| dbo:abstract
|
- الإحساسية Sentience هي امتلاك أعضاء ومستشعرات حسية، أي امتلاك القدرة على الشعور وتلقي المنبهات والاستشعار (فهم المستقبلات الحسية)، لكنها لا تتضمن بالضرورة إدراك الذات. أيضًا امتلاك المحاكمة العقلية ليس ضرورة لوصف كائن حي بالإحساسية. لكن كلا المفهومين الإحساسية والمحاكمة يستخدمان بالتبادل ليشيرا لوجود: المعرفة، الوعي، أو الإدراك الشعوري. يأتي هذا الخلط من تداخل وتعدد معاني كلمة واعي conscious. الجذور اللاتينية للكلمة هي أساسًا: sentire بمعنى: يشعر وsapere بمعنى يعرف. (ar)
- La sensibilitat és la facultat d'un ésser viu de percebre estímuls externs i interns mitjançant els sentits. En fisiologia, és la funció del sistema nerviós que permet detectar mitjançant els òrgans sensorials les variacions físiques o químiques que procedeixen de l'interior de l'individu o del seu entorn. Fenòmens possibles gràcies a la transducció sensorial, procés que ocorre en les cèl·lules receptores. Els sentits informen de l'estat de les coses que rodegen l'individu, i cadascun és selectiu respecte a la classe d'informació que proporciona: l'ull, la pell i l'orella ofereixen informació temporal i espacial en les seves tres dimensions; l'olfacte i el gust, per contra, són sentits químics que proporcionen informació sobre la composició de la matèria volàtil o soluble. El tacte és el més generalitzat i comprèn: la sensibilitat cutània (sensibilitat al dolor, la pressió o la temperatura), la cinestèsia (sensibilitat que s'origina en músculs, articulacions o tendons, informa sobre el moviment del cos), orgànica (sensibilitat en els òrgans interns) i laberíntica (la relacionada amb l'equilibri). Les nombroses modalitats de la sensibilitat es divideixen en:
* o superficial (recull les sensacions externes)
* (recull les sensacions dels òrgans interns)
* (informa sobre els membres, actituds i moviments corporals) Les impressions i estímuls percebuts poden tenir diverses dimensions: de qualitat, intensitat, extensió i duració. Durant els tres primers mesos de vida predomina en el nadó la sensibilitat interoceptiva, al sentir gana i set. A partir del quart mes comença a distingir les sensacions corporals de les que provenen de l'exterior, iniciant-se d'aquesta manera la presa de consciència de la seva pròpia individualitat. (ca)
- La sintència és la capacitat de tenir sentiments, experimentar sofriment i plaer en un sentit àmpli, o en altres paraules, viure estats afectius positius i negatius. Els sentiments requereixen de processos cognitius i un cert nivell de consciència, per la qual cosa la sintència en un animal depèn en gran mesura de les seves habilitats cognitives. S'han trobat evidències de sintència en una gran varietat d'animals, amb mides i estructures cerebrals molt diverses, incloent els peixos i altres vertebrats, així com alguns moluscs i decàpodes. Les habilitats necessàries per a la sintència apareixen en un cert episodi del desenvolupament de l'animal i poden perdre's a causa de danys cerebrals. Així doncs, no tots els humans són éssers sintients. (ca)
- Sensibilität (von lateinisch: sēnsibilitās, f. = sēnsibilis („empfindsam, sensibel“) + -itās) bezeichnet in der Sprache der Philosophie und Psychologie sowie in der Literaturwissenschaft und in der Umgangssprache eine hohe Aufnahmebereitschaft für Signale der Umgebung, die ein breites Spektrum von Erscheinungsformen aufweist. Diese reichen von der Empfindlichkeit, Empfindsamkeit und Feinfühligkeit über Anteilnahme und Empathie bis hin zur Sentimentalität. Speziell ist oft die künstlerische Sensibilität bzw. die Reaktion auf ästhetische Einflüsse gemeint. Davon unterschieden wird die Sensitivität bzw. Sensibilität im rein physiologischen Sinn. (de)
