| dbo:abstract
|
- القياس المنطقي قول مؤلف من قضايا إذا سلمت لزم عنها لذاتها قول آخر، كقولنا: العالم متغير، وكل متغير حادث، فإنه قول مركب من قضيتين إذا سلمتا لزم عنهما لذاتهما: العالم حادث. في الشكل البدائي الذي عرفه أرسطو هو عبارة عن تركيب من الجمل (المقدمة الكبرى) ومجموعة من الجمل (المقدمات الصغرى) تليها الخاتمة أو النتائج على سبيل المثال:
* كل إنسان فان ---> المقدمة الكبرى
* زيد إنسان ---> المقدمة الصغرى
* زيد فان ---> النتيجة وقد عرف أرسطو القياس بأنه "هو الحوار الذي يفترض فيه أشياء محددة (القضايا) إذا صحت هذه القضايا لزم عنها قول آخر". (ar)
- El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses: premissa major, que inclou el seu predicat (P), i premissa menor, que inclou el seu subjecte (S). És possible que les premisses siguin ambdues veritables o bé que una sigui veritable i l'altra falsa (mai no poden ser falses totes dues), però la conclusió ha de ser necessàriament veritable o falsa. Ara bé, és impossible extreure una conclusió falsa a partir de premisses veritables, i també és impossible extreure una conclusió veritable de dues premisses falses. En tots els sil·logismes hi ha també un terme mitjà (M) que coincideix en les dues premisses i que és la unió d'ambdues, ja que sense ell no se'n podria extreure la conclusió. Així mateix, però, en la conclusió el terme mitjà no hi ha d'aparèixer mai. En els sil·logismes s'hi identifiquen les quatre figures (en negreta el terme mitjà): 1.
* Primera figura: En la premissa major el terme mitjà va davant del predicat, i en la menor, va darrere del subjecte. Exemple: Tots els noruecs són europeus (Premissa major). Tots els ciutadans d'Oslo són noruecs (Premissa menor). Tots els ciutadans d'Oslo són europeus (Conclusió). 2.
* Segona figura: En les dues premisses el terme mitjà sempre va darrere Exemple: Tots els ciutadans d'Oslo són noruecs (Premissa major). No tots els europeus són noruecs (Premissa menor). No tots els europeus són ciutadans d'Oslo (Conclusió). 3.
* Tercera figura: En les dues premisses el terme mitjà sempre va davant Exemple: Els noruecs són europeus (Premissa major). Són noruecs tots els ciutadans d'Oslo (Premissa menor). Tots els ciutadans d'Oslo són europeus (conclusió). 4.
* Quarta figura: En la premissa major el terme mitjà va darrere del predicat, i en la menor, va davant del subjecte. Exemple: Tots els ciutadans d'Oslo són noruecs (Premissa major). Tots els noruecs són europeus (premissa menor) Tots els ciutadans d'Oslo són europeus (Conclusió). També van estudiar els sil·logismes Sant Tomàs d'Aquino i altres pensadors de l'antiguitat i l'edat mitjana. El sil·logisme és una forma de raonament deductiu que consta de dues proposicions com a i una altra com a conclusió; l'última és una inferència necessàriament deductiva de les altres dues. Va ser formulat per primera vegada per Aristòtil, en la seva obra lògica recopilada com El Organon, dels seus llibres coneguts com a (en grec, Proto Analytika, en llatí -idioma en què es va reconèixer l'obra a Europa Occidental-, Analytica Priora). Aristòtil considerava la lògica com lògica de relació de termes. Els termes s'uneixen o separen en els judicis. Els judicis aristotèlics són considerats des del punt de vista d'unió o separació de dos termes, un subjecte i un predicat. Avui es parlaria de proposicions. La diferència entre judici i proposició és important. La proposició afirma un fet com un tot, que és o no és, com a contingut lògic del coneixement. El judici, en canvi, un predicat a un subjecte lògic del coneixement. Això té la seva importància en el concepte mateix del contingut d'un i una altra, especialment en els casos de negació, com es veu en la problemàtica de la lògica sil·logística. Mantenim aquí la denominació de judici perquè és la que està més d'acord amb la tradicional, tenint en compte que aquest tipus de lògica, com a tal, està en clar desús, substituïda per la lògica simbòlica en la qual aquesta lògica és interpretada com a lògica de classes. Veure càlcul lògic. La relació entre els termes d'un judici, en ser comparats amb un tercer que fa de "terme mitjà", fa possible l'aparició de les possibles conclusions. Així doncs, el sil·logisme consta de dos judicis, premissa major i premissa menor, en què es comparen tres termes, i de la comparació se n'obté un nou judici com a conclusió. La lògica tracta d'establir les lleis que garanteixen que, de la veritat dels judicis comparats (premisses) es pugui obtenir amb garantia de veritat un nou judici veritable (conclusió). (ca)
