Apel·les

	En altres projectes de Wikimedia:
<img alt="Commons" src="https//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="https//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">
<img alt="Viquidites" src="https//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/17px-Wikiquote-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="20" class="mw-file-element" data-file-width="300" data-file-height="355"> Viquidites	Viquidites

Apel·les
Biografia
Naixement	370 aC ; Colofó (Turquia)
Mort	306 aC (63/64 anys); Cos (Grècia)
Activitat
Ocupació	pintor, escriptor
Activitat	(Floruit: segle IV aC )
Professors	Pàmfil d'Amfípolis i Ephorus (en)
Alumnes	Perseu
Obra
Obres destacables	Obres destacables Cyniska with chariot statues at Olympia ;
Família
Pare	Pytheas

Apel·les (en grec antic: Ἀπελλῆς, Apelles; 356-308 aC) fou el més important dels pintors de l'antiga Grècia.^[1] Era originari de la Jònia, però es desconeix a quina ciutat: Plini i Ovidi el consideren de Cos, la Suda el fa de Colofó^[2] i Estrabó i Llucià el fan efesi.^[3]

Pintura mural de Pompeia, en què es creu que es representa la *Venus Anadiòmena* d'Apel·les

Va estudiar amb Pàmfil d'Amfípolis i altres mestres, i més endavant va passar a la cort de Filip II de Macedònia i Alexandre el Gran, on va fer gran nombre de retrats. Després de la mort d'Alexandre, va treballar a l'Àsia occidental, i va ser a Rodes i a Alexandria. Va morir a Egipte al servei de Ptolemeu I Sòter.^[3]

Plini el Vell dona una llista d'obres d'Apel·les, en general figures soles o grups de poques figures; el seu retrat més famós és el d'Alexandre i el llamp (Κεραυνοφόρος), del qual el mateix Apel·les va dir: «Alexandre és invencible, però Apel·les inimitable». Va pintar també Antígon, i es va fer un autoretrat; va fer representacions de Càstor i Pòl·lux, i de la Victòria i Alexandre. La figura més admirada en fou la Venus Anadiòmena ('Venus sortint de la mar'), que va fer per al temple d'Asclepi a Cos. August va col·locar-la en un temple dedicat a Juli Cèsar, i fou malmesa l'any 110. Una altra al·legoria de Venus restava inacabada a la seva mort.^[3]

Referències

↑ Navarro, 1999, p. 11.
↑ Pollitt, Jerome Jordan. Art in the Hellenistic Age (en anglès). Cambridge University Press, 1986, p. 22.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown, & Comp., 1867, p. 221-223.

Bibliografia

Primària

Llucià. Œuvres complètes. París: Les Belles Lettres.
Plini el Vell. Histoires naturelles. París: Les Belles Lettres. Llibre XXXV, 81-83.

Secundària

Commelin, Pierre. Mythologie grecque et romaine. Belin, 1960.
Navarro, Mariano. La luz y las sombras en la pintura española. Madrid: Espasa Calpe, 1999. ISBN 84-239-8599-7.

[FOOTNOTENavarro199911-1] Navarro, 1999, p. 11.

[2] Pollitt, Jerome Jordan. Art in the Hellenistic Age (en anglès). Cambridge University Press, 1986, p. 22.

[Smith-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown, & Comp., 1867, p. 221-223.

[1]

[2]

[3]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquidites	Viquidites