Becquerel (unitat)

becquerel
	;
Tipus	unitat derivada del SI amb nom especial, unitat derivada en UCUM i unit of activity referred to a radionuclide (en)
Sistema d'unitats	Unitat derivada del SI
Unitat de	activitat radioactiva
Símbol	Bq
Epònim	Antoine Henri Becquerel
Conversions d'unitats
Unitats base del SI	1 s−1
A unitats del SI	1 Bq

El becquerel, de símbol Bq, és la unitat de mesura de l'activitat radioactiva $A$ del sistema internacional d'unitats. Es tracta d'una unitat derivada que es defineix com el nombre de desintegracions nuclears que ocorren en una certa quantitat d'una substància durant un segon.^[1]

El becquerel només mesura el nombre de desintegracions per segon, la perillositat d'aquesta activitat radioactiva dependrà de l'energia i de la natura de les partícules emeses.

Etimologia

Antoine Henri Becquerel

El becquerel fou adoptat com a unitat de mesura de l'activitat radioactiva a la 15a Conferència General de Pesos i Mesures el 1975 (resolució núm. 8).^[1] El seu nom fa honor al físic francès Antoine Henri Becquerel (1852-1908) que, l'any 1896, descobrí accidentalment una nova propietat de la matèria que, posteriorment, fou anomenada radioactivitat. Aquest descobriment tengué lloc durant la seva investigació sobre la fluorescència. El 1903 rebé el Premi Nobel de Física per aquest treball, conjuntament amb Pierre Curie i Marie Curie, que descobriren que era un fenomen atòmic.^[2]

Equivalències

Un becquerel és una desintegració (adimensional) en un segon, és a dir:

1 Bq = 1/s = 1 s⁻¹^[3]

Una altra unitat, més antiga i molt major, és el Curie, Ci, que pren el nom en honor de Marie i Pierre Curie i que encara es fa servir tradicionalment en alguns sectors, on és una unitat més còmoda que el becquerel.

1 Ci = 3,7×10¹⁰ Bq

Càlcul de l'activitat en becquerels

Per una massa determinada $m$ (en grams) d'un radioisòtop de massa molar $M$ i període de semidesintegració $t_{1/2}$ , l'activitat radioactiva $A$ es pot calcular usant la fórmula:

A={\frac {m\,N_{A}\ln(2)}{M\,t_{1/2}}}

on $N_{A}$ = 6,022 141 79(30)×10²³ és la constant d'Avogadro i $\ln$ representa el logaritme neperià.

Per exemple, un kilogram de potassi conté 0,012 % de ⁴⁰K (0,12 g, tots els altres isòtops són estables) és $t_{1/2}$ d'1,248×10⁹ anys = 39,38388×10¹⁵ segons, i té una massa molar de 39,96399848 g mol⁻¹, s'obté una activitat radioactiva de 31,825 kBq.

Altres unitats

Les unitats que mesuren la dosi de radiació absorbida pels éssers vius són el gray (dosi absorbida, només quantitat física) i el sievert (dosi equivalent, quantitat i efectes sobre els organismes).

Enllaços externs

Vegeu Becquerel (unitat) en el Viccionari, el diccionari lliure.

Plana de CONVERTWORLD.COM sobre el becquerel. (català)
Unitats derivades Arxivat 2005-03-16 a Wayback Machine. a la plana web de l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures (BIPM) (anglès)
Presentacio PowerPoint Euskal Herriko Unibertsitatea (castellà)

Notes i referències

↑ ^1,0 ^1,1 Taylor, B.N.. International System of Units (SI) (rev., 2008 Ed.) (en anglès). DIANE Publishing, 2009. ISBN 9781437915587.
↑ «The Nobel Prize in Physics 1903» (en anglès americà). [Consulta: 17 març 2021].
↑ Guillem Cortés Rossell. Investigación y Ciencia. Edición española de Scientific American. Radiaciones ionizantes. p. 8. Mayo 2011. ISSN 0210136X

[:0-1] 1,0 ^1,1 Taylor, B.N.. International System of Units (SI) (rev., 2008 Ed.) (en anglès). DIANE Publishing, 2009. ISBN 9781437915587.

[2] «The Nobel Prize in Physics 1903» (en anglès americà). [Consulta: 17 març 2021].

[3] Guillem Cortés Rossell. Investigación y Ciencia. Edición española de Scientific American. Radiaciones ionizantes. p. 8. Mayo 2011. ISSN 0210136X

[1]

[2]

[3]