- Empfindung ist heute vor allem ein neurophysiologisch und neuropsychologisch definierter Begriff. Er hat damit Eingang in die Medizin und Biologie gefunden als durch Reizeinwirkung hervorgerufener Elementarvorgang, der nach den Vorstellungen der Assoziationspsychologie zur Wahrnehmung wird. Unter Empfindung wird somit eine Vorbedingung der Wahrnehmung und eine erste Stufe solcher neuronaler Vorgänge verstanden, die letztlich Wahrnehmung ermöglichen (Sinnlichkeit). Als früher Beitrag zur Elementarlehre der Empfindung kann die Theorie der Spinalirritation von Wilhelm Griesinger (1817–1868) gelten. Empfindungen können daher im Gegensatz zur Apperzeption auch unterschwellig bzw. unbewusst und vegetativ verarbeitet werden. Der umgangssprachliche Begriff, der eine lange Begriffsgeschichte aufweist, ist dabei auch von dem in der Philosophie, Psychologie und Psychopathologie wissenschaftlich definierten Terminus zu unterscheiden. (de)
- La sentience (du latin sentiens, de sentiere « percevoir par les sens ») désigne la capacité d'éprouver des choses subjectivement, d'avoir des expériences vécues. Les philosophes du XVIIIe siècle utilisaient ce concept pour distinguer la capacité de penser (la raison) de la capacité de ressentir (sentience). En philosophie occidentale contemporaine, la sentience désigne la conscience phénoménale : la capacité de vivre des expériences subjectives, des sensations, que l'on appelle aussi qualia en philosophie de l'esprit. Dans les philosophies orientales (comme la philosophie bouddhiste), la sentience est une qualité métaphysique qui implique respect et sollicitude. Le concept de sentience est central en éthique animale car un être sentient ressent la douleur, le plaisir, et diverses émotions ; ce qui lui arrive lui importe. Selon cette philosophie, ce fait lui confère une perspective sur sa propre vie, des intérêts (à éviter la souffrance, à vivre une vie satisfaisante, etc.), voire des droits (à la vie, au respect…). Ces intérêts et ces droits impliquent l'existence des devoirs moraux de notre part envers les autres êtres sentients. (fr)
- La sensibilidad (del latín sensibilĭtas, sensibilitātis) es la facultad de un ser vivo (sintiente) de percibir estímulos externos e internos a través de los sentidos. En fisiología, es la función del sistema nervioso que permite detectar a través de los órganos sensoriales las variaciones físicas o químicas que provienen del interior del individuo o de su medio externo. La sensibilidad se hace consciente en el cerebro como experiencia subjetiva. Los sentidos nos informan del estado de las cosas que nos rodean y cada uno es selectivo respecto a la clase de información que proporciona: el ojo, la piel y el oído ofrecen información temporal y espacial en sus tres dimensiones; el olfato y el gusto, en cambio, son sentidos químicos que proporcionan información sobre la composición de la materia volátil o soluble. El tacto es el más generalizado y comprende: la sensibilidad cutánea (sensibilidad al dolor, la presión o la temperatura), la cinestesia (sensibilidad originada en músculos, articulaciones o tendones, informa sobre el movimiento del cuerpo), orgánica (sensibilidad en los órganos internos) y laberíntica (la relacionada con el equilibrio). Las numerosas modalidades de la sensibilidad se dividen en:
* o superficial (recoge las sensaciones externas)
* (recoge las de los órganos internos)
