433 aC
any
El 433 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Era l'any 321 ab urbe condita. La denominació 433 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 433 aC (cdxxxiii aC) |
| Islàmic | 1087 aH – 1086 aH |
| Xinès | 2264 – 2265 |
| Hebreu | 3328 – 3329 |
| Calendaris hindús | -377 – -376 (Vikram Samvat) 2669 – 2670 (Kali Yuga) |
| Persa | 1054 BP – 1053 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -182 |
| Ab urbe condita | 321 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 460 aC 450 aC 440 aC - 430 aC - 420 aC 410 aC 400 aC | |
| Anys | |
| 436 aC 435 aC 434 aC - 433 aC - 432 aC 431 aC 430 aC | |
Esdeveniments
modifica- Pèricles estableix una aliança defensiva amb Còrcira (actual Corfú), la força naval més important a la Mar Jònica i punyent enemiga de Corint. Com a resultat, Atenes intervé en la disputa entre Corint i Còrcira i, en la batalla de les illes Síbotes, un petit contingent naval comandat per l'atenenc Lacedemoni, evita que la flota de Corint aconsegueixi la caiguda de Còrcira. Després d'això, Atenes va assetjar Potidea, tributària i aliada d'Atenes, però colònia de Corint.[2]
- Atenes dona un ultimàtum a Potidea, una antiga colònia de Corint que forma part de la Lliga de Delos. Han d'arrasar les muralles, lliurar ostatges i expulsar els magistrats corintis. Potidea va enviar una ambaixada a Atenes per demanar una suavització dels termes, sense èxit. També va enviar una ambaixada secreta a Esparta, acompanyada d'alguns corintis, que haurien obtingut la promesa d'una invasió de l'Àtica si els atenesos atacaven Potidea.[3]
- A Roma són elegits tribuns amb potestat consular Marc Fabi Vibulà, Marc Fosli Flaccinàtor i Luci Sergi Fidenat.[4]
Naixements
modificaNecrològiques
modifica- Segons Diodor de Sicília, aquell any va morir Espàrtoc I, rei del Bòsfor Cimmeri.[5]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, I, 45
- ↑ Glotz, Gustave; Robert Cohen. Histoire grecque. París: Presses Universitaires de France, 1936, p. 433.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 25
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIV, 93