El 369 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del tribunat de Fidenat, Cicurí, Cos, Maluginense i Cincinnat (o, més rarament, any 385 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «369 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Infotaula nombre369 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià369 aC (ccclxix aC)
Islàmic1021 aH – 1020 aH
Xinès2328 – 2329
Hebreu3392 – 3393
Calendaris hindús-313 – -312 (Vikram Samvat)
2733 – 2734 (Kali Yuga)
Persa990 BP – 989 BP
Armeni-
Rúnic-118
Ab urbe condita385
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
390 aC 380 aC 370 aC - 360 aC - 350 aC 340 aC 330 aC
Anys
372 aC 371 aC 370 aC - 369 aC - 368 aC 367 aC 366 aC

Esdeveniments

modifica

Antiga Grècia

modifica
  • El general tebà Epaminondes fa retrocedir un exèrcit espartà que amenaçava Mantinea, avança cap al sud i es converteix en el primer general que travessa el riu Eurotes (la frontera d'Esparta) en la història.[2][3]
  • Agesilau II, rei d'Esparta, encapçala la resistència espartana a la seva capital, Esparta (que no tenia muralles) davant l'atac d'Epaminondes, recolzat pels ilotes i pels periecs i també per espartans demòcrates.[4]
  • Pelòpides, general atenenc, és un dels generals de la força tebana que envaeix el Peloponès. Diu a Epaminondes que no tornarà a casa fins a portar la guerra dins de la mateixa Esparta, fins i tot si sobrepassen el terme legal del seu càrrec. Efectivament va sobrepassar el termini i a la tornada tant Epaminondes com Pelòpides van ser encausats pel partit opositor, però van ser absolts.[5]

Antiga Roma

modifica

Necrològiques

modifica
  • Teetet d'Atenes, matemàtic grec i filòsof, protagonista el diàleg Teetet de Plató. Ferit en una de les batalles d'Epaminondes contra Esparta, és retirat de la zona de combat i contreu disenteria malaltia que li provoca la mort.[8]

Referències

modifica
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Xenofont. Hel·lèniques, VI, 5, 22
  3. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 62
  4. Xenofont. Agesilau, II, 26, 27
  5. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 67
  6. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 31, 32
  7. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 36, 37
  8. Xenofont. Hel·lèniques, VII, 1, 41
  NODES
Project 2