- Sylogismus (řecky: συλλογισμός – „rozhodnutí,“ „logický důsledek“; obvykle kategorický sylogismus) je druh logického tvrzení, ve kterém je jeden z výroků (závěr) odvozen z ostatních dvou předpokladů (premis) určité formy. Aristotelés definoval sylogismus v Prvních analytikách (24b18–20). Navzdory této velmi všeobecné definici se nejprve omezil na kategorický sylogismus (a později na modální sylogismus). Sylogismus je v podstatě deduktivním zdůvodňováním, kde jsou fakta určena (determinována) kombinací existujících tvrzení na rozdíl od induktivního zdůvodňování, kde jsou fakta určována opakujícím se pozorováním. (cs)
- Συλλογισμός είναι ένας τύπος ειδικής μορφής λογικού επιχειρήματος στον οποίο μία πρόταση (το συμπέρασμα) συνάγεται από δύο ή περισσοτερες άλλες (τις προκείμενες). Στην αρχαιότητα υπήρχαν δύο αντίπαλες συλλογιστικές θεωρίες: η Αριστοτελική και η Στωική. (el)
- La silogismo (el la greka συλλογισμός, syllogismòs, formta ade σύν, syn, "kune", kaj λογισμός, logismòs, "konkludo, inferenco": tial, "kunĉenita rezonado") estas tipo de demonstracia rezonado kiun estis teorigita unufojon de Aristotelo, kiu startinte el tri tipoj de terminoj: "maĵora" (kiu funkcias kiel predikato en la konkludo), "meza" kaj "minora" (kiu en la konkludo funkcias kiel subjekto) klasifikitaj surbaze de la rilato “entenanto-entenato”, atingas konkludon kunigante la suprediritajn terminojn tra mallongaj formuladoj (premisoj). La formo de silogismo plej komuna estas la kategoria silogismo (kutime por silogismo oni intencas la kategorian silogismon). br>La propozicioj kiu komponas la kategorian silogismo povas esti:
* universalaj pozitivaj ("Ĉiuj A estas B"),
* universalaj negativaj ("Neniu A estas B"),
* apartaj pozitivaj ("Kelka A estas B"),
* apartaj negativaj ("Kelkaj A ne estas B"). La pozicio de la termino meza en la du premisoj determinas la figuron de la silogismo: Aristotelo de ili klasifikis tri, sed la skolastikuloj aldonis la kvaran. La formo de la propozicioj entenataj en la silogismo determinas ĝian moduson; skolastika logiko klasifikis la silogismajn modusojn uzate la unuan aŭ la duan vokalo (respektive se universala aŭ parta) de la verboj affirmo kaj nego (aserto kaj nego). Se ekzempli:
* (maĵora premiso) Ĉiuj homoj estas mortemaj
* (minora – meza - premiso) Ĉiuj grekuloj estas homoj
* (konkludo) Do, ĉiuj grekuloj estas mortemaj En la supra ekzemplo, homo, mortemaj kaj grekuloj estas terminoj (respektive maĵora, meza, minora). Dua pli signifa ekzemplo povas esti:
* (maĵora premiso) Ĉiu besto estas mortemaj
* (minora – meza ¬- premiso) Ĉiu homo estas besto
* (konkludo) Do, ĉiu homo estas mortema La meza termino estas la elemento danke al kiu okazas la unuigo kaj funkcias kiel kunligo inter la aliaj du; tio pro la motivo ke la meza termino (besto) unuflanke estas inkluzivita en la maĵora termino (mortema) kaj aliflanke inkluzivas en si la minoran terminon (homo). Silogismo estas konsiderita valida se ĝi estas laŭlogike valida. La valido de silogismo ne dependas de la vero de la asertoj kiuj ĝin komponas. Tiel ke silogismo:
* ĉiu besto flugas
* la azeno estas besto
* do la azeno flugas estas valida ankaŭ se la frazoj, kiuj ĝin konsistigas ne estas veraj. Metodo, aŭ raspa difino, kiu ofte uzatas, estas diri: "silogismo estas valida se ĉiuj samformaj silogismoj kiu entenas propoziciojn verajn konkludas ĝuste". Tiu metodo tamen ne havas prilogikan dignecon, ĉar, spite de ĝia funkcieco, utiligas neniun logikon. Silogismo aranĝita per propozicioj ĉiuj veraj povas esti rekonata nevalida ankaŭ se vera. Ekzemple:
* La dioj estas senmortemaj
* La homoj ne estas dioj
