Alpont

Alpont
	Alpuente (es)
	Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
	39° 52′ 32″ N, 1° 00′ 49″ O / 39.875555555556°N,1.0136111111111°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Serrania
Capital	Alpont
Conté la subdivisió	Alpont
Població humana
Població	667 (2023) (4,82 hab./km²)
Gentilici	alpontina, alpontí
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	138,3 km²
Altitud	1.000 m
Limita amb	Ares dels Oms ; Toixa ; la Iessa ; Torrijas ; Xelva ; Titaigües ; Arcos de las Salinas
Partit judicial	Llíria
Dades històriques
Patrocini	Blai de Sebaste
Festa patronal	Mesos de maig i agost (trianual)
Organització política
• Alcaldessa	María Amparo Rodríguez Sambonet
Identificador descriptiu
Codi postal	46178
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	46036
Codi ARGOS de municipis	46036
Lloc web	alpuente.es

Alpont (en castellà i oficialment, Alpuente) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Geografia

Situat al nord-oest de la província, en el límit amb Terol, al sud de la serra del Sabinar, contrafort de la serralada de Javalambre. El terme és abrupte, conformat per un relleu tabular conegut com les Moles d'Alpont que han estat dibuixades per l'acció erosiva dels nombrosos barrancs, com el Reguero, la rambla de Baldovar i la rambla Arquela que arrepleguen les aigües d'altres subsidiaris, donant origen al riu de Xelva.

Les muntanyes o moles estan molt erosionades; els principals cims són: la Mola (1.511 m.), Turó Negre (1.407 m.), Fonts (1.238 m.), el Pujol (1.289 m.) i Barajuelo (1.114 m.).

El clima és continental. Hi ha nombroses fonts.

La vila d'Alpont s'alça en el tossal que unix les muntanyes de Sant Cristòfol i el Castillo, en terrenys rocosos, obert per complet als vents del nord.

Barris i pedanies

En el terme municipal d'Alpont es troben també els següents nuclis de població:

Despoblats

el Xop
els Fonts
el Canalet
la Canal Seca
la Carrasca
Vizcota

Poblats

Localitats limítrofes

El terme municipal d'Alpont limita amb les localitats següents: Aras de los Olmos, Xelva, La Iessa, Titaigües i Toixa. També limita amb Arcos de las Salinas, a la província de Terol.

Accessos

S'accedix a esta localitat, des de València, prenent la CV-35 fins a enllaçar amb la CV-345.

Història

Amb evidents mostres de restes de l'edat del bronze, Ibers i després Romans; no és fins a l'arribada dels musulmans que comença a prendre rellevància el poble d'Alpont. Després de formar part d'Al-Àndalus, aconseguix un notable creixement econòmic i cultural com a Regne de Taifes independent.

Alpont va ser un petit emirat musulmà a l'edat mitjana,^[1] regit per la dinastia del Beni Kasim o Medinites. Els emirs de l'Emirat d'Alpont foren:

Abdallah I ben Kasim
Muhammad Yomm al-Dawlah
Ahmad Adad al-Dawlah ?-1092
Abdallah II Xanah al-Dawlah 1092-1103

El 1089 va quedar sota protectorat del Cid. El 1103 va ser ocupada pels Almoràvits i va passar a l'emirat de València el 1145. El 1172 va estar incorporada als dominis dels almohades fins al 1229 que va quedar integrada a l'emirat de Múrcia. El 1238 va ser conquerida pel rei de Catalunya i Aragó.

En ser pas obligat de la zona i frontera dels regnes d'Aragó i Castella, li van atorgar excepcional importància. Va ser vila reial amb vot en les corts i en ella es van celebrar Corts del Regne de València en 1319 i 1383. El 1363 fou presa per Pere el Cruel durant la guerra dels Dos Peres.^[2]

En el segle xix va ser reducte important dels carlins quedant destruïts els seus dos castells, el d'Alpont i El Pedrís.

