21 de febrer
data
| << | Febrer 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 21 de febrer és el cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 313 dies per a finalitzar l'any i 314 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 1919, Barcelona: El Sindicat Únic d'Aigua, Gas i Electricitat de la CNT inicia la vaga de La Canadenca
- 1957, Barcelona: a la Universitat de Barcelona es fa la primera Assemblea Lliure d'Estudiants, reprimida per les autoritats franquistes amb diversos estudiants sancionats i detinguts.
- 1983, Barcelona: es publica per darrera vegada l'Hoja del Lunes.[1]
- Resta del món
- 1804, a prop de Merthyr Tydfil, al País de Gal·les: Circula la primera locomotora de vapor.[2]
- 1848, es publica a Londres, en alemany, el Manifest Comunista, escrit per Karl Marx i Friedrich Engels.[3]
- 1916, Verdun (França): Comença la batalla de Verdun, combat de la primera Guerra Mundial lliurat entre les forces alemanyes i les forces franceses, que acaba al 19 de desembre del mateix any amb victòria francesa.[4]
- 1924, Salamanca: Miguel de Unamuno és destituït per la dictadura de Primo de Rivera com a rector de la Universitat de Salamanca i desterrat a l'illa de Fuerteventura.[5]
- 1972, El president nord-americà Richard Nixon visita per primer cop la Xina i s'entrevista amb Mao Zedong.[6]
Naixements
modifica- Països Catalans
- 1666 - El Poal, Pla d'Urgell: Antoni Desvalls i de Vergós, militar austriacista català (m. 1724).
- 1902 - Banyoles: Maria Vinyes i Mayola, professora catalana. (m. 1989)
- 1917 - Barcelona: Juan Vallet de Goytisolo (m. 2011), jurista i filòsof del dret.
- 1941 - Barcelona: Victoria Camps i Cervera, filòsofa i professora catalana, catedràtica de Filosofia moral i Política.[7]
- 1955 - Vilanova i la Geltrú, Garraf: Josep Piqué i Camps, polític català.
- 1975 - Barcelona: Diana Riba i Giner, pedagoga, eurodiputada i activista pels drets civils.
- Resta del món
- 711: Chang'an (Xina): Emperador Suzong de Tang (711-762).[8]
- 1559: Nurhaci, cap de totes les tribus manxús, fundador de la dinastia Qing, la darrera dinastia imperial de la Xina.[9]
- 1791, Viena, Àustria: Carl Czerny, professor de piano, compositor, pianista, teòric i historiador austríac (m. 1857).[10]
- 1794, Xalapa, Veracruz: Antonio López de Santa Anna, president de Mèxic en onze ocasions (m. 1876).
- 1801, Londres, Anglaterra: John Henry Newman, cardenal i escriptor anglès.
- 1817, Valladolid, Espanya: José Zorrilla, escriptor castellà
- 1836, La Flèche, França: Léo Delibes, compositor francès (m. 1891)[11]
- 1845, Brooklyn, Nova York: Emma Cecilia Thursby, cantant d'òpera novaiorquesa (m. 1931).[12]
- 1854, Viena: Ernst von Hesse-Wartegg, escriptor austríac conegut pels seus llibres de viatges (m. 1918)
- 1885, Sant Petersburg (Rússia): Sacha Guitry, actor i dramaturg francès (m. 1957).[13]
- 1893, Linares, Jaén: Andrés Segovia, guitarrista espanyol (m. 1987).
- 1895, Copenhaguen, Dinamarca: Henrik Dam, metge i bioquímic danès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1943 (m. 1976).
- 1903:
- Neuilly-sur-Seine, França: Anaïs Nin, escriptora franco-americana d'ascendència cubano-catalana i danesa (m. 1977).[14]
- Le Havre (França): Raymond Queneau, poeta francès (m. 1976).[13]
- 1909, Volchansk, Rússia: Aleksandra Snejkó-Blótskaia, directora de cinema d'animació soviètica (m.1980).[15]
- 1922, París: Colette Brosset, actriu i guionista, ballarina i coreògrafa francesa, (m. 2007).[16]
- 1924, Nova York: Thelma Estrin, informàtica biomèdica estatunidenca (m. 2014).[17]
- 1930, Gijón: Arturo Fernández Rodríguez, actor espanyol.[18]
- 1933, Tryon, Carolina del Nord: Nina Simone, cantant, pianista i compositora nord-americana (m. 2003).[19]
- 1937, Asker, Noruega: Harald V de Noruega, rei de Noruega.
- 1942, Berlín: Margarethe von Trotta, actriu, directora i guionista de cinema alemanya, referent del Nou cinema alemany.[20]
- 1943:
- Jean Guinand, polític suís membre del Partit Liberal de Suïssa.
