Amaziguisme
L'amaziguisme o berberisme (en amazic Taẓermaziɣt)[1] és un moviment político-cultural amazic de nacionalisme ètnic, geogràfic o cultural, iniciat principalment a Cabília, Algèria, i al Marroc i que més tard s'ha estès a la resta de les comunitats amazigues del nord d'Àfrica. Els tuaregs, un dels pobles amazics, ha estat en rebel·lió contra Mali des de 2012 i va establir temporalment un estat independent de facto anomenat Azawad, que es va identificar com a amazic.
El moviment amaziguista a Algèria i al Marroc s'oposa a l'islamisme que vol imposar una arabització cultural i al panarabisme. A Azawad (nord de Mali), el moviment tuareg-amaziguista també és secular i s'oposa tan a l'arabisme com a la discriminació percebuda contra el tuaregs nòmades per altres grups i el govern de Mali.
Congrés Mundial Amazic
modificaEl Congrés Mundial Amazic (CMA Agraw Amaḍlan Amaziɣ) és una organització no governamental internacional sorgida amb la finalitat de proporcionar una estructura i representació internacional de la diversitat cultural i interessos polítics amazics. Es va formar al setembre de 1995 a Sent Roma de Dolanh (Losera). Ha celebrat trobades en intervals irregulars en 1997, 1999, 2002, 2005 i 2011.[2]
Algèria
modifica
L'amaziguisme treballa per al reconeixement de les diferents identitats amazigues d'Algèria. Els partits polítics i els moviments considerats amaziguistes són:
- Front de Forces Socialistes (Front des forces socialistes, FFS)
- Reunió per la Cultura i la Democràcia (Rassemblement pour la culture et la démocratie, RCD)
- Moviment per l'Autonomia de la Cabília (Mouvement pour l'autonomie de la Kabylie, MAK)
- Arouch (Mouvement citoyen des Aârchs), moviment que també s'ha organitzat entre els cabilencs.
El MAK exalta una única identitat cabilenca contra la identitat amaziga universal, també coneguda com a cabilisme.
Azawad i Mali
modificaEls tuaregs de Mali s'han rebel·lat nombroses vegades durant el segle XX obligant a les forces armades malianes a retirar-se per sota de la demarcació de la línia Azawad des del sud de Mali durant la rebel·lió del 2012. El 6 d'abril de 2012, el Moviment Nacional per l'Alliberament de l'Azawad va emetre una declaració d'independència per al territori que reclama com a pàtria per als tuareg, al·legant la discriminació contra els pobles indígenes d'Azawad pel govern de Mali.[3]
Marroc
modificaEl Partit Democràtic Amazic Marroquí va ser fundat en 2005 a Rabat per promoure la identitat amaziga, el secularisme polític, i els drets culturals amazics inclòs el reconeixement de l'amazic com a idioma oficial del Marroc. El partit va ser prohibit el 2008 pel govern marroquí, però no dissolt.[4][5] El seu president, Ahmed Adghirni, va anunciar un recurs judicial contra el govern. El partit es va reorganitzar per formar Izigzawen Partit Ecologista Marroquí-Verds in 2006.
Illes Canàries
modifica
A partir del MPAIAC d'Antonio Cubillo a començaments de la dècada del 1970 algunes organitzacions nacionalistes canàries han donat suport a l'amaziguisme per tal d'emfatitzar la diferència cultural dels nadius guanxes envers els espanyols denunciar el "colonialisme espanyol".[6][7] Tot i que els moviments van atreure simpaties entre els canaris locals, les accions terroristes violentes perpetrades inicialment pel moviment de Cubillo van provocar un rebuig general.[8] Per tant, fins i tot després que Cubillo va renunciar públicament a la lluita armada l'agost de 1979, no va aconseguir inspirar gaire suport popular.[9]
Actualment algunes organitzacions de les Illes Canàries com el Congrés Nacional de Canàries (CNC), el FREPIC-AWAÑAK, Partit Nacionalista Canari (PNC),[10] Nueva Canarias (NC),[11] Alternativa Popular Canària (APC),[12] Alternativa Nacionalista Canària (ANC),[13] Unidad del Pueblo (UP), Inekaren i Azarug defensen la causa proamaziga en major o menor grau.[14] Alguns dels símbols i colors de les banderes de les organitzacions independentistes canàries[15] així com l'ús de la paraula 'Taknara' (rebutjada pel mateix Cubillo) per referir-se a l'arxipèlag, tracten de representar les arrels culturals amazigues.[16]
Referències
modifica- ↑ KabylHeritage. «Amazigh North Africa, The West, And The Arab-Islamic Tyranny», 12-04-2012. [Consulta: 10 abril 2017].
- ↑ Web oficial del CMA
- ↑ «Déclaration D'Indépendance De L'Azawad» (en francès). Mnlamov.net. Arxivat de l'original el 2012-10-18. [Consulta: 6 abril 2012].
- ↑ Dissolution du Parti démocrate amazigh marocain : la communauté berbère condamne, afrik.com, 22 d'abril de 2008
- ↑ La justice confirme l'illégalité du «Parti démocrate amazigh»[Enllaç no actiu]
- ↑ Carlos Calvet, Geschichte und Mythen der Kanaren, Bohmeier Verlag, Leipzig 2007, ISBN 978-3-89094-517-0
- ↑ «Historia: Canarias: Guanches». [Consulta: 10 abril 2017].
- ↑ Dorta, Ancor. «Mencey Macro: 1975-1980 Años convulsos en la hístoria de Canarias», 25-09-2011. [Consulta: 10 abril 2017].
- ↑ País, Ediciones El. «Antonio Cubillo, expulsado del MPAIAC.», 30-08-1979. [Consulta: 10 abril 2017].
- ↑ «Partido Nacionalista Canario - Por la construcción NACIONAL de Canarias». [Consulta: 10 abril 2017].
- ↑ Administrator. «Nueva Canarias». [Consulta: 10 abril 2017].
- ↑ «Canarian Popular Alternative». [Consulta: 10 abril 2017].
- ↑ «Alternativa Nacionalista Canaria». [Consulta: 10 abril 2017].
- ↑ «Alasbarricadas - Foros • Ver Tema - Curso de Tamazigh en Ansite.». [Consulta: 10 abril 2017].
- ↑ «History». Arxivat de l'original el 5 de març 2016. [Consulta: 10 abril 2017].
- ↑ «ABOUT THE MADE UP NAME TAKNARA USED AMONG SEVERAL NATIONALIST CIRCLES». Arxivat de l'original el 24 de juny 2021. [Consulta: 10 abril 2017].
Enllaços externs
modifica- (francès) Les bases sociales du berbérisme : critique d'un mythe, per Salim Chaker.
- (francès) Chronologie du mouvement berbère, un combat et des hommes, per Ali Guenoun paru aux éditions Casbah Alger, 1999.
- (francès) Laïcité et athéisme en Kabylie: mythes et ambigüités, per Yidir Plantade.