| dbo:abstract
|
- Italský hudební výraz tessitura, který ve zpěvu označuje přirozenou polohu hlasu. Je to ta část hlasového rozsahu, který lze použít pro hudební vyjádření. (cs)
- La tessitura (de l'italià tessitura, "textura") d'una veu o d'un instrument musical designa el conjunt o l'extensió de les notes, de les més greus a les més agudes, que un músic, cantant o instrumentista, és capaç d'emetre amb més facilitat i amb més qualitat. Cal distingir, doncs, entre tessitura i extensió, terme que indica merament el rang de freqüències que poden realitzar-se sense considerar característiques com ara el volum o la qualitat del so. Tanmateix, el terme tessitura de vegades també s'empra en aquest darrer sentit. Endemés, tessitura es pot fer servir en un tercer sentit, és a saber, en el context d'una veu o un instrument que executen una peça musical o un passatge d'aquesta, és el mot per referir-se al segment de tons que hi predomina. En qualsevol cas, el terme tessitura, en designar un rang de sons bé en relació amb els d'altres membres d'una mateixa família tímbrica, bé dins el marc d'una mateixa veu o instrument, o bé fins i tot entès en termes absoluts, pren en consideració elements de descripció "qualitatius". Així, per exemple, es tenen en compte factors relatius a la disposició dels sons: la proporció de salts o de graus conjunts des del punt de vista melòdic; el nombre relatiu de notes agudes o greus; la tendència melòdica ascendent o descendent de la peça o el fragment, la qual pot avenir-se més o menys amb les destreses del cantant, que pot trobar-se més o menys còmode cantant en l'una o l'altra direcció, etc. Així doncs, la tessitura i el timbre s'utilitzen per classificar per categories o famílies tant la veu com també alguns instruments. En relació amb això, tot i que no sol al·ludir-s'hi en parlar de tessitura, el volum sonor (intensitat, sonoritat o potència sonora) que pot mantenir el cantant en els efectes dramàtics sovint influeix en el "Fach" o tipus de veu en què s'especialitza. Per exemple, un tenor líric pot tenir un rang vocal adient per cantar Wagner o altres papers dramàtics, però el fet de mantenir una sonoritat adequada a la intensitat dramàtica durant tot el temps que dura la funció pot produir danys a la veu o simplement estar fora de l'abast de l'intèrpret. L'Otello de Verdi és un bon exemple de la necessitat de posseir una veu capaç de mantenir una potència considerable al llarg de tota una òpera. (ca)
- Die Tessitur (von it. Tessitura: ‚das Knüpfen, das Weben, das Flechten‘) ist im Gesang der Bereich des Stimmumfanges, der für den musikalischen Ausdruck nutzbar ist. Die Tessitur hat einen geringeren Umfang als der physisch mögliche Stimmumfang. Zur Tessitur gehören diejenigen Töne, die der Sänger dauerhaft klangschön und mit dem für eine Partie erforderlichen Timbre in der notwendigen Lautstärke erzeugen kann, ohne dabei physische Schäden zu erleiden. Bei vielen Sängern beginnt die Tessitur etwa eine Quinte über dem tiefsten physisch möglichen Ton und endet ungefähr eine Quinte unter dem höchsten möglichen Ton. Es gibt aber auch viele von der Regel abweichende Fälle, gerade bei extremen Lagen, so Stimmen mit Pfeifregister oder tiefe Bässe. In der Klassifizierung von Opernpartien bezeichnet der Begriff auch den für eine Partie erforderlichen Stimmumfang bzw. die Durchschnitts- oder Dauerlage einer Partie, was wesentlicher für die Bewältigung einer Partie ist als nur gelegentlich zu singende Spitzentöne. (de)
- Tesitura (italieraz: tessitura, (tessiˈtuːra ahoskatua, 'testura') musika-lan batean, ahots edo musika-tresna baterako idatzitako zatian nagusitzen den nota-hedadura da, ahots hark duen hedadura osoaren aldean. Horrela, adibidez, soprano baten zatiak tesitura garaia, bitartekoa edo apala izan dezake. (eu)
- En música, el término tesitura (del italiano tessitura) hace referencia a la zona de la extensión de sonidos de frecuencia determinada que es capaz de emitir una voz humana o un instrumento musical. Se suele indicar señalando el intervalo de notas comprendido entre la nota más grave y la más aguda que un determinado instrumento o voz es capaz de emitir. (es)
