Agramunt

Agramunt
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	41° 47′ 11″ N, 1° 05′ 47″ E / 41.78629°N,1.09639°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Àmbit funcional territorial	Ponent
Comarca	Urgell
Capital	Agramunt
Població humana
Població	5.516 (2023) (69,21 hab./km²)
Llars	280 (1553)
Gentilici	Agramuntí, agramuntina
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	79,7 km²
Banyat per	Sió i canal d'Urgell
Altitud	337 m
Limita amb	Artesa de Segre ; Oliola ; Tornabous ; Puigverd d'Agramunt ; la Fuliola ; Castellserà ; Foradada ; Preixens
Organització política
• Alcaldessa	Sílvia Fernàndez i Tarragona (2020–)
Identificador descriptiu
Codi postal	25310
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	25003
Codi IDESCAT	250030
Lloc web	agramunt.cat

Agramunt és un municipi de la comarca de l'Urgell, Catalunya, que consta de sis unitats de població, que són:

Entitat de població	Habitants (2018)
Agramunt	5.171
Almenara Alta	10
Donzell d'Urgell, la	24
Mafet	67
Montclar	109
Puelles, les	12
Font: Idescat

Agramunt és la població capdavantera de la Ribera del Sió, situat en el punt de confluència de l'Urgell, la Segarra i la Noguera. Té com a eix el riu Sió, en direcció est-oest. Agramunt és la segona vila en importància de la comarca de l'Urgell, i està situada al nord de la comarca. És una vila industrial, de serveis i agrícola, molt coneguda per les seves fàbriques de torró i xocolata. Són importants també les seves indústries metal·lúrgiques.

Història

La conquesta de la vila va tenir lloc a l'any 1070 a càrrec d'Ermengol IV d'Urgell.

Al 1163 li va ser concedida la carta de població.^[1] Fins al 1314 va ser la capital del comtat de l'Urgell, fet que li va donar certs privilegis com per exemple el poder d'encunyar la moneda pròpia del comtat l'any 1200.

Al 1413 i després de les lluites que van seguir al compromís de Casp, la ciutat es va rendir davant les tropes de Ferran I d'Antequera. Pocs anys més tard, la vila va passar a mans de Joan II d'Aragó qui, el 1452 la va entregar a causa d'uns deutes amb el comte de Pallàs. L'any 1472 Agramunt va tornar a ser possessió de la corona. Després dels Decrets de Nova Planta va passar a formar part del corregiment de Cardona.

Durant la Guerra dels Segadors la ciutat va ser conquerida primer per les tropes de Castella, ocupada per tropes franceses l'any 1644, i presa de nou per les castellanes al 1646. Durant la Guerra de Successió va caure en mans de les tropes de Felip V l'any 1711. Des del 1810 fins al 1814 va estar ocupada per tropes franceses emmarcada en el context històric de la Guerra de la Independència Espanyola.

Etimologia

El topònim d'Agramunt apareix documentat per primera vegada el segle xi amb la mateixa forma d'Agramunt. D'entrada sembla un simple compost del llatí acre 'escarpat' i mons 'turó'. De tota manera, Joan Coromines observà que la ciutat està situada només nou quilòmetres al nord del poblat ibèric del Molí d'Espígol, generalment identificat amb la població d'Atanagrum. Si aquesta identificació és correcta, el nom d'Agramunt podria ser continuador del d'Atanagrum: atan- significaria muntanya, de tal manera que, llatinitzat, el topònim hauria esdevingut *Muntagre; justament aquesta forma es documenta en un document del segle xi referit a la vila d'Agramunt. De tota manera, el mateix Coromines admet que l'etimologia no és clara i que també és versemblant que es tracti simplement de Acri-monte 'turó escarpat'.^[1]

La gent d'Agramunt són agramuntins o agramuntesos, tot i que la segona és menys corrent.

Geografia

Llista de topònims d'Agramunt (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Llocs d'interès

Museu Etnològic Municipal
Església de Santa Maria
Refugi Antiaeri de la Guerra Civil, situat sota de l'església.
Porxada de la plaça de l'Església
Cisterna i Pou de gel al Parc del Convent
Espai Guinovart d'Agramunt, de l'artista Josep Guinovart, situat a l'antic mercat municipal.^[2]
Lo Pardal, Casa de poesia visual amb obres de l'artista local Guillem Viladot.
Parc de Riella
Pont de Ferro
Safareigs
Pilar d'Almenara
Serra d'Agramunt

Fills i filles il·lustres d'Agramunt

Benet Garret fou abat durant tres períodes del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
Joan Codina i Cendrós, prevere catalanista i mestre de música
Antoni Benet i Carulla (1859-1926): hisendat i delegat de l'Assemblea de Catalunya (1892)
Guillem Viladot, poeta i escriptor

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
137	267	280	843	2.206	3.829	3.278	3.411	3.191	3.146

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
3.179	3.300	3.112	3.535	3.730	4.428	4.562	4.775	4.814	4.814

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
4.925	4.950	4.902	5.071	5.212	5.459	5.577	5.618	5.633	5.515

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
5.390	5.393	5.411	5.479	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1787 incorpora Almenara Baixa; el 1857, Almenara Alta, Mafet, Montclar, les Puelles, Rocamartí i el Terme de la Pobla; el 1970, la Donzell d'Urgell.

