Bívia ibèrica
La bívia ibèrica (Chalcides bedriagai) és una espècie de saure de la família dels escíncids de dimensions petites. Pertany a la família dels escíncids, rèptils escatosos proveïts d'extremitats molt petites, o bé totalment absents. Es troba al sud de Catalunya i País Valencià, així com a altres llocs del centre i el sud de la península Ibèrica de forma molt puntual. No es troba al nord de l'Ebre.[1] S'ha descrit una subespècie: C. bedriagai pistaciae.
Chalcides bedriagai  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 61472 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Squamata |
| Família | Scincidae |
| Gènere | Chalcides |
| Espècie | Chalcides bedriagai Boscá, 1880 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Subespècies | |
| |
| Distribució | |
 | |
Morfologia i costums
modificaLes bívies ibèriques tenen el tronc molt allargat i el cap aixafat. Arriben a una talla màxima de tan sols 16 cm. Tot i que semblen una sargantana, tenen les potes tan xicotetes que a penes són funcionals.[2] Hi ha cinc ditets a cada pota.
Generalment diürnes i actives fins al vespre, són animalets molt tímids que s'amaguen immediatament quan se senten en perill. Les bívies habiten a la sorra, preferentment en llocs amb vegetació dispersa d'arboç i matoll sec. Són carnívores; mengen petits llimacs, insectes, aranyes i cuques bola i els agrada molt furgar forats. Les femelles són vivípares.
Ecologia
modificaLes poblacions de bívies ibèriques estan disminuint ràpidament. Entre les amenaces a aquesta espècie, cal mencionar la modificació del seu hàbitat per l'edificació i urbanització gairebé contínua de la zona costanera del País Valencià. A aquestes pressions, s'afegeix la proliferació del porc senglar en altres llocs.
Referències
modifica- ↑ «El País Valencià - Espais naturals protegits». Arxivat de l'original el 2009-08-22. [Consulta: 23 febrer 2009].
- ↑ Fragment: Animals endèmics
- Pleguezuelos, J. et al (2005). Chalcides bedriagai. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el (en anglès).
Vegeu també
modifica
Enllaços externs
modifica