- La tessiture est l'ensemble ou l'échelle des notes qui peuvent être émises par la voix sans difficulté avec le même volume sonore et une bonne qualité de timbre. Elle varie d'une personne à l'autre et suivant les conditions. La technique vocale permet d'augmenter cette tessiture par un travail sur le souffle et des exercices de voix. En chant lyrique on parle de « tessiture vocale » pour chaque registre : registre grave, médium, aigu (ou haut) pour les hommes et pour les femmes. La tessiture peut désigner aussi l'étendue des notes d'un instrument. (fr)
- In music, tessitura (Italian: [tessiˈtuːra], pl. tessiture, "texture"; English: /tɛsɪˈtjuːrə/) is the most acceptable and comfortable vocal range for a given singer or less frequently, musical instrument, the range in which a given type of voice presents its best-sounding (or characteristic) timbre. This broad definition is often interpreted to refer specifically to the pitch range that most frequently occurs within a given part of a musical piece. Hence, in musical notation, tessitura is the ambitus, or a narrower part of it, in which that particular vocal (or less often instrumental) part lies—whether high or low, etc. However, the tessitura of a part or voice is not decided by the extremes of its range, but rather by the share of this total range which is most used. Hence, it is referred to as the "heart" of a range. For example, throughout the entirety of Wagner's Ring, the music written for the tenor role of Siegfried ranges from C♯3 to C5, but the tessitura is described as high because the phrases are most often in the range of C4 to A4. Furthermore, the tessitura concept addresses not merely a range of pitches but also the arrangement of those pitches. The particular melodic contour of a singer's part may also be considered to be an important aspect of his vocal tessitura. Tessitura considerations include these factors: proportion of sudden or gradual rises and falls in pitch—speed of pitch changes; the relative number of very high or low notes; whether lines and phrases of music in the piece tend to rise or fall—the muscular abilities of a singer may be more suited to one or the other direction. A singer's ideal tessitura is centered on the single pitch in which their dynamic range is greatest. The extension to the more particular "weaving" of a voice has led to a commixture of tessitura and voice type. For example, the volume (loudness) that a singer is able to maintain for dramatic effect will often influence which Fach (voice type) or tessitura they specialize in. For example, a lyric tenor may have the vocal range to sing Wagner or other dramatic roles, but to maintain the loudness required for dramatic intensity over the span of an opera performance could either inflict vocal damage or be beyond his ability. (en)
- テッシトゥーラ（イタリア語: Tessitura）とは、音楽においては、特定の前後関係における音高のまとまりのこと。曲の中のある部分の音域や声域を指したり、記譜法においては、音部記号によって示唆される音域ないしは声域のことを指す。 英語のテクスチュアに相当するイタリア語で、作曲法や楽曲分析において使う場合、普通は声楽曲や、ある楽曲における声楽パートに適用し、音符が並んでいる全般的な範囲のことをいう。あるいは声楽パートや、時には器楽パートに関連づけて、音楽的に受け容れられる心地よい音色の意味にも使われる。この意味においては、英語のテクスチュアに近い。 (ja)
- In musica la tessitura identifica un particolare campo di frequenze o di timbri propri di uno strumento musicale. Nella notazione musicale, inoltre, la tessitura è l'insieme delle note che sono racchiuse da una chiave. (it)
- Tessitura (wł. tessitura − „tekstura”) – zakres (dźwięków) dominujący w utworze, najintensywniej używany wycinek skali. Określenie jest używane do utworów wokalnych i instrumentalnych. W przypadku śpiewaków tessitura jest mniejsza od skali śpiewaka i oznacza rejestr, w którym używa on danego głosu i brzmi najlepiej, dlatego m.in. dzieli się głosy na dramatyczne i liryczne. Przykładowo baryton operowy posiada skalę od G do g1, jednakże baryton dramatyczny posiada tessiturę niską, a baryton liryczny nie używa najniższych dźwięków. (pl)
- Na música, tessitura refere-se ao conjunto de notas usadas por um determinado instrumento musical, com a qualidade necessária à sua execução. No caso da voz humana, refere-se ao conjunto de notas que um cantor consegue articular sem esforço excessivo de modo que seja produzida com a qualidade necessária. A tessitura tem, portanto, uma abrangência menor que a extensão. Enquanto que a extensão representa todas as notas fisicamente realizáveis, a tessitura refere-se às notas mais frequentemente utilizáveis. Em termos de grafia, a tessitura representa-se pelas notas mais grave e mais aguda ligadas por um hifen, com a indicação numérica da oitava a que pertencem. Exemplo: Dó2 – Dó4. Por vezes, numa partitura para coro ou voz solista, indica-se a nota mais grave e a nota mais aguda das partes vocais, a que se dá o nome de âmbito. (pt)