A partir de la divisió provincial realitzada per Javier de Burgos en 1833, es va dur a més la creació dels partits judicials. Segons el Decret Reial del 21 d'abril 1834, es crea a la província de València el Partit Judicial d'Alpont, amb capital a Xelva i format pels municipis següents (segons text original): «Ademuz, Alpuente, Aras de Alpuente, Benagever, Casasaltas, Casasbajas, Castielfavit, Chelva (la capital), Layesa, Negron, Olmo, Puebla de San Miguel, Rato ó Cuesta del Rato, Royo Cerezo, Santos, Sesga, Sinarcas, Titaguas, Torrealta, Torrebaja, Tuejar, Val, Vallanca».^[3]

Fills il·lustres

Marià Peset de la Raga (29 de desembre de 1780 - 9 d'abril de 1850), fou un metge i professor universitari valencià, iniciador de la nissaga dels Peset, formada sobre tot metges i polítics republicans i liberals, entre els que cal destacar els seus fills Joan Baptista i Vicent Peset i Vidal, el seu nét Vicent Peset i Cervera, i els seus besnéts Joan Baptista i Mariano Peset i Alexandre.

Demografia

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007	2016
1.208	1.174	1.134	985	958	941	916	861	852	828	641

Economia

L'agricultura es basa en els cereals, ametlers, creïlles, llegums i vinya. La ramaderia és ovina i hi ha granges porcines i avícoles. Hi ha dedicació apícola en el municipi. Hi ha unes quantes mines de caolí en les zones de la Talaia, Pujol i Baldovar. En la segona mitat del segle xx es va procedir a la reforestació del terme. Funcionen una cooperativa vinícola i dos cellers.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Popular (PP) i 2 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Alpont
Candidatura		Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular	Alicia Pérez Debón	226	61,58%	5 ( )
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE	Fernando Piera Pascual	114	31,06%	2 ( )
	Altres candidatures^[a]		11	3,00%	0
	Vots en blanc		16	4,36%
Total vots vàlids i regidors			367	100 %	7
	Vots nuls		12	3,17%
Participació (vots vàlids més nuls)			379	67,32%**
Abstenció			184*	32,68%**
Total cens electoral			563*	100 %**
Alcaldessa: Alicia Pérez Debón (PP) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots de PP)
Fonts: JEC,^[4] JEZ Llíria,^[5] M. Interior,^[6] Periòdic Ara.^[7] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcaldessa d'Alpont és Alicia Pérez Debón del Partit Popular.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Abelardo Martínez Martínez	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983–1987	Abelardo Martínez Martínez	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Abelardo Martínez Martínez	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	José Villar Peñalver	PP	15/06/1991	--
1995–1999	José Villar Peñalver	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Amparo Rodríguez Sambonet	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Amparo Rodríguez Sambonet	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Amparo Rodríguez Sambonet	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Amparo Rodríguez Sambonet	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Alicia Pérez Debón	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Alicia Pérez Debón	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana^[8]

Monuments

Ajuntament d'Alpont

Monuments civils

Muralles: Conserva unes quantes torres i portes de la desapareguda muralla.
El Castell d'Alpont: S'alça dalt de la gran mola de pedra sobre la qual s'assenta el poble. Encara que des de mitjans del segle xix es troba en ruïnes, durant la majoria part de la història alpontina va donar refugi a les gents de la vila quan les muralles no podien resistir l'ímpetu dels assaltants. Encara guarda, davall de les estructures afonades, una valuosa informació arqueológica.
El Castell del Poyo: També conegut com a Fort del Collado, es troba al terme municipal d'Alpont, a uns 12 quilòmetres al nord de la població, prop del llogaret del Collado.
Ajuntament: Edifici situat on va estar l'antiga aljama, de la qual queda una torre emmerletada; en els baixos està el saló on es van celebrar les Corts del Regne de València en els anys 1319 i 1383.
Aqüeducte: Es diu que en l'aqüeducte hi ha l'origen del nom d'Alpont. Està compost per una vintena d'arcs ogivals de maçoneria restaurada recentment i té una llargària pròxima als 110 metres, per on passa el canal d'aigua que ve de la Font Nova fins a la vila. L'arc central fou destruït per una avinguda d'aigua i actualment ocupa el seu lloc una desafortunada peça de formigó.

