (pl)
- Ursellus de Ballione, o Roussel di Bailleul, detto anche Roscelin di Baieul, Roskelin, Ursel, Frankopoulos e Phrangopolos (Normandia, ... – Asia Minore, 1077), è stato un condottiero francese. (it)
- Roussel de Bailleul (gestorven: , 1078) was een Normandische avonturier die kortstondig een Normandische staat wist te vestigen in Anatolië. (nl)
- Roussel de Bailleul (Ursellus de Ballione em latim ou Roscelin ou Roskelin de Baieul; chamado de Urselius por Ana Comnena) († 1077), também conhecido como Phrangopoulos (literalmente "filho de um franco"), foi um aventureiro (ou exilado) normando que viajou pelo Império Bizantino e foi ali empregado como soldado e líder militar pelo imperador Romano IV Diógenes (r. 1068 - 1071). (pt)
- Руссель де Байоль (фр. Roussel de Bailleul; ? —1077) или Phrangopoulos (буквально «сын франка») — нормандский авантюрист, получивший известность как наёмник и военачальник на службе византийского императора Романа IV. Также известен как Ursellus de Ballione или Roscelin или Roskelin de Baieul; Анна Комнина упоминала де Байоля под именем Urselius. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Roussel Phrangopolos oder Ursel von Bailleul (de Ballione) († 1078) war ein normannischer Söldner (misthophoros) im byzantinischen Heer, der zwischen 1070 und 1075 versuchte, ein eigenes Herrschaftsgebiet in Anatolien einzurichten. Seine genaue Herkunft ist unklar, Anna Komnena bezeichnet ihn als Kelten (1, i), also gallischen Franken. (de)
- Ο Ρουσέλ ντε Μπαγιέλ, γαλλ.: Roussel de Bailleul, αγγλ.: Ράσελ Μπάλιολ (απεβ. 1077) ήταν Νορμανδός τυχοδιώκτης (ή εξόριστος), που ταξίδεψε στη Ρωμανία και εκεί εργάστηκε ως στρατιωτικός και διοικητής σώματος ανδρών από τον Αυτοκράτορα Ρωμανό Δ΄ (β. 1068-71). Είναι επίσης γνωστός στα λατινικά ως Ursellus de Ballione ή Roscelin (Roskelin) de Baieul, ενώ η Άννα Κομνηνή τον αποκαλεί Ουρσέλιο. Σε σφραγίδα του αναγράφεται ως Φραγκόπουλος (i.e. Φράγκος). (el)
- Roussel de Bailleul (Ursellus de Ballione en latín o Roscelin o Roskelin de Baieul, llamado Urselio por Ana Comneno; fallecido en 1077), también conocido como Frangópulo (literalmente «hijo de un franco»), fue un aventurero (o exilado) normando que viajó por el Imperio bizantino y fue empleado como soldado y jefe militar por el emperador Romano IV Diógenes. (es)
- Roussel de Bailleul (ou Roscelin, Ursel ou encore Oursel ; Ursellus de Ballione en latin, Ourselios ou Rous[s]elios Phrangopoulos en grec) est un aventurier normand du XIe siècle, fondateur dans les années 1070 l'éphémère principauté d'Ancyre en Asie mineure. (fr)
- ルーセル・ド・バイユール (Roussel de Bailleulまたはラテン語ではUrsellus de BallioneあるいはRoscelin あるいはRoskelin de BaieulあるいはUrselius（Anna Comnena）？‐1077年) は、Phrangopoulos（「フランクの息子」の意）として知られる、中世イタリア・ノルマン人冒険家、傭兵。東ローマ帝国に渡り傭兵として仕え、ロマノス4世ディオゲネスに率いられた（1068年-1071年）。 (ja)
- Roussel de Bailleul (zm. 1077) – normański najemnik w armii bizantyjskiej. (pl)
- Ursellus de Ballione, o Roussel di Bailleul, detto anche Roscelin di Baieul, Roskelin, Ursel, Frankopoulos e Phrangopolos (Normandia, ... – Asia Minore, 1077), è stato un condottiero francese. (it)
- Roussel de Bailleul (gestorven: , 1078) was een Normandische avonturier die kortstondig een Normandische staat wist te vestigen in Anatolië. (nl)
- Roussel de Bailleul (Ursellus de Ballione em latim ou Roscelin ou Roskelin de Baieul; chamado de Urselius por Ana Comnena) († 1077), também conhecido como Phrangopoulos (literalmente "filho de um franco"), foi um aventureiro (ou exilado) normando que viajou pelo Império Bizantino e foi ali empregado como soldado e líder militar pelo imperador Romano IV Diógenes (r. 1068 - 1071). (pt)
- Руссель де Байоль (фр. Roussel de Bailleul; ? —1077) или Phrangopoulos (буквально «сын франка») — нормандский авантюрист, получивший известность как наёмник и военачальник на службе византийского императора Романа IV. Также известен как Ursellus de Ballione или Roscelin или Roskelin de Baieul; Анна Комнина упоминала де Байоля под именем Urselius. (ru)
- Roussel de Bailleul (mort el 1077), conegut igualment com a Frangòpul (grec medieval: Φραγγόπουλος), fou un aventurer (o exiliat) normand que viatjà a l'Imperi Romà d'Orient i hi fou contractat com a soldat i cap militar sota l'emperador Romà IV Diògenes (r. 1068–1071). Altres versions del seu nom són Ursellus de Ballione (llatí), Roscelin, Roskelin de Baieul o, com l'anomena Anna Comnè a l'Alexíada, Urseli (Οὐρσέλιος). (ca)
- Roussel de Bailleul (died 1077), also known as Phrangopoulos (Greek: Φραγγόπουλος, lit. 'son-of-a-Frank') and Norman Chief Roussel (lit.Turkish: Norman Reisi Ursel), or in the anglicized form Russell Balliol was a Norman adventurer (or exile) who travelled to Byzantium and was a soldier under the Emperor Romanus IV (ruled 1068–71). He is also known as Ursellus de Ballione in Latin or Roscelin or Roskelin de Baieul, and Anna Comnena called him Ourselios (Οὐρσέλιος), also rendered Urselius. (en)
|
