André Félibien
André Félibien (maig de 1619, Chartres - 11 juny de 1695, París),[1] sieur des Avaux et de Javercy, fou arquitecte, cronista francès de les arts i l'historiador oficial de la cort de Lluís XIV de França.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | maig 1619  Chartres (França) | ||
| Mort | 11 juny 1695 (76 anys) París | ||
| Altres noms | A. F. F. | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | París | ||
| Ocupació | autor, historiador, historiador de l'art | ||
| Activitat | 1647 - 1695 | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Fills | Jean-François Félibien, Michel Félibien | ||
Biografia
modificaNascut a Chartres, va marxar a París als catorze anys, on va continuar els seus estudis. El 1647, va ser enviat a Roma en qualitat de secretari de l'ambaixada del marquès de Fontenay Mareuil. Feu bon profit de la seva estada a Roma: estudiant els monument antics, descobrint els tresors literaris de les seves biblioteques i confeccionant una xarxa d'amistats amb refinats lletraferits i aficionats a l'art de la ciutat, amb els quals va ser posat en contacte gràcies a la seva traducció de la vida del cardenal Maffeo Barberini. Entre aquests amics, destaca Nicolas Poussin, que li proporcionava valuosos consells. Durant la seva estada a Roma, va mantenir correspondència amb Valentin Conrart, secretari perpetu de l'Acadèmia francesa, tenint sobretot per objecte l'actualitat literària i els disturbis de l'episodi conegut com la Fronde, així com els esdeveniments militars i diplomàtics que conduïren a la signatura del tractat Westfàlia.[2]
De tornada a França es va casar i, amb l'esperança de trobar una feina, es va instal·lar a París. Fouquet i després Jean-Baptiste Colbert van reconèixer el seu talent.[3] Va esdevenir un dels primers membres (1663) de l'Académie des inscriptions et belles-lettres.[4] Tres anys més tard, Colbert el va fer designar historiador del rei. El 1671, va ser nomenat secretari de l'Académie Royale d'Architecture de recent fundació, i el 1673 conservador del gabinet de les antiguitats al palau de Brion. Louvois va afegir a aquestes càrregues la de controlador general de les carreteres i ponts.
Obra
modificaMalgrat totes aquestes activitats, Félibien va trobar temps per a l'estudi i la recerca, i va produir nombroses obres literàries. Es pot considerar que fou el primer teòric de l'art en aplicar en aquest camp les premisses que estableix Descartes per a l'aprehensió del coneixement, confeccionant així un inici metòdic a l'estudi de l'art. De la seva recerca, conclou que la bellesa en l'obra d'art depèn de d'unes regles racionals i no de la tècnica de l'artista. Per a Félibien, l'art és un assumpte racional.
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ «André Félibien». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Lettres familières de M. Conrard à M. Félibien, in-12, Paris, Barbin et Billaine, 1681, p 347. Vegeu online a édition de 1685, p. PP5, a Google Books, Paris, Charles Osmont.
- ↑ Tableaux du Cabinet du Roy, Statues et bustes antiques des Maisons royales (Paris: Imprimerie Royale, 1677).
- ↑ Vernon Hyde Minor, Baroque & Rococo: Art & Culture. (Nova York: Abrams) 1999., pp 209-210.
Bibliografia
modifica- (anglès) « Félibien, André » Arxivat 2016-06-24 a Wayback Machine., dans Dictionary of art historians Arxivat 2017-03-15 a Wayback Machine.
- Germain Bazin, Histoire de l'histoire de l'art : de Vasari à nos jours, Paris, Albin Michel, 1986
- (alemany) Stefan Germer, Kunst, Macht, Diskurs. Die intellektuelle Karriere des André Félibien im Frankreich von Louis XIV, Múnic, Fink, 1997
- (anglès) H. W. van Helsdingen, « Remarks on a Text Borrowed by Félibien », dans Simiolus : Netherlands Quarterly for the History of Art, 4.2, 1970, p. 109-114
- (alemany) Eckhard Leuschner, « Une histoire telle que celle-ci, qui tient un peu du roman : Allegorie und Historie in Antonio Tempestas Infanten von Lara und bei André Félibien », dans Marburger Jahrbuch für Kunstwissenschaft, 32, 2005, p. 203–243
