August De Boeck

August De Boeck
Biografia
Naixement	Julianus Maria Augustinus De Boeck; 9 maig 1865 ; Merchtem (Bèlgica)
Mort	9 octubre 1937 (72 anys); Merchtem (Bèlgica)
Nacionalitat	Bèlgica
Formació	Conservatori reial de Brussel·les
Activitat
Camp de treball	Música i educació musical
Ocupació	Compositor, organista i professor de música
Ocupador	Reial Conservatori d'Anvers ; Conservatori reial de Brussel·les
Gènere	Òpera
Professors	Alphonse Jean Ernest Mailly i Hubert Ferdinand Kufferath
Alumnes	Emiel Constant Verrees (en)
Instrument	Orgue
Obra
Localització dels arxius	Casa de les Lletres ;
Lloc web	www.augustdeboeck.be

August De Boeck (Merchtem, 9 de maig 1865 - ibídem, 9 d'octubre de 1937) va ser un compositor i pedagog musical brabançó.^[1]

Biografia

Fill de l'organista Florentinus De Boeck (1826-1892). Des de 1880 va estudiar l'orgue al Conservatori reial de Brussel·les prop d'Alphonse Mailly del qual va ser assistent fins a 1902. El 1889 va trobar-se amb el jove Paul Gilson, que va esdevenir el seu amic i professor d'orquestració.^[2]

Va ser organista a les esglésies de Merchtem i d'Èlsene, professor d'harmonia al conservatori d'Anvers i de Brussel·les, així que director del conservatori de Mechelen (1921-1930)^[3]

El seu estil va ser molt influenciat pels compositors russos Mili Balàkirev (1837-1910), Nikolai Rimski-Kórsakov (1844-1908), Aleksandr Borodín (1833-1887), Modest Mússorgski (1839-1881) i César Cui (1835-1918). Va introduir l'impressionisme musical a Bèlgica.

Merchtem, el seu poble nadal li va dedicar un carrer August De Boeckstraat.^[4]

Obra

Obres orquestrals

1893 Rhapsodie dahomeyana
1895 Simfonia en sol
1923 Fantasia sobre dues cançons flamenques
1926 Fantasia per oboè i orquestra
1929 Concert per a violí i orquestra
1931 Nocturn
1932 Concert per a piano i orquestra
1936 Cantilena per violoncel i orquestra de cambra
1937 In schuur
Cinderella, poema simfònic
Elegia per orquestra d'instruments de cordes
Gavota per orquestra d'instruments de cordes

Òperes i teatre musical

1901 Théroigne de Méricourt, singspiel en dos actes - llibret de Léonce du Catillon, inspirada de la vida de Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt, una de les primeres feministes
1903 Winternachtsdroom, Singspiel en un acte - llibret de Léonce du Catillon
1906 De Rijndwergen, Conte musical en tres actes - llibret de Pol de Mont
1909 Reinaert de Vos, opéra en tres actes - llibret de Raf Verhulst
1918 Papa Poliet, opereta - llibret de Jan Vanderlee
1921 La Route d'Emeraude, òpera lírica en quatre actes - llibret de Max Hautier segons la novel·la homònima d'Eugène Demolder
1929 Totole, opereta - llibret d'A. V. Lions

Cançons

Va escriure 54 cançons amb lletra neerlandesa, 45 amb lletra francesa i 57 cançons per infants

Música religiosa

Tres misses, per tres veus i orgue
17 cançons espirituals
Tres peces per orgue

1. Preludi

2. Andante

3. Allegretto

Allegro con Fuoco, per orgue
Marxa nupcial, per orgue

Altres obres

A més va escriure tres ballets,^[2] unes 50 peces per xaranga, La Chevalière d'Eon una peça de música per teatre inspirada de l'obra homònima de l'escriptor Georges Eekhoud, obres de música de cambra per a piano sol o per piano i violoncel.

Bibliografia

Frank Teirlinck, August De Boeck (1865-19637) (neerlandès) Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., Asse, Academie voor muziek, woord en dans, 2009
Frank Teirlinck i Jozef de Beenhouwer (red.), August De Boeck (1865-19637), componist, Merchtem, Ajuntament de Merchtem, 2011, 468 pàgines i CD, ISBN 9789081778107

Referències

↑ «August De Boeck». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ ^2,0 ^2,1 Pieter Mannaerts, «August De Boeck», in: Mark Delaere, Het geheugen van de geluidsfabriek: de Vlaamse symfonische muziek in de voormalige muziekbibliotheek van de openbare omroep, 1930-1960, Lovaina, Ed. Mark Delaere, Leuven University Press, 2004, pàgines 125 ss., ISBN 9789058673602 (en català: La memòria de la fàbrica de so: la música flamenca simfònica a l'antiga biblioteca musical de la ràdio pública (1930-1960)
↑ .John Scott Whiteley, Joseph Jongen and His Organ Music, Hillsdale, Pendragon Press, 1997, pàgina 53, ISBN 9780945193821
↑ 50° 57′ 40.7″ N, 4° 13′ 35.46″ E / 50.961306°N,4.2265167°E / 50.961306; 4.2265167

[1] «August De Boeck». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[PM-2] 2,0 ^2,1 Pieter Mannaerts, «August De Boeck», in: Mark Delaere, Het geheugen van de geluidsfabriek: de Vlaamse symfonische muziek in de voormalige muziekbibliotheek van de openbare omroep, 1930-1960, Lovaina, Ed. Mark Delaere, Leuven University Press, 2004, pàgines 125 ss., ISBN 9789058673602 (en català: La memòria de la fàbrica de so: la música flamenca simfònica a l'antiga biblioteca musical de la ràdio pública (1930-1960)

[3] .John Scott Whiteley, Joseph Jongen and His Organ Music, Hillsdale, Pendragon Press, 1997, pàgina 53, ISBN 9780945193821

[4] 50° 57′ 40.7″ N, 4° 13′ 35.46″ E / 50.961306°N,4.2265167°E / 50.961306; 4.2265167

[1]

[2]

[3]

[4]