* Do, la homoj ne estas senmortemaj. Tia silogismo difektas per manko de logiko ankaŭ se ĉiuj ĝiaj propozicioj estas veraj, kaj tion eblas kompreni simple per rezonado: la dioj estas senmortemaj (frazo vera) diras ke dioj apartenas al la kategorio de la senmortuloj. Pri tiu kategorio ni scias nenion kaj nenio diras ke ĝi estas formita nur de dioj. La homoj ne estas dioj (vera) sed tio ne ekskludas la fakton ke ili povus esti senmortemaj spite de iliaj restado en la kategorio de nedioj. Substance, la valido de silogismo estas inrinseka karakterizo de la logiko kiu en ĝi estas kunnatura. Ne necesas refoje fari ĝis kiam evidentiĝas ke el du propozicioj veraj elfluas unu malvera, por montri la nevalidecon, sed sufiĉas studi atente la aferon kaj evidentigi la nelogitecon, kiel pruvite en la antaŭa ekzemplo. La dinamikoj de la logiko de silogismoj estas akordigeblaj kun tiuj de la kondiĉoj Necesaj kaj Sufiĉaj, gvidosignoj de la moderna logiko. Se unu de la premisoj estas malvera, la konkludo estas necese malvera; male, la vero de ambaŭ ne kuntrenas ke la konkludo estas vera. Se, tamen, la silogismo estas valida, el du premisoj veraj elvenas konkludo vera. Se ambaŭ estas malveraj kutime la konkludo estas malvera, sed foje povas esti hazarde vera (ekz: ĉiuj homoj estas birdoj, ĉiuj birdoj estas mamuloj, do ĉiuj homoj estas mamuloj) (eo)
- Die Syllogismen (von altgriechisch συλλογισμός syllogismós „[das] Zusammenrechnen“, „logischer Schluss“) sind ein Katalog bestimmter Typen logischer Schlüsse. Sie bilden den Kern der im vierten Jahrhundert vor unserer Zeitrechnung entstandenen antiken Logik des Aristoteles und der traditionellen Logik bis ins 19. Jahrhundert. Als Haupttechnik der Logik abgelöst wurde der syllogistische Ansatz erst durch die Integration der Logik in die Mathematik, im Gefolge der Arbeiten von George Boole und Gottlob Frege im 19. und frühen 20. Jahrhundert. Als Syllogistik wird allgemein die Lehre von den Syllogismen bezeichnet. Die klassische Logik untersuchte insbesondere, unter welchen Voraussetzungen Syllogismen gültig sind. Syllogismen sind immer nach dem gleichen Muster aufgebaut. Jeweils zwei Prämissen (Voraussetzungen), Obersatz und Untersatz genannt, führen zu einer Konklusion (Schlussfolgerung). Die Prämissen und die Konklusion sind Aussagen von einem bestimmten Typ, in denen jeweils einem Begriff, dem syllogistischen Subjekt, ein anderer Begriff, das syllogistische Prädikat (nicht gleichbedeutend mit Subjekt und Prädikat in der Grammatik), in bestimmter Weise zu- oder abgesprochen wird. In Abhängigkeit von der Stelle, an der sie im Syllogismus auftreten, werden die vorkommenden Begriffe Oberbegriff, Mittelbegriff und Unterbegriff genannt. (de)
- Logikan, silogismoa bi premisa eta bat dituen argudio deduktiboa da. Aristoteles (K.a. 384- K.a. 322) izan zen silogismoak sakon aztertu eta sistematizatu zituen lehena. Bi silogismo mota bereizi zituen: perfektuak (begi bistakoak izateagatik frogapenik behar ez dutenak) eta inperfektuak (perfektu bilakatuz frogatu behar direnak). (eu)
- El silogismo (en latín: syllogismus) es un tipo de razonamiento deductivo que hace parte de la lógica de origen griego. Consta de dos proposiciones como premisas y otra como conclusión, siendo la última una inferencia necesariamente deductiva de las otras dos. Fue formulado por primera vez por Aristóteles. El silogismo es la noción central de la lógica aristotélica, pilar fundamental del pensamiento científico y filosófico desde su invención hace más de dos milenios. Aristóteles consideró a los silogismos en su obra lógica recopilada Órganon, en los libros conocidos como Primeros Analíticos (en griego Proto Analytika, en latín Analytica Priora — idioma con el que se conoció la obra en Europa Occidental). (es)
- En logique, le syllogisme est un raisonnement logique mettant en relation au moins trois propositions : deux ou plus d'entre elles, appelées « prémisses », conduisent à une « conclusion ». Aristote a été le premier à le formaliser dans son Organon. Ces propositions sont généralement exprimées avec uniquement des prédicats unaires et relèvent donc de la logique monadique du premier ordre. Un exemple très connu de syllogisme est : « Tous les hommes sont mortels, or Socrate est un homme ; donc Socrate est mortel » : les deux prémisses (dites « majeure » et « mineure ») sont des propositions données et supposées vraies, le syllogisme permettant d'établir la validité formelle de la conclusion, qui est nécessairement vraie si les prémisses sont vraies. La science des syllogismes est la syllogistique, à laquelle, entre autres, se sont intéressés les penseurs de la scolastique au Moyen Âge, comme Al-Fârâbî, Avicenne, puis Antoine Arnauld, Gottfried Wilhelm Leibniz, Emmanuel Kant, Georg Wilhelm Friedrich Hegel et Émile Durkheim. Elle est l'ancêtre de la logique mathématique moderne et a été enseignée jusqu'à la fin du XIXe siècle. (fr)
