Albert Closas i Lluró

Albert Closas i Lluró
	(1939)
Biografia
Naixement	3 octubre 1921 ; Barcelona
Mort	19 setembre 1994 (72 anys); Madrid
Causa de mort	càncer de pulmó
Sepultura	incinerat; cendres esparcides a la Mediterrània
Activitat
Camp de treball	Interpretació i direcció
Ocupació	actor de cinema, actor, director de cinema
Família
Cònjuge	Amelia Bence
Pare	Rafael Closas i Cendra
Premis
	(1994) Creu de Sant Jordi; (1994) Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts ;

Albert Closas i Lluró (Barcelona, 3 d'octubre 1921 - Madrid, 19 de setembre 1994^[1]) fou un actor de teatre i cinema català.

Biografia

Era fill de Rafael Closas i Cendra, conseller de la Generalitat de Catalunya. Després de la guerra civil espanyola es va exiliar amb la seva família a Buenos Aires, on estudià art dramàtic i treballà amb Margarida Xirgu.

El 1942 començà a fer cinema a l'Argentina, però tornà a Espanya en els anys 1950 i es dedicà a fer cinema en castellà, assolint renom pel seu paper de pare de família al film La gran familia dirigida per Fernando Palacios (1962), tot i que algun cop actuà en català, com a Visquem un somni, de Sacha Guitry, traduïda per Joan Oliver, el 1970.

No abandonà pas el teatre, i fou assidu del programa de TVE Estudio 1 que televisava obres de teatre. També ha aparegut en algunes sèries televisives, com Soc com soc (1990) de TV3.

El 1966 va rebre el Premi del Sindicat de l'Espectable pel film Operación Plus Ultra. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi. Mentre representava a Madrid El canto del cisne amb Amparo Rivelles li van diagnosticar un càncer de pulmó, del qual moriria poc més tard.

Va ser un dels actors que l'any 1971 va reclamar públicament als empresaris teatrals una millor situació laboral advocant per una representació diària, llevat dels dissabtes i diumenges. L'any 1988, el locutor Luis del Olmo, dins del seu programa radiofònic Protagonistas va fer-li un homenatge de 4 hores de durada, des del Teatre Goya (Barcelona). També va ser empresari del teatre Marquina de Madrid.

Es casà tres vegades, la primera amb la coneguda actriu argentina d'origen belarús, Amelia Bence (nascuda com a Maria Batvinik), en segones núpcies amb l'argentina Lía Elena Centeno Padilla i darrerament amb l'alicantina Marisa Martínez Hernández. Amb elles va tenir cinc fills: Alejandra, Alberto, Jaime, Marisa i Catalina.

Trajectòria professional

Actor

1955. De acuerdo, Susana. Estrenada a Madrid.
1956. Mi adorado Juan de Miguel Mihura. Estrenada al teatre Comèdia de Barcelona.
1957. Lo siento, señor García d'Alfonso Paso.
1957. Una muchacha de Valladolid.
1967. El cumpleaños de la tortuga. Comèdia musical de Carinei i Giovanni. Adaptació de Gabriel Peña i J.M. Arozamena. Música de Renato Rascel. Representada al teatre Victòria de Barcelona.
1969, octubre. Flor de cactus de Barillet i Grédy. Estrenada al teatre Moratín de Barcelona.
1970. Visquem un somni de Sacha Guitry, amb versió de Joan Oliver. Estrenada al teatre Moratín de Barcelona.
1979. La libélula.

Director

1967. El cumpleaños de la tortuga. Comèdia musical de Carinei i Giovanni. Adaptació de Gabriel Peña i J.M. Arozamena. Música de Renato Rascel. Representada al Teatre Victòria de Barcelona.
1971. Cuatro historias de alquiler de Barillet i Grédy. Dirigida per Albert Closas. Representada al teatre Moratín de Barcelona.

Adaptador

1973, juliol. Superboing de Marc Camoletti. Estrenada al teatre Barcelona de Barcelona.

Empresari

1971. Barcelona 2000. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.

Televisió

1990. Sóc com sóc (telecomèdia de 13 capítols). Produïda per Televisió de Catalunya. Director: Esteve Duran.

Filmografia

1942. P'al otro lado de José Bohr
1950. El otro yo de Marcela
1950. Romance en tres noches
1951. Vivir un instante
1951. Cuidado con las mujeres
1951. El honorable inquilino
1952. Mi mujer está loca
1954. La dama del mar
1954. Mi viudo y yo
1954. Tren internacional
1955. Muerte de un ciclista. Director: Juan Antonio Bardem
1955. La fierecilla domada Amb Carmen Sevilla de coprotagonista.
1955. Ensayo final
1955. En carne viva
1956. La vida en un bloc
1956. Todos somos necesarios
1957. Distrito quinto de Julio Coll
1958. Una muchachita de Valladolid
1959. El traje de oro
1959. Charlestón
1959. El baile
1959. Una gran señora
1960. María, matrícula de Bilbao
1960. Navidades en junio
1961. Ud puede ser un asesino
1962. La gran familia
1963. Operación: Embajada
1963. El diablo también llora
1964. Casi un cabalero
1964. Muere una mujer
1964. Piso de solteros
1965. El secreto de Bill North
1965. La visita que no tocó el timbre
1965. De cuerpo presente
1965. La familia y uno más
1966. Las viudas
1966. La viuda soltera
1966. Operación Plus Ultra
1967. Los chicos del Preu. Director: Pedro Lazaga
1967. De cuerpo presente
1968. Un día es un día
1969. El taxi de los conflictos
1969. Sangre en el ruedo
1972. Experiencia prematrimonial
1975. Bodas de cristal
1978. La rabona
1979. La familia, bien, gracias
1984. Les últimes tardes amb Teresa
1989. Esquilache
1992. El maestro de esgrima

Referències

↑ «Albert Closas i Lluró». enciclopèdia.cat. [Consulta: 12 setembre 2018].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albert Closas i Lluró

[1] «Albert Closas i Lluró». enciclopèdia.cat. [Consulta: 12 setembre 2018].

[1]