- Davlekanovo (Rússia): Liudmila Ulítskaia, escriptora russa. Premi Médicis de literatura estrangera de l'any 1996.[21]
- 1952, Dihua, Shaanxi (Xina): Jia Pingwa, escriptor xinès, Premi Mao Dun de Literatura de 2008.[22]
- 1953, Evanston, Illinois, Estats Units: William Petersen, actor i productor estatunidenc.
- 1962, Sant Sebastià: Cristina Garmendia, biòloga, empresària i professora universitària basca; va ser ministra de Ciència i Innovació.[23]
- 1964, Cilla Benkö, periodista sueca, directora general de Sveriges Radio.[24]
- 1979, Waco, Texas: Jennifer Love Hewitt, actriu, autora, productora i cantant estatunidenca.
- 1983, París: Mélanie Laurent, actriu, cantant, directora i escriptora francesa, guanyadora del Premi César a la millor actriu el 2006.
- 1989, Boston, Massachusetts: Kiran Gandhi, també coneguda artísticament com a Madame Gandhi, música, cantant, artista i activista feminista.
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 1911 - Barcelona (Barcelonès): Isidre Nonell i Monturiol, pintor i dibuixant català (n. 1872)[25]
- 1912 - Barcelona: Agustí Rius i Borrell, mestre i pedagog català (n. 1912).
- 1917 - Girona: Fidel Aguilar i Marcó, escultor gironí (n. 1894).
- 2010 - Barcelona: Odette Pinto, periodista radiofònica (n. 1932).[26]
- 2012 - Castellar del Vallès, Vallès Occidental: Eufemio Garcia, primer pacient a Catalunya que fa vida normal amb una assistència ventricular mecànica de llarga durada (n. 1955).
- 2013 - Castelló d'Empúriesː Estrella Rivas Franco, dissenyadora de moda catalana (n. 1921).[27]
- 2021 - Elx (Baix Vinalopó)ː Agustí Agulló, activista cultural. Fou un dels creadors del Casal Jaume I d'Elx (n. 1958).[28]
- 2022:
- Barcelona: Miguel Gallardo, dibuixant i guionista de còmic, i dissenyador, publicista i il·lustrador, creador de Makoki (n. 1955).
- Madrid: Joaquín Bernadó Bertomeu, torero català (n. 1935).
- Resta del món
- 640 - Landen: Pipí de Landen, majordom de palau.
- 1730 - Roma, Estats Pontificis: Papa Benet XIII, Papa de l'Església Catòlica (n. 1649)
- 1833 - Saragossa: Josefa Amar y Borbón, escriptora i destacada il·lustrada espanyola.[29]
- 1879 - Kabul (Afganistan): Xir Ali, emir de l'Afganistan (1863-1869) (n. 1825)[30]
- 1906 - Màlaga, Andalusia, Espanya: Manuel Danvila y Collado, advocat, historiador i polític valencià, ministre de Governació d'Espanya el 1892 durant la regència de Maria Cristina (n. 1830).
- 1926 - Leiden (Alemanya): Heike Kamerlingh Onnes, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1913 (n. 1853).
- 1938 - Pasadena (Califòrnia), Estats Units: George Ellery Hale, astrònom estatunidenc (n. 1868)
- 1941 - Musgrave Harbour, Terranova: Frederick Banting, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1923 (n. 1891).
- 1946 - Madrid, cementiri de Carabanchel Bajo: Cristino García Granda, dirigent maquis afusellat amb nou companys.
- 1947 - Altadena, Califòrnia: Fannie Charles Dillon, pianista, compositora estatunidenca (n. 1881).[31]
- 1965 - Nova York, EUA: Malcolm X, orador, ministre religiós i activista nord-americà (n. 1925).
- 1968 - Oxford (Anglaterra): Howard Walter Florey, farmacòleg i patòleg australià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1945 (n. 1898).
- 1984 - Vióixenskaia, URSS: Mikhaïl Xólokhov, novel·lista soviètic, Premi Nobel de Literatura 1965 (n. 1905).
- 1991 - Panamà: Margot Fonteyn, ballarina clàssica britànica (n. 1919).[32]
- 1993 - Copenhaguen, Dinamarcaː Inge Lehmann, sismòloga danesa (n. 1888).[33]
- 1999 - Chapel Hill, Carolina del Nord (EUA): Gertrude Belle Elion, farmacòloga i bioquímica estatunidenca, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1988 (n. 1918).[34]
- 2005 - Londres (Anglaterra): Guillermo Cabrera Infante, novel·lista, guionista, traductor i crític cubà (n. 1929).
- 2006 - Haifa, Israel: Angelica Rozeanu, jugadora romanesa de tennis de taula, de les millors jugadores de la història (n. 1921).[35]
- 2017 - Palo Alto, Califòrnia (EUA): Kenneth Arrow, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 1972 (n. 1921).
