Aliens

Aliens
Fitxa
Direcció	James Cameron
Protagonistes	William Hope; Paul Reiser; Bill Paxton; Jenette Goldstein; Al Matthews; Mark Rolston; Ricco Ross; Colette Hiller; Daniel Kash; Tip Tipping; Sigourney Weaver; Lance Henriksen; Michael Biehn; Carrie Henn; Cynthia Dale Scott; Jay Benedict; Mac McDonald; Tom Woodruff Jr.
Producció	Gale Anne Hurd, David Giler, Walter Hill i Gordon Carroll
Dissenyador de producció	Peter Lamont
Guió	James Cameron, David Giler, Walter Hill, Ronald Shusett i Dan O'Bannon
Música	James Horner
Fotografia	Adrian Biddle
Muntatge	Ray Lovejoy
Productora	Brandywine Productions, 20th Century Studios i SLM Production Group
Distribuïdor	20th Century Studios, InterCom, Mokép, Netflix i Disney+
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	18 juliol 1986
Durada	137 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Estudis Pinewood
Color	en color
Pressupost	18.500.000 $
Recaptació	131.060.248 $ (mundial); 85.160.248 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Gènere	cinema d'acció, cinema de ciència-ficció, cinema d'aventures, thriller, cinema de terror, cinema de ciència-ficció de terror i drama
Qualificació MPAA	R
Tema	vida extraterrestre
Lloc de la narració	Acheron, Hadley's Hope i USS Sulaco
Època d'ambientació	2179 (en)
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu (1987); Oscar a la millor direcció artística (1987); Oscar al millor muntatge (1987); Oscar a la millor edició de so (1987); Globus d'Or a la millor actriu dramàtica (1986); Oscar als millors efectes visuals (1987); Oscar al millor so (1987); Oscar a la millor banda sonora (1987); Premi de l'Acadèmia Japonesa a la millor pel·lícula en llengua estrangera (1987); Premi Hugo a la millor representació dramàtica (1987); BAFTA al millor so (1987); BAFTA als millors efectes visuals (1987); BAFTA al millor maquillatge i perruqueria (1987) ;
Premis	Oscar als millors efectes visuals (1986); Oscar a la millor edició de so (1986); Premi Saturn al millor director (1987); Premi Hugo a la millor representació dramàtica (1987); BAFTA als millors efectes visuals (1987); Premi Saturn a la millor pel·lícula de ciència-ficció (1987) ;
Lloc web	fox.co.uk…
← Alien Alien 3 →	Sèrie: Alien
	Sèrie: Alien

Aliens és una pel·lícula estatunidenca de ciència-ficció de 1986 dirigida per James Cameron, i interpretada per Sigourney Weaver en el seu paper principal. Es tracta de la seqüela d’Alien (1979). Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.^[1]

Argument

L'oficial Ripley és l'únic membre de la tripulació del "Nostromo" que ha sobreviscut a l'Alien, un organisme perfecte que és una màquina de matar molt agressiva. Finalment, Ripley és rescatada després de vagar per l'espai durant cinquanta anys, temps durant el qual el planeta d'Alien ha estat colonitzat per humans. Però, de sobte, es perd la comunicació amb la colònia, i s'envia una expedició de marines espacials per a investigar-ne els motius; Ripley va al capdavant d'aquest equip de guerrers, amb la intenció de destruir l'amenaça alien per sempre i rescatar els supervivents. Però allà es trobaran amb milers de esgarifoses criatures, perquè Alien s'ha reproduït, i aquest cop la lluita és per la supervivència de la Humanitat.^[2]

Repartiment

Sigourney Weaver: Ellen Ripley
Carrie Henn: Rebecca 'Newt' Jorden
Michael Biehn: Cpl. Dwayne Hicks
Lance Henriksen: Bishop
Paul Reiser: Carter Burke
Bill Paxton: Soldat ras Hudson
William Hope: Tinent Gorman
Jenette Goldstein: Soldat ras Vasquez
Al Matthews: Sergent Apone
Mark Rolston: Soldat ras Drake
Ricco Ross: Soldat ras Frost

Les innovacions del film

Potser un dels importants èxits de la pel·lícula, a més de mantenir la mateixa atmosfera claustrofòbica i fosca de la seva predecessora, és el fet d'aclarir els misteris plantejats en aquesta primera part sobre el cicle de vida dels aliens. I ho fa d'una forma original i molt versemblant el que li confereix un realisme poques vegades vist. La colònia d'aliens està governada per una Reina, semblant a les reines dels insectes socials. Aquesta reina és molt més gran que els altres individus i pon ous sense parar a través d'un abdomen gegant adherit al seu tòrax del qual es pot desprendre a voluntat si se sent atacada. I aquí és on està el més fantàstic de tot, perquè aquests ous que posa són de seguida recollits i agrupats pels abellots que protegeixen el seu cau.

Aquests ous resulten ser del mateix tipus que els trobats pels tripulants de la nau Nostromo a la primera part de la saga. Els abellots han de sortir de caça amb periodicitat per capturar preses que seran exposades als ous de la reina. Dels ous surt la criatura en forma d'aranya (facehugger) que va atemorir al film precedent. Aquesta aranya és la incubadora. És la que introdueix la larva paràsita en l'aparell digestiu de l'hoste. D'aquesta manera queda tancat el cicle de vida convertint la pel·lícula en peça fonamental per entendre a aquestes criatures que se'ns presenten en El vuitè passatger i que ens deixen amb tantes incògnites.

Aquest cicle de vida no era el que havia imaginat Ridley Scott en la seva primera part. Tota l'estructura de la colònia alien, la reina, l'engendrament dels ous i els abellots va ser creada a la segona part. Els curts i escenes suprimits a la primera part per a mantenir en misteri la criatura (Xenoforme), permeten que a la segona part es pugui inventar tot sobre aquesta, s'explica i resol de forma molt enginyosa gairebé tots els enigmes de la primera pel·lícula, i es minimitzen les incongruències dins del film: aquest nom utilitza el terme grec xenos, estrany (arrel del gas Xenó) més la paraula "formi", que té forma.