Aenne Burda
Aenne Burda (Offenburg, Baden-Wurtemberg, 28 de juliol de 1909 - íd., 3 de novembre de 2005), nascuda Anna Magdalene Lemminger, va ser una editora alemanya del Grup Burda, un grup de mitjans amb seu a Offenburg i Múnic, Alemanya. Va ser un dels símbols del miracle econòmic alemany.[1][2][3]
| ||
| Biografia | ||
|---|---|---|
| Naixement | Anna Magdalene Lemminger 28 de juliol de 1909 Offenburg (Alemanya)  | |
| Mort | 3 de novembre de 2005 (als 96 anys) Offenburg, Germany | |
| Activitat | ||
| Ocupació | editora | |
| Família | ||
| Cònjuge | Franz Burda | |
| Fills | Franz Burda, Frieder Burda, Hubert Burda | |
| Parents | Maria Furtwängler, nora | |
| Premis | ||
| Lloc web | aenne-burda.com | |
Biografia
modificaAenne Burda va néixer a Offenburg, Imperi Alemany. Era filla d'un fogoner de locomotores i la seva dona, Anna Maria Armbruster, i els pares li van triar aquest nom inusual inspirant-se en una cançó popular, Ännchen von Tharau. Va deixar l'institut als 17 anys i es va posar a fer les pràctiques treballant de caixera a la companyia elèctrica d'Offenburg. El 1930 va conèixer l'editor Franz Burda, fill de l'impressor Burda, i s'hi va casar. Van tenir tres fills.[2][3][4]
Editora de premsa
modificaAenne Burda i el seu marit van expandir ben aviat l'empresa familiar cap a les revistes femenines. El 1949, després que el seu matrimoni fracassés, ella va poder fer-se càrrec completament de l'empresa, que tenia aleshores 48 empleats, gairebé totes dones, i un deute de 200.000 marcs. Va incorporar al seu equip una jove Irene Baer, que seria des d'aleshores la seva mà dreta. L'1 d'octubre del mateix any va començar a publicar la revista Favorit, que després, a partir del gener de 1950, seria rebatejada com a Burda Moden, i sortiria amb una tirada de 100.000 exemplars. Es va fer molt popular al mercat després de 1952, quan va començar a incloure fulls de paper amb patrons per a la confecció de roba, basant-se en el concepte de “moda per fer un mateix”, en un moment de postguerra, en què els alemanys no tenien diners per comprar roba, però sí que podien fer-se-la i posar-se al dia. El 1965 Burda Moden venia més d'un milió de còpies, i el 1968 en va vendre 1,5 milions. Va ser la revista de moda amb un tiratge més gran del món.[2][3][4]
Van seguir altres títols: Anna de 1974 a 2007, publicat per primera vegada com a Burda Fun a Handicrafts, Burda Carina des de 1977, una revista de moda i estil de vida dirigida a un públic femení més jove, i Verena, de 1986 a 1997.[5]
El 1987 Burda Moden es va convertir en la primera revista occidental que es publicava a la Unió Soviètica, en l'època de la Perestroika. Burda Fashion es publica actualment a 90 països en 16 idiomes diferents.[6][7][3]
També havia explorat el monn de la cuina, amb Burda-Kochstudio, i, amb el temps, ja fora de l'àmbit de la moda, les publicacions d'interès general, com Bunte Illustrierte, el setmanari Focus.[2]
Als 85 anys es va retirar de la direcció de l'editorial i va cedir l'empresa als seus tres fills en parts iguals. Frieder i Franz Burda van vendre les seves accions a Hubert Burda, que ja havia assumit la direcció de Burda Moden.[5]
Reconeixement i memòria
modificaBurda va crear dues fundacions benèfiques, per donar suport a joves acadèmics i a gent gran a la seva ciutat natal d'Offenburg, que ha posat el seu nom a un carrer.[8]
S'han fet diversos reportatges documentals sobre aquesta figura essencial en el boom econòmic alemany. Al 1999 el documental de 45 minuts dirigit per Kathrin Pitterling, Aenne Burda. Mode für Millionen [Aenne Burda. Moda per a milions]. I al 2009 Aenne Burda – Eine Frau erobert die Welt [Aenne Burda - Una dona conquereix el món], escrit i dirigit per Dora Heinze.[2]
El 2018 es va estrenar una pel·lícula sobre la seva vida, Aenne Burda: Die Wirtschaftswunderfrau [Aenne Burda: La dona del miracle econòmic], una minisèrie per a televisió dirigida per Francis Meletzky.[9][2]
Cites
modifica
- 1974 Gran Creu del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
- 1979 Anell d'honor d'Offenburg pel seu paper en el desenvolupament econòmic de la ciutat
- 1984 Orde del Mèrit de Baviera
- 1985 Orde del Mèrit de Baden-Württemberg
- 1989 Medalla Jakob Fugger de l'Associació d'Editors de Baviera (la primera vegada que es concedia a una dona)
- 1989 Aenne Burda és nomenada ciutadana honorària de la seva ciutat natal, Offenburg
- 1990 Orde del Mèrit de Karl Valentin
- 1994 Orde del Mèrit d'Or de la província de Salzburg, Àustria
- 2001 Creu de Cavaller Comandant de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya pels seus èxits excepcionals com a dona de negocis[4]
Referències
modifica- ↑ Bumba, Jan. «Zemřela zakladatelka časopisu Burda madam Aenne Burdová». BBC Czech, 04-11-2005. Arxivat de l'original el 2016-05-16. [Consulta: 24 maig 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 van der Vat, Dan «Aenne Burda» (en anglès). The Guardian, 16-11-2005. ISSN: 0261-3077.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Bolívar Manaut, Luna. «Burda: el rostro del milagro alemán» (en castellà). DW. Deutsche Welle, 03-11-2005. [Consulta: 24 maig 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Aenne Burda – The Economic Wonderwoman» (en anglès). Hubert Burda Media. [Consulta: 24 maig 2024].
- ↑ 5,0 5,1 «Zemřela německá královna módy Aenne Burdová» (en txec). IDNES, 24-06-2009. Arxivat de l'original el 2009-06-24. [Consulta: 24 maig 2024].
- ↑ «Aenne Burda_1909-2005» (en txec). Nekrolog. Arxivat de l'original el 19 June 2009. [Consulta: 1r agost 2009].
- ↑ Burda Style. «Fashion, Sewing Patterns, Inspiration, Community, and Learning | BurdaStyle.com». Burdafashion.com. Arxivat de l'original el 5 February 2010. [Consulta: 19 gener 2013].
- ↑ «Press release». www.interactive-weekly.com. Arxivat de l'original el 13 July 2011.
- ↑ «Aenne Burda: Die Wirtschaftswunderfrau (TV Mini Series 2018– ) – IMDb». IMDb.
- ↑ «German Fashion Empress Aenne Burda Dies at 96». Dexigner, 05-11-2005. Arxivat de l'original el 29 February 2012. [Consulta: 19 gener 2013].
- ↑ 11,0 11,1 «Hubert Burda Media.de/com – UNTERNEHMEN – Historie». Aenne Burda. Arxivat de l'original el 17 July 2012. [Consulta: 19 gener 2013].