Festes i commemoracions
modifica- Festa de la Llum a Manresa
- Festa Local de Navarcles, al Bages
- Dia internacional de la llengua materna, UNESCO
- Santoral:
- sant Eustaci d'Antioquia, bisbe;
- Pere Damià, cardenal;
- Valeri d'Astorga, abat;
- Germà de Grandval, abat;
- beats Pipí de Landen i John Henry Newman;
- venerable Elionor de Provença, reina i monja;
- Papa Benet XIII.
- 2012, Dimarts de Carnaval
Referències
modifica- ↑ «Silenciados en nombre de la libertad de expresión». Hoja del Lunes, 21-02-1983 [Consulta: 30 desembre 2022].
- ↑ Barrio Peñarol: Patrimonio Industrial Ferroviario. Intendencia Municipal De Montevideo, 2008. ISBN 978-9974-614-42-0.
- ↑ Payeras, Miquel. «170 anys de la publicació del 'Manifest Comunista'» (en catalan). El Temps, 21-02-2018. [Consulta: 21 febrer 2023].
- ↑ Ucelay-Da Cal, Enrique; Veiga, Francisco. Historia Universal Planeta (en castellà). vol. 12, El fin del segundo milenio. Un siglo de miedos apocalípticos, 1914-1989. Planeta, 1994. ISBN 84-320-9532-X.
- ↑ Manuel María Urrutia León. Miguel de Unamuno desconocido. Con 58 nuevos textos de Unamuno. Universidad de Salamanca, 2007, p. 176. ISBN 978-84-7800-384-6. (castellà)
- ↑ China.. Debate Editorial, 2012. ISBN 978-84-9992-145-7.
- ↑ «Victoria Camps Cervera». Filosofiacatalana.cat. Facultat de Filosofia. Universitat Ramon Llull. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Lewis, Mark Edward, 1954-. China's cosmopolitan empire : the Tang dynasty. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03306-1.
- ↑ Rowe, William T.. China's last empire : the great Qing. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03612-3.
- ↑ Plantinga, Leon, revisat per Luca Lévi Sala. «Clementi, Muzio [Clementi, Mutius Philippus Vincentius Franciscus Xaverius]». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.40033 [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Emma Cecilia Thursby» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ 13,0 13,1 Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Anaïs Nin». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Snežko-Blockaâ, Aleksandra (1909-1980)» (en francès). Bibliothèque Nationale de France. Catalogue général. [Consulta: 17 març 2022].
- ↑ «La mort de Colette Brosset» (en francès). Le Figaro, 02-03-2007. [Consulta: 27 desembre 2021].
- ↑ Macho Stadler, Marta. «Thelma Estrin, informática» (en castellà), 21-02-2015. [Consulta: 3 gener 2024].
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 214. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ «Nina Simone». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Sandford, John. Encyclopedia of Contemporary German Culture. Routledge, 2013. ISBN 9781136816109.
- ↑ «Laureats Littérature étrangere» (en francès). Prix Médicis. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Duzon, Brigitte. «Jia Pingwa» (en francès), 19-04-2017. [Consulta: novembre 2017].
- ↑ Hernández, Nuria. «Cristina Garmendia, la exministra que fabrica respiradores con el apoyo de Felipe y Letizia» (en castellà). Vanity Fair, 03-04-2020. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ «Moraltestet: Cilla Benkö» (en suec). Sveriges Radio, 13-11-2012.
- ↑ Nonell, Isidre, 1873-1911.. Isidre Nonell, 1872-1911 : Museu d'Art Modern, MNAC, Barcelona, febrero-abril, 2000 : Fundación Cultural Mapfre Vida, Madrid, abril-junio, 2000. 1. ed. Barcelona: El Museu, 2000. ISBN 84-8043-066-4.
- ↑ «Odette Pinto i Gassó». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Mor l’artista Estrella Ametlla, molt vinculada a l’Espai Celler Espelt | Bonart». Revista Bonart, 21-02-2013. [Consulta: 23 octubre 2021].
- ↑ Lillo, Manuel. «S'ha mort Agustí Agulló, referent il·licità en la defensa de la llengua». El Temps, 22-02-2021. [Consulta: 22 febrer 2021].
- ↑ López-Cordón Cortezo, María Victoria. «Josefa Amar y Borbón» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 17 desembre 2023].
- ↑ Belchem, John; Price, Richard; Young, Robert J. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 427. ISBN 978-84-460-1848-3.
- ↑ Giraudet, Jean-Paul. «Fannie Charles Dillon» (en francès). Musicalicd, 25-03-2013. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ «Dame Margot Fonteyn». Encyclopædia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Rafferty, John P. «Inge Lehmann». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Merle-Béral, Hélène. 17 mujeres Premios Nobel de ciencias (en castellà). Primera edición. Barcelona: Plataforma, 2018, p. 201. ISBN 978-84-17114-70-1.
- ↑ Sobovitz, Jacov. «Angelica Adelstein-Rozeanu». Jewish Women's Archive. Jewish Women's Archive, 27-02-2009. [Consulta: desembre 2020].
