Antonio Giménez-Rico

Antonio Giménez-Rico
Biografia
Naixement	(es) Antonio Giménez-Rico Sáenz de Cabezón ; 20 octubre 1938 ; Burgos (Espanya)
Mort	12 febrer 2021 (82 anys); Madrid
Causa de mort	COVID-19
President de l'AACCE
	1988 – 1992
	← Fernando Trueba Fernando Rey →
Activitat
Ocupació	director de cinema, guionista

Antonio Giménez-Rico (Burgos, Castella i Lleó, 20 de novembre de 1938 - Madrid, 12 de febrer de 2021^[1]) fou un director de cinema i guionista espanyol.

Biografia

Llicenciat en Dret per la Universitat de Valladolid, posseeix també estudis de periodisme i piano.^[2] Crític cinematogràfic en la revista Cinestudio. Va ser ajudant de direcció de Vittorio Cottafavi i Eugenio Martín en 1963,^[3] entre altres, abans de rodar la seva primera pel·lícula, Mañana de Domingo, el 1966,a les que seguiren El hueso (1968) i El cronicón (1969). El fracàs d' ¿Es usted mi padre? (1970), el va empentar cap a la televisió.^[3] Ha realitzat també diversos documentals i sèries de televisió com Plinio (i algún capítol de Cuentos y leyendas, Crónicas de un pueblo o Página de sucesos). El 1976 tornà al cinema i estrenà Retrato de familia, considerada el seu millor treball. Continuà en el cinema i el seu principal èxit l'assolí amb Jarrapellejos,^[3] amb la que va participar en el 38è Festival Internacional de Cinema de Berlín.^[4] En 1999 fou membre del jurat en el 21è Festival Internacional de Cinema de Moscou.^[5]

Ha estat president de la Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya (1988-1992) i col·laborador dels programes de José Luis Garci ¡Qué grande es el cine! (1995-2005) y Cine en blanco y negro (2009-). El seu últim projecte cinematogràfic va ser Conspiración en la catedral,^[6] una adaptació per la pantalla gran de la novel·la Inquietud en el Paraíso de l'escriptor burgalès Óscar Esquivias,^[7]^[8] que finalment no es va poder rodar degut a la crisi^[9] i a motius polítics:

«

«Anava a fer-la TVE però un bon dia em va dir el seu llavors president^[10] per a dir-me que com era un projecte que tractava de la Guerra Civil, encara que de manera tangencial, ell no era partidari de tornar a tocar aquest tema. Literalment em va dir: ‘Estic de la Memòria Històrica fins als collons'.»^[11]

»

Premis i reconeixements

Premi Castella i Lleó de les Arts en 1996.

En 2014 va ser nomenat acadèmic honorari de l'Academia Burgense de Historia y Bellas Artes (Institución Fernán González).^[12]

En 2018 la Seminci de Valladolid li va concedir l'Espiga d'Honor, en reconeixement a la seva carrera cinematogràfica.^[13]

Filmografia com a director

Mañana de domingo (1966)
El hueso (1967)
El cronicón (1970). Guió escrit en col·laboració amb José Luis Garci
¿Es usted mi padre? (1971)
Retrato de familia (1976). Basada en la novel·la Mi idolatrado hijo Sisí de Miguel Delibes
Del amor y de la muerte (1977)
Al fin solos, pero... (1977)
Vestida de azul (1983)
El disputado voto del señor Cayo (1986). Basada en la novel·La de Miguel Delibes
Jarrapellejos (1987). Basada en la novel·La de Felipe Trigo
Soldadito español (1988). Guió escrit en col·laboració amb Rafael Azcona
Catorce estaciones (1991)
Tres palabras (1993)
Sombras y luces: Cien años de cine español (1996). Documental
Las ratas (1997). Basada en la novel·la de Miguel Delibes
Primer y último amor (2002). Basada en la novel·la de Torcuato Luca de Tena
Hotel Danubio (2003). Remake de Los peces rojos (1955), de José Antonio Nieves Conde
El libro de las aguas (2008). Basada en la novel·la homònima d'Alejandro López Andrada

