Alps Julians

Els Alps julians (eslovè: Julijske Alpe; italià: Alpi Giulie) són una serralada que forma part dels Alps que s'estenen des de nord-est d'Itàlia fins a Eslovènia, on s'alcen fins als 2.864 metres en el puig Triglav. Van ser anomenats així per Juli Cèsar, que va establir el domini romà sobre aquests en fundar als seus peus el municipium de Forum Julii, actual Cividale del Friuli, i són part dels Alps calcaris del Sud. Una gran part dels Alps julians estan dins del Parc Nacional Triglav.

Alps Julians

Tipus	subsecció alpina serralada
Epònim	Juli Cèsar
Localització
Entitat territorial administrativa	Eslovènia
46° 22′ N, 13° 49′ E
Serralada	Julian Alps and Prealps (en)
Format per	36
Característiques
Altitud	2.864 m
Dimensió	63 () × 93 () km
Punt més alt	Triglav  (2.864 m )
Material	roca sedimentària
Superfície	4.400 km²

Cims

Els cims més importants en són:

• Triglav, 2.864 m
• Jôf di Montasio/Montaž/Montasch, 2.755 m
• Škrlatica, 2.740 m
• Mangart, 2.679 m
• Jalovec, 2.645 m
• Razor, 2.601 m
• Kanin, 2.582 m
• Kanjavec, 2.568 m
• Prestreljenik, 2.500 m
• Tošc, 2.275 m
• Krn, 2.244 m

Collades

Algunes collades importants dels Alps julians:

• Vršič, 1.611 m, connecta la vall del Sava amb la del Soča. És la collada més elevada d'Eslovènia.
• Collada Predil (Villach/Beljak per Tarvisio/Trbiž i Bovec fins a Gorizia/Gorica), camí asfaltat de 1.156 m.
• Hrušica/Birnbaumerwald (Ljubljana fins a Gorizia/Gorica), camí asfaltat de 883 m.
• Saifnitz o collada Pontebba/Tabeljski prelaz (Villach/Beljak per Tarvisio/Trbiž i Pontebba/Tablja fins a Udine/Videm), ferrocarril, camí asfaltat, autopista/autostrada/avtocesta a 797 m.