- Silogisme adalah suatu proses penarikan kesimpulan secara . Silogisme disusun dari dua proposisi (pernyataan) dan sebuah konklusi (kesimpulan). Sebagian para ahli logika menyebut silogisme sebagai penyimpulan tidak langsung (immediate inference), karena dalam silogisme menyimpulkan pengetahuan baru yang kebenarannya diambil secara sintesis. Silogisme berasal dari bahasa Yunani, yang berarti kesimpulan. Kesimpulan tersebut bisa dibangun dan ditemukan melalui dua permasalahan yang terdiri dari premis khusus dan premis umum. Silogisme menjadikan cara berpikir sistematis dan jelas, hal ini dikarenakan silogisme memberikan ruang untuk berpikir kritis agar bisa membedakan argumen yang valid atau tidak. Keberadaan sosok seorang filsuf Aristoteles begitu erat hubungannya dengan Silogisme. Beliau berasumsi bahwa terdapat dua bentuk kesimpulan yang logis salah satunya adalah silogisme ini. Filsuf Aristoteles memberikan gambaran silogisme pada pemikiran logika tradisional beliau di mana silogisme diartikan sebagai cara menarik kesimpulan secara deduktif dengan menarik premis umum dan khusus. Secara umum silogisme juga dibagi ke dalam beberapa bagian seperti Silogisme kategorik, silogisme hipotetik, dan silogisme disjungtif. Logika dalam Islam dikenal sebagai ilmu mantiq sebagai kaidah berpikir oleh Aristoteles kemudian mulai berkembang dalam dunia Islam. Sejak kedatangan logika ini menimbulkan banyak tanggapan dari para ulama dan pemikir Islam pada masa itu.Manusia pada hakikatnya berkomunikasi dengan orang lain pastilah muncul kata-kata yang kemudian dirangkai menjadi kalimat. Kalimat tersebut ada yang merupakan kalimat tanya, berita, aktif ataupun pasif dan sebagainya. Semua kalimat tersebut muncul secara sadar disampaikan oleh orang dalam berkomunikasi untuk memperlancar interaksi dengan orang lain. Silogisme memiliki tiga preposisi yang bagian pertama adalah premis utama yang bergeneralisasi kemudian premis khusus dan yang terakhir adalah kesimpulan. (in)
- A syllogism (Greek: συλλογισμός, syllogismos, 'conclusion, inference') is a kind of logical argument that applies deductive reasoning to arrive at a conclusion based on two propositions that are asserted or assumed to be true. In its earliest form (defined by Aristotle in his 350 BCE book Prior Analytics), a syllogism arises when two true premises (propositions or statements) validly imply a conclusion, or the main point that the argument aims to get across. For example, knowing that all men are mortal (major premise) and that Socrates is a man (minor premise), we may validly conclude that Socrates is mortal. Syllogistic arguments are usually represented in a three-line form: All men are mortal.Socrates is a man.Therefore, Socrates is mortal. In antiquity, two rival syllogistic theories existed: Aristotelian syllogism and Stoic syllogism. From the Middle Ages onwards, categorical syllogism and syllogism were usually used interchangeably. This article is concerned only with this historical use. The syllogism was at the core of historical deductive reasoning, whereby facts are determined by combining existing statements, in contrast to inductive reasoning in which facts are determined by repeated observations. Within some academic contexts, syllogism has been superseded by first-order predicate logic following the work of Gottlob Frege, in particular his Begriffsschrift (Concept Script; 1879). Syllogism, being a method of valid logical reasoning, will always be useful in most circumstances and for general-audience introductions to logic and clear-thinking. (en)
- 삼단논법(三段論法, syllogism)은 미리 알려진 두 판단에서 그것들과는 다른 하나의 새로운 판단으로 이끄는 추론 방법이다. 2개의 명제를 전제로 결론을 내는 대표적인 간접추론 형식이자 연역추론이다. 같은 추리가 대표적인 것이다. 결론에서 주어 '인간'을 소개념, 술어 '죽어야만 하는 것'을 대개념이라 하고, 소개념을 포함한 전제를 소전제(小前提), 대개념을 포함한 전제를 대전제(大前提)라 한다. 두 전제에는 대소개념과는 다른 제3의 개념 '동물'이 포함되어 있다. 이는 두 전제를 결부시켜 결론으로 이끌기 위한 매개적 작용을 나타내는 것으로서 매개념(媒槪念)이라고 한다. 일반화하자면, 대전제는 결론의 술어 개념인 대개념을 포함한 전제이고, 소전제는 결론의 주어 개념인 소개념을 포함한 전제이며, 매개념은 두 전제에서만 나타나며 결론에서는 나타나지 않는다. 소개념을 S, 매개념을 M, 대개념을 D로 나타내는 것이 보통이다. 표준형식삼단논법에서는 대전제가 먼저 진술되고 그 다음에 소전제가 진술된다. 그러나 대전제와 소전제는 위치에 따라 정해지는 것이 아니라 대개념과 소개념의 포함 여부로 결정된다. (ko)
- Een syllogisme of sluitrede is in de logica een redenering, die bestaat uit drie proposities: een majorpremisse, een minorpremisse en een conclusie. De proposities bevatten een minorterm of subject, een majorterm of predicaat en een middenterm. In syllogismen komen vier soorten proposities voor:
