Bé cultural d'interès nacional

Un bé cultural d'interès nacional (abreviat BCIN) és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, atorgada per l'Administració de la Generalitat, que l'ha d'inscriure al Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional. Constitueix la categoria superior de protecció, les altres dues són el bé cultural d'interès local (BCIL) i l'espai de protecció arqueològica (EPA).^[1]

Classificació

Segons la llei, els béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles, han d'ésser declarats d'interès nacional, i es troben classificats en:

Monument històric: construcció o altra obra material produïda per l'activitat humana que configura una unitat singular.
Conjunt històric: agrupament de béns immobles, continu o dispers, que constitueix una unitat coherent i delimitable amb entitat pròpia, encara que cadascun individualment no tingui valors rellevants.
Jardí històric: espai delimitat que és fruit de l'ordenació per l'home d'elements naturals i que pot incloure estructures de fàbrica.
Lloc històric: paratge natural on es produeix un agrupament de béns immobles que fan part d'una unitat coherent per raons històriques i culturals a la qual es vinculen esdeveniments o records del passat, o que contenen obres de l'home amb valors històrics o tècnics.
Zona d'interès etnològic: conjunt de vestigis, que poden incloure intervencions en el paisatge natural, edificis i instal·lacions, que contenen en llur si elements constitutius del patrimoni etnològic de Catalunya.
Zona arqueològica: lloc on hi ha restes de la intervenció humana que solament és susceptible d'ésser estudiat en profunditat amb la metodologia arqueològica, tant si es troba en la superfície com si es troba en el subsòl o sota les aigües.
Zona paleontològica: lloc on hi ha vestigis fossilitzats que constitueixen una unitat coherent i amb entitat pròpia, encara que cadascun individualment no tingui valors rellevants.

Els béns mobles poden ésser declarats d'interès nacional singularment o com a col·lecció.

Exemples

La Força de Vilamajor, a Sant Pere de Vilamajor, segle XI

Àliga i Drac de La Bisbal d'Empordà
Castell de Ciutadilla
Castell de Montsoriu
Poblat ibèric del Molí d'Espígol de Tornabous
Els Vilars (Arbeca)
Amfiteatre de Tarragona
Castell de Palau-sator
Cartoixa d'Escaladei
Santa Maria de l'Estany
Monestir de Sant Esteve de Banyoles
Baetulo
Castell de Vilamajor
Castell de Finestres (Ultramort)
Castell d'Esclanyà
Ciutat ibèrica d'Ullastret
Sant Pere de Graudescales
Aqüeducte de les Ferreres
Castell de Sant Marçal
Fàbrica Casaramona
Fàbrica de Ciment Asland
Muralles romanes de Tarragona
Nucli antic d'Hostalric i el Castell-Fortalesa
Església de la Nativitat de Durro
Vil·la romana de Can Terrers^[2]
La Roca (Vilallonga de Ter)
Les cases modernistes de la mansana Raspall: la Casa Barbey, la Torre Iris, la Casa Antoni Barraquer i la Bombonera.
Santuari del Miracle
Església dels Sants Just i Pastor de Barcelona
Pailebot Santa Eulàlia
Núcli antic de Santa Coloma de Queralt
Mines Prehistòriques de Gavà
Filandón
Barri de les Adoberies, Vic
Vapor Aymerich, Amat i Jover, de Terrassa

Vegeu també

Referències

↑ «Protecció». Direcció General del Patrimoni Cultural, 01-09-2015. [Consulta: 31 agost 2022].
↑ Registre de la vil·la romana de Can Terrers^{[Enllaç no actiu]}

Enllaços externs

Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya del Departament de Cultura
Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels Municipis Catalans, una iniciativa del Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), per tal de divulgar el patrimoni històric i artístic dels municipis de Catalunya.

[1] «Protecció». Direcció General del Patrimoni Cultural, 01-09-2015. [Consulta: 31 agost 2022].

[2] Registre de la vil·la romana de Can Terrers^{[Enllaç no actiu]}

[1]

[2]