Clima

Paràmetres climàtics mitjans d'Agramunt
Mes	Gen	Feb	Mar	Abr	Mai	Jun	Jul	Ago	Set	Oct	Nov	Des	Anual
Temperatura màxima mitjana (°C)	7,3	11,2	15,8	19	24,1	29,1	33,3	32,1	26,5	19,1	11,8	7,8	19,8
Temperatura mínima mitjana (°C)	0,2	1,1	3,3	5,5	9,8	14	17,3	17,2	13,8	8,7	3,9	1,2	8
Precipitacions (mm)	32,6	16	30,5	43,9	59	38,7	12,9	29	47,4	44,9	37,4	33,7	428,4
Font: Servei Meteorològic de Catalunya Arxivat 2013-12-25 a Wayback Machine.

Festivitats

La Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra es remunta a l'any 1988 quan a iniciativa del Foment Pro-Mercat d'Agramunt i Comarca es va organitzar un mercat dedicat al torró. La bona acollida que va tenir la iniciativa va animar als organitzadors a obrir la participació en altres sectors i el 12 d'octubre de l'any següent es va celebrar la primera Fira del Torró i de la Xocolata a la Pedra. De llavors ençà la fira ha evolucionat i actualment és un punt de referència dins el calendari firal de les Terres de Lleida.^[3]
El primer cap de setmana de setembre se celebra la Festa Major
El Carnaval d'Agramunt és una de les festes populars més destacades d'aquesta vila de la comarca de l'Urgell, a Catalunya. Aquesta celebració, que té lloc anualment al mes de febrer, s'ha convertit en un esdeveniment molt esperat gràcies a la seva originalitat i a la participació activa dels veïns. Entre els actes més destacats hi ha el pregó de Carnaval i la Rua, en la qual participen prop d'un miler de persones cada any. També són emblemàtics els personatges del Carnaval d'Agramunt, com el Rei Carnestoltes, la Xurripampi, i els Dòminos.

Cultura

La revista Sió d'Agramunt és una publicació mensual, catalana i en català, d'informació local i comarcal de la Ribera del Sió. És editada per un col·lectiu de persones sense ànim de lucre. La revista, fundada el 1964, és l'entitat més veterana del municipi. També ha publicat, en fascicles, estudis monogràfics inèdits sobre temes locals que, posteriorment han estat editats en volums. La revista Sió s'ha convertit en un dels motors culturals de la vila d'Agramunt.^[4]^[5]

Comunicacions

S’hi arriba a través de la carretera C-14, en direcció a Tarragona i Andorra i està situada a 15 km de Tàrrega. També agafant la carretera L-303 de Cervera a Agramunt o bé, venint de Balaguer per la carretera LV-3025.

Gastronomia

Destaca el Torró d'Agramunt que és un torró elaborat al municipi amb avellanes o ametlles, sucre, mel i clara d'ou, presentat en tauletes rodones o rectangulars entrapanades de pa d'àngel de diverses mides i pesos. La primera menció escrita data del 1741. És reconegut amb la Indicació geogràfica protegida pel Departament d'Agricultura des del 2002.^[6] Està inscrit al Registre comunitari^[7] i regulat per l'Ordre AAR/429/2009 de la Generalitat.^[8]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Coromines, Joan. «Suplement a Agramunt». A: Onomasticon Cataloniae. Vol. II.
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 9. ISBN 84-393-5437-1.
↑ «Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra». [Consulta: 15 febrer 2023].
↑ 324cat. «Els Premis Culturalia de Tàrrega reconeixen a la Revista Sió d'Agramunt pels seus 43 anys de vida», 26-10-2007. [Consulta: 15 febrer 2023].
↑ Aisa, Ferran «40 anys de la revista 'Sió' d'Agramunt». Avui Cultura.
↑ «Torro d'Agramunt». Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 13 gener 2016].
↑ «Registre comunitari Reglament (CE) núm. 1241/2002 (DOCE de 11.7.2002)». Unió Europea. [Consulta: 13 gener 2016].
↑ «ORDRE AAR/429/2009, de 22 de setembre, per la qual s'aprova el Reglament de la Indicació Geogràfica Protegida Torró d'Agramunt. (DOGC núm. 5478 - 06/10/2009)». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 gener 2016].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agramunt

Viccionari

[Coromines-1] 1,0 ^1,1 Coromines, Joan. «Suplement a Agramunt». A: Onomasticon Cataloniae. Vol. II.

[2] AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 9. ISBN 84-393-5437-1.

[3] «Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra». [Consulta: 15 febrer 2023].

[4] 324cat. «Els Premis Culturalia de Tàrrega reconeixen a la Revista Sió d'Agramunt pels seus 43 anys de vida», 26-10-2007. [Consulta: 15 febrer 2023].

[5] Aisa, Ferran «40 anys de la revista 'Sió' d'Agramunt». Avui Cultura.

[:0-6] «Torro d'Agramunt». Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 13 gener 2016].

[7] «Registre comunitari Reglament (CE) núm. 1241/2002 (DOCE de 11.7.2002)». Unió Europea. [Consulta: 13 gener 2016].

[8] «ORDRE AAR/429/2009, de 22 de setembre, per la qual s'aprova el Reglament de la Indicació Geogràfica Protegida Torró d'Agramunt. (DOGC núm. 5478 - 06/10/2009)». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 gener 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]