- Тесситу́ра (итал. tessitura «ткань») — преобладающее расположение звуков по высоте в музыкальном произведении по отношению к диапазону голоса (вокала) или музыкального инструмента. Также тесситурой можно назвать тот диапазон певческого голоса конкретного человека, пение на котором даётся ему без сильной нагрузки на голосовые связки. Различают высокую, среднюю и низкую тесситуры, соответствующие возможностям высоких, средних и низких певческих голосов и разновидностей музыкальных инструментов. Звук определённой частоты будет являть собой высокую, среднюю или низкую тесситуру в зависимости от типа извлекающего его певческого голоса. Например, ре первой октавы относится к низкой тесситуре для сопрано, но к высокой для баса. Средняя тесситура наиболее удобна для исполнения и обладает наилучшими выразительными возможностями и красотой звучания. Соответствие естественным возможностям голоса человека или музыкального инструмента является необходимым условием художественного исполнения. Однако это условие в неодинаковой мере соблюдается в партиях исполнителей солистов и хоров и оркестров. (ru)
- Tessitura, sångtekniskt begrepp, en vokalstämmas normalläge. "Tessitura" används ibland felaktigt som synonym till register och omfång. Tessitura är en term inom vokalmusiken och används för att förklara vilket läge en sång eller en operaroll har. Man menar då inom vilket tonspann som rollen eller sången huvudsakligen håller sig inom, alltså borträknat de allra högsta och lägsta tonerna. När man skall lägesbestämma en operaroll så är det i första hand tessituran som avgör, och inte omfånget. En altroll kan innehålla toner ända upp till 3-strukna c men medan tessituran håller sig mestadels i 1-strukna oktaven (med en anings tänjning uppåt) samtidigt som en sopranroll kanske bara går upp till 2-strukna h, men däremot mestadels ligger inom f1–f2 (1-strukna till 2-strukna f). (sv)
- Теситура (італ. tessitura — тканина) — переважне розташування звуків за висотою в музичному творі відповідно до діапазону голосу (вокалу) або до музичного інструменту. Розрізняють високу, середню і низьку теситури, відповідні можливостям високих, середніх і низьких співочих голосів і різновидів музичних інструментів. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Italský hudební výraz tessitura, který ve zpěvu označuje přirozenou polohu hlasu. Je to ta část hlasového rozsahu, který lze použít pro hudební vyjádření. (cs)
- Tesitura (italieraz: tessitura, (tessiˈtuːra ahoskatua, 'testura') musika-lan batean, ahots edo musika-tresna baterako idatzitako zatian nagusitzen den nota-hedadura da, ahots hark duen hedadura osoaren aldean. Horrela, adibidez, soprano baten zatiak tesitura garaia, bitartekoa edo apala izan dezake. (eu)
- En música, el término tesitura (del italiano tessitura) hace referencia a la zona de la extensión de sonidos de frecuencia determinada que es capaz de emitir una voz humana o un instrumento musical. Se suele indicar señalando el intervalo de notas comprendido entre la nota más grave y la más aguda que un determinado instrumento o voz es capaz de emitir. (es)
- La tessiture est l'ensemble ou l'échelle des notes qui peuvent être émises par la voix sans difficulté avec le même volume sonore et une bonne qualité de timbre. Elle varie d'une personne à l'autre et suivant les conditions. La technique vocale permet d'augmenter cette tessiture par un travail sur le souffle et des exercices de voix. En chant lyrique on parle de « tessiture vocale » pour chaque registre : registre grave, médium, aigu (ou haut) pour les hommes et pour les femmes. La tessiture peut désigner aussi l'étendue des notes d'un instrument. (fr)
- テッシトゥーラ（イタリア語: Tessitura）とは、音楽においては、特定の前後関係における音高のまとまりのこと。曲の中のある部分の音域や声域を指したり、記譜法においては、音部記号によって示唆される音域ないしは声域のことを指す。 英語のテクスチュアに相当するイタリア語で、作曲法や楽曲分析において使う場合、普通は声楽曲や、ある楽曲における声楽パートに適用し、音符が並んでいる全般的な範囲のことをいう。あるいは声楽パートや、時には器楽パートに関連づけて、音楽的に受け容れられる心地よい音色の意味にも使われる。この意味においては、英語のテクスチュアに近い。 (ja)
- In musica la tessitura identifica un particolare campo di frequenze o di timbri propri di uno strumento musicale. Nella notazione musicale, inoltre, la tessitura è l'insieme delle note che sono racchiuse da una chiave. (it)
