Ansiktet

Ansiktet
Fitxa
Direcció	Ingmar Bergman
Protagonistes	Max von Sydow; Ingrid Thulin; Gunnar Björnstrand; Bengt Ekerot; Bibi Andersson; Lars Ekborg; Erland Josephson; Naima Wifstrand; Gertrud Fridh; Åke Fridell; Toivo Pawlo; Sif Ruud; Oscar Ljung; Ulla Sjöblom; Axel Düberg
Producció	Allan Ekelund
Guió	Ingmar Bergman
Música	Erik Nordgren
Fotografia	Gunnar Fischer
Muntatge	Oscar Rosander
Productora	Svensk Filmindustri
Distribuïdor	Svensk Filmindustri i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Suècia
Estrena	26 desembre 1958
Durada	100 min
Idioma original	suec
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	cinema fantàstic i drama
Lloc de la narració	Estocolm
Premis i nominacions
Nominacions	candidata internacional als Premis Oscar (1959) ;
Premis	Gran Premi del Jurat de Venècia (1959) ;

Ansiktet és una pel·lícula sueca d'Ingmar Bergman, estrenada el 1958.

Argument

El 1846, a Suècia, la tropa de teatre del «Doctor Vogler», especialitzada en prestidigitació i venda de filtres diversos, arriba a Estocolm. Els membres de la petita tropa són interceptats pel cònsol, que els convida a passar la vesprada a casa seva, en companyia del prefecte i del director de la salut, per tal de verificar els seus pretesos talents.

Vergerus no creu en els dons sobrenaturals de Vogler i l'hi manifesta amb ironia i menyspreu. En canvi, Ottilia, la dona del cònsol és convençuda, com el seu marit, que el "mag" li podrà explicar la mort de la seva filla.

Vergerus ha descobert que Aman, l'ajudant de Vogler, és en realitat una dona, Manda, l'esposa d'aquest últim. Intenta en va seduir-la i atreu la còlera de Vogler que treu la seva màscara i revela una cara de vell.

La representació té lloc l'endemà. Antonsson, empleat del cònsol, és sotmès als poders hipnòtics de Vogler però es revolta contra aquest, l'escanya i es penja. Vergerus fa l'autòpsia del cadàver de Vogler mentre que es tracta en realitat del d'un cert Spegel, comediant alcohòlic mort la nit abans als braços de Vogler.^[1]

Repartiment

Max von Sydow: Albert Emanuel Vogler
Ingrid Thulin: Manda Vogler i Aman
Ake Fridell: Tubal
Naima Wifstrand: l'àvia de Vogler
Lars Ekborg: Simson
Gunnar Björnstrand: el doctor Vergérus
Erland Josephson: el cònsol Egerman
Gertrud Fridh: Ottilia Egerman
Toivo Pawlo: Starbeck (el cap de la policia)
Ulla Sjöblom: Henrietta
Sif Ruud: Sofia Garp
Bibi Andersson: Sara
Birgitta Pettersson: Sanna
Oscar Ljung: Antonsson
Axel Düberg: Rustan
Tor Borong
Arne Mârtensson
Harry Schein i Frithiof Bjärne: els duaners

Premis^{[cal citació]}

Gran Premi del jurat a la Mostra de Venècia

Música^{[cal citació]}

Hi ha una òpera titulada The Magician, escrita per Joseph Mazzinghi (1768-1844).

Referències

↑ «Ansiktet». The New York Times.

[1] «Ansiktet». The New York Times.

[1]