* Universeel bevestigend (A)
* Particulier bevestigend (I)
* Universeel ontkennend (E)
* Particulier ontkennend (O) Er zijn 256 verschillende types syllogismen maar slechts 24 geldige. Een redenering op basis van deze syllogismen heet categorische deductie. (nl)
- Il sillogismo (dal greco συλλογισμός, syllogismòs, formato da σύν, syn, "insieme", e λογισμός, logismòs, "calcolo": quindi, "ragionamento concatenato") è un tipo di ragionamento dimostrativo che fu teorizzato per la prima volta da Aristotele, il quale, partendo dai tipi di termine "maggiore" (che funge da predicato nella conclusione), "medio" e "minore" (che funge da soggetto nella conclusione) classificati in base al rapporto contenente-contenuto, giunge ad una conclusione collegando i suddetti termini attraverso brevi enunciati (premesse). La filosofia scolastica ha formalizzato che se almeno una delle due premesse è falsa, la proposizione conseguente è falsa. Se le premesse sono entrambe vere, invece, la conclusione non può essere falsa. Come mostrano i paradossi logici, che restano il principale limite di una logica formale, ovvero di una logica che prescinde dal contenuto dei singoli soggetti e predicati inseriti al posto delle lettere, se almeno una delle premesse è falsa, la conclusione può essere vera, perché da una falsità può seguire qualsiasi cosa - e dunque anche la verità. Pertanto, il sillogismo è uno strumento necessario, ma di per sé non sufficiente per arrivare alla verità. (it)
- 三段論法（さんだんろんぽう、希: συλλογισμός, シュロギスモス、羅: syllogismus、英: syllogism）は、論理学における論理的推論の型式のひとつ。典型的には、大前提、小前提および結論という3個の命題を取り扱う。これを用いた結論が真であるためには、前提が真であること、および論理の法則（同一律、無矛盾律、排中律、および充足理由律）が守られることが必要とされる。 アリストテレスの『オルガノン』（『分析論前書』『分析論後書』）によって整備された。 (ja)
- Um silogismo (do grego antigo συλλογισμός, transl. syllogismós, 'conexão de ideias', 'raciocínio', composto pelos termos σύν, transl. syn, 'com', e λογισμός, 'cálculo' e, por extensão, 'raciocínio', pelo latim syllogismus,i ) é um termo filosófico com o qual Aristóteles designou a conclusão deduzida de premissas, a argumentação lógica perfeita. Na forma clássica é um argumento dedutivo constituído de três proposições declarativas (duas premissas e uma conclusão) que se conectam de tal modo que, a partir das duas primeiras (as premissas), é possível deduzir uma conclusão. A teoria do silogismo foi exposta por Aristóteles nos Analíticos anteriores. Num exemplo dado pelo próprio Aristóteles: Sabendo que todos os homens são mortais (premissa maior) e que Sócrates é um homem (premissa menor), nós podemos concluir que Sócrates é mortal. Argumentos silogísticos geralmente são representados em um texto de três linhas: Todos os homens são mortais. Sócrates é um homem. Logo, Sócrates é mortal. Na antiguidade, duas teorias silogísticas rivais existiram: silogismo Aristotélico e Estoico. Da Idade Média em diante, silogismo categórico e silogismo eram geralmente usados de forma intercambiável. Este artigo foca mais no uso histórico. O silogismo esteve no centro do raciocínio dedutivo, onde fatos são determinados ao combinar declarações existentes, em contraste ao raciocínio indutivo em que fatos são determinados através de repetidas observações. No contexto acadêmico, o silogismo foi suplantado pela lógica de primeira ordem seguindo o trabalho de Gottlob Frege, particularmente seu Begriffsschrift. Porém, silogismos ainda são úteis em algumas circunstâncias, e para introduzir o público geral à lógica. (pt)
- En syllogism (klassisk grekiska: συλλογισμός, "slutsats", "slutledning") kan direkt jämföras med en slutledningsregel, det vill säga ett sätt att från två premisser dra en slutsats. Begreppet härstammar från Aristoteles och hans syllogism räknas som en av det exakta tänkandets största triumfer. Som en ingrediens i västerländsk utbildning var Aristoteles lära om syllogismerna länge ett sidostycke till Euklides; i många länder ingick den i gymnasiernas läroplan långt in på 1900-talet. Exempel på syllogismer är följande:
* Premiss: Alla A är B
* Premiss: Alla B är C
* Slutsats: Alla A är C
* Premiss: Alla A är B
* Premiss: Några A är C
* Slutsats: Några B är C En känd syllogism är:
* Premiss: Alla människor är dödliga.
* Premiss: Sokrates är en människa.