* (informa sobre los miembros, actitudes y movimientos corporales) Las impresiones y estímulos percibidos pueden tener varias dimensiones: de cualidad, intensidad, extensión y duración. Durante los tres primeros meses de vida prevalece en el bebé la sensibilidad interoceptiva, al sentir hambre y sed. En los humanos, es a partir del cuarto mes cuando el bebé comienza a distinguir las sensaciones corporales de las que provienen del exterior, iniciándose así la toma de conciencia de su propia individualidad. La característica principal de la sensibilidad celular es que tiene la capacidad de percibir estímulos. (es)
- La sintiencia es la capacidad que tiene un ser vivo de sentir emociones, dolor, bienestar etc., y de percibir de manera subjetiva su entorno y sus experiencias vitales. Los filósofos del siglo XVIII utilizaron el concepto para distinguir la capacidad de pensar (razón) de la capacidad de sentir (sintiencia). En la filosofía occidental moderna, la sintiencia es la capacidad de experimentar sensaciones (conocida en filosofía de la mente como "qualia"). En la filosofía oriental, la sintiencia es la cualidad metafísica de todas las cosas que requieren respeto y cuidado. El concepto es fundamental para la filosofía de los derechos de los animales porque la sintiencia es la base de la capacidad de sufrir, y por lo tanto otorga ciertos derechos. (es)
- Is í an mhothaitheacht an cumas chun mothúcháin agus braistintí a bhrath. Cheap fealsúna an focal sentientem (mothú) ar dtús sna 1630í don choincheap 'bheith ábalta rud a mhothú' chun idirdhealú a dhéanamh idir é agus an cumas chun smaoineamh. I bhfealsúnacht an Iarthair ar na saolta seo, is í an cumas chun braistintí a mhothú. I reiligiúin éagsúla na hÁise, baineadh úsáid as an bhfocal " mothaitheacht" chun coincheapa éagsúla a aistriú. I bhficsean eolaíochta, úsáidtear an focal "mothaitheacht" uaireanta go hidirmhalartaithe le "sapience", "féinfheasacht", nó "comhfhiosacht". Déanann scríbhneoirí áirithe idirdhealú idir an cumas chun mothúcháin a bhrath, mar shampla solas nó pian, agus an cumas mothúcháin a bhrath, mar shampla grá nó fulaingt . Tugtar qualia ar an bhfeasacht suibiachtúil ar eispéiris ag duine comhfhiosach i bhfealsúnacht an Iarthair. (ga)
- Sensibility refers to an acute perception of or responsiveness toward something, such as the emotions of another. This concept emerged in eighteenth-century Britain, and was closely associated with studies of sense perception as the means through which knowledge is gathered. It also became associated with sentimental moral philosophy. (en)
- Sensibilitas berasal dari kata berbahasa Latin sensibile dengan akar kata sensus yang artinya dengan indra, rasa, perasaan dan . Sensibilitas dapat diartikan dalam 4 pengertian. Pertama, sensibilitas dalam bidang pengetahuan merupakan daya terima pencerapan atau sensasi. Penyebab dari daya terima ini adalah terjadinya pertemuan antara hal jasmani dan dunia yang dapat dipersepsi secara jasmani. Sensibilitas menangkap yang individual dan yang . Kedua, menurut filsafat Immanuel Kant, sensibilitas merupakan daya terima yang memungkinkan kita menghasilkan intuisi ketika berhadapan dengan objek tertentu. Pemikiran dibangun di atas intuisi yang muncul. Ketiga, dalam bidang keinginan, sensibilitas menunjukkan fungsi spontan dorongan seseorang sejauh hal-hal ini mendahului petunjuk pribadi rohani yang sadar serta yang dikehendaki. Kant menyebut sensibilitas dalam artian ini sebagai rintangan alamiah terhadap pelaksanaan kewajiban menjalankan . Keempat, jika sensibilitas atau digunakan dalam arti negatif dari segi etis, ia menujukkan atau pencarian . (in)
- ( 감성(減成)에 대해서는 화학 분해 문서를 참고하십시오.) 감성(感性, 독일어: Sinnlichkeit, 영어: sensibility)은 다음과 같은 의미가 있다. 1.
* 심리학적으로 감수성. 우리의 5관(五官)이 타인(다른 사람)의 감정 등 외계로부터 자극을 받고 그에 반응하는 정도나 강도(強度). 2.
* 칸트의 지식론(인식론)에서는 외부로부터의 모든 감각적 자극을 받아들여, 지금 여기서라든가 아까 거기서라는 식으로 시간적·공간적으로 정리하는 능력. 감성은 이렇게 정리한 것을 생각하는 힘인 '지성(知性)'에 소재로서 제공한다. 3.
