Ànec raja
L'Ànec raja (Tadorna radjah) és un ocell aquàtic de la família dels anàtids (Anatidae). Situat al gènere Tadorna, les seves diferències morfològiques i els resultats obtinguts en l'estudi de la seqüència del citocrom b de l'ADNmt (Sraml et al. 1996) van fer pensar que calia replantejar-se la seva classificació.[1] Alguns autors recentment l'han ubicat al gènere monotípic Radjah (Reichenbach, 1852).
Radjah radjah  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Nombre de cries | 8,5 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22680029 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Anseriformes |
| Família | Anatidae |
| Gènere | Radjah |
| Espècie | Radjah radjah (Lesson, 1828) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Radjah radjah
|
| Protònim | Anas radjah |
| Subespècies | |
| |
Morfologia
modifica- Fa 51 -61 cm de llargària. Aspecte d'oca, sense dimorfisme sexual aparent.
- Cap, coll i pit blancs, amb el dors i la cua negres, a més d'un distintiu collaret.
- Bec i potes color rosa.[2]
Hàbitat i distribució
modificaPrincipalment aigües salobres, boscos de manglars i pantans costaners, però se'l pot trobar també en aiguamolls d'aigua dolça, llacunes i estanys terra endins durant l'estació humida, a les Moluques, Nova Guinea i illes properes i part d'Austràlia, principalment la costa tropical del nord, des del centre fins al nord de Queensland, Territori del Nord i Austràlia Occidental.
Utilitzat com ocell ornamental a Europa Occidental, es poden albirar exemplars fugits del captiveri.
Comportament
modificaForma parelles de llarga durada i es poden observar en parells solitaris o petites bandades. Durant la temporada de pluges els mascles generalment es tornen molt irritables, i s'han observat atacs entre membres de la mateixa espècie.
Alimentació
modificaPrincipalment mengen mol·luscs, insectes, tiges de joncs i algues.
Reproducció
modificaDurant els mesos de gener i febrer les parelles cerquen un lloc on criar. Nien a prop de la seva font d'aliment, sovint en forats als arbres. No aporten materials per fer el niu a excepció d'algunes plomes pròpies. Ponen entre maig i juny, depenent de la duració de l'estació humida, 6 – 12 ous que coven durant uns 30 dies.
Llista de subespècies
modificaSe n'han descrit dues subespècies:
Referències
modifica
- ↑ Sraml, M.; Christidis, L.; Easteal, S.; Horn, P. & Collet, C. (1996): Molecular Relationships Within Australasian Waterfowl (Anseriformes). Australian Journal of Zoology 44(1): 47-58. doi:10.1071/ZO9960047 (HTML resum)
- ↑ Ducks, Geese, and Swans. Oxford University Press. p. 420. ISBN 0 19 861008 4. Google Llibres