Barmbeker Stichkanal

El Barmbeker Stichkanal o canal d'enllaç de Barmbek és un canal a Barmbek-Nord a la ciutat d'Hamburg a Alemanya. Connecta el port de l'Stadpark, l'Osterbek i el Goldbek amb l'Alster i el port d'Hamburg a la riba de l'Elba.

Plantilla:Infotaula indretBarmbeker Stichkanal
Imatge
L'extrem nord del canal i la casa de barquetes
Tipuscanal Modifica el valor a Wikidata
Classificació CEMT0
Localització
Entitat territorial administrativaHamburg-Nord (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióGoldbekkanal

(Alemanya)
LocalitzacióBarmbek-Nord Modifica el valor a Wikidata
Map
 53° 35′ 18″ N, 10° 02′ 05″ E / 53.5883°N,10.0347°E / 53.5883; 10.0347
Característiques
Resclosa0
Dimensió900 (longitud) m
Desnivell0
Història
Creació1907
Activitat
Construcció1905-1910

Canal industrial

modifica

La companyia Hamburger Hochbahn AG (HHA) va estrènyer el canal al 1907. La HHA va construir-lo per a poder evacuar les terres que provenien de la construcció de la metropolitana al centre de la ciutat i transportar-les per a elevar els talussos als trams a la zona encara rural de la xarxa, als quals el metro circula de forma aèria.[1]

Al final septentrional del canal la companyia nacional de ferrocarrils prussiana va construir una estació de mercaderies i la HHA l'estació de formació, els tallers i el central elèctric. Petites barcasses portaven el carbó pel canal, que servia també per a aprovisionar la central amb aigua de refrigeració. Junt amb el canal del Goldbek va eixamplar-se als anys 1910-1915 per a connectar el barri rural de Barmbek que s'industrialitzava a correcuita amb el port a l'Elba.[2]

El canal com lloc de recreació urbana

modifica

A poc a poc el canal va perdre el seu paper econòmic. Ja al 1934 la central va desmuntar-se.[3] Després de la segona guerra mundial, el ferrocarril i sobretot el transport per camió van fer el canal inútil. L'estació bimodal de mercaderies va tancar-se a la fi del segle xx. La ciutat va atrapar la zona i la indústria pesant va tancar-se o migrar al port, accessible a vaixells marítims de tonatge molt més gran que les barcasses tradicionals. La natura va reconquerir la zona i el senat d'Hamburg va llistar el canal i els seus marges com a monument.[4]

La companyia ferroviària Deutsche Bahn va fer una operació immobiliària interessant en urbanitzar les noves hectàrees de l'antiga estació als quals la proximitat de la zona verda llistada del canal i el parc de la ciutat van donar una atractiu suplementari. Un club esportiu hi té la seva casa de barquetes. L'aigua és zona de pesca lliure. S'hi pesquen entre altres abramis, bagres, lluços de riu, sanders, pèrcids, anguíl·lids i peixos blancs.[5]

L'agost de 2008, una estació de servei d'hidrogen va obrir-se a l'atracador de la HHA situat al canal per a servir les piles de combustibles d'un Alsterdampfer batejat Alsterwasser, un zemship[6] que pot transportar fins a 100 passatgers als llacs i rius navegables de la ciutat, una estrena mundial.[7][8][9]

Galeria

modifica

Referències

modifica
  1. Juliane Topka (redacció), Von null auf hundert in nur sechs Jahren. 1906 bis 1912: wir bauen Hamburgs erste U-Bahn, Hamburg, Völker Verlag, 2007, pàgines 51, 101, ISBN 978-3-940020-45-1 (Història de la construcció de la primera línia de la metropolitana hamburguesa)
  2. Stadt Hamburg, Behörde für Stadtentwicklung und Umwelt, Barmbeker Stichkanal Arxivat 2011-02-19 a Wayback Machine., web de la ciutat d'Hamburg (amb foto aèria)
  3. Wilhelm Melhop, Hamburgs Hochbahn-Strecken: Die Ringlinie Arxivat 2011-01-05 a Wayback Machine.
  4. Verzeichnis der erkannten Denkmäler nach § 7a Hamburgisches Denkmalschutzgesetz (Inventari dels monuments llistats de l'estat d'Hamburg) situació al 13 d'abril de 2010
  5. Fisch-Hitparade - Deutsches Anglerforum, Barmbeker Stichkanal bei Hamburg-Barmbek
  6. Per a Zero emissions ship o barca de zero emissions
  7. Horst Schintzel, Technologische Sensation auf der Alster: Das erste brennstoffzellenangetriebene Passagierschiff der Welt Arxivat 2011-02-19 a Wayback Machine., 17 de juliol de 2008
  8. Alsterdampfer mit Brennstoffzellen a l'Hamburger Abendblatt, 4 de desembre de 2007
  9. Angelika Hillmer, Brennstoffzellen werden seetüchtig, ibidem, 22 d'abril de 2010 (amb foto de la barca)

Bibliografia

modifica
  NODES
admin 1
Project 2