- Tessitura (wł. tessitura − „tekstura”) – zakres (dźwięków) dominujący w utworze, najintensywniej używany wycinek skali. Określenie jest używane do utworów wokalnych i instrumentalnych. W przypadku śpiewaków tessitura jest mniejsza od skali śpiewaka i oznacza rejestr, w którym używa on danego głosu i brzmi najlepiej, dlatego m.in. dzieli się głosy na dramatyczne i liryczne. Przykładowo baryton operowy posiada skalę od G do g1, jednakże baryton dramatyczny posiada tessiturę niską, a baryton liryczny nie używa najniższych dźwięków. (pl)
- Tessitura, sångtekniskt begrepp, en vokalstämmas normalläge. "Tessitura" används ibland felaktigt som synonym till register och omfång. Tessitura är en term inom vokalmusiken och används för att förklara vilket läge en sång eller en operaroll har. Man menar då inom vilket tonspann som rollen eller sången huvudsakligen håller sig inom, alltså borträknat de allra högsta och lägsta tonerna. När man skall lägesbestämma en operaroll så är det i första hand tessituran som avgör, och inte omfånget. En altroll kan innehålla toner ända upp till 3-strukna c men medan tessituran håller sig mestadels i 1-strukna oktaven (med en anings tänjning uppåt) samtidigt som en sopranroll kanske bara går upp till 2-strukna h, men däremot mestadels ligger inom f1–f2 (1-strukna till 2-strukna f). (sv)
- Теситура (італ. tessitura — тканина) — переважне розташування звуків за висотою в музичному творі відповідно до діапазону голосу (вокалу) або до музичного інструменту. Розрізняють високу, середню і низьку теситури, відповідні можливостям високих, середніх і низьких співочих голосів і різновидів музичних інструментів. (uk)
- La tessitura (de l'italià tessitura, "textura") d'una veu o d'un instrument musical designa el conjunt o l'extensió de les notes, de les més greus a les més agudes, que un músic, cantant o instrumentista, és capaç d'emetre amb més facilitat i amb més qualitat. Cal distingir, doncs, entre tessitura i extensió, terme que indica merament el rang de freqüències que poden realitzar-se sense considerar característiques com ara el volum o la qualitat del so. Tanmateix, el terme tessitura de vegades també s'empra en aquest darrer sentit. Endemés, tessitura es pot fer servir en un tercer sentit, és a saber, en el context d'una veu o un instrument que executen una peça musical o un passatge d'aquesta, és el mot per referir-se al segment de tons que hi predomina. (ca)
- Die Tessitur (von it. Tessitura: ‚das Knüpfen, das Weben, das Flechten‘) ist im Gesang der Bereich des Stimmumfanges, der für den musikalischen Ausdruck nutzbar ist. Die Tessitur hat einen geringeren Umfang als der physisch mögliche Stimmumfang. Zur Tessitur gehören diejenigen Töne, die der Sänger dauerhaft klangschön und mit dem für eine Partie erforderlichen Timbre in der notwendigen Lautstärke erzeugen kann, ohne dabei physische Schäden zu erleiden. (de)
- In music, tessitura (Italian: [tessiˈtuːra], pl. tessiture, "texture"; English: /tɛsɪˈtjuːrə/) is the most acceptable and comfortable vocal range for a given singer or less frequently, musical instrument, the range in which a given type of voice presents its best-sounding (or characteristic) timbre. This broad definition is often interpreted to refer specifically to the pitch range that most frequently occurs within a given part of a musical piece. Hence, in musical notation, tessitura is the ambitus, or a narrower part of it, in which that particular vocal (or less often instrumental) part lies—whether high or low, etc. (en)
- Na música, tessitura refere-se ao conjunto de notas usadas por um determinado instrumento musical, com a qualidade necessária à sua execução. No caso da voz humana, refere-se ao conjunto de notas que um cantor consegue articular sem esforço excessivo de modo que seja produzida com a qualidade necessária. A tessitura tem, portanto, uma abrangência menor que a extensão. Enquanto que a extensão representa todas as notas fisicamente realizáveis, a tessitura refere-se às notas mais frequentemente utilizáveis. (pt)
- Тесситу́ра (итал. tessitura «ткань») — преобладающее расположение звуков по высоте в музыкальном произведении по отношению к диапазону голоса (вокала) или музыкального инструмента. Также тесситурой можно назвать тот диапазон певческого голоса конкретного человека, пение на котором даётся ему без сильной нагрузки на голосовые связки. Различают высокую, среднюю и низкую тесситуры, соответствующие возможностям высоких, средних и низких певческих голосов и разновидностей музыкальных инструментов. Например, ре первой октавы относится к низкой тесситуре для сопрано, но к высокой для баса. (ru)
|
