382 aC
any
El 382 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana i l'Imperi, era conegut com a any del tribunat de, Maluginense, Cras, Fidenat, Camerí i (o, més rarament, any 372 ab urbe condita o de la fundació de Roma). L'ús del nom «382 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 382 aC (ccclxxxii aC) |
Islàmic | 1034 aH – 1033 aH |
Xinès | 2315 – 2316 |
Hebreu | 3379 – 3380 |
Calendaris hindús | -326 – -325 (Vikram Samvat) 2720 – 2721 (Kali Yuga) |
Persa | 1003 BP – 1002 BP |
Armeni | - |
Rúnic | -131 |
Ab urbe condita | 372 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
Dècades | |
410 aC 400 aC 390 aC - 380 aC - 370 aC 360 aC 350 aC | |
Anys | |
385 aC 384 aC 383 aC - 382 aC - 381 aC 380 aC 379 aC |
Esdeveniments
modificaAntiga Grècia
modifica- Primavera: començament de la guerra entre Esparta i Olint (fi l'any 379 aC).[2] Acant i Apol·lònia es queixen a Esparta dels olintis, que volen fer-los entrar per la força a la Lliga Calcídica que dirigeixen. La demanda del rei de Macedònia Amintes III de Macedònia que se sent amenaçat per Olint i les negociacions entra Olint, Tebes i Atenes, decideixen la Lliga del Peloponnès a intervenir.[3]
- Durant l'estiu, Esparta envia diversos contingents a la Península Calcídica. Quan Fèbides, general espartà, anava cap a Acantos i Apol·lònia d'Il·líria que havien sol·licitat l'ajut d'Esparta en un conflicte, va passar per Tebes on el cap opositor oligàrquic Leontiades de Tebes, rival d'Ismènies, li va demanar conquerir i establir una guarnició a Cadmea (la ciutadella de Tebes). Els espartans van ocupar Cadmea amb ajut dels oligarques i van enderrocar a Ismènies.[4]
Imperi Aquemènida
modifica- 18 de juny i 12 de desembre: eclipsis lunars observats a Babilònia.[5]
Antiga Roma
modifica- 31 de juliol del calendari romà: són elegits a Roma sis tribuns amb potestat consular: Espuri Papiri Cras, Luci Papiri Cras, Servi Corneli Maluginense, Quint Servili Fidenat, Gai Sulpici Pètic (o Servi Sulpici Pretextat), Luci Emili Mamercí.[5][6][7]
- Praeneste fa una crida als volscs per donar suport a la revolta dels llatins contra Roma: prenen la colònia romana de Sàtricum. Roma declara la guerra a Preneste.[8]
- Velitres, ciutat del Latium, es suma a la rebel·lió contra Roma. Els tribuns Espuri Papiri Cras i Luci Papiri Cras ataquen la ciutat amb èxit. Dirigeixen també un atac contra Praeneste.[9]
Naixements
modifica- Filip II de Macedònia, fill petit d'Amintes III i d'Eurídice I.[10]
- Antígon el Borni, general macedoni que va arribar a ser rei de Macedònia (data aproximada).[11]
Necrològiques
modificaReferències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Paul Cloché. Presses universitaires de Namur. Thèbes de Béotie : des origines à la conquête romaine. ISBN 9782870370193.
- ↑ Xenofont. Hel·lèniques, VII, 16
- ↑ Xenofont. Hel·lèniques, V, 2
- ↑ 5,0 5,1 Moreau. L'Art de vérifier les dates des faits historiques, des inscriptions, des chroniques et autres anciens monumens, avant l'ère chrétienne....
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 22
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 41
- ↑ John Drinkwater, Timothy Venning. Continuum International Publishing Group. Chronology of the Roman Empire. ISBN 9781441154781.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 36-37
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, VI, 2
- ↑ Smith, William (ed.). «Antigonus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 22 gener 2024].