Boixerola alpina
La boixerola alpina[1] (Arctostaphylos alpinus) és una espècie de la família de les ericàcies. És un arbust prostrat de 10 a 30 cm d'alt. Les fulles són clarament dentades, sovint es tornen vermelles a la tardor i són marcescents: a l'hivern les fulles seques romanen enganxades a la tija i poden persistir diversos anys. Els fruits són de color porpra fosc o bé negres, les flors són blanques[2]
Arctous alpina  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ericales |
| Família | Ericaceae |
| Gènere | Arctous |
| Espècie | Arctous alpina Nied., 1889 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Arbutus alpina |
| Sinònims | Arctostaphylos alpina Arctostaphylos alpina var. japonica Arbutus alpina Arctous alpina var. japonica Arctous erythrocarpa
|
Ecologia i distribució
modificaÉs una espècie de distribució boreoalpina que es troba a la zona circumpolar i més enllà, des d'Escòcia a Escandinàvia, Rússia, Alaska, Canadà i Groenlàndia. A Àsia es troba a les muntanyes Altai, i a Amèrica a la Colúmbia Britànica arribant al Maine i Nou Hampshire als Estats Units. Reapareix als Pirineus, els Alps i altres muntanyes del centre i Sud d'Europa.[3]
Als Pirineus es bastant rara, però es troba en matollars d'alta muntanya, ombrívols i ben innivats, en els estatges subalpí i alpí i preferentment en indrets calcaris. A Catalunya només s'ha trobat a les muntanyes de la part més occidental dels Pirineus: al Pallars Sobirà, Alta Ribagorça i la Vall d'Aran.
Segons la legislació catalana, està protegida dins de l'espai del PEIN de Marimanha (Annex III del Decret del PEIN, modificat per DECRET 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya)
Sinònims
modifica- Arctostaphylos alpina (L.) Spreng.
- Arctous alpina Nied.
- Arbutus alpina L.
Enllaços externs
modifica
Referències
modifica- ↑ Josep Vigo Bonada. L'Alta muntanya catalana. Flora i Vegetació. Centre Excursionista de Catalunya i Institut d'Estudis Catalans, 2008 (2a edició). ISBN 9788492583249.
- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, pàg.125. ISBN 84-7226-698-2.
- ↑ «Atlas de la Flora de los Pirineos» (en castellà). [Consulta: 17 abril 2024].