Astor comú
L' astor comú,[1] astor o falcó perdiguer (Astur gentilis; syn: Accipiter gentilis) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae).[2][3] Es troba als boscos d'Euràsia i l'Amèrica del Nord. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]
Accipiter gentilis i Astur gentilis  | |
|---|---|
 Astur gentilis | |
| Enregistrament | |
| |
| |
| Dades | |
| Pes | 67 g 712 g 1,14 kg |
| Envergadura | 115 cm i 100 cm |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22695683 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Accipitriformes |
| Família | Accipitridae |
| Gènere | Astur |
| Espècie | Accipiter gentilis i Astur gentilis (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Falco palumbarius
|
| Protònim | Falco gentilis |
| Distribució | |
 | |
És semblant a l'esparver i molt emprat en falconeria.
Morfologia
modifica
- El mascle fa 49-57 cm de llargada i 93-105 cm d'envergadura alar.
- La femella fa 58-64 cm de llargària i 108-127 cm d'envergadura alar.
- Els mascles de les subespècies més petites poden pesar fins a 630 g, mentre que les femelles de les races més grosses poden arribar a fer 2 kg.
- Colors foscs al dors i blanquinosos al ventre, amb petites franges transversals brunes.
- Cap petit.
- Bec fort i encorbat.
- Potes fermes amb urpes potents.
- Ales curtes i arrodonides.
- Cua llarga.
Subespècies
modifica- Accipiter gentilis gentilis
- Accipiter gentilis albidus
- Accipiter gentilis apache
- Accipiter gentilis arrigonii
- Accipiter gentilis atricapillus
- Accipiter gentilis buteoides
- Accipiter gentilis marginatus
- Accipiter gentilis fujiyamae
- Accipiter gentilis laingi
- Accipiter gentilis schvedowi
- Accipiter gentilis striatulus
Taxonomia
modificaLes tres subespècies nord-americanes (atricapillus, laingi i apache) han estat modernament separades a una espècie diferent: Accipiter atricapillus, [5] arran treballs com ara Geraldes et al. 2019.[6] La nova situació ha propiciat que Accipiter gentilis ha passat a ser denominat en anglès com "Eurasian goshawk" (astor eurasiàtic).
Tradicionalment l'astor comú estava classificat dins el gènere Accipiter.[7] Tanmateix, estudis filogenètics moleculars van trobar que aquest gènere era polifilètic i es va proposar reordenar les seves espècies en 5 gèneres monofilètics.[8][9] En base a aquests estudis, el Congrés Ornitològic Internacional, en la seva llista mundial d'ocells (versió 14.2, 2024) transferí l'astor comú al gènere Astur, que fou recuperat per a tal fí.[2]
Segons el Handook of the Birds of the World i la quarta versió de la BirdLife International Checklist of the birds of the world (Desembre 2019), aquest tàxon apareix classificat dins del gènere Accipiter.[3]
Reproducció
modificaAprofita els nius de còrvids o d'aligots per a niar. Pon 3 o 4 ous que cova durant 35-41 dies. Els petits encara necessitaran 35-50 dies per a volar.[10]
Alimentació
modificaPerfectament camuflat en un arbre, es llança amb increïble perícia, entre branques i troncs, per caçar altres ocells (faisans, gaigs, còrvids, galls fers, perdius, aviram, etc.) i petits mamífers (conills, esquirols, talps, llebres, etc.).
Hàbitat
modificaViuen als boscos fins a uns 2.000 m d'altitud i, de fet, als Països Catalans, es troba en quasi tota mena de bosc, fins i tot en els més frondosos, on no té cap dificultat per circular a gran velocitat. Tot i ser un ocell que tendeix a evitar la presència humana, les darreres dècades els astors han començat a criar a algunes ciutats del centre d'Europa on hi ha una cobertura vegetal relativament abundant, com ara Berlín.[11]
Distribució geogràfica
modificaA l'estiu, viuen al nord d'Europa i d'Àsia, i a la tardor baixen cap al sud i a l'Àfrica del Nord. També habita les regions temperades de Nord-amèrica.
Costums
modificaVolen veloçment, amb un ràpid batre d'ales, o bé planen. És bastant sedentari i, igual que l'àliga daurada, es queda a la muntanya mentre dura l'hivern.
Conservació
modificaLa seua supervivència es troba amenaçada per la destrucció dels boscos dels quals depenen les seues preses i l'astor mateix. De fet, aquesta va ésser una de les tres causes de la seua extinció al Regne Unit al llarg del segle xix (les altres foren el col·leccionisme d'exemplars i la seua cacera per part dels guardaboscos per ser considerada una feristela). Actualment, ha tornat a aquell país per polítiques de reintroducció, exemplars vinguts del continent i d'altres escapats d'activitats de falconeria. Així, per exemple, ha esdevingut una espècie nombrosa a Northumberland.
Referències
modifica- ↑ «Astor comú». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 26 desembre 2022 (català)
- ↑ 2,0 2,1 Gill, Frank; Donsker, David. «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2. [Consulta: 25 octubre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 280. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Northern Goshawk. Accipiter gentilis» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 26 desembre 2022].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David; Rasmussen, Pamela. «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors» (en anglès). IOC World Bird List Version 14.1. [Consulta: 25 desembre 2024].
- ↑ Geraldes, Armando; Askelson, . Kenneth K; Nikelski, Ellen; Doyle, Frank I.; Harrower, William L.; , Kevin Winker, Darren E. Irwin «Population genomic analyses reveal a highly differentiated and endangered genetic cluster of northern goshawks (Accipiter gentilis laingi) in Haida Gwaii» (en anglès). Evolutionary applications, 12, 4, 4 2019, pàg. 757-772 [Consulta: 25 desembre 2024].
- ↑ «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2022. [Consulta: 30 novembre 2022].
- ↑ Mindell, D; Fuchs, J; Johnson, J. Phylogeny, taxonomy, and geographic diversity of diurnal raptors: Falconiformes, Accipitriformes, and Cathartiformes (en anglès). Birds of Prey: Biology and conservation in the XXI century. Cham, Suïssa: Sarasola, J.H.; Grange, J.M.; Negro, J.J. (eds.), 2018, p. 3–32. ISBN 978-3-319-73744-7.
- ↑ Catanach, Therese A; Halley, Matthew R; Pirro, Stacy «Enigmas no longer: using ultraconserved elements to place several unusual hawk taxa and address the non-monophyly of the genus Accipiter (Accipitriformes: Accipitridae)» (en anglès). Biological Journal of the Linnean Society, 22-03-2024. DOI: 10.1093/biolinnean/blae028. ISSN: 0024-4066.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 36. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ «Urbane Habichte in Berlin» (en alemany).