* 칸트의 도덕론에서의 감성은 욕구 또는 본능을 가리키며, 그것은 이성에 의해 억제될 수 있다고 한다. (ko)
- La sensibilità di elaborazione sensoriale o sensibilità emotiva è un tratto caratteriale o della personalità che comporta una maggiore sensibilità del sistema nervoso centrale e un'elaborazione cognitiva più profonda degli stimoli fisici, sociali ed emotivi. Il tratto è caratterizzato da una tendenza a "fare una pausa per controllare" in situazioni nuove, una maggiore sensibilità agli stimoli sottili e l'impegno di strategie di elaborazione cognitiva più profonde per impiegare azioni di coping, guidato da una maggiore reattività emotiva. Nel campo della filosofia e della psicologia, così come negli studi letterari e nel linguaggio colloquiale, denota una disposizione di intensa ricettività nei confronti dell'ambiente esterno o delle altre persone, ai quali ci si connetta attraverso intuizioni, impressioni, o percezioni sensoriali, ovvero la sensualità. La sensibilità di elaborazione sensoriale è riconosciuta come una forma di intelligenza. (it)
- 感性（かんせい）は、人間の持つ知覚的な能力のひとつである。 (ja)
- Un essere senziente (ovvero, in senso più ampio, un'entità senziente) è, in accordo con la definizione utilizzata da molti filosofi moderni, un essere dotato della capacità di sensazione.L'espressione è ampiamente usata tanto in filosofia quanto nel diritto e nella bioetica. Nella giurisprudenza la definizione di essere senziente presuppone una serie di tutele e di prerogative: il Trattato di Lisbona, ad esempio, così definisce gli animali. Ciò non significa tuttavia che attraverso tale definizione ne sancisca i diritti. Infatti, l'Articolo 13 del Trattato chiede che nella formulazione e nell’attuazione delle politiche dell'Unione nei settori dell’agricoltura, della pesca, dei trasporti, del mercato interno, della ricerca e sviluppo tecnologico e dello spazio, l'Unione e gli Stati membri tengono pienamente conto delle esigenze in materia di benessere degli animali in quanto esseri senzienti, rispettando nel contempo le disposizioni legislative o amministrative e le consuetudini degli Stati membri per quanto riguarda, in particolare, i riti religiosi, le tradizioni culturali e il patrimonio regionale. La ricerca sull'intelligenza artificiale indaga sulla possibilità che la cibernetica possa sviluppare "macchine senzienti", ipotesi già ampiamente coltivata dalla letteratura e dalla cinematografia fantascientifica. (it)
- Senciência é a capacidade dos seres de sentir sensações e sentimentos de forma consciente. Em outras palavras: é a capacidade de ter percepções conscientes do que lhe acontece e do que o rodeia. A palavra senciência é muitas vezes confundida com sapiência, que pode significar conhecimento, consciência ou percepção. Essas palavras podem ser diferenciadas analisando-se suas raízes latinas: sentire é "sentir" e sapere é "saber". Senciência, portanto, é a capacidade de sentir. Os filósofos chamados "novos ", acreditam que a senciência não poderá jamais ser entendida, não importa quanto progresso seja feito pela neurociência na compreensão do funcionamento do cérebro. O mais famoso misterianista é Colin McGinn. Eles não negam que a maioria dos outros aspectos da consciência esteja sujeita à investigação científica, da criatividade à sapiência ou autoconsciência, mas acreditam que ela não pode ser amplamente compreendida cientificamente. (pt)
- Sensibilidade refere-se à percepção aguda ou receptividade a respeito de algo, como por exemplo as emoções de um indivíduo. O conceito surgiu na Inglaterra do século XVIII, intimamente relacionado a estudos de percepção sensorial como o meio através do qual o conhecimento é reunido. Mais tarde veio a ser associado também à filosofia moral. (pt)