* Slutsats: Alltså är Sokrates dödlig. Den polske logikern Jan Łukasiewicz (1878–1956) anser dock att den historiskt riktiga formen för en syllogism, och i överensstämmelse med Aristoteles intentioner, är att den framställs med konditionalsats. Han ger ett exempel med utgångspunkt från slaget vid Salamis. Om några atenare föll i sjön och alla som föll i sjön blev blöta, blev några atenare blöta. Den grekiske medicinaren Galenos (129–199) skrev drygt femhundra år efter Aristoteles en avhandling om syllogismerna i vilken han ordnade dem i axiom och teorem enligt Euklides förebild i geometrien. Den italienske matematikern Saccheri vidareutvecklade i början av 1700-talet, i verket Logica demonstrativa, Galenos idé om en axiomatisk teori för de aristoteliska syllogismerna. (sv)
- Sylogizm (z stgr. συλλογισμός – konkluzja, wniosek) – schemat wnioskowania na podstawie dwóch przesłanek, które zawierają wspólny element, a każdy element wniosku zawarty jest w dokładnie jednej przesłance. (pl)
- Силлогистика (др.-греч. συλλογιστικός умозаключающий) — теория логического вывода, исследующая умозаключения, состоящие из категорических высказываний (суждений). В силлогистике рассматриваются, например, выводы заключения из одной посылки (непосредственные умозаключения), «сложные силлогизмы», или полисиллогизмы, имеющие не менее трёх посылок. Однако основное внимание силлогистика уделяет теории категорического силлогизма, имеющего ровно две посылки и одно заключение указанного вида. Классификацию различных форм (модусов) силлогизмов и их обоснование дал основатель логики Аристотель. В дальнейшем силлогистика усовершенствовалась различными школами античных (перипатетики, стоики) и средневековых логиков. Несмотря на ограниченный характер применения, отмечавшийся ещё Ф. Бэконом, Р. Декартом, Дж. С. Миллем и другими учёными, силлогистика долгое время являлась неотъемлемым традиционным элементом «классического» гуманитарного образования, из-за чего её часто называют традиционной логикой. С созданием исчислений математической логики роль силлогистики стала весьма скромной. Оказалось, в частности, что почти всё её содержание (а именно все выводы, не зависящие от характерного для силлогистики предположения о непустоте предметной области) может быть получено средствами фрагмента исчисления предикатов, а именно: одноместного исчисления предикатов. Получен также (начиная с Я. Лукасевича, 1939) ряд аксиоматических изложений силлогистики в терминах современной математической логики. (ru)
- 直言三段论是所有前提都是直言命题的演绎推理。 例子： 所有動物都會死。所有人都是動物。所以，所有人都會死。 前兩個命題被分别称为大前提和小前提。如果這個三段論是有效的，這兩個前提邏輯上蘊含了最後的命題，它叫做結論。結論的真實性建立在前提的真實性和它們之間的聯繫之上：中項在前提中必須周延（distribute）至少一次，形成在結論中的主詞和謂词之間的連接。即使直言三段論是有效的，但如果有前提為假的話結論仍可能是假，例如以下的三段論： 所有的魚都在水裡游。烏鴉是魚。所以，所有的烏鴉都在水裡游。 此為第一格AAA三段論，為有效，但是因為前提是錯的（烏鴉事實上不是魚），因而導致結論為假。 (zh)
- Силогі́зм (грец. συλλογισμός — міркування) — міркування, що складається з трьох простих атрибутивних висловлювань: двох засновків і одного висновку. Засновок силогізму поділяють на більший (який містить предикат висновку) і менший (який містить суб'єкт висновку). За положенням середнього терміну силогізми поділяють на фігури, а останні за логічною формою засновків і висновку — на модуси. Приклад силогізму: Усі люди смертні (більший засновок)Аристотель — людина (менший засновок)------------Аристотель — смертний (висновок) (uk)
|
| rdfs:comment
|
- القياس المنطقي قول مؤلف من قضايا إذا سلمت لزم عنها لذاتها قول آخر، كقولنا: العالم متغير، وكل متغير حادث، فإنه قول مركب من قضيتين إذا سلمتا لزم عنهما لذاتهما: العالم حادث. في الشكل البدائي الذي عرفه أرسطو هو عبارة عن تركيب من الجمل (المقدمة الكبرى) ومجموعة من الجمل (المقدمات الصغرى) تليها الخاتمة أو النتائج على سبيل المثال:
* كل إنسان فان ---> المقدمة الكبرى
* زيد إنسان ---> المقدمة الصغرى
* زيد فان ---> النتيجة وقد عرف أرسطو القياس بأنه "هو الحوار الذي يفترض فيه أشياء محددة (القضايا) إذا صحت هذه القضايا لزم عنها قول آخر". (ar)
- Sylogismus (řecky: συλλογισμός – „rozhodnutí,“ „logický důsledek“; obvykle kategorický sylogismus) je druh logického tvrzení, ve kterém je jeden z výroků (závěr) odvozen z ostatních dvou předpokladů (premis) určité formy. Aristotelés definoval sylogismus v Prvních analytikách (24b18–20). Navzdory této velmi všeobecné definici se nejprve omezil na kategorický sylogismus (a později na modální sylogismus). Sylogismus je v podstatě deduktivním zdůvodňováním, kde jsou fakta určena (determinována) kombinací existujících tvrzení na rozdíl od induktivního zdůvodňování, kde jsou fakta určována opakujícím se pozorováním. (cs)
