Viquipèdia

André Cayatte

director de cinema francès

André Cayatte (Carcassona, 3 de febrer de 1909 – París, 6 de febrer de 1989) va ser un director de cinema i guionista francès.

Plantilla:Infotaula personaAndré Cayatte

(1952, Festival Internacional de Cinema de Venècia) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) André Jean Cayatte Modifica el valor a Wikidata
3 febrer 1909 Modifica el valor a Wikidata
Carcassona (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 febrer 1989 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
4t districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
FormacióLycée Pierre-de-Fermat
Universitat de Tolosa I Capitòli Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball França Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, guionista, advocat, director de cinema, periodista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1942 Modifica el valor a Wikidata -
Nom de plomaArmand Tréguière (1927–) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0147158 Allocine: 4766 Allmovie: p84528 TCM: 31165 TMDB.org: 24909
Discogs: 5606812 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Després d'estudis de lletres i de dret, és advocat a Tolosa de Llenguadoc, després a París. Però decideix ràpidament reconvertir-se en periodista i escriptor. Publica sis novel·les i col·labora en dos guions, Entrée des artistes (1938) de Marc Allégret i Remorques (1941) de Jean Grémillon. La seva carrera cinematogràfica comença el 1942 amb La Fausse Maîtresse, adaptació d'una novel·la de Balzac. Durant la guerra, ha fet més de 2 pel·lícules per a la "Continental Films", societat de producció sota direcció alemanya. Condemnat pel Comitè d'Alliberament del Cinema a la prohibició a perpetuïtat d'exercir el seu ofici. No ho va fer.[1]

Prosseguirà amb adaptacions de clàssics francesos, després pel·lícules populars. El 1950, amb Justice est faite, mostrant un jurat amb els seus prejudicis, es llança a l'anàlisi de la justícia, dels seus engranatges i de les seves apostes. Nous sommes tous des assassins (1952), Avant le déluge (1954) o Le Dossier noir (1955) són del mateix estil.

André Cayatte ha lluitat contra la pena de mort. Aquesta instància contra «la imbècil pena de mort», Cayatte la va dur des que un cosí seu, capellà de la presó a Carcassona, havia d'assistir a l'execució d'un de condemnat a mort. El jove sacerdot catòlic va suplicar que se'l descarregués d'aquesta missió, no va dormir en tota la nit i es va enfonsar quan el cap va caure a la cistella. El jove sacerdot va morir, no va suportar aquest odiós espectacle.[2] El conjunt de la seva obra serà una llarga defensa judicial per a una justícia més humana, menys cegament sotmesa a les regles i als ritus que la converteixen en despietada.

Continuarà després, fins a les seves últimes obres, en el cinema, el 1978, després a la televisió, a filmar problemes de societat, fins i tot assumptes ardents, com la relació d'una dona ensenyant amb un dels seus joves alumnes (Mourir d'aimer 1971), o encara l'aïllament d'un professor acusat de pedofília (Les Risques du métier 1967). André Cayatte mor d'una crisi cardíaca, alguns dies després del seu 80è aniversari.

Filmografia

modifica

Premis i nominacions

modifica

Premis

modifica

Nominacions

modifica

Enllaços externs

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ [enllaç sense format] http://www.contreculture.org/AT_Roparz.html
  2. ↑ Gazette de Lausanne, 1961
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=André_Cayatte&oldid=30003185»
  NODES
Intern 1
mac 2
os 15