- Förnimbarhet är förmågan att känna, uppfatta och vara medveten, eller att ha subjektiva upplevelser. Sjuttonhundratalets filosofer använde begreppet för att särskilja förmåga att tänka ("Förnuft") från förmågan att som "kännande varelser" förnimma "sentience". I modern västerländsk filosofi är förnimbarhet förmågan att ha känslor eller erfarenheter, vilket av flera tänkare beskrivs som "Qualia". För österländsk filosofi är förnimbarhet en metafysisk kvalitet i allt som kräver respekt och omtanke. (sv)
- 感性（英語：Sensibility），是人類經由感官，對於某種事物產生直接感覺與情緒的一種能力，相对于理性的概念。這個概念在18世紀時起源於英國，對於知識是如何獲得，這個課題進行討論時產生的。它也被當成是道德哲學的人性基礎之一。 約翰·洛克《人類理解論》是西方最早提出感性概念的哲學著作之一，他認為人類出生時如同白板，否認理性先天存在，主張人類是透過感性，對外在事物產生經驗，逐漸累積知識。 感性和理性，都属于意识的范畴，且为意识的性质。感性，基于意识，是非参照性的意识。非参照性，就是意识从虚无中，以自身方式延展的自然的，自由的，无规则的。 (zh)
- 感情是能夠感受、感知或主觀地進行體驗的能力。十八世紀的哲人以此概念來區分思考（「理性」）和感受（「感情」）。在現代西方哲學，感情是能進行感受（精神哲學稱之為「感質」）。這個概念和動物權益有關，不少爭論在於「動物有否感情？」，因為有感情才代表有感受痛苦的能力（而非只是感受疼痛）。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- الإحساسية Sentience هي امتلاك أعضاء ومستشعرات حسية، أي امتلاك القدرة على الشعور وتلقي المنبهات والاستشعار (فهم المستقبلات الحسية)، لكنها لا تتضمن بالضرورة إدراك الذات. أيضًا امتلاك المحاكمة العقلية ليس ضرورة لوصف كائن حي بالإحساسية. لكن كلا المفهومين الإحساسية والمحاكمة يستخدمان بالتبادل ليشيرا لوجود: المعرفة، الوعي، أو الإدراك الشعوري. يأتي هذا الخلط من تداخل وتعدد معاني كلمة واعي conscious. الجذور اللاتينية للكلمة هي أساسًا: sentire بمعنى: يشعر وsapere بمعنى يعرف. (ar)
- La sintència és la capacitat de tenir sentiments, experimentar sofriment i plaer en un sentit àmpli, o en altres paraules, viure estats afectius positius i negatius. Els sentiments requereixen de processos cognitius i un cert nivell de consciència, per la qual cosa la sintència en un animal depèn en gran mesura de les seves habilitats cognitives. S'han trobat evidències de sintència en una gran varietat d'animals, amb mides i estructures cerebrals molt diverses, incloent els peixos i altres vertebrats, així com alguns moluscs i decàpodes. Les habilitats necessàries per a la sintència apareixen en un cert episodi del desenvolupament de l'animal i poden perdre's a causa de danys cerebrals. Així doncs, no tots els humans són éssers sintients. (ca)
- Sensibilität (von lateinisch: sēnsibilitās, f. = sēnsibilis („empfindsam, sensibel“) + -itās) bezeichnet in der Sprache der Philosophie und Psychologie sowie in der Literaturwissenschaft und in der Umgangssprache eine hohe Aufnahmebereitschaft für Signale der Umgebung, die ein breites Spektrum von Erscheinungsformen aufweist. Diese reichen von der Empfindlichkeit, Empfindsamkeit und Feinfühligkeit über Anteilnahme und Empathie bis hin zur Sentimentalität. Speziell ist oft die künstlerische Sensibilität bzw. die Reaktion auf ästhetische Einflüsse gemeint. Davon unterschieden wird die Sensitivität bzw. Sensibilität im rein physiologischen Sinn. (de)
- La sintiencia es la capacidad que tiene un ser vivo de sentir emociones, dolor, bienestar etc., y de percibir de manera subjetiva su entorno y sus experiencias vitales. Los filósofos del siglo XVIII utilizaron el concepto para distinguir la capacidad de pensar (razón) de la capacidad de sentir (sintiencia). En la filosofía occidental moderna, la sintiencia es la capacidad de experimentar sensaciones (conocida en filosofía de la mente como "qualia"). En la filosofía oriental, la sintiencia es la cualidad metafísica de todas las cosas que requieren respeto y cuidado. El concepto es fundamental para la filosofía de los derechos de los animales porque la sintiencia es la base de la capacidad de sufrir, y por lo tanto otorga ciertos derechos. (es)
- Sensibility refers to an acute perception of or responsiveness toward something, such as the emotions of another. This concept emerged in eighteenth-century Britain, and was closely associated with studies of sense perception as the means through which knowledge is gathered. It also became associated with sentimental moral philosophy. (en)
- ( 감성(減成)에 대해서는 화학 분해 문서를 참고하십시오.) 감성(感性, 독일어: Sinnlichkeit, 영어: sensibility)은 다음과 같은 의미가 있다. 1.
* 심리학적으로 감수성. 우리의 5관(五官)이 타인(다른 사람)의 감정 등 외계로부터 자극을 받고 그에 반응하는 정도나 강도(強度). 2.