Monuments religiosos

Església de la Consolació, del segle xiv
Ermita de Santa Bàrbara, en Camp de Dalt
Ermita de la Puríssima Concepció, en Alpont
Ermita de Sant Roc, en Baldovar
Ermita de Sant Josep, en la Cuevarruz
Ermita de Sant Miquel Arcàngel, en el Collado

Llocs d'interés

Sabines monumentals. Sabines situades a la serra de les Sabines. La sabina més espectacular és la coneguda com la Juana, a la partida de Cañada Pastores.
Alt del Viso. Microrreserva de flora.

Festes locals

Sant Antoni Abad. Se celebra el 17 de gener amb la tradicional benedicció dels animals.
Festes Patronals. Cada tres anys, en els mesos de maig i agost, es realitza la "baixada" o trasllat de la Mare de Déu de la Consolació (trobada en 1614), des de l'església de la Corcolilla fins a la vila. Durant la processó es reciten versos, (denominats a Alpont dichos), de súplica i agraïment a la imatge. Amb esta ocasió hi ha festejos profans i religiosos.
Sant Blai, patró d'Alpont. Se celebra el 3 de febrer i repartixen taronges beneïdes.

Notes

↑ També participaren a les eleccions municipals de 2019: Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) (11 vots, 3,00%).

Referències

↑ «Alpont». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Masià i de Ros, Àngels. Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso (en castellà). CSIC, 1994, p. v.1, p.297. ISBN 8400074459.
↑ Leyes, etc, España. Partidos Judiciales de la nueva division territorial de la Península é islas adyacentes aprobada por su R.M. en el Real Decreto de 21 de abril de 1934 (en castellà). Edición digital de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes por cortesía del CSIC, 21/04/1834 Original 2006. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2006. Alacant: Reproducción digital de la edición de Madrid, Imprenta Real 1834, 2006, 1834 original, p. 229. ISBN CDU: 352(460)"18". [Consulta: 5 maig 2018].
↑ Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.454 [Consulta: 29 abril 2020].
↑ Junta Electoral de Zona de Llíria «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Llíria sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 37 [Consulta: 31 març 2020].
↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 2019-06-25. [Consulta: 31 març 2020].
↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Alpont», 26-05-2019. [Consulta: 31 març 2020].
↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Alpont. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2017].

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alpont

Ajuntament d'Alpont (castellà)
Turisme d'Alpont Arxivat 2008-03-26 a Wayback Machine. (castellà)
Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine.
Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine.

[4] També participaren a les eleccions municipals de 2019: Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) (11 vots, 3,00%).

[1] «Alpont». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Masià i de Ros, Àngels. Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso (en castellà). CSIC, 1994, p. v.1, p.297. ISBN 8400074459.

[3] Leyes, etc, España. Partidos Judiciales de la nueva division territorial de la Península é islas adyacentes aprobada por su R.M. en el Real Decreto de 21 de abril de 1934 (en castellà). Edición digital de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes por cortesía del CSIC, 21/04/1834 Original 2006. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2006. Alacant: Reproducción digital de la edición de Madrid, Imprenta Real 1834, 2006, 1834 original, p. 229. ISBN CDU: 352(460)"18". [Consulta: 5 maig 2018].

[5] Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.454 [Consulta: 29 abril 2020].

[6] Junta Electoral de Zona de Llíria «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Llíria sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 37 [Consulta: 31 març 2020].

[mir2019-7] Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 2019-06-25. [Consulta: 31 març 2020].

[8] Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Alpont», 26-05-2019. [Consulta: 31 març 2020].

[argos-9] Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Alpont. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2017].

[1]

[2]

[3]

[a]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]