August Krogh

August Krogh
Biografia
Naixement	15 novembre 1874 ; Grenaa (Dinamarca)
Mort	13 setembre 1949 (74 anys); Copenhaguen (Dinamarca)
Formació	Universitat de Copenhaguen ; Aarhus Katedralskole
Activitat
Camp de treball	Fisiologia
Ocupació	metge, professor d'universitat, pedagog, zoòleg, fisiòleg
Ocupador	Universitat de Copenhaguen
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1937–); Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre corresponent) (1932–); Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1925–); Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Reial Societat Fisiogràfica de Lund ; Reial Acadèmia Sueca de Ciències ; Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres ; Royal Society
Influències	Christian Bohr
Obra
Estudiant doctoral	Poul Brandt Rehberg
Família
Cònjuge	Marie Krogh (1905–)
Fills	Bodil Schmidt-Nielsen
Premis
	(1945) Medalla Baly; (1940) Croonian Medal and Lecture; (17 juny 1937) Membre estranger de la Royal Society; (1922) Conferències Silliman Memorial; (1920) Premi Nobel de Medicina o Fisiologia; doctor honoris causa per la Universitat d'Oslo; doctor honoris causa per la Universitat de Lund; doctor honoris causa per la Universitat Harvard; doctor honoris causa per la Universitat d'Oxford; doctor honoris causa per la Universitat d'Edimburg ;

Schack August Steenberg Krogh (Grenaa, Dinamarca, 15 de novembre de 1874 - Copenhaguen, 13 de setembre de 1949) fou un metge i professor universitari danès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1920.^[1]^[2]

Biografia

Va néixer el 15 de novembre de 1874 a la ciutat de Grenaa, situada al comtat d'Århus. Va estudiar medicina a la Universitat de Copenhaguen, de la qual va ser professor de fisiologia animal des de 1916 fins al 1945.^[3]

Va morir el 13 de setembre de 1949 a la ciutat de Copenhaguen.

Recerca científica

Va iniciar a Groenlàndia la seva recerca en relació al sistema respiratori d'alguns animals i de l'home. Durant les seves investigacions va desenvolupar un microtonòmetre per amidar la tensió de l'oxigen i el diòxid de carboni a la sang arterial. Posteriorment les seves investigacions es van dirigir cap a l'estudi de les activitats funcionals dels vasos capil·lars, estudiant l'intercanvi gasós en la seva respiració.^[4]

L'any 1920 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per establir el mecanisme que regula l'intercanvi gasós en la respiració i per descobrir la fisiologia dels vasos capil·lars.^[5]

Posteriorment orientà la seva recerca al voltant de la insulina, establint mètodes de producció d'aquesta mitjançant l'etanol.

Reconeixements

En honor seu s'anomenà el cràter Krogh sobre la superfície de la Lluna.

Referències

↑ «August Krogh». Encyclopædia Britannica [Consulta: 15 juliol 2017].
↑ Owen, James; Magill, Frank N. (ed.). «August Krogh». A: The 20th Century Go-N: Dictionary of World Biography. Vol. VIII. Routledge, 5 de març de 2014, p. 2027–2029. ISBN 978-1-317-74060-5.
↑ Hill, Archibald Vivian. The Ethical Dilemma of Science and Other Writings. Rockefeller Univ. Press, 1960, p. 187–191.
↑ West, John B. High Life: A History of High-Altitude Physiology and Medicine. Springer, 27 de maig de 2013, p. 118–121. ISBN 978-1-4614-7573-6.
↑ Åstrand, Per-Olof; Tipton, Charles M. (ed.). «Influence of Scandinavian Scientists in Exercise Physiology». A: History of Exercise Physiology. Human Kinetics, 19 de març de 2014, p. 33–40. ISBN 978-0-7360-8369-0.

Bibliografia

«August Krogh (1874-1949) the physiologist's physiologist.». JAMA, 199, 7, 13-02-1967, pàg. 496-497. DOI: 10.1001/jama.1967.03120070108022. PMID: 5335475.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: August Krogh

Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1920 (anglès)

[1] «August Krogh». Encyclopædia Britannica [Consulta: 15 juliol 2017].

[Magill2014-2] Owen, James; Magill, Frank N. (ed.). «August Krogh». A: The 20th Century Go-N: Dictionary of World Biography. Vol. VIII. Routledge, 5 de març de 2014, p. 2027–2029. ISBN 978-1-317-74060-5.

[Hill1960-3] Hill, Archibald Vivian. The Ethical Dilemma of Science and Other Writings. Rockefeller Univ. Press, 1960, p. 187–191.

[West2013-4] West, John B. High Life: A History of High-Altitude Physiology and Medicine. Springer, 27 de maig de 2013, p. 118–121. ISBN 978-1-4614-7573-6.

[M-5] Åstrand, Per-Olof; Tipton, Charles M. (ed.). «Influence of Scandinavian Scientists in Exercise Physiology». A: History of Exercise Physiology. Human Kinetics, 19 de març de 2014, p. 33–40. ISBN 978-0-7360-8369-0.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]