Batalla de Caseros
La batalla de Caseros, o batalla de Monte Caseros, va tenir lloc a Caseros, actualment Estación El Palomar, a la província de Buenos Aires, Argentina, el 3 de febrer de 1852.[1]
Guerra de la Plata Guerres civils argentines | |||
---|---|---|---|
Batalla de Caseros | |||
Tipus | batalla | ||
Data | 3 de febrer de 1852 | ||
Coordenades | 34° 36′ 10″ S, 58° 36′ 44″ O / 34.6028°S,58.6122°O | ||
Lloc | Ciudad Jardín Lomas del Palomar (en) | ||
Estat | Argentina | ||
Resultat | Victòria de la Confederació | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|
El conflicte va enfrontar a l'exèrcit de Buenos Aires, comandat per Juan Manuel de Rosas, i a l'Exèrcit Gran, comandat per Justo José de Urquiza, i format per una coalició d'opositors al règim de Rosas, de tropes brasileres i uruguaianes.[2][3]
Les forces d'Urquiza, governador de la província d'Entre Ríos, van derrotar a Rosas, qui es va exiliar al Regne Unit. Aquesta batalla va suposar una ruptura dins la història de l'Argentina: després d'haver aconseguit la victòria, Urquiza, llavors director provisori de la Confederació Argentina, va demanar l'elaboració de la Constitució de 1853, i es va convertir el 1854 en el primer president constitucional de l'Argentina.[4]
Referències
modifica- ↑ Avenel, Jean-David. L'affaire du Rio de la Plata : 1838-1852 (en francès). París: Économica, 1998. ISBN 2-7178-3673-X.
- ↑ Donato, Hernâni. Dicionário das batalhas brasileiras (en portuguès brasiler). IBRASA, 1996, p. 127-128. ISBN 978-85-348-0034-1.
- ↑ Blanco Acevedo, Pablo. Historia de la República Oriental del Uruguay (en castellà). A. Barreiro y Ramos, 1906, p. 152.
- ↑ Díaz, Antonio. Historia política y militar de las repúblicas del Plata desde el año de 1828 hasta el de 1866 (en castellà). Montevideo: El Siglo, 1878, p. 172-183.