* 칸트의 지식론(인식론)에서는 외부로부터의 모든 감각적 자극을 받아들여, 지금 여기서라든가 아까 거기서라는 식으로 시간적·공간적으로 정리하는 능력. 감성은 이렇게 정리한 것을 생각하는 힘인 '지성(知性)'에 소재로서 제공한다. 3.
* 칸트의 도덕론에서의 감성은 욕구 또는 본능을 가리키며, 그것은 이성에 의해 억제될 수 있다고 한다. (ko)
- 感性（かんせい）は、人間の持つ知覚的な能力のひとつである。 (ja)
- Sensibilidade refere-se à percepção aguda ou receptividade a respeito de algo, como por exemplo as emoções de um indivíduo. O conceito surgiu na Inglaterra do século XVIII, intimamente relacionado a estudos de percepção sensorial como o meio através do qual o conhecimento é reunido. Mais tarde veio a ser associado também à filosofia moral. (pt)
- Förnimbarhet är förmågan att känna, uppfatta och vara medveten, eller att ha subjektiva upplevelser. Sjuttonhundratalets filosofer använde begreppet för att särskilja förmåga att tänka ("Förnuft") från förmågan att som "kännande varelser" förnimma "sentience". I modern västerländsk filosofi är förnimbarhet förmågan att ha känslor eller erfarenheter, vilket av flera tänkare beskrivs som "Qualia". För österländsk filosofi är förnimbarhet en metafysisk kvalitet i allt som kräver respekt och omtanke. (sv)
- 感性（英語：Sensibility），是人類經由感官，對於某種事物產生直接感覺與情緒的一種能力，相对于理性的概念。這個概念在18世紀時起源於英國，對於知識是如何獲得，這個課題進行討論時產生的。它也被當成是道德哲學的人性基礎之一。 約翰·洛克《人類理解論》是西方最早提出感性概念的哲學著作之一，他認為人類出生時如同白板，否認理性先天存在，主張人類是透過感性，對外在事物產生經驗，逐漸累積知識。 感性和理性，都属于意识的范畴，且为意识的性质。感性，基于意识，是非参照性的意识。非参照性，就是意识从虚无中，以自身方式延展的自然的，自由的，无规则的。 (zh)
- 感情是能夠感受、感知或主觀地進行體驗的能力。十八世紀的哲人以此概念來區分思考（「理性」）和感受（「感情」）。在現代西方哲學，感情是能進行感受（精神哲學稱之為「感質」）。這個概念和動物權益有關，不少爭論在於「動物有否感情？」，因為有感情才代表有感受痛苦的能力（而非只是感受疼痛）。 (zh)
- La sensibilitat és la facultat d'un ésser viu de percebre estímuls externs i interns mitjançant els sentits. En fisiologia, és la funció del sistema nerviós que permet detectar mitjançant els òrgans sensorials les variacions físiques o químiques que procedeixen de l'interior de l'individu o del seu entorn. Fenòmens possibles gràcies a la transducció sensorial, procés que ocorre en les cèl·lules receptores. Les nombroses modalitats de la sensibilitat es divideixen en: (ca)
- Empfindung ist heute vor allem ein neurophysiologisch und neuropsychologisch definierter Begriff. Er hat damit Eingang in die Medizin und Biologie gefunden als durch Reizeinwirkung hervorgerufener Elementarvorgang, der nach den Vorstellungen der Assoziationspsychologie zur Wahrnehmung wird. Unter Empfindung wird somit eine Vorbedingung der Wahrnehmung und eine erste Stufe solcher neuronaler Vorgänge verstanden, die letztlich Wahrnehmung ermöglichen (Sinnlichkeit). Als früher Beitrag zur Elementarlehre der Empfindung kann die Theorie der Spinalirritation von Wilhelm Griesinger (1817–1868) gelten. Empfindungen können daher im Gegensatz zur Apperzeption auch unterschwellig bzw. unbewusst und vegetativ verarbeitet werden. Der umgangssprachliche Begriff, der eine lange Begriffsgeschichte aufwe (de)
- La sensibilidad (del latín sensibilĭtas, sensibilitātis) es la facultad de un ser vivo (sintiente) de percibir estímulos externos e internos a través de los sentidos. En fisiología, es la función del sistema nervioso que permite detectar a través de los órganos sensoriales las variaciones físicas o químicas que provienen del interior del individuo o de su medio externo. La sensibilidad se hace consciente en el cerebro como experiencia subjetiva. Las numerosas modalidades de la sensibilidad se dividen en: (es)