- Συλλογισμός είναι ένας τύπος ειδικής μορφής λογικού επιχειρήματος στον οποίο μία πρόταση (το συμπέρασμα) συνάγεται από δύο ή περισσοτερες άλλες (τις προκείμενες). Στην αρχαιότητα υπήρχαν δύο αντίπαλες συλλογιστικές θεωρίες: η Αριστοτελική και η Στωική. (el)
- Logikan, silogismoa bi premisa eta bat dituen argudio deduktiboa da. Aristoteles (K.a. 384- K.a. 322) izan zen silogismoak sakon aztertu eta sistematizatu zituen lehena. Bi silogismo mota bereizi zituen: perfektuak (begi bistakoak izateagatik frogapenik behar ez dutenak) eta inperfektuak (perfektu bilakatuz frogatu behar direnak). (eu)
- 삼단논법(三段論法, syllogism)은 미리 알려진 두 판단에서 그것들과는 다른 하나의 새로운 판단으로 이끄는 추론 방법이다. 2개의 명제를 전제로 결론을 내는 대표적인 간접추론 형식이자 연역추론이다. 같은 추리가 대표적인 것이다. 결론에서 주어 '인간'을 소개념, 술어 '죽어야만 하는 것'을 대개념이라 하고, 소개념을 포함한 전제를 소전제(小前提), 대개념을 포함한 전제를 대전제(大前提)라 한다. 두 전제에는 대소개념과는 다른 제3의 개념 '동물'이 포함되어 있다. 이는 두 전제를 결부시켜 결론으로 이끌기 위한 매개적 작용을 나타내는 것으로서 매개념(媒槪念)이라고 한다. 일반화하자면, 대전제는 결론의 술어 개념인 대개념을 포함한 전제이고, 소전제는 결론의 주어 개념인 소개념을 포함한 전제이며, 매개념은 두 전제에서만 나타나며 결론에서는 나타나지 않는다. 소개념을 S, 매개념을 M, 대개념을 D로 나타내는 것이 보통이다. 표준형식삼단논법에서는 대전제가 먼저 진술되고 그 다음에 소전제가 진술된다. 그러나 대전제와 소전제는 위치에 따라 정해지는 것이 아니라 대개념과 소개념의 포함 여부로 결정된다. (ko)
- Een syllogisme of sluitrede is in de logica een redenering, die bestaat uit drie proposities: een majorpremisse, een minorpremisse en een conclusie. De proposities bevatten een minorterm of subject, een majorterm of predicaat en een middenterm. In syllogismen komen vier soorten proposities voor:
* Universeel bevestigend (A)
* Particulier bevestigend (I)
* Universeel ontkennend (E)
* Particulier ontkennend (O) Er zijn 256 verschillende types syllogismen maar slechts 24 geldige. Een redenering op basis van deze syllogismen heet categorische deductie. (nl)
- 三段論法（さんだんろんぽう、希: συλλογισμός, シュロギスモス、羅: syllogismus、英: syllogism）は、論理学における論理的推論の型式のひとつ。典型的には、大前提、小前提および結論という3個の命題を取り扱う。これを用いた結論が真であるためには、前提が真であること、および論理の法則（同一律、無矛盾律、排中律、および充足理由律）が守られることが必要とされる。 アリストテレスの『オルガノン』（『分析論前書』『分析論後書』）によって整備された。 (ja)
- Sylogizm (z stgr. συλλογισμός – konkluzja, wniosek) – schemat wnioskowania na podstawie dwóch przesłanek, które zawierają wspólny element, a każdy element wniosku zawarty jest w dokładnie jednej przesłance. (pl)
- 直言三段论是所有前提都是直言命题的演绎推理。 例子： 所有動物都會死。所有人都是動物。所以，所有人都會死。 前兩個命題被分别称为大前提和小前提。如果這個三段論是有效的，這兩個前提邏輯上蘊含了最後的命題，它叫做結論。結論的真實性建立在前提的真實性和它們之間的聯繫之上：中項在前提中必須周延（distribute）至少一次，形成在結論中的主詞和謂词之間的連接。即使直言三段論是有效的，但如果有前提為假的話結論仍可能是假，例如以下的三段論： 所有的魚都在水裡游。烏鴉是魚。所以，所有的烏鴉都在水裡游。 此為第一格AAA三段論，為有效，但是因為前提是錯的（烏鴉事實上不是魚），因而導致結論為假。 (zh)
- Силогі́зм (грец. συλλογισμός — міркування) — міркування, що складається з трьох простих атрибутивних висловлювань: двох засновків і одного висновку. Засновок силогізму поділяють на більший (який містить предикат висновку) і менший (який містить суб'єкт висновку). За положенням середнього терміну силогізми поділяють на фігури, а останні за логічною формою засновків і висновку — на модуси. Приклад силогізму: Усі люди смертні (більший засновок)Аристотель — людина (менший засновок)------------Аристотель — смертний (висновок) (uk)
- El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses: premissa major, que inclou el seu predicat (P), i premissa menor, que inclou el seu subjecte (S). És possible que les premisses siguin ambdues veritables o bé que una sigui veritable i l'altra falsa (mai no poden ser falses totes dues), però la conclusió ha de ser necessàriament veritable o falsa. Ara bé, és impossible extreure una conclusió falsa a partir de premisses veritables, i també és impossible extreure una conclusió veritable de dues premisses falses. En tots els sil·logismes hi ha també un terme mitjà (M) que coincideix en les dues premisses i que és la unió d'ambdues, ja que sense ell no se'n podria extreure la conclusió. Així mateix, però, en la conclusió el (ca)
- La silogismo (el la greka συλλογισμός, syllogismòs, formta ade σύν, syn, "kune", kaj λογισμός, logismòs, "konkludo, inferenco": tial, "kunĉenita rezonado") estas tipo de demonstracia rezonado kiun estis teorigita unufojon de Aristotelo, kiu startinte el tri tipoj de terminoj: "maĵora" (kiu funkcias kiel predikato en la konkludo), "meza" kaj "minora" (kiu en la konkludo funkcias kiel subjekto) klasifikitaj surbaze de la rilato “entenanto-entenato”, atingas konkludon kunigante la suprediritajn terminojn tra mallongaj formuladoj (premisoj). Se ekzempli: Dua pli signifa ekzemplo povas esti: (eo)
- Die Syllogismen (von altgriechisch συλλογισμός syllogismós „[das] Zusammenrechnen“, „logischer Schluss“) sind ein Katalog bestimmter Typen logischer Schlüsse. Sie bilden den Kern der im vierten Jahrhundert vor unserer Zeitrechnung entstandenen antiken Logik des Aristoteles und der traditionellen Logik bis ins 19. Jahrhundert. Als Haupttechnik der Logik abgelöst wurde der syllogistische Ansatz erst durch die Integration der Logik in die Mathematik, im Gefolge der Arbeiten von George Boole und Gottlob Frege im 19. und frühen 20. Jahrhundert. (de)
