Biblioteca Britànica

Biblioteca Britànica
	;
Dades
Tipus	biblioteca nacional ; organisme públic no-departamental ; atracció turística ; biblioteca universal ; biblioteca de referència ; biblioteca d'investigació ; edifici de biblioteca
Història
Creació	1r juliol 1973
Activitat
Membre de	Research Libraries UK ; DataCite ; Conferència de Bibliotecaris Nacionals Europeus ; SCONUL (en) ; Publishers Association Limited (en) ; British and Irish Committee on Map Information and Cataloguing Systems (en) ; IFLA ; Geheugen van Nederland ; Consortium of European Research Libraries ; Digital Preservation Coalition ; International GLAM Labs Community ; ORCID ; IIIF Consortium ; Open Preservation Foundation ; International Internet Preservation Consortium
Mida de la col·lecció o exhibició	170.000.000 unitats
Visitants anuals	1.579.270 (2015)
Governança corporativa
Seu	«St Pancras»; Londres;
Gerent/director	Lynne Brindley ; Roly Keating (2012–)
Autoritat executiva	British Library Board (en)
Propietat de	Departament de Digital, Cultura, Mitjans i l'Esport
Filial	Endangered Archives Programme (en) ; UK Web Archive (en)
Propietari de	E-Theses Online Service (en)
Indicador econòmic
Pressupost	142 M£ (2010)
Altres
Número de telèfon	+44-330-333-1144
Identificador ISIL	GB-Uk
Identificador libraries.org	26325 i 3413
	Premis (2015) premi Ayrton ;
Lloc web	bl.uk

La Biblioteca Britànica, oficialment i en anglès British Library, és la Biblioteca Nacional del Regne Unit i una de les més grans del món. El seu patrimoni té aproximadament 150 milions d'articles i cada any se li incorpora una col·lecció d'aproximadament tres milions d'objectes nous.

La Biblioteca Britànica conté llibres,^[1] mapes, diaris, partitures, patents, manuscrits, segells, entre altres objectes. Estan disposats en 625 km de prestatgeries que creixen 12 quilòmetres cada any. L'espai de lectura té capacitat per a 1.200 lectors.

La Biblioteca Britànica posa informació a disposició d'estudiants i investigadors del Regne Unit i de tot el món. Cada any, sis milions de cerques es generen amb el seu catàleg en línia i més de 100 milions d'objectes són oferts a lectors de tot el món.

Entre les col·leccions especials de la Biblioteca Britànica, consten un quadern de notes de Leonardo da Vinci, material de l'any 300 aC, diaris actuals, una Carta Magna, un enregistrament de discurs experimental de Nelson Mandela, prop de 50 milions de patents, 310 mil volums de manuscrits, des de Jane Austen a James Joyce, partitures de Händel als Beatles, així com més de 260.000 títols de diaris i més de quatre milions de mapes. S'ha anat conformant al llarg dels més de 250 anys de la biblioteca.

L'any 2019 decidí pujar a internet 2500 obres prohibides en el seu moment, que les mantingué custodiades en una col·lecció titulada "Private case" per por a que les acabessin cremant. Dins d'aquesta col·lecció predominen obres considerades obscenes com ara l'obra anònima atribuïda a Oscar Wilde Teleny, la sèrie de llibres publicada el 1740 Merryland, la primera novel·la pornogràfica en anglès de 1748 Fanny Hill, o el manual per a prostitutes londinenques de 1757-1795 Harris's List of Covent Garden Ladies.^[2]

Vegeu també

Klencke Atlas

Referències

↑ «Biblioteca Britànica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Gómez, Lara «Llibres 'massa obscens'». La Vanguardia, 18-03-2019, pàg. 32. ISSN: 1133-4835.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biblioteca Britànica

(anglès) The British Library. Web oficial

[1] «Biblioteca Britànica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Gómez, Lara «Llibres 'massa obscens'». La Vanguardia, 18-03-2019, pàg. 32. ISSN: 1133-4835.

[1]

[2]