- La sentience (du latin sentiens, de sentiere « percevoir par les sens ») désigne la capacité d'éprouver des choses subjectivement, d'avoir des expériences vécues. Les philosophes du XVIIIe siècle utilisaient ce concept pour distinguer la capacité de penser (la raison) de la capacité de ressentir (sentience). En philosophie occidentale contemporaine, la sentience désigne la conscience phénoménale : la capacité de vivre des expériences subjectives, des sensations, que l'on appelle aussi qualia en philosophie de l'esprit. Dans les philosophies orientales (comme la philosophie bouddhiste), la sentience est une qualité métaphysique qui implique respect et sollicitude. (fr)
- Is í an mhothaitheacht an cumas chun mothúcháin agus braistintí a bhrath. Cheap fealsúna an focal sentientem (mothú) ar dtús sna 1630í don choincheap 'bheith ábalta rud a mhothú' chun idirdhealú a dhéanamh idir é agus an cumas chun smaoineamh. I bhfealsúnacht an Iarthair ar na saolta seo, is í an cumas chun braistintí a mhothú. I reiligiúin éagsúla na hÁise, baineadh úsáid as an bhfocal " mothaitheacht" chun coincheapa éagsúla a aistriú. I bhficsean eolaíochta, úsáidtear an focal "mothaitheacht" uaireanta go hidirmhalartaithe le "sapience", "féinfheasacht", nó "comhfhiosacht". (ga)
- Sensibilitas berasal dari kata berbahasa Latin sensibile dengan akar kata sensus yang artinya dengan indra, rasa, perasaan dan . Sensibilitas dapat diartikan dalam 4 pengertian. Pertama, sensibilitas dalam bidang pengetahuan merupakan daya terima pencerapan atau sensasi. Penyebab dari daya terima ini adalah terjadinya pertemuan antara hal jasmani dan dunia yang dapat dipersepsi secara jasmani. Sensibilitas menangkap yang individual dan yang . Kedua, menurut filsafat Immanuel Kant, sensibilitas merupakan daya terima yang memungkinkan kita menghasilkan intuisi ketika berhadapan dengan objek tertentu. Pemikiran dibangun di atas intuisi yang muncul. Ketiga, dalam bidang keinginan, sensibilitas menunjukkan fungsi spontan dorongan seseorang sejauh hal-hal ini mendahului petunjuk pribadi rohani (in)
- La sensibilità di elaborazione sensoriale o sensibilità emotiva è un tratto caratteriale o della personalità che comporta una maggiore sensibilità del sistema nervoso centrale e un'elaborazione cognitiva più profonda degli stimoli fisici, sociali ed emotivi. Il tratto è caratterizzato da una tendenza a "fare una pausa per controllare" in situazioni nuove, una maggiore sensibilità agli stimoli sottili e l'impegno di strategie di elaborazione cognitiva più profonde per impiegare azioni di coping, guidato da una maggiore reattività emotiva. (it)
- Un essere senziente (ovvero, in senso più ampio, un'entità senziente) è, in accordo con la definizione utilizzata da molti filosofi moderni, un essere dotato della capacità di sensazione.L'espressione è ampiamente usata tanto in filosofia quanto nel diritto e nella bioetica. La ricerca sull'intelligenza artificiale indaga sulla possibilità che la cibernetica possa sviluppare "macchine senzienti", ipotesi già ampiamente coltivata dalla letteratura e dalla cinematografia fantascientifica. (it)
- Senciência é a capacidade dos seres de sentir sensações e sentimentos de forma consciente. Em outras palavras: é a capacidade de ter percepções conscientes do que lhe acontece e do que o rodeia. A palavra senciência é muitas vezes confundida com sapiência, que pode significar conhecimento, consciência ou percepção. Essas palavras podem ser diferenciadas analisando-se suas raízes latinas: sentire é "sentir" e sapere é "saber". Senciência, portanto, é a capacidade de sentir. (pt)
|