- El silogismo (en latín: syllogismus) es un tipo de razonamiento deductivo que hace parte de la lógica de origen griego. Consta de dos proposiciones como premisas y otra como conclusión, siendo la última una inferencia necesariamente deductiva de las otras dos. Fue formulado por primera vez por Aristóteles. El silogismo es la noción central de la lógica aristotélica, pilar fundamental del pensamiento científico y filosófico desde su invención hace más de dos milenios. (es)
- En logique, le syllogisme est un raisonnement logique mettant en relation au moins trois propositions : deux ou plus d'entre elles, appelées « prémisses », conduisent à une « conclusion ». Aristote a été le premier à le formaliser dans son Organon. Ces propositions sont généralement exprimées avec uniquement des prédicats unaires et relèvent donc de la logique monadique du premier ordre. (fr)
- Silogisme adalah suatu proses penarikan kesimpulan secara . Silogisme disusun dari dua proposisi (pernyataan) dan sebuah konklusi (kesimpulan). Sebagian para ahli logika menyebut silogisme sebagai penyimpulan tidak langsung (immediate inference), karena dalam silogisme menyimpulkan pengetahuan baru yang kebenarannya diambil secara sintesis. Silogisme berasal dari bahasa Yunani, yang berarti kesimpulan. Kesimpulan tersebut bisa dibangun dan ditemukan melalui dua permasalahan yang terdiri dari premis khusus dan premis umum. Silogisme menjadikan cara berpikir sistematis dan jelas, hal ini dikarenakan silogisme memberikan ruang untuk berpikir kritis agar bisa membedakan argumen yang valid atau tidak. Keberadaan sosok seorang filsuf Aristoteles begitu erat hubungannya dengan Silogisme. Beliau b (in)
- A syllogism (Greek: συλλογισμός, syllogismos, 'conclusion, inference') is a kind of logical argument that applies deductive reasoning to arrive at a conclusion based on two propositions that are asserted or assumed to be true. All men are mortal.Socrates is a man.Therefore, Socrates is mortal. (en)
- Il sillogismo (dal greco συλλογισμός, syllogismòs, formato da σύν, syn, "insieme", e λογισμός, logismòs, "calcolo": quindi, "ragionamento concatenato") è un tipo di ragionamento dimostrativo che fu teorizzato per la prima volta da Aristotele, il quale, partendo dai tipi di termine "maggiore" (che funge da predicato nella conclusione), "medio" e "minore" (che funge da soggetto nella conclusione) classificati in base al rapporto contenente-contenuto, giunge ad una conclusione collegando i suddetti termini attraverso brevi enunciati (premesse). (it)
- Um silogismo (do grego antigo συλλογισμός, transl. syllogismós, 'conexão de ideias', 'raciocínio', composto pelos termos σύν, transl. syn, 'com', e λογισμός, 'cálculo' e, por extensão, 'raciocínio', pelo latim syllogismus,i ) é um termo filosófico com o qual Aristóteles designou a conclusão deduzida de premissas, a argumentação lógica perfeita. Todos os homens são mortais. Sócrates é um homem. Logo, Sócrates é mortal. (pt)
- Силлогистика (др.-греч. συλλογιστικός умозаключающий) — теория логического вывода, исследующая умозаключения, состоящие из категорических высказываний (суждений). В силлогистике рассматриваются, например, выводы заключения из одной посылки (непосредственные умозаключения), «сложные силлогизмы», или полисиллогизмы, имеющие не менее трёх посылок. Однако основное внимание силлогистика уделяет теории категорического силлогизма, имеющего ровно две посылки и одно заключение указанного вида. Классификацию различных форм (модусов) силлогизмов и их обоснование дал основатель логики Аристотель. В дальнейшем силлогистика усовершенствовалась различными школами античных (перипатетики, стоики) и средневековых логиков. Несмотря на ограниченный характер применения, отмечавшийся ещё Ф. Бэконом, Р. Декартом (ru)
- En syllogism (klassisk grekiska: συλλογισμός, "slutsats", "slutledning") kan direkt jämföras med en slutledningsregel, det vill säga ett sätt att från två premisser dra en slutsats. Begreppet härstammar från Aristoteles och hans syllogism räknas som en av det exakta tänkandets största triumfer. Som en ingrediens i västerländsk utbildning var Aristoteles lära om syllogismerna länge ett sidostycke till Euklides; i många länder ingick den i gymnasiernas läroplan långt in på 1900-talet. Exempel på syllogismer är följande: En känd syllogism är: (sv)
|