Guió

Días de viejo color (1967, dirigida per Pedro Olea)

Referències

↑ ^{[enllaç sense format]}Diari Ara - Mor el cineasta Antonio Giménez-Rico
↑ ^{[enllaç sense format]}Torres, Diccionario del cine Español, p. 231
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^{[enllaç sense format]}D'Lugo, Guide to the Cinema of Spain, p. 164
↑ «Berlinale: 1988 Programme». berlinale.de. [Consulta: 5 març 2011].
↑ «21st Moscow International Film Festival (1999)». MIFF. Arxivat de l'original el 2013-03-22. [Consulta: 23 març 2013].
↑ ^{[enllaç sense format]}«Los trabajadores del cine nunca se han rendido a la crisis» Arxivat 2013-04-12 a Wayback Machine., El Correo de Burgos, 26 d'octubre de 12.
↑ ^{[enllaç sense format]}Diario de Burgos [1]
↑ ^{[enllaç sense format]}http://www.20minutos.es/noticia/882296/0/
↑ ^{[enllaç sense format]}Antonio Giménez-Rico descarta definitivamente la adaptación al cine de "Inquietud en el Paraíso", Diario de Burgos, I.L.H., 20 de marzo de 2014.
↑ ^{[enllaç sense format]}Leopoldo González-Echenique.
↑ ^{[enllaç sense format]}Diego Galán, «Antonio Giménez-Rico, contador de historias», El País, 22 de noviembre de 2015.
↑ «Los académicos vuelven a palacio». , 16-10-2014 [Consulta: 17 octubre 2014].
↑ ^{[enllaç sense format]}«El cineasta burgalés Antonio Giménez-Rico recibirá la Espiga de Honor de la Seminci», ABC, 5 d'octubre de 2018.

Bibliografia

D'Lugo, Marvin: Guide to the Cinema of Spain, Greenwood Press, 1997. ISBN 0-313-29474-7
Torres, Augusto, Diccionario del cine Espanol, Espasa Calpe, 1996, ISBN 84-239-9241-1

[1] {[enllaç sense format]}Diari Ara - Mor el cineasta Antonio Giménez-Rico

[Torres_231-2] {[enllaç sense format]}Torres, Diccionario del cine Español, p. 231

[D'Lugo_164-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^{[enllaç sense format]}D'Lugo, Guide to the Cinema of Spain, p. 164

[Berlinale-4] «Berlinale: 1988 Programme». berlinale.de. [Consulta: 5 març 2011].

[Moscow1999-5] «21st Moscow International Film Festival (1999)». MIFF. Arxivat de l'original el 2013-03-22. [Consulta: 23 març 2013].

[6] {[enllaç sense format]}«Los trabajadores del cine nunca se han rendido a la crisis» Arxivat 2013-04-12 a Wayback Machine., El Correo de Burgos, 26 d'octubre de 12.

[7] {[enllaç sense format]}Diario de Burgos [1]

[8] {[enllaç sense format]}http://www.20minutos.es/noticia/882296/0/

[9] {[enllaç sense format]}Antonio Giménez-Rico descarta definitivamente la adaptación al cine de "Inquietud en el Paraíso", Diario de Burgos, I.L.H., 20 de marzo de 2014.

[10] {[enllaç sense format]}Leopoldo González-Echenique.

[11] {[enllaç sense format]}Diego Galán, «Antonio Giménez-Rico, contador de historias», El País, 22 de noviembre de 2015.

[12] «Los académicos vuelven a palacio». , 16-10-2014 [Consulta: 17 octubre 2014].

[13] {[enllaç sense format]}«El cineasta burgalés Antonio Giménez-Rico recibirá la Espiga de Honor de la Seminci», ABC, 5 d'octubre de 2018.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]