Benimarfull

Benimarfull és un municipi del País Valencià, situat al nord de la província d'Alacant, a la comarca del Comtat.

Benimarfull

Escut d'armes
L'ajuntament de la localitat.
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
38° 46′ 59″ N, 0° 22′ 59″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	el Comtat
Capital	Benimarfull
Població humana
Població	422 (2023) (70,33 hab./km²)
Gentilici	benimarfullera, benimarfuller
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	mancomunitat El Xarpolar Mancomunitat de Municipis de l'Alcoià i el Comtat
Superfície	6 km²
Altitud	416 m
Limita amb	Alcosser Benillup Planes Almudaina Cocentaina Muro d'Alcoi l'Alqueria d'Asnar
Partit judicial	Alcoi
Dades històriques
Festa patronal	Sant Jaume, Santa Anna i Santíssim Crist Segona quinzena de juliol
Identificador descriptiu
Codi postal	03827
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	03038
Codi ARGOS de municipis	03038
Lloc web	benimarfull.es

Història

El topònim Benimarfull, evidentment àrab, significaria "fill de la font (o del brollador) amarga", i ens indica la procedència musulmana del lloc. En eixa època pertanyia al Regne de Dénia, durant el regnat d'Al-Azraq.

Després de la conquesta passà a ser propietat de Teresa Gil de Vidaure. Posteriorment pertanyé als descendents de l'almirall Roger de Llúria; a la seua mort, passa a la seua vídua, na Saurina d'Entença i, en 1325, a la seua filla Margarida Llúria d'Entença. Durant el regnat de Pere II el Cerimoniós (1336-1387) retorna a la Corona. L'any 1409 és donada a Frederic de Luna, però Alfons I el Magnànim ocupa totes les propietats d'este senyor per haver donat suport als castellans en la guerra de 1429 i dona la població a la família Ruiz de Lihori. Per matrimoni passà a ser propietat del senyoriu de Guadalest, ocupat per Alfons Folch de Cardona i Fajardo; senyoriu que el segle xvii, sota Sanç de Cardona, rep el títol de Marquesat de Guadalest. En 1574 el patriarca Joan de Ribera mana crear la rectoria de moriscos Benimarfull-Benillup, el document de creació de la qual és el primer en què apareix el topònim Benimarfull.

El 1602 estava habitat per 29 famílies de moriscos i en 1609, a conseqüència de l'expulsió, roman totalment deshabitat i és repoblat per 4 famílies de cristians procedents del veí poblat de L'Orxa. El 13 d'agost de 1611 el IV marqués de Guadalest, Sanxo Ruiz de Lihori Folch Borja i Cardona hi atorga carta pobla. En 1663 la parròquia se separa de Benillup. En 1709 la desfeta d'Almansa en deixa com a senyor el marqués d'Ariza. En 1847, aprofitant un brollador d'aigües sulfuroses, s'inaugurà el balneari de la Font de Santa Anna, que va funcionar fins al 1936.

Demografia i economia

La població ha disminuït des de principis del segle xx, i es consignaren 415 benimarfullers en el cens de 2002. L'economia, fonamentalment agrícola, es basa en el conreu del secà: cirera per a la denominació d'origen "Montaña de Alicante" i oliva per a la denominació d'origen "Aceite virgen d'oliva Mariola".

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2013
780	797	753	767	739	719	573	532	410	379	410	441	433	423

Geografia

Parc Infantil amb il·lustracions de Kukuxumusu a Benimarfull

El terme, que té 5,6 km², està solcat pels barrancs del Sofre, Benimarfull i L'Albacar, tots tres afluents del Serpis. Cal destacar les fonts del Tossal, de L'Albacar i del Sofre.

Gastronomia

Els menjars més tradicionals en són la paella i els bescuits de cullera.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV) i 3 del Partit Popular (PP).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Benimarfull
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Carlos Montava Moltó	145	55,34%	4 ()
	Partit Popular		Juan Pedro Salas Arqueros	112	42,75%	3 ()
	Vots en blanc			5	1,91%
Total vots vàlids i regidors				262	100 %	7
	Vots nuls			12	4,38%
Participació (vots vàlids més nuls)				274	79,65%**
Abstenció				70*	20,45%**
Total cens electoral				344*	100 %**
Alcalde: Carlos Montava Moltó (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC, JEZ Alcoi, Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia

Des de 2015 l'alcalde de Benimarfull és Carlos Montava Moltó, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Ricardo Mas Garrigós	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Manuel Vilaplana Andrés	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987–1991	Manuel Vilaplana Andrés	AP	30/06/1987	--
1991–1995	Manuel Vilaplana Andrés	PP	17/06/1991	--
1995–1999	José Juan Guillén Blasco	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Francisco Jordà Frau María Rosario Recio Vilaplana	PP PP	03/07/1999 19/06/2002	Dimissió/renúncia --
2003–2007	María Rosario Recio Vilaplana	PP	14/06/2003	--
2007–2011	María Rosario Recio Vilaplana	PP	16/06/2007	--
2011–2015	María Rosario Recio Vilaplana	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Carlos Montava Moltó	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Carlos Montava Moltó	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Pare Lluís Fullana

Bust de Lluís Fullana als jardins del Real a València

El pare Fullana fou un gramàtic, erudit i religiós nascut a Benimarfull el 1871. Els seus primers estudis lingüístics defensaven la unitat de la llengua catalana, amb treballs com: La morfologia valenciana és la mateixa que la catalana (1905), Ullada general a la morfologia catalana (1908), o Característiques catalanes usades en lo Reine de València, (1907). Tanmateix, cap 1914-15 va anar canviant progressivament la seua postura respecte a la consideració del valencià com a part de la mateixa llengua que el català, fins a arribar a publicar una gramàtica pròpia per al valencià diferent a la de Pompeu Fabra. Malgrat tot, va ser el primer erudit a signar les "Normes de Castelló", de caràcter lingüísticament unitari, probablement amb l'objectiu d'aconseguir el màxim consens entre els escriptors valencians.

En l'àmbit espiritual, el pare Fullana fou triat com a confessor per la reina María Cristina.

Monuments d'interés

• L'església de Santa Anna, de 1663, blanca, amb un esvelt campanar de tres cossos i edificada al segle xvi. La construcció de la torre-campanar es va iniciar en l'any 1801, essent rector En Mariano Seguí, i es va concloure el quatre de gener de 1810, exercint de prevere En Joseph Cerdà. El cost d'aquesta obra va ascendir a nou-centes seixanta lliures, sense tindre en compte les despeses de material com la calç, l'arena, la pedra i la fusta, les quals varen ser costejades amb almoines. El Museu Parroquial n'és l'únic monument històric.

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine.