374 aC
any
El 374 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a segon any sense tribunat ni consolat (o, més rarament, any 380 ab urbe condita). L'ús del nom «374 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 374 aC (ccclxxiv aC) |
| Islàmic | 1026 aH – 1025 aH |
| Xinès | 2323 – 2324 |
| Hebreu | 3387 – 3388 |
| Calendaris hindús | -318 – -317 (Vikram Samvat) 2728 – 2729 (Kali Yuga) |
| Persa | 995 BP – 994 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -123 |
| Ab urbe condita | 380 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 400 aC 390 aC 380 aC - 370 aC - 360 aC 350 aC 340 aC | |
| Anys | |
| 377 aC 376 aC 375 aC - 374 aC - 373 aC 372 aC 371 aC | |
Esdeveniments
modificaAntiga Grècia
modifica- Cleòmbrot I, rei d'Esparta, comand una flota que es dirigeix primer al golf de Corint i des d'allà a la Fòcida, que Tebes havia envaït. Quan els tebans el veuen arribar es retiren ràpidament cap a Beòcia.[2]
- Timoteu, comandant atenenc, de retorn de Corcira, va deixar alguns exiliats a Zacint que van establir un lloc fortificat per lluitar contra el govern proespartà. Els oligarques van demanar ajuda a Esparta que va enviar una flota de 25 naus a Zacint, que no va poder impedir la presa del poder pels demòcrates.[3][4]
Antiga Roma
modifica- Aquest any, com l'any anterior (375 aC) i fins al 370 aC no hi va haver magistrats curuls. Els tribuns de la plebs Gai Licini Calvus Estoló i Luci Sexti Sextí Laterà van presentar unes propostes legislatives favorable als plebeus, les Lleis Liciniae-Sextiae, que van trobar una resistència violenta per part dels patricis. Aquests, amb la col·laboració d'altres tribuns de la plebs, van aconseguir oposar-se a les propostes dels dos tribuns, Licini i Sexti, que, en represàlia per les polítiques conservadores dels patricis i utilitzant el dret de veto que tenien els tribuns plebeus, van impedir, durant cinc anys consecutius, l'elecció dels tribuns consulars. Van ser tribuns de la plebs des del 376 aC fins al 367 aC.[5]
Necrològiques
modifica- Evàgores I, rei de Salamina de Xipre.[6] Va morir juntament amb el seu fill gran Pintàgores, assassinat per un eunuc de nom Trasideu, a causa d'una ofensa privada. El segon fill Nicocles el va succeir sense oposició.[7]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Xenofont. Hel·lèniques, V, 14; VI, 1
- ↑ Xenofont. Hel·lèniques, VI, 2
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 45
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 5-7
- ↑ «Evàgores I